PORTELL s. XIV (1320-1365) |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
[NOTA IMPORTANT:
Quan llegim documents antics, cal
tenir en copte com estan datats, perquè no serà lo mateix que siguen
“1200 anys de la Era” que “1200 A.D. o Annus Dominus”. El primer
calendari citat correspon a l’Era Hispànica i el segon a l’Era
Cristiana. Entre un i altre hi ha una diferència de 38 anys, per tant,
quan trobem una data referida a
“la Era”, s’ha de convertir al calendari actual restant-li 38 anys,
per tant si, per exemple, tenim una data (que segurament anirà en
números romans) corresponent a 1277 de la Era Hispànica, li
restarem 38 i així sabrem l’any corresponent a l’Era Cristiana, o
sigue, la nostra. En aquest cas, l’any del document serà el 1239 (perquè
1277-38 = 1239)] |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
ANY |
REFERÈNCIA
BIBLIOGRÀFICA |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1320 |
Parlant de la transhumància, que ací a Portell, la gent major encara coneix com "anar a extrem", i que, per cert, encara es fa en major o menor medida pels assagadors de la comarca i el veí Aragó, José Luis Castán ens fa menció d'un parell de dades que, encara que no nomena al nostre poble, sí l'afectava de ple: <<La primera mención de pastores de Cantavieja trashumando hacia Levante la tenemos en una carta de la reina en 1299 en la que notificaba que sus ganados podían pasar libres en Morella, sin tener que pagar por ello derecho alguno de herbaje. Como Morella se opuso, fue necesario pactar en 1320 que los ganados de las dos villas podían apacentarse en ambos términos. En el siglo XIII hay documentados conflictos con Morella, llegando incluso al asesinato de varios hombres en los términos de Cantavieja, so pretexto de que "habían hecho daño". En estos siglos es cuando la trashumancia se consolida, creando redes de comunicación, comercializada a través de la feria de San Mateo, se exportaba a Francia e Italia por genoveses y florentinos.>>
Vicent Royo, parlant de la
manufactura de la llana, diu <<Així, doncs, l'especialització ramadera es concreta amb la concessió el 1242 a Morella i les seues aldees de les deveses de Vallivana, Salvassòria, Gibalcolla, la vall de Vallibona i na Monreala, amb la creació del Lligallo de Morella el 1271 i amb la concessió de llibertat de pastures per a tots els seus habitants arreu de tot el regne de València el 1273. Amb el pas dels anys, la mobilitat de cabanes del Baix Aragó, els Ports i el Maestrat s'intensifica a través de les mallades i els assagadors que estructuren el territori i, per tal d'afavorir la circulació, el 1320 Jaume II concedeix a tos els veïns del terme general de Morella la llibertat de pastures en el terme de Cantavella i viceversa. D'altra banda, la fira celebrada durant tot el mes de setempre a la vila de Morella des de 1256 contribueix a dinamitzar la mobilitat dels ramats just en el moment del trànsit de les pastures d'estiu a les d'hivern, mentre que la que se celebra al mes de juny des de 1312 esdevé un punt de trobada de mercaders procedents dels diversos centes manufacturers de la Mediterrània occidental a la recerca de llana. Així, doncs, a les ordinacions de l'art de la draperia de Barcelona de 1308, vigents fins 1387, s'estableix que la llana de Sant Mateu -on es pot englobar la matèria primera procedent del Maestrat i també els Ports de Morella -s'ha de reservar per als draps de major qualitat, juntament amb l'anglesa. M. RIU, "Aportació a la organización gremial de la industria textil catalana en el siglo XIV", VII Congrés d'Història de la Corona d'Aragó, Barcelona, 1964, II, 547-559, especialment, 556.>> [ROYO PÉREZ, Vicent (2010): Elits rurals i xarxes mercantils al nord del País Valencià baixmedieval. El comerç i la manufactura de la llana a Vilafranca (1393-1412). Recerques 60 (2010) 25-26. Associació Recerques. Història, Economia, Cultura.] core.ac.uk |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1321 |
La revista Vallivana, en un especial
del riu Bergantes, ens dóna informació sobre diveres eixides de mare del
riu.
[Vallivana. Revista quincenal de las Fiestas Sexenales de Morella. Núm.9. Morella, 1 de Diciembre de 1945.] repositori.uji.es |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1321 |
Mossén Juan Puig, en els seu llibre d'història de Catí, parla de Sant Pere de Castellfort i de la pelegrinació dels catinencs. De la de Portell no diu res però no ens estranyaria que fóra ja d'aquella època. <<1652. Noticias sobre San Pedro de Castellfort. Tenemos noticias de San Pedro de Castellfort del año 1321, en que Arnau Segarra le dejó un legado. De la procesión que hace Catí a la ermita de dicho santo, la primera vez, en 1424. Se llevaba un cirio grande que ardía durante la estancia de la procesión en ella. Iban cantores y comían de lo que llevaban. Primeramente, eran los asistentes unos cuantos devotos, doce solamente, vestidos de peregrinos, y después iban todos los que querían, en gran número. En el siglo XVi fueron muchas veces por necesidad de agua, y entonces pagaba el gasto el Consejo municipal. Se suspendió durante la guerra pasada. Pero subió el año 1638, 1639, 1640, 1643 y 1652.>> (A.M. e Index, pág. 611) [PUIG
PUIG, Mossén Juan.
