PORTELL s. XIII (1232-1233)                                                                                www.portell.tk


 
  Cartes de poblament i delimitacions de territoris:  1201-1232   1233-1242   1243-1300

 

[NOTA IMPORTANT: Quan llegim documents antics, cal tenir en copte com estan datats, perquè no serà lo mateix que siguen “1200 anys de la Era” que “1200 A.D. o Annus Dominus”. El primer calendari citat correspon a l’Era Hispànica i el segon a l’Era Cristiana. Entre un i altre hi ha una diferència de 38 anys, per tant, quan trobem una data referida a “la Era”, s’ha de convertir al calendari actual restant-li 38 anys, per tant si, per exemple, tenim una data (que segurament anirà en números romans) corresponent a 1277 de la Era Hispànica, li restarem 38 i així sabrem l’any corresponent a l’Era Cristiana, o sigue, la nostra. En aquest cas, l’any del document serà el 1239 (perquè 1277-38 = 1239)]

 

ANY

REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA

 
1232-34

Sarthou, segurament fent-se ressò de la publicació en 1868 del llibre "Morella y sus aldeas" de José Segura y Barreda (que per cert, no sabem fins a quin punt és creïble, com ja se n'adona Sarthou: "obra en tres tomos, á la que remitimos al lector, no sin reconocer que no está exenta de algunos errores"), i que citem ací per la repercussió que en el nostre poble ha tingut sempre el que passava a Morella, tant si érem aldea o no. Diu:

<<En los albores del año 1233 comenzaba por Morella la conquista del Reino valenciano. D. Blasco de Alagón, abusando quizás de la promesa hecha por Jaime I de darle los castillos que conquistase á los moros, armó sigilosamente á los suyos, y pactando secretamente con los hijos de Abu-Zeyt (á cuyo servicio estuvo dos años), se apoderó por sorpresa del castillo y plaza de Morella, entrando á traición por la "puerta ferrissa" en Octubre 1232 y bendijeron el templo en 7 Enero 1233. Al dirigirse D. Jaime de la sierra de Albarracín á Ares, supo lo ocurrido  se dirigió veloz á apoderarse de su triunfante mayordomo. A media noche y nevando llegó á "les roquetes del Puig del Rey", permaneciendo un día y dos noches sin comer, escondido en una de sus cuevas. Al tercer día, cuando salió de la fortaleza el de Alagón, fué sorprendido por los del Rey y conducido á su presencia. Tras un interesante diálogo, se convino en que D. Blasco entregaba al Rey la plaza, pero la tendría por él y para él, prestándole de rodillas homenaje de manos y boca ante testigos en el mismo mes y año (D. Jaime entró en la plaza á las dos de la tarde entre las aclamaciones de las gentes). Pero D. Blasco fué olvidando su dependencia del Monarca, enseñoreándose por estos lugares; pobló las sierras de Olocau, Zurita, Herbés, Catí, Villores, Cinchtorres, Forcall, Ortells, Ares, Culla, Cuevas y Benassal, repartiendo entre sus caballeros los pueblos citados. En 1238 se apoderó de la formidable fortaleza de Galintort (último baluarte de los moros), y fundó á Castellfort, Villafranca y Albocácer. [de Portell no diu res, segurament perquè com està en poder dels templers, no li pot posar mà]. Dice la interesante monografía de Matías Pallarés Gil, titulada "D. Blasco de Alagón, señor de Morella [Nota: Forma parte del tomo I del "Congreso de historia de la Corona de Aragón, dedicado al rey D. Jaime I y á su época (Barcelona, 1909, pág. 227)], que este personaje no asistió á la toma de Valencia:

"Mientras el ejército real y otras milicias asediaban la importante ciudad, D. Blasco con los suyos, según escribe el señor Segura y Barreda, hizo una batida contra los moros que ocupaban las inmediaciones de Morella. A últimos de Agosto de 1237, ganó el castillo y lugar de Galintort (hoy Castellfort), al que concedió á los pocos días la carta de población á favor de Ferrer Sagarra para poblar 'a populandum', permitiéndole tener justicia y consejo, abrir horno y molino, con la sola obligación de pagarle anualmente tres cahices de trigo. Igual ó parecido privilegio otorgó al pueblo de Culla; y en su término, cerca del río Truchas, proyectó fundar una población que por las grandes franquicias que le otorgó (Nota: entre otras, la de poder gozar su municipio hasta parte del derecho señorial), se llamó Vilafranca del 'Sait' ó del Señor (hoy del Cid), cediéndola libremente á Marcos de Villarlongo, Gracián Navarro y otros, en 25 de Enero 1239. En esta fecha, autorizó también á Juan de Brusca y 30 pobladores más para fundar otro poblado en una heredad propia, término de Cuevas de Avinromá, llamada Albocácer ('Historia de Jaume I el Conquistador, tomo II, págs. 168 y 470).

Don Blasco todavía le sobrevivió á su hijo algunos años; pero en documento de 1249 consta ya como fenecido ('quondam defuncto'). El Monarca entró entonces en plena posesión del señorío de Morella, siendo su primera providencia dictar otra carta-pobla, confirmando la que ya regía de D. Blasco. Quiso mostrarse espléndido con sus nuevos vasallos; y en el mismo día (16 de Febrero de dicho año [1249]) expidió privilegio de exención de lezda y peaje, poniendo asimismo á los moradores bajo su protección y custodia (Segura y Barreda, tomos I y II, fols. 191 y 419). En 6 de Marzo de 1257 concedió terreno para una plaza, donde la villa pudiera celebrar su feria y mercado, tener su peso y medidas, con facultad, además, de levantar 50 obradores, pagándole los arrendatarios un morabetín de censo al año (A.C.A., Reg. 9, fol. 12). Tres estatutos otorgó también en el espacio de poco tiempo; uno á favor de los judíos que acudiesen á vivir en la localidad, dándoles los mismos privilegios que ya gozaban los de la aljama (A.C.A., Reg. 12, fol. 145); otro, sobre corte de maderas y hornos (A.C.A., Reg. 21, fol. 25), y otro para que pudieran formar parte de la junta de Teruel (A.C.A., Reg. 21, fol. 142). Finalmente, en 4 de Marzo de 1273, les dió licencia para conducir á la villa el agua de la fuente de Vinachos y de construir molinos (A.C.A., Reg. 21, fol. 142).

Si queremos dar crédito á los historiares de Morella [posem-ho en dubte, doncs], el célebre y único señor de esta villa tuvo un fin desastroso: quiso hacer armas contra Don Jaime, dicen: <<se atacaron los dos partidos y á las pocas horas el partido del Rey triunfó, quedando el mismo D. Blasco en el campo de batalla cadáver...>>. Más, sobre no apoyarse el hecho en escrituras conocidas, resulta que cuantas rebuscas he practicado en el Archivo de la Corona en comprobación de ello, han resultado infructuosas. De quien se halla que sostuvo cierta lucha con el rey Don Jaime, es de un hijo de D. Artal y nieto del renombrado D. Blasco. Llevaba igual nombre y apellido que su abuelo, por lo que ha podido haber alguna confusión en todo ello. En 1260, entró éste en posesión de la ricahombría de su casa; el Monarca le concedió tener hasta treinta caballeros á su mando, asignándole, de diferentes lugares, una pensión anual de 15.000 sueldos jaqueses (A.C.A., Reg. 11, fol. 234). Pero algunos años después se unió á los muchos nobles que pretendían estar agraviados con el Rey, y levantándose en armas, causó enormes daños en los lugares de Culla, Villafranca y Vistabella y contra Guillén de Anglesola que se oponía á sus revoltosos planes; por cuyas razones se le condenó á restituir á la Real corona el castillo de Sástago, así como las torres de Galintort y heredades contiguas, salvo aquellas que tenía obligadas al dote de Dª. Justiniana, su mujer. En 19 de febrero de 1264 se le exigía por Reales letras esta restitución, al propio tiempo que se ordenaba á los Justicias y Caballeros del Reino que persiguieran á D. Blasco y le causaran cuantos daños pudiesen (A.C.A., Reg. 12, fol. 145)".

Morella era un bailío de la Corona y de los más importantes; como barrios suyos se consideraban Sarañana, Chiva, Palanques y La Mata, y como aldeas de su pertenencia, Portell, Cinchtorres, Forcall, Castellfort, Vallibona y Villafranca. Además, el Justicia de Morella tenía la jurisdicción criminal en el célebre monasterio de Benifazá y sus lugares de Pobla, Bojar, Ballestar y Castell de Cabres, Fredes, Carachar [Coratxar] y Bel. El bailío duró hasta la abolición de los fueros; entonces se estableció en Morella una gobernación militar y política que abarcaba el actual partido judicial de este nombre y buena parte de los de Albocacer, Lucena, Viver y Segorbe (T. Llorente: "Valencia", p. 306). En 1312 fué Morella elevada á capital de provincia militar, porque así convenía á las miras de la Corona (Nota: Los carlistas lo hicieron propio en la guerra de Cabrera). Desde la Reconquista seguía rigiéndose por la Constitución política que D. Jaime I le había dado; también gozaba [de] algunos privilegios. Uno de éstos fué, por ejemplo, el tribunal del Lligalló para los pastores, con sencillos procedimientos (Nota: Fué concedido en 16 Marzo 1270 y se celebraba dos veces al año: San Miguel y Pascua); pero así como el tribunal privilegiado de las aguas concedido por  el mismo Rey á los regantes de Valencia aún perdura en vigor, el del Lligalló de los morellanos se extinguió á mediados del siglo XVIII. Las aldeas antes citadas de Morella, sujetas á su jurisdicción y señorío de D. Blasco durante los 16 años que éste duró, se fueron desmembrando de aquélla por distintas causas y en diferentes fechas, comenzando por Cuevas (con Ares y Albocacer) y Culla (con Benasal, Torre En Besora y Molinell) en 16 Septiembre 1294, y acabando por Forcall, Catí, Villafranca, Cinchtorres, Castellfort, La Mata y Vallibona en 9 de Febrero 1691 [i oblida de Portell, que també la va obtenir: anar a l'any 1691] (Nota: Pedro IV, en 13 de Enero 1340, comisionó al baile de Morella para amojonar los términos de las aldeas que comprendía la jurisdicción de la villa)

[...] Conquistada Morella por D. Blasco de Alagón, la dió a poblar á 500 cristianos viejos, otorgándoles la carta-puebla en 17 Abril 1233 (Nota: De una copia auténtica que halló D. Manuel Betí, su arcipreste, entresacamos estas cláusulas, renunciando á copiar la de Barreda que la trae truncada y equivocada:

"Donamus atque concedimus villam de Morella, cum omnibus suis terminis, quingentibus populatoribus ad populandum ad forum de Sepulvega et de Extremadura, franche libere et quiete in perpetuum, cum hac presenti carta perpetuo valitura". Siendo los límites expresados en dicha carta, para el término de Morella, los siguientes: "Afrontaciones autem termini Morelle sunt et debent esse; sicut dividit cum castro Castel de Fridas, et sicut dividit illa serra de Benifaçan per illo somo de illa serra de Bel intus, et sicut dividit cum castro berbarie et sicut dividit cum castro de Aras et illa alcantarella et illo termino de Portel intus, et quomodo vadit illa vía de la Mata d'Enec Sanç et eit illa vía al vilar de la Malepha et exit ad illa Torre de la Criaçon et vadit via ad somo de illa serra de illa Cova de Albaro, et per illo somo de illa serra exit allalmanerella, et sicut dividit ecum pena de Anbayo et vadit per illo somo et exit ad illa carrasca del Bivallo, et sicut dividit cum illo villar de Nicolau intus, et illo val de los Pardos, et e illo cabeço del Andador et illos piosços de la Pererola, et sicut dividit cum Herbes susans et illas moles escoboses intus, et exit ad illa penna del llannon, et exit ad Castel de Pridas. Sicut perdicte afrontaciones dividunt, ambiunt et indudunt terminum castri Morelle".>>

Dueño ya de Morella Jaime I, otorgola otra carta- puebla en 16 Febrero 1249, confirmando en parte la anterior, dándoles y concediéndoles para siempre á todos y á cada uno de los habitantes de Morella y sus aldeas, presentes y futuros, todos los términos, heredades y posesiones que les había asignado el ya difunto D. Blasco de Alagón. El mismo rey Conquistador, en un privilegio fechado en 16 Febrero 1249, concedió á los morellanos varias franquicias, cuyo privilegio fué confirmado por Alfonso II de Valencia y IV de Aragón en Castellón de Burriana (17 Marzo 1336). La reina Dª Violante donó á Morella y sus aldeas, las dehesas de Salvasoria y Vallivana, para que les sirvieran de baldío; Pedro I de Valencia y III de Aragón le concedió, en 1283, todos los privilegios y franquicias concedidas á la ciudad, excepto los derechos de lezda y peaje (Nota: Pedro I de Valencia [II de Cataluña), á fines del siglo XIII, ordenó al Justicia de Morella que no obligue á pagar á los Templarios de Cantavieja y Castellot la leuda y demás derechos que eran francos los templarios (Reg. 41 y 42, f. 2, Archivo Corona de Aragón)]. En 30 Octubre 1287, su hijo Alfonso agregó á Morella los castillos de Orcaf y Olocáu (aunque conservando ésta sus antiguas franquicias y privilegios). Alfonso II de Valencia y IV de Aragón, en 5 Enero 1334, concediole también á Morella algunas franquicias é inmunidades. Juan I facultó á las corporaciones de Morella y sus aldeas para retener, comprar y aceptar bienes raíces, no obstante hallarse prohibido por los fueros del rey Conquistador (fuero XXI). También otros monarcas concedieron señalados á Morella, que no creemos del presente caso consignar.>>

[SARTHOU CARRERES, Carles. Geografía general del Reino de Valencia: Provincia de Castellón. p.658-664. Barcelona. Ed. Alberto Martín. 1913; edició de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. Sant Vicenç dels Horts (Barcelona). 1989]


Sarthou citava a Teodor Llorente. Trobem el seu llibre i, entre altres coses, ens conta la llegenda de la campana de Sant Pere:

<<Don Blasco acabó mal: olvidando su dependencia del monarca, fue enseñoreándose de estas easperezas; pobló con gentes de las sierras de Teruel y de Medina a Zorita, Olocau, Hervés [sic], Catí, Villores, Cinchtorres, el Forcall, Ortells, Ares, Culla, Cuevas de Vinromá y Benasal, repartiendo todos estos lugares entre sus caballeros. Se apoderó, cinco años después de la toma de Morella, del formidable castillo de Galintort, último refugio de los sarracenos, en lo más agrio de esta comarca, y fundó allí la actual villa de Castellfort; fundó también en parajes deshabitados a Albocácer y Villafranca, llamada esta última del Cid, no por el famoso de Vivar, como algunos han creído, sino por habérsela reservado para sí el señor (seid) del territorio. Aún se conserva, entre Villafranca y Morella, el 'Peyró den Blasco', recuerdo legendario del poderoso magnate. Cuéntase que volviendo un día de la villa en construcción, a su residencia de Morella, le asaltó deshecha borrasca en la Sierra del Espino. Envolvíale la nieve en sus espesos remolinos, hundíase en ella su caballo, creyóse perdido, en fin. Oyó entonces el eco lejano de una campana, y clavando la espada en tierra, ofreció a Dios, si llegaba sano y salvo al punto donde sonaba, poner allí otra tan grande, que se oyera desde las orillas del mar, y levantar una cruz de piedra donde dejaba clavado el acero. Guado por el providencial repique, llegaba al poco rato a una agreste ermita, dedicada a San Pedro, y hallaba en ella grato refugio. D. Blasco cumplió su voto: hizo fundier una campana descomunal y la puso en la ermita; erigió también la cruz de piedra, que a través de los siglos recuerda su nombre a estos montañeses.