Historia breve y documentada de la Real villa de Catí
II,
pàg.
34.
Servei de publicacions de la Diputació de Castelló. 1998] Àlver Monferrer i Monfort es fa ressó d'aquesta aportació de mossén Puig i l'amplia i compara amb les altres dos que encara queden, de les moltes que s'hi feien antigament: <<Els pelegrins de Catí. [...] A l'origen també hi trobem el desastre mític de la malaltia (com els de les Useres), de la cruel pesta que delmà la població. Tot i això, ara les referències són conegudes. La devoció a Sant Pere la trobem datada al 1321, quan Arnau Segarra, fundador de l'hospital, deixà un llegat testamentari al titular de l'ermita de Castellfort. Al 1377 se li edificarà al temple parroquial la capella juntament amb l'àrcàngel Sant Miquel. Al llarg del XIV i XV hi ha més llegats i també una primera referència descriptiva de la pelegrinació, al 1424, del notari Ramon de Sanjuan. Tenim notícies del pelegrinatge al 1500, el 12 de maig. Sembla, per les minses despeses de llenya, que en un principi hi anaven dotze pelegrins i que l'ampliació d'aquest fou posterior. També el cerimonial i la ruta són ben marcats. La ritualització del costum ho demana, perquè si no es fa així no arriven d'hora al lloc i tot són presses i cansaments inútils. [...] Els pelegrins de Portell de Morella. El pelegrinatge de Portell a Sant Pere és dels més desconeguts, quasi limitat als habitants de la localitat i als emigrants. Destaca per la senzillesa del seu ritual i encara està ple de simbolismes medievals. Conten que als orígens, cap a finals del segle XIV, feren la promesa d'anar cada any a Sant Pere de Castellfort el tercer dia de Pasqua de Pentecosta. I la llegenda així ens ho mostra: hi hagué set anys de sequera absoluta. La fam, la malaltia i la pobresa ho dominaven tot: persones, animals i plantes. ni els arbrissons més ferms pogueren ressitir la manca d'aigua del cel. Els ramats quasi havien desaparegut. Les persones no disposaven d'aigua ni per a beure. Aleshores es reuniren els portellans i decidiren enviar a Roma una ambaixada per preguntar-li al Papa el que havien de fer per a remeiar la necessitat. N'anaren dotze i tots, trets d'un, periren de pesta, fam i violència al llarg del camí. Al que tornà al cap de set anys, li preguntaren: "-Què t'ha dit el sant pare?" I ell contestà: "-Què m'ha de dir el sant pare? On aneu, bon home? Teniu Sant Pere tant a propet i veniu ací? Aneu a Sant Pere!". [Recordem que es considera a Sant Pere el primer dels papes de Roma] Lògicament es referia a l'ermita de Sant Pere de Castellfort. Des d'aleshores començaren a pelegrinar els caps de casa cada any per a demanar la pluja tan necessària.>> [MONFERRER
I MONFORT, Àlvar (online):
Tres romiatges penitencials
medievals de Castelló.] De documents sobre els pelegrins de Portell només coneixem un document de 1575 que, per cert, diu de que només n'anàven <<sis>> (?) <<Any 1575, agost 29. Portel [...] Item per quant sa Señoria denota que los vehins del present loch quasqun any per festes de pasqua fan una professo a la hermita de sant Pere de Castellfort en la qual se fan grans gastos i se fan molts pecats mortals, mana als jurats sots pena de excomunicació de aquí anavant nos fassa dita professo sino que sis homens confessats ab un prevere vagent en professo a dita hermita en loch de dita professo.” (ACT. Caixa 4, visita nº 18. Any 1575)>> I
continua dient: <<Actualment son dotze els homens que van de pelegrins de Portell a Sant Pere. No sabem si el número de 6 que apareix en la nota és atribuïble a un error del escriva, o si guarde relació al número de veïns que hi havie a Portell.>>
[Això últim pareix descartar-ho
ell mateix perquè, en el mateix full, parla dels
12 pelegrins (de Castellfort) a la nostra Senyora del Cid, o dels 12 (de
Culla) que van a Sant Joan de Penyagolosa.] [MONTORNÉS,
pàg. 32] *Desconeixem
el títol, editorial i any de publicació. Recentment llegim en la web "Comarquesnord" una pista sobre un altre possible document, perquè diu això:
I, també, en el Mediterraneo:
I en Castellón Diario: <<En la despedida final el párroco de Portell recordó que en 2014 el municipio celebrará los 500 años de la peregrinación. Según los documentos que se conservan en el pueblo en 1514 se celebró, por primera vez, esta peregrinación. Es por eso que el pueblo afronta con ilusión esta conmemoración.>> |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1321 |
Novembre, 13. Ramon de Besora, senyor del lloc de la Torre d'en Besora, [anomenada Vinrobí] confirma les condicions de poblament existents, modificant algunes d'elles.