Había crecido tanto su poder, que el rey, completada ya la conquista del reino de Valencia, resolvió acabar con aquel peligroso principado de la Sierra. En 1249 exigió al de Alagón el cumplimiento de los pactos olvidados; resistióse él; vinieron a las manos el enojado rey y el súbdito engrandecido; quedó éste en el campo, y Morella, con gran regocijo, entró en el señorío real para no salir ya de él.

Nota: Morella era un baylío de la Corona, y de los más importantes: considerábanse como calles de la villa los lugares de Sarañana, la Mata, Chiva y Palanques, y como aldeas suyas, el Forcall, Cinchtorres, Portell, Castellfort, Villafranca y Vallibona; además, el justicia de Morella tenía la jurisdicción criminal en el monasterio de Benifazá y sus lugares de la Pobla, Castell de Cabres, Bellestar y el Bojar. El baylío duró hasta la abolición de los fueros; entonces se estableció en Morella una gobernación militar y política que abarcaba el actual partido judicial de este nombre y buena parte de los de Albocácer, Lucena, Viver y Segorbe.>>

[LLORENTE, Teodoro (1887): España, sus monumentos y artes, su naturaleza e historia: Valencia. Tomo I. Establecimiento Tipográfico-Editorial de Daniel Cortezo y Cª. Calle de Pallars (Salón de San Juan). Barcelona] books.google.es


1232

Gener, 7 i 8. Mentre Jaume I està conquerint Ares, Blasco d'Alagó es fa amb Ares. Ací un resum de la Viquipèdia:

<<Estant Jaume el Conqueridor a Terol el 1232 per signar un nou pacte amb Sayyid Abu Zayd i caçar amb Pero Ferrández d'Açagra va rebre la noticia de què Blasco I d'Alagón assetjava Morella, de vital importància estratègica, i que ho feia amb els seus propis mitjans.  El rei, tenint por a la possible expansió cap al sud de Blasco I d'Alagón, es va dirigir immediatament al Maestrat per a controlar la situació, prenent la fortalesa d'Ares amb grup de peons terolans, prenent-la el 8 de gener, mentre que Morella va caure el dia anterior, 7 de gener, després d'una ferotge resistència. Després de la presa de Morella i Ares, les tropes es van dirigir a la veïna fortalesa de Castellfort, que va resistir el setge fins a l'1 d'agost de 1237.>>

[Viquipèdia]


Antoni Badia ens ho explica així:

<<Essent en una cacera del senglar, prop d'Albarrasí, el rei Jaume s'assabenta que hom havia pres Ares (ço és Ares del Maestrat) als sarraïns. El valor estratègic del lloc és palès, i per això el rei s'hi encamina. Mentre s'hi dirigeix, emperò, li arriba una altra notícia: don Blasco ha conquerit Morella, localitat més important encara que Ares. El fet preocupa al rei, per tal com ell no pot tolerar que aquestes empreses es facin a benefici de la noblesa. Deixa la ruta d'Ares, se'n va cap a Morella, i aconsegueix que don Blasco li reconegui la senyoria del castell de Morella. Resolta aquesta qüestió, el rei arriba, per fi, a Ares i en pren possissió.>>

[BADIA I MARGARIT, Antoni M. Toponímia de la conquesta de Borriana segons la Crònica de Jaume I. Barcelona. Article inclòs en el llibre "La Corona de Aragón y las lenguas románicas. Miscelánea de homenaje para Germán Colón". Pàg. 9-16. Gunter Narr Verlag. Tübingen (Germany). 1989]   Bona part del document es pot consultar en books.google: books.google.es


En un llibre de l'ermita de l'Avellà e Catí, trobem el següent:

<<CAPÍTULO I. De la Villa de Catì y su Término. [...]

2.- Està sita dentro del Término general de la Villa de Morella, que dia 7 de Enero de 1232 fue conquistada, y libre del cautiverio de los Moros por D. Blasco de Alagon, tronco Ilustre de los Condes de Sastago. Assi lo escriviò el Señor Rey D. Jayme el I en su Coronica [sic] cap.6; quien estando en dicha Villa dia 14 de Marzo del año 1249 confirmò con su Real Privilegio las dos Cartas de Población, que avia otorgado D. Blasco de Alagon à favor de los Pobladores de dicha Villa y Aldèas de su Término general, una al Fuero de Estremadura, y otra al Fuero de Zaragoza; y añadiò la facultad de hazer Boalares, Dehesas y Cerrados para ganados y pares, precisos para el cultivo de tierra.

3.- Dicho D. Blasco de Alagon, diò facultad à D. Raymundo de Bochona para que con quarenta Pobladores fundasse el Lugar de Catì, según los Fueros, usos y costumbres de la Ciudad de Zaragoza; señalòle termino, que confina con el particular de la Villa de Morella, y de las Villas de Ares, Villardecañes, Albocacer, Tirig, la Salsadella, San Matheo y Chert. Assi consta en la Carta de Población concedida por dicho D. Blasco 8 Kalendas Februarii sub Aera 1277, que corresponde al dia 25 de Enero de 1238, la cual fue confirmada por el Sr. Rey D. Jayme en Castellon de Xativa, aora San Felipe, dia 5 de Noviembre de 1243.

4.- Fue Catì desde su población Aldèa de la Villa de Morella, como también los Lugares de Horcajo, ò Forcall, Cinctorres, Lamata, Holocau, Portèl, Villafranca, Castellfort y Vallibona, todos con otros sitos en el Término general de dicha Villa, y con tanta sujeción à ella, que los Justicias de dichas Aldèas y Lugares avian de prestar su juramento en manos del Justicia mayor de dicha Villa, dia del Nacimiento del Señor; y en cualquier caso grave, que sucediesse, devian avisar à dicho Justicia, para que conociesse y prosiguiesse las causas graves, pues solo podian entender en las leves.>>

[CELMA, Francisco. Historia del Santuario de Nuestra Señora de la Misericordia y de la Fuente de la Vellà, sito en el término de la Villa Real de Catí, del Obispado de Tortosa, en el Reyno de Valencia. Pàg. 3-4. En Valencia, por Joseph Thomàs Lucas. 1759]  books.google.es


Aquesta és la versió del mateix rei. Veurem com de la planificació dels fets al que realment va passar dista una mica. Posem en negreta els castells que tenia en ment conquerir, que degueren ser els més importants, i també els pobles per on passa, i així intentar saber per quins camins va passar:

<<Ara us direm com prendrem València, e tota l'altra terra. Nós nos n'irem a Borriana, e haurem conduit, aquell que llevar puixam en atzembles de Terol, e farem venir d'altra part per mar conduit per raó que abast en la host, e llevar-hi hem dos fenèvols; e quan hajam presa Borriana, farem-hi venir la Reina nostra muller, per tal que entenen les gents que major cor hi havem d'estar. E aquells castells qui són a les espatlles, així com és Peníscola, e Cervera, e Eixivert, e Polpis, e les coves de Cinromà [sic], e Alcalatèn, e Morella, e Cúller, e Ares, qui viuen del camp de Borriana de conduit, e seran entre nós e terra de crestians, tos s'hauran a retre perquè nós serem denant, e no poran haver lo conduit que els venia de Borriana. [...]