<<[A] Pergamí original perdut. B Trasllat fet el 6 de febrer de 1598 pel notari Llorens Joan Galí, conservat a l'Arxiu Municipal de la Torre d'en Besora. Edicions: a. MIRALLES I PORCAR, J.: "Raimundo de Besora confirma... Colección de cartas pueblas, nº CXVI", B.S.C.C., t.LXVI, 1989, pp.221-224. Noverunt universi quod ego, Raymundus de Besora, et Solsina, uxor eius, dominus loci Vinrrabi, attendens quod Guillermus de Besora, pater nostri dicti Raymundi de Besora, et uxor eius dompna Romia, dederunt locum predictum cum omnibus terminis et pertinentiis suis populatoribus eiusdem loci sub certis conditionibus seus populationis predicti predicta et alia larguis sunt expressa, attendens etiam quod post obitum predicti domini patri nostri dicti Raymundi, ad suplicationem nobis factam pro Iohanne Bernat et Llorenç Barba, iuratorum amdicti loci [...] E nos, predictus Raymundus de Besora, retinemus quod vos, predicti populatores et habitatores in dicto loco de Vinrobi nec successoribus vestris [...]
Quod est actum idus novembri anno Domini M CCC
XX I. Sig+num Raymundus de Besora. Sig+num Solsina, uxor eius. Sig+num
Joan Bernat. Sig+num Llorenç Barba, iuratorum predicti loci, nos omnes
in simul quia hoc firmamus, concedimus et laudamus omnia superius
contenta. Testes huius rei sunt Antoni Vallfogona et Joan Nuez et
Dominicus Lupi, habitatores Vinrobi. Dominicus D., notarius publicus de
Culla et de Vinrobi, qui hoc scripsit pro mandato predictus venerabilis
Raymundus de Besora et pro dicta universitate, et meum sig+num posuit et
clausit loco, die et anno suprascriptis>>
[GUINOT RODRÍGUEZ, Enric (1991): Cartes de poblament medievals valencianes.
pp.487-489. Generalitat Valenciana.
Servei de publicacións de la Presidència. Direcció Generala de Relacions
Institucionals i Informatives. València.] |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1325 |
Juny, 21. En la web de Sacaries, d'Herbers, trobem més noms que ens ajuden a entendre els topònims de les cartes pobla de la comarca. <<En data de 21 de juny de 1325 es casen Pere Garcés -fill de Ramon de Centelles i Elvira Periç- i Dominga Aster (també de Morella). Entre els documents d'aquest esdeveniment es troba la delimitació del terme d'Herbers: "Ex prima parte cum terminis Pena Rubee [Pena-roja de Tastavins] et de secunda cum terminis Castri Caprarum [Castell de Cabres] et de .iii. cum terminis Morelle et de quarta cum terminis Erboriorum superiorum [Herbeset] aldee Morelle et de quinta cum termino Montis Rubeii [Mont-roig] ...">> I també cita un altre document on surt el nom d'Herbers: <<Pere Garcés "don Pedro Garcés de Janues senyor de Los Erberos" que va combatre al costat del Rei en la revolta dels comtes de Foix, Pallars i Urgell>> |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1325 |
Novembre, 25. Seguint la nostra dèria per entendre la comarca, trobem una comentari sobre Palanques: <<Sabemos que Jaume II, por medio de unprivilegio de 26 de noviembre de 1325, erigió las masias de Palanques en aldea de Morella. En el privilegio se explica que había surgido la duda sobre si el lugar de Palanques era una aldea o una masía. El rey recogió la información correspondiente y otorgó el privilegio, para que disfruntaran de los mismos privilegios que el resto de las aldeas de Morella. Poco después, el 9 de febrero de 1326, el mismo Jaume II ordenó que se designara el término particular de la aldea de Palanques; y el 6 de marzo el mismo monarca dio la correspondiente licencia para construir un horno. Posteriormente, otro testimonio de 1330 nos confirma que en la aldea de Palanques había efectivamente una universidad, ya que aparece: 'Pere Cases, jurat, síndich e procurador de la universitat de dit loch de Palanques'. Es decir, la aldea de Palanques era un lugar del término general del Morella, que gozaba de una autonomía municipal muy pequeña. Desconocemos si alguna vez obtuvo el mismo grado de autonomía que las otras aldeas de Morella, ya que de hecho en 1564 Martí de Viciana decía claramente que Palanques era un lugar de realengo, pero hacía una clara distinción entre los lugares de Forcall, Cinctorres, el Portell, Castellfort, Vilafranca, Vallibona, de los cuales dice que 'Estos antedichos seys lugares son haldeas de Morella, como lo es Catí'; pero en cambio cuando habla de los lugares de Saranyana, La Mata, Xiva y Palanques nos dice que 'Estos antedichos cuatro lugares son havidos por calles de Morella'. Parece que, lo que quiere decir Martí de Viciana es que los primeros lugares disfrutaban de la jurisdicción alfonsina desde la sentencia de Jua [...i sembla que se talla a mitja frase; vol dir "la sentencia de Juan I, de 1389"?]>> |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1327 |