E aenant nós fom en Terol, e don Pero Ferrández d'Açagra, senyor d'Albarrasí, convidà'ns que caçàssem senglar, e que menjàssem ab ell en una aldea d'Albarrasí que ha nom Eixea, que aquí el trobaríem, e nós atorgam-li-ho.

E quan haguem menjat, e era prop d'hora de vespres, venc a nós missatge que peons de Terol e de la frontera havien emblat Ares. E era aquí ab nós don Pero Ferràndez, e don Atorella, e aquest qui venc demanà albixeres per les bones noves que aduites havia. E nós dixem-li que les hi daríem. E don Pero Ferrández no sabia res d'aquella frontera. E dix don Atorella: "-Senyor, gran bé vos ha vengut, que molt havets guanyat ui, que entrada és de guanyar lo regne de València". E nos dixem: "-Així ho vulla Déus". E ell dix: "-Senyor, no hi tardets, que Ares és molt bo llogar e molt fort, e podets-lo retenir a pesar de tots quants sarraïns ha al món; e pensats de cavalcar, e no tardets, que jo sé el llogar qual és, e vós veurets-ho quan hi serets, e direts que jo us he dita veritat".

E enviam a Terol per Fernando Dieç, e per Rodrigo Oriz, e per cavallers que hi havia, que eixissen a nós en Alfambra. E fom enans que la nuit fos escura a Alfambra, e aquí sopam, e faem dar civada, e anam depuis depuis de la mitja nuit a avant; e, quan fo alba nós fom al camp del camp de Muntagut, e passam pel Pobo*, e eixim a Vila-roja qui és de l'Espital, e quian fom sus al cap de la serra que hi podia haver tro a mitja llegua, venc-nos un ballester a cavall, e venc trotant e d'arlot així com venir podia a nós, e dix-nos: "-Senyor, saluda-us don Blasco, e dis-vos que sua es Morella". E, quan oïm aquestes noves, pesà'ns molt. E dix Fernando Dieç: "-Senyor, acordats-vos com ho farets, que mester vos havets a acordar". E faem tirar lo ballester a una part, e demanam don Pero Fernández, e don Atorella; e Fernando Dieç mentre que faïem tirar los altres, acostà's a nós a la orella, e dix-nos: "-Lleixats l'anada d'Ares, que Morella és gran cosa, e valria més que la tinguessen moros que don Blasco, que pus ivaç l'hauriets haüda dels moros que de don Blasco; e jassia que don Blasco sia mon senyor, vós sots mon senyor natural, e per senyor que pusca canviar quan me volré no lleixaré a vós de dir lo mellor, que entenats que jo em tinc per vostre natural".

E demanam de consell a don Pero, e a don Atorella, e als altres cavallers, com ho farem. E dixeren don Pero e don Atorella, que pus que aquella anada d'Ares havíem emparada que hi anàssem, e puis que anàssem a Morella, e d'aquell camí que ho hauríem tot. E dix Ferrando Dieç: "-Senyor, jo són aquí dels menors de vostre consell, mas que és que us diga negú, a Morella anats, e manats alforrar los peons de Terol e de totes les aldees, e que us siguen tant com poden, e que lleixen tots los serrons". E nós entenem, que deïa ço que mellor era, car enans deu hom atendre a les grans faenes que a les menors. E dix-nos que pensàssem de cuitar, que gran carrera havia d'aquell lloc tro a Morella.

E manam als hòmens de peu que lleixassen els uns, e que els altres prenguessen armes, e que pensassen de venir, a ells feeren-ho. E nós de trot e d'arlot passam lo riu de Calderes; e anam, anam-nos-en tro al riu que passa al peu de la costa de Morella. E, quan fom aquí, dos peons aforrats aconseguiren ab nós en u, e demanam-los dels altres on eren; e dixeren que venien. E pujam la costa, e fo a un puget que es faïa en la costa de Morella, e meteren-li puis nom Puig del Rei, e estiguem aquí esperant la companya que venia; e apellam nostres guaites a cavall e a peu, que null hom no pogués entrar ne eixir tota la nuit en aquell puig. E moc-se temps de neu, car era ja passada la festa de sent Miquel, e faïa'n molta e venia ab pluja que null hom no es gosava descobrir la cara per paor que la neu no el tocàs, e els cavalls e les bèsties jaïen en una fòvia que s'hi faïa, e deçà e dellà, on podien si que les atzembles qui aduïen lo conduit, ni nós davallar a ells per paor que aquells del castell no ho faessen a saber a don Blasco, ni que els hi entràs major poder; e haguem a endurar que no menjam ni beguem de la nuit que menjam en Vila-roja tro a l'hora de les vespres, ni nós ni els cavallers ni les bèsties. [...]>>

*Per seguir la ruta, és lògic que pel Pobo passara abans d'arribar a Montagut (Monteagudo del Castillo) i a Vila-roja (Villarroya de los Pinares).

Un cop Blasc d'Alagó li cedeix Morella al rei, aquest continua cap a Ares i d'allà cap a Tudela on tenia una reunió amb el rei Sancho de Navarra. Més tard tornarà a passar per les nostres terres, primer per anar a la conquesta de Borriana i més tard per fer-se amb Peníscola.

<<E nós estiguem aquell dia aquí, e l'altre dia partim-nos-en, e anam-nos-en a Ares, e cobram-lo, e donam als peons per ço com l'havien emblat als sarraïns, tant, que ells foren pagats de nós.>>

[JAUME I. Crònica o Llibre dels Feits. Pàg. 198. Les Millors Obres de la Literatura Catalana, 86. Pàg. 160. Edicions 62. Barcelona. 1982 (4ª edició, 2000)]


1232

Febrer. Apareix l’Albareda en un document en el que Blasco d’Alagó ordena la delimitació del terme general del castell de Morella:

Et transvesat Vallem Tortam et ascendit per serram, et dividit terminum cum Abocaçer, sicut aque vertunt, et per serram serram vadit ferire ad illa rambla que descedit de la Salzediella. Et per barrancum barrancum includit intus illud planum de Cireso, et per barrancum barrancum redit ad portum de Prunellas ad viam que vadit apud Valenciam. Et descendit per barrancum Robrosum, et vadit per orellam de Campiello de Monnio Sancho, et transversat per forcallum de canada de Aras, et vadit çerrum in antea, per fundum de Canalellas, et dividit terminum cum Aras, et includit intus Canalellas. Et dividit terminum cum  cum Cuellar [Culla], per colladielo Pinoso, per orellam de campiello Sicco, et vadit ferire ad Alcantariella*, et redit super Alcantariella per barrancum sursum, et vadit ferire ad calçatam de la Cabriella, et per pinnam pinnam vadit ferire ad  calçatam de la Cabriella, et per illam calçatam descendit et vadit ferire ad rivum de las Albaredas, et per rivum rivum vadit ferire ad Matam de Ennech Sanz (La Mata), dicta Mata de Ennech Sanz intus stando. Et transversat rivum qui venit de Cantaviella, et vadit ferire al villar de la Maleha. Et transversat serram, et vadit ferire ad fundum del Castellar de la Cazon, et dividit terminum cum Alocau, et...  (còpia del s. XIII, còpia C)

*Alcantariella: partida i barranc de Portell, llindant amb Vilafranca, prop del Mas de la Pallaresa. La ubicació ens la confirma el document de delimitació amb l'Angelesola, de 1407.

En el mateix document diu que Blasco d’Alagó va demanar a quatre musulmans vells, habitants de dita vila (no queda clar si eren de la ciutat de Morella  o del castell de Morella, i per tant, algun d’ells podria ser de Portell, com a poble fronterer que era) i coneixedors del territori, per què assenyalaren quines eren les vertaderes fites del terme, per tal de posar-les per escrit, en presència dels nous administradors cristians. “...Quod audito, habito inter eso consilio, elegerunt IIIIor. seniores qui sciebant bene omnes suprascriptos terminos, et illos possederant in guerra et in pace, et acceperant herbatica. Et isti IIIIor. seniores fuerunt, Mahomat Aman, Muça Avenmaçot, Avenbaço et Çarieçala...”. Això podria donar la idea (Eixarch, La Mata) de que quan van arribar els cristians, l’estructura territorial del Castell de Morella ja estava ben delimitat. Com si diguerem, ja se’l van trobar fet.

[A] Pergamí original no conegut.

B.  Arxiu Històric Nacional. Madrid. Ordes Militars. Clergat,. Pergamins. Benifassà. Carpeta 417, nº 1.Còpia simple del segle XIII, pròxima a l’original, que a continuació inclou una còpia de la carta de població de Tortosa.

C. Arxiu de la Diputació de Castelló. Secció Històrica.Còpia de 1329 del llibre de privilegis de Catí.

D. Arxiu Històric Nacional. Madrid. Clergat. Còdex 1126B, ff 3v/4r. Còpia del segle XVI.Còpia del segle XVI.

[GARCIA SANZ, Arcadi i GARCIA EDO, Vicent. La Carta Pobla de Morella. Pàg. 37. Universitat Jaume I. Castelló, 1994]


Sánchez Adell, en la introducció d'un llibre sobre Morella i les aldees al segle XIV, ens parla de la peculiaritat de la nostra organització territorial:

La comunidad morellana representa un hecho absolutamente único y singular dentro de la historia valenciana: un tipo de organización territorial y política propio de las 'Extremaduras' de Castilla y Aragón en el siglo XII que implanta en las tierras morellanas cuando éstas, en el siglo XIII, asumen el papel de capítulo inicial de la reconquista valenciana. A este género de organización corresponde una determinada modalidad de repoblación cuya tardía aplicación en Morella va a tener, sin embargo, cuatro siglos y medio largos de vigencia [fins 1691], a través de los cuales no faltarán tensiones, entre la villa capital y las aldeas sufragáneas, que pongan en peligro la existencia de la comunidad. En realidad, puede decirse que los momentos verdaderamente críticos son aquellos que se dan en el siglo XIV, y más concretamente bajo los reinados de Alfonso IV (1327-1336) y de Pedro IV el Cerimonioso (1336-1387), salvados los cuales la vida de la comunidad se prolongará ya sin problemas graves hasta su disolución en 1691. Debe destacarse que la superación de las diferencias se hizo siempre por la vía del pacto y de la concordia, virtudes cívicas de las cuales demostraron estar genererosamente dotados tanto los morellanos como los aldeanos. [...]

Las aldeas que componían la comunidad eran las siguientes: Çorita, Palanques, Ortells, Villores, Forcall, Todolella, Olocau, La Mata, Cinctorres, Castellfort, Vilafranca, Catí, Vallibona, Herbés Jussans, Herbés Sussans y Xiva de Morella, más los lugares que constituían la Tinença de Benifaçà: Fredes, Coratxar, Boixar, Castell de Cabres, Ballestar, Bel y Pobla de Benifaçà. En total, incluidos los de la propia Morella, los términos generales de la comunidad venían a sumar una superficie muy próxima a los 1.100 km2. [S'oblida de Portell!]

Gran parte del territorio del castillo de Morella era considerada a mediados del siglo XII como perteneciente a la comunidad de Alcañiz. En 1157 otorga Ramón Berenguer IV la carta-puebla de esta ciudad, y al señalar los límites de sus tierras por parte sur los fija en la misma línea (salvo la no inclusión de Catí) que constituirá la frontera entre Morella y Cervera en todos los señalamientos conocidos. [...]

Estos mismos límites meridionales se repiten en la carta-puebla de Camarón (lugar desaparecido y posiblemente situado entre Mas de las Matas, Ayguaviva y Ginebrosa), otorgada en octubre de 1194. Camarón fue uno de los primeros lugares segregados de la gran comunidad de Alcañiz. [...]

Otra vez se repiten los mismos límites ent la carta-puebla de Monroyo, dada en 3 de abril de 1209, aunque la descripción procede a la inversa que en las dos anteriores: [...]

En Zaragoza, a 16 de junio de 1224, Jaime I confirma al maestre y orden de Calatrava la posesión de Alcañiz y todas las donaciones hechas por su padre y por su abuelo, "cum aldeis et terminis et pretinenciis suis et omnia alia que habetis et habere debetis in regno nostro", sin especificar límites y sin precisar, por tanto, si Morella queda incluida en la confirmación.

Una vez realizada la conquista de Morella, Blasco de Alagón mandó en el mes de febrero de 1233 señalar los límites territoriales de dicho castillo, operación llevada a cabo por cuatro moros morellanos, "sicut illo susquam possederant in guerra et in pace". La descripción de los límites fuer ésta: "In valle de los pardos et pre vayllem vadit ad illam costam del andador et ibi dividit terminum cum munt royg et transsit picocies et decendit per illos cerros et transsit per angustum de illis pinars. Erber jusans intus stando transsit per illas pinars et vadit ferire ad fundum de la escarola de la Escarola intus estando et traverssat omnes valles et vadit ferire ad molinare et vadit ferire ad pinam flor et reddit per serram sursum et vadit ferire ad illas talayas de Maria et transit pre illam serram delos comos et includunt intus ffridas et vadit ferire ad Milgranera et vadit ferire ad illos angustus de benifaçan includit intus benifaçan et reddit per serram de benifaçan et tamsunsat omnes valles includit intus biel et vadit ferire ad castellum de cervol et transverssat pre fundum de vayllibona et exit ad serram et transverssat las valles et dividit terminum cum chert et decendit per illos lomos et transverssat vallem que venit de vallibona (de Vallivana) et dividit terminum cum cervera et acendit per illam serram et dividit terminum cum Tirig et vadit ferire ad vayllem tortam Catinus intus stando et transverssat vallem tortam et acendit per serram et dividit terminum cum Albocacer sicut aque vertunt et per serram serram vdit ferire ad illam Ramblam que decendit de la Salçadella et per barranchum barranchum includit intus illum planum de ciresso et per barrancum barrancum redit ad portum de prunelas ad viam que vadit apud Valenciam et descendit per barranchum robrosum et vadit per orellam del Campiello de monjo sancho et transverssat per forcallum de Canada de ares et vadit per cerrum in antea per ffundum de Canallelas et dividit terminum cum Ares et includit intus Canalillas et dividit terminum cum Cullar per colladiello pinoso per orellam del Campiello sicco et vadit ferire ad Alcantariella et reddit super Alcantariela per barrancum sursum et vadit ferire ad penam de la calçada de la Cabriella et per pignam pignam vadit ferire ad calçadam de la cabriela et per illam calçadam decendit et vadit ferire ad Rivum de les Albaredas et per illum Rivum vadit ferire ad Matam de Enich sanç dicta Mata de Enich sanç intus stando et transverssat Rivum qui venit de Cantavetula et vadit ferire ad vilar de la malea et transverssat serram et per illam viam vadit ferire ad turrem delacriaço et dividit terminum cum Alocau et per barrancum barrancum vadit ferire ad pignam del Carro et pre cerrum cerrum dividit terminum cum Castellot et vadit ferire ad illam Carrascam del bivalo et trasverssat illas valles et trasverssat Rivum de vergantes per fundum del vilar de Nicholau et ascendit ad serram de mont Nigrello et decendit per barranchos de Monte nigrello et reddit ad vallem de los pardos.

En 17 de abril de 1233 otorga Blasco de Alagón carta de población de Morella a quineintos pobladores. [...] (p.85-87)

[SÁNCHEZ ADELL, José (1982): La Comunidad de Morella y sus aldeas durante la Baja Edad Media (Notast y Documentos). Estudios Castellonenses, N.º 1, pp.73-181.]  dialnet.unirioja.es (pdf)


1233

Abril,17. Carta pobla de Morella. Especifica que Portell queda dins ('intus'). Blasco d’Alagó dóna la carta de població de Morella en favor de 500 pobladors, i en el citat document ja apareix el nom de Portell. Fins i tot apareix fotocopiat i el podem vore escrit segons la còpia del s.XVI. Entre altres coses, diu:

Nos, Blascus de Alagone, maiordumnus Aragonie, per nos et omnes nostros presentes atque futuros, donamus atque concedimus villam de Morella, cum omnibus suis terminis, quingentis populatoribus ad populandum, ad forum de Sepulveda et de Stremadura, franque, libere et quiete inperpetuum, cum hac presenti carta perpetuo valitura [...] Affrontationes autem termini Morelle sunt, et debent esse, sicut dividit cum castro Castell de Fridas. Et sicut dividit illa serra de Benifaça, per illo somo de illa serra de Bel intus. Et sicut dividit cum Castro Cerbarie. Et sicut dividit cum castro de Aras [Ares] et illa alcantarella, et illo termino de Portell, intus. Et quomodo vadit illa via de la Matta de Enech Sanç [La Mata] et exit illa via ad Vilar de la Maleffa. Et exit ad illam torrem de la Cacou (Criaçon), et vadit via ad somo de illa serra de illa Cova d’Al.Baro, et per illo somo de illa serra exit ad Almallarella [la Menadella]. Et sicut dividit cum illa Penna de Abubayo et vadit per illo somo, et exit ad illam carrascam del Bivallo. Et sicut dividit cum illo vilar d’En Nicolau, intus, et illo Vall de los Pardos, et illo cabeço del Andador, et illos picoços de la Pererola. Et sicut dividit cum herbe Jusano, et illas moles Scoboses, intus. Et exit ad illa Penna de la Nom, et exit a Castell de Fridas.” (texte basat en una còpia B) del segle XVI del document original, manuscrit conservat a l’Arxiu Històric Nacional. Madrid. Ordes Militars. Clergat. Benifassà. Còdex 1126B, ff. 51v/52v)

[A] Pergamí original no conegut

B.  Arxiu Històric Nacional. Madrid. Ordes Militars. Clergat. Benifassà. Còdex 1126B, ff. 51v/52v.

C. Arxiu del Regne de València. Cancelleria Reial, registre 698, f. 226 i ss. Còpia simple en paper, del segle XVII.

D. Arxiu Eclesiàstic de Morella. Còpìa en paper simple, del s.XVII.

  [GARCIA SANZ, Arcadi i GARCIA EDO, Vicent. La Carta Pobla de Morella. Pàg. 41. Universitat Jaume I. Castelló, 1994]


La trobem també en la web de la Universitat Jaume I de Castelló:

Arxiu de l'església Arxiprestal de Morella. Llibre de documents variats, sense signatura i sense foliar. Es tracta d'una còpia autoritzada efectuada en 1620 directament a partir del pergamí original, raó per la qual ha servit de base per a la nova transcripció que figura a continuació, donat que les còpies conegudes fins ara, algunes més antigues, no són en absolut millors que aquesta
Garcia Edo, Vicent. "La carta de poblament de 1233 i el fur general de Morella". Papers dels Ports de Morella, 2002, pp. 92-94

In Christi nomine. Notum sit cunctis presentibus atque futuris quod nos, Blasci de Alagone, majordomnus Aragonie, per nos et omnes presentes atque futuros, donamus atque concedimus villam de Morella, cum omnibus suis terminis, quingentis populatoribus ad populandum, ad forum de Sepulvega et d'Estremadura, franche, libere et quiete imperpetuum, cum hac presenti carta perpetuo valitura. Ita videlicet quod nos vel nostris, qui post nos fuerint domini de Morella, non faciant aliquam peitam vel fortiam, nec aliquam senoriam vel dominium, nisi ita sicut in foro de Sepulvega et de Estremadura continetur; et ita sicuti istud forum postulat et demandat, dando decimam et primiciam. Et nos predictus dopnus B. de Alagone, majordopnus Aragonie, retinemus nobis et nostris in Morella quartam partem omnium furnorum quos concilium Morelle voluerit ibi construere, sine aliqua missione nostra et nostrorum, et tres partes dictorum furnorum ibi construendorum sint concilii de Morella. Preterea retinemus nobis et nostris, omnia molendina que sunt vel fuerint infra terminum castri Morelle, cum suis aquis et cequiis, et capud cequiis, et cum omnibus que ad molendina pertinent vel pertinere debent. Et donamus vobis, predicto concilio de Morella et vestros, omnes terminos et montes et valles, et omnes aquas totius termini Morelle; salvis tamen omnibus cavalleriis et tenedonibus quas iam dedimus militibus et sanctis usque in hodiernum diem. Hec omnia predicta et singula habeatis et teneatis vos, et vestri post vos omni tempore, et faciatis inde vos et vestri omnes vestras voluntates post unum annum et unum diem, sicut de vestris propriis hereditatibus franquis et liberis, sicut predicitur in foro de Sepulvega et d'Estremadura;salva etiam nostra nostrorumque in omnibus fidelitate.

Affrontationes autem termini Morelle sunt et debent esse, sicut dividit cum castro Castell de Fridas, et sicut dividit illa serra de Benifaçan per illo somo de illa serra de Bel intus. Et sicut cum dividit cum castro Cerbarie. Et sicut dividit cum castro de Aras et illa alcantarella et illo termino de Portell intus. Et quomodo vadit illa via de la Mata d'Enec Sanç, et exit illa via al vilar de la Malepha, et exit ad illa torre de la Criaçon, et vadit via ad somo de illa serra de illa cova d'Albaro. Et per illo somo de illa serra exit a l'Almallarella. Et sicut dividit cum illa penna de Aonbayo, et vadit per illo somo et exit ad illa carrasca del Bivallo. Et sicut dividit cum illo villar de Nicolau intus, et illo val de los Pardos, et illo cabeço de l'Anador, et illos picoços de la Pelerola. Et sicut dividit cum Herber Jusano, et illas moles Escoboses intus. Et exit ad illa penna del Llanon, et exit a castell de Fridas.

Sicut predicte afrontationes dividunt, ambiunt et includunt terminum castri Morelle, ita damus vobis et vestris, ut predicitur, omni tempore, cum hoc presenti instrumento perpetuo valituro; scilicet cum omnibus aldeis ville Morelle pertinentibus et submissis et respondentibus, quas concilium Morelle voluerit populari. Ita quod in villa Morelle et in omnibus aldeis sufraganeis Morelle, faciamus nos, B. de Alagon, majordomus Aragonie et dominus Morelle post nos, manuteneri et teneri observari forum de Sepulvega et de Estremadura. Et ad majorem securitatem vestram et vestrorum, super quatuor Dei Evangelia et + juramus vobis per nos et per nostros qui fuerint domini de Morella, qui post nos venturi sunt, hec predicta omnia et singula atendere et complere ut predicitur. Actum est hoc XV kalendas madii anno Domini M.CC.XXXIII. Sig+num Blaschi de Alagone, majordomius Aragonie, qui hec laudo et firmo et testes firmare rogo. Sig+num Lupi Ferrenchi de Luna, abbatis Sancti Joannis de Penna. Sig+num Exemini de Luna. Sig+num Petri de Balimanna. Sig+num Joannis, vicarii ecclesie de Castellot. Sig+num Joannis de Rama*, judex de Maella. Sig+num Bartholomei de Busmadano. Sig+num Joannis Franchi de Castellot. Sig+num Sancius d'Esperandeu. Sig+num Petri Sançii de Aliaga, testiumque huius rei. In hoc tempore regnantibus dominus Jacobus, rex Aragonie et regni Maioricarum, et comes Barchinonensis et Urgellensis, et dominus Montispesulani. Et in Dertusa presidebat dominus Poncius, episcopus eiusdem civitatis. Et in Cesaraugusta presidebat Sancius de Aones, episcopus eiusdem civitatis. Et hoc tempore Exemenus d'Orreya tenebat Cesaraugustam pro honore. Et Petrus Ferrandiz tenebat Calataium pro honore. Sig+num P. Ennegeç, qui hec scripsit de mandato domini B. de Alagone, cum litteris rasis et emendatis in XI linea, ubi dicitur "vos et vestri", die et anno quo supra.

* Curiosament, en 1397, en el llistat del cobrament del morabatí a Portell, apareix un veí com "hereu dena Rama". Veure llistat

[jaumeprimer.uji.es]


Una altra versió la publica Garcia Edo en un recopilatori de documents de Baro i Serna. La transcriuen a partir d'una còpia de 1620, perquè diu que es va prendre dirèctament del pergamí original. Els dubtes els resol a partir de la còpia del segle XVIII i altres qüestions menor les resol comparant diverses còpies. Malauradament, la versió traduïda no es pot consultar per internet però sí la versió en llatí. Només citarem la part on parla de les "afrontacions"

<<Affrontationes autem termini Morelle sunt et debent esse, sicut dividit cum castro Castell de Fridas, et sicut cum dividit cum castro Cerbarie. Et sicut dividit cum castro de Aras et illa alcantarella et illo termino de Portell intus. Et quomodo vadit illa via de la Mata de Nec Sanç, et exit illa via al vilar de la Malepha, et exit ad illa torre de la Criaçon, et vadit via ad somo de illa serra de illa cova d'Albaro. Et per illo somo de illa serra exit a.ll.Almallarella. Et sicut dividit cum illa penna de Aonbayo, et vadit per illo somo, et exit ad illa carrasca del Bivallo. Et sicut dividit cum illo billar de Nicolau intus, et illo val de los Pardos, et illo cabeço de l'Anador, et illos picoços de la Pelerola. Et sicut dividit cum Herber Jusano, et illas moles Escoboses intus. Et exit ad illa penna del Llanon, et exit a castell de Fridas. [...]>>

GARCIA EDO, Vicente. La Carta Puebla de 1233 y el Fuero general de Morella Pàg. 587-605. Inclòs en BARÓ PAZOS, Juan i SERNA VALLEJO, Margarita. El Fuero de Laredo en el octavo centenario de su concesión. Pàg. 604. Servicio de Publicaciones de la Universidad de Cantabria. Laredo. 2001. books.google.es


Sánchez Adell, en la introducció d'un llibre sobre Morella i les aldees al segle XIV, ens parla de la peculiaritat de la nostra organització territorial:

La comunidad morellana representa un hecho absolutamente único y singular dentro de la historia valenciana: un tipo de organización territorial y política propio de las 'Extremaduras' de Castilla y Aragón en el siglo XII que implanta en las tierras morellanas cuando éstas, en el siglo XIII, asumen el papel de capítulo inicial de la reconquista valenciana. A este género de organización corresponde una determinada modalidad de repoblación cuya tardía aplicación en Morella va a tener, sin embargo, cuatro siglos y medio largos de vigencia [fins 1691], a través de los cuales no faltarán tensiones, entre la villa capital y las aldeas sufragáneas, que pongan en peligro la existencia de la comunidad. En realidad, puede decirse que los momentos verdaderamente críticos son aquellos que se dan en el siglo XIV, y más concretamente bajo los reinados de Alfonso IV (1327-1336) y de Pedro IV el Cerimonioso (1336-1387), salvados los cuales la vida de la comunidad se prolongará ya sin problemas graves hasta su disolución en 1691. Debe destacarse que la superación de las diferencias se hizo siempre por la vía del pacto y de la concordia, virtudes cívicas de las cuales demostraron estar genererosamente dotados tanto los morellanos como los aldeanos. [...]

Una vez realizada la conquista de Morella, Blasco de Alagón mandó en el mes de febrero de 1233 señalar los límites territoriales de dicho castillo, operación llevada a cabo por cuatro moros morellanos, "sicut illo susquam possederant in guerra et in pace". [...]

En 17 de abril de 1233 otorga Blasco de Alagón carta de población de Morella a quineintos pobladores. [...] (p.85-86)

[SÁNCHEZ ADELL, José (1982): La Comunidad de Morella y sus aldeas durante la Baja Edad Media (Notast y Documentos). Estudios Castellonenses, N.º 1, pp.73-181.]  dialnet.unirioja.es (pdf)


1233

Segons comunicació de Santi Arbós, en el famós Onomasiticon de Coromines apareix una referència a Portell:

  <<1233: 'Portel' (GGRV n. 434) >> [Veure també en 1249]

  ***CALDRIA REVISAR SI TÉ A VEURE O NO AMB LA CARTA POBLA DE MORELLA O SI ÉS ALGUN DOCUMENT DIFERENT***


1233 Setembre, finals. (Segons altres versions, seria un any abans ¿?). El professor Pere-Enric Barreda ens diu que el rei Jaume I va passar per la nostra zona fins a cinc vegades!! Dos per Portell i la resta ben a prop.

<<ITINERARIO 3: TERUEL - PEÑÍSCOLA, ÚLTIMA SEMANA DE SEPTIEMBRE DE 1233 (El día 19 estaba en Calatayud, y el 29 en Borriana)

Según afirma en sus memorias (cap.183; Forcada 1992: 93-95), una mañana, a la hora de levantarse, se le presentó en Teruel un emisario de parte de Gimeno de Urrea, su lugarteniente en Borriana con una carta de los musulmanes de Peñíscola, que se querían rendir. La hizo traducir y, después de escuchar la misa y el oficio mariano mientras le preparaban los caballos y provisiones, comió y partió al trote con una escolta reducida de siete caballeros, además de los escuderos y sirvientes, "sin ningún guía, puesto que, como alguna vez cazaba jabalíes en aquella montaña, se bastaba para encontrar el camino".

Pasó por Monteagudo y llegó a Villarroya de los Pinares, donde no llegó a pasar la noche, pues se levantó antes de hacerse de día y siguió hasta La Iglesuela (el mismo recorrido de dos años antes): pasó por Fortanete, El Rallo (=Atorella), el río de las Truchas, la Canada de Ares, el puerto de Prunelles, Salvassòria, Atemi (el Hostal d'Antolí de Catí), el llano de Sant Mateu, y la rambla de Cervera hasta llegar, al atardecer, a Peñíscola. [...]>>

Nota: Els cinc itineraris es poden consultar en: Itin.1: 1231; Itin.2: 1231; Itin.3: 1233; Itin.4: 1249; Itin.5: 1259

[BARREDA, Pere-Enric. El camino de Jaime I por La Iglesuela y las Bailías. Cinco itinerarios de 1231 (2), 1233, 1249 y 1259. Pàg. 11. Edita: Centro de estudios de La Iglesuela del Cid (CEIG). La Iglesuela del Cid (Teruel). 2010.]


El mateix Pere-Enric Barreda, parlant d'aquests itineraris, feia aquesta aclaració:

<<En ningún caso se menciona La Iglesuela como tal, sino que será más tarde, en 1261, cuando el rey ponga su topónimo en catalán, La Gleziola, en la versión romance de los Fori Valentiae. No lo hizo en 1231 o 1233 porque no estaba fundada, y en 1249, cuando ya lo estaba (después del otorgamiento de su carta de población de 1242 -no1241-), por una confusión con Atorella, que es El Rallo (también casillas de Atorella, recordado en el cabezo de las Casillas, límite entre La Iglesuela, Cantavieja y Mosqueruela).

En palabras del rey, Atorella estaba despoblada cuando pasó en 1233, pero ya lo estaba cuando redactó sus memorias (después de 1250). La conclusión es evidente: había tenido que volver a pasar, lo que sólo pudo hacer en diciembre de 1249 al desplazarse de Teruel a Morella. Como no puede referirse a Fortanete ni a Cantavieja, que ya estaban poblados, ni a Mosqueruela (que no se pobló hasta 1265), se debe referir a La Iglesuela, que en siete años ya tendría un desarrollo suficiente como para llamar la atención del rey, aunque desconociera su nombre, o no lo recordara de momento.>>

[blocs.mesvilaweb.cat]


Ací està el que diu el mateix Jaume I, quan va a la conquesta de Peñíscola, pas previ per fer-se amb Borriana. Aquest és el fragment del que diu en la seva Crònica quan passa per les nostres terres:

<<...E sobre açò, oïm nostra missa de sent Espirit, e l'ofici de sancta Maria, per ço que ell e la sua mare nos guià's en aquesta fazenda e en totes les altres que nós faríem. E faem adobar de menjar mentre oíem la missa, e menjam, sempre mantinent cavalgam. E ab nós no havia sinó set cavallers e escuders que ens servien, e oficials nostres: e anc no demanam negú adalill que ens guiás, car nós per la caça dels porcs que solíem caçar en aquella muntanya algunes vegades plevíem-nos-en nos que avendríem en la carrera. E al dia que eixim de Terol passam pel camp de Montagut [Monteagudo del Castillo, prop de Cedrillas] e anam a Vila-roja [Villarroya de los Pinares], que és de l'Espital, e quan venc ans de dia, nós nos llevam e passam per un lloc que havia nom Atorella*, en què ara ha població, e puis passam pel riu de les Truites, e eixim a la canada d'Ares, e de la canada d'Ares al port de Prunelles, et a Salvasoria [partida de Morella, prop de la Llàcova], et a Themi, e passam pel pla de Sant Mateu, que era llavores erm, e eixim al riu Sec que va sobre Cervera. E, quan venc a hora de vespres fom denant Peñíscola de la part de les vinyes, sobre l'almarge.>>

*En la carta-pobla de Villarluengo (1194), quan diu per on parteix el terme, apareix una 'Atorella' [el Rallo o Tarayuela?], després de la 'torre de la Cuba' i la 'Cugulata' i abans de la 'serra Tayllada' [los Cuchillos o Cuarto Pelado?], el 'Castell del Cit'  [Masía Castell?] i la 'Canada de Benadanduz'.

[JAUME I. Crònica o Llibre dels Feits. Pàg. 198. Les Millors Obres de la Literatura Catalana, 86. Edicions 62. Barcelona. 1982 (4ª edició, 2000)]


La Crònica de Desclot sembla passar per alt aquests fets  però, en canvi, en la de Muntaner podem llegir:

<<Mas, emperò, abans que la ciutat de València hagués conquesta, havia ja conquests molts bons llocs, viles e castells, així con davant vos he dit. Mas emperò nomenar-vos n'he molts llocs que són reials llocs, qui cascun tanyeria a ésser ciutat. Primerament conqués, ixent de Tortosa envers la marina, Amposta, qui en aquell temps era reial lloc, e el castell d'Ulldecona, Peníscola, Orpesa, Castelló e Borriana, Almassora, Xilxes, Almenara, Vall de Segon, Murvedre e el Puig. E així mateix conqués envers la terra ferma, Vall de Roures, Morella, Sent Mateu, Cervera, Valltraiguera, la Jana, la Salsadella, les Coves, Cabanes e Bell-lloc, Vilafamés, e el castell de Montornés, Borriol, Nules, e el castell d'Uxó, e la Vall, Altura, e tot riu de Millars, qui són bé trenta castells, forts a meravella, e el castell e la vila d'Onda, que hi ha aitantes torres com dies ha en l'any, e així mateix n'ha a Dénia, de qui davant vos he parlat, e molts d'altres castells que e'l llibre de la conquesta trobarets.>>

[MUNTANER, Ramon. Crònica I. Pàg. 32. Les Millors Obres de la Literatura Catalana, 19. Edicions 62. Barcelona. 1979 (4ª edició, 1994)]


Hi ha un treball molt interessant de Badia i Margarit que tracta de seguir les passes del Rei en Jaume en la conquesta de València. Més que la primera ruta de la que parla el llibre, la que va a Borriana, ens interessa la segona, la que el du a Peníscola, perquè passa molt a prop del nostre poble. Més que entrar en la seua valoració dels topònims, us posem un croquis en el que es veu representada dita ruta:

[Fes click damunt per ampliar]

<<ATHEMI. Un altre enigma. [...] Hi ha, en aquesta rodalia, una entitat geogràfica que presenta una relativa semblança fonètica amb ATHEMÍ (i consta al mapa): 'Antolí' . Enregistrem la 'rambla d'Antolí' i la 'masia d'Antolí'. Aquesta masia, d'altra banda, ja és documentada al segle XIV (Figuera), i és un jaló conegut en el camí veïnal que mena de Vinaròs a Morella. Reconec, tanmateix, que la hipòtesi és agoserada. [...]>>

I fa un intent de calcular les distàncies, basant-se en les vies de comunicació modernes:

1 - De Terol a Montagut

1.- De Terol a Montagut 39 kms.
2.- De Montagut a Vila-roja 21 kms.
3.- De Vila-roja al riu de les Truites (límit provincial) 54 kms.
4.- Del riu de les Truites a la canyada d'Ares 17 kms.
5.- De la Canyada al mas de Salvassòria 20 kms.
6.- De Salvassòria a la masia d'Antolí 13 kms.
7.- D'Antolí al començ del pla de St. Mateu 9 kms.
8.- Del pla de St. Mateu a Cervera 13 kms.
9.- De Cervera a Càlig 8  kms.
10.- De Càlig a Benicarló 7 kms.
11.- De Benicarló a Peníscola 7 kms.

[BADIA I MARGARIT, Antoni M. Toponímia de la conquesta de Borriana segons la Crònica de Jaume I. Barcelona. Article inclòs en el llibre "La Corona de Aragón y las lenguas románicas. Miscelánea de homenaje para Germán Colón". Pàg. 9-16. Gunter Narr Verlag. Tübingen (Germany). 1989]   Bona part del document es pot consultar en books.google: books.google.es


En l'edat mitjana la transhumància era molt important. Les ovelles que anaven "a extrem", com díem per ací, eren considerables. Al segle XXI encara n'hi ha però ja és més testimonial que altra cosa. En un article llegim els llocs per on passava a finals del segle XX. Cita cinc rutes principals des de la serrania Gúdar-Maestrazgo fins a les pastures d'hivern de Catalunya i València: una (1) per Vilafranca direcció Castelló i sud de Tarragona; una (2) per Vistabella i direcció a la part central de Castelló; una (3) per Vistabella, Penyagolosa i sur de Castelló; una (4) també per Cortes de Arenoso i direcció al sud de Castelló; i la darrera (5) per Barracas, direcció sud cap als territoris entre Castelló i València. Aquests camins són tan antics que Jaume I, al segle XIII ja els coneixia.

---> Ruta catalana o del Llosar  (comparar amb les rutes que sabem que va fer Jaume I)

[GARGALLO, Eduardo (1993): La trashumancia actual. En "Cuadernos de la trashumancia", nº 14 (pp.44-65). Coord. Alex Farnós. ICONA. Madrid] mapama.gob.es


  Cartes de poblament i delimitacions de territoris:  1201-1232   1233-1242   1243-1300
 

www.portell.tk  -  portellweb@yahoo.es

Recopilació bibliogràfica i transcripcions de Jacint Cerdà