Comença el regnat de Alfons el Benigne, segon fill de Jaume el Just. <<Alfons el Benigne, IV d'Aragó, II de València i III de Barcelona (Nàpols 1299 - Barcelona 1336). Rei d'Aragó, de València, de Sardenya i Còrsega, i Comte de Barcelona (1327-1336). En aragonès: Alifonso; en occità: Anfós; en llatí: Alfonsi. Començà a regnar a l'edat de 28 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 37 anys. És enterrat al Catedral vella de Lleida. Fou el segon fill del rei Jaume II d'Aragó el Just i de la seva segona muller Blanca de Nàpols. Accedí a la línia successòria quan el seu germà major i primogènit Jaume d'Aragó i d'Anjou renuncià a casar-se amb Elionor de Castella i de Portugal. [...] Durant el regnat del seu pare, i com a procurador general de la Corona, estigué al capdavant de l'expedició catalana que es feu amb la conquesta de Sardenya, el 1323 i 1324. Entre 1329 i 1336 es va mantenir una guerra contra la República de Gènova que va permetre guanyar la ciutat de Sàsser, clau pel domini de Sardenya. Durant el seu regnat es van incorporar a la Corona el ducat d'Atenes i el Ducat de Neopàtria (territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia).>> |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1327 |
Juliol-agost. El rei Alfons IV passa per la comarca. No pensem que ho faça per Portell però el teníem ben a prop: <<[Alfonso IV] Viaje 8 (1327): [...] Montalbán (6-10/V) -- Calaceite (12/V) --> Gandesa (13/V) -- Tortosa (25/VI) -- Morella (2-8/VII) --> Beceite (10/VII) --> Morella (11/VII a 20/VIII), con salida a Peñarroya (17/VII) --> Morella --> Torrecilla del Rebollar (21/VIII) -- Olalla, 'aldea de Daroca' (23/VII) [...]>> (pàg.72 i 564) [UBIETO ARTETA, Agustín (2016): Caminos peregrinos de Aragón. Institución Fernando el Católico (CSIC). Excma. Diputación de Zaragoza. Zaragoza.] ifc.dpz.es |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1328 |
La revista Vallivana, en un especial
del riu Bergantes, ens dóna informació sobre diveres eixides de mare del
riu.
[Vallivana. Revista quincenal de las Fiestas Sexenales de Morella. Núm.9. Morella, 1 de Diciembre de 1945.] repositori.uji.es |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1328 |
Maig, 2. Zaragoza. Alfons el Benigne confirma la franquesa de lleuda, pes, i peatge, donada en 1287 pel rei Alfons el Lliberal, afegint les exempcions de mesura, cuçol i portatge. El document està en la web de la Universitat Jaume I. (L'altre document també es pot consultar al lloc corresponent) <<Biblioteca de Catalunya.
Barcelona. Libro de la Comunidad de Teruel. Ms. 707. Còpia simple de
començaments del segle XVII, ff. 58r-59r Noverint universi, quod coram nobis Alfonso Dei gratia rege Aragonum, Valentie, Sardinie et Corsice, ac comite Barchinone, fuit per fideles nostros Gomecium Eximini, vicinum de Mezquita, et Franciscum de Miedes, vicinum de Aguilar, sindicos seu nuntios universitatis aldearum Turolii exhibitum quoddam privilegium preclarissimi domini Alfonsi Aragonum regis patris nostri memorie recolende, eius sigillo impendenti munitum, cuius series proprie sic notatur: Noverint universi, quod nos Alfonsus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum, Valencie ac comes Barchinone; attendentes quod vos fideles nostri aldeani Turolii predecessoribus nostris et nobis fideliter deservistis et etiam quotidie nobis deservitis, idcirco per nos et successores nostros, de gratia speciali concedimus vobis, dictis aldeanis presentibus et futuris et vestris perpetuo, quod sitis franchi, liberi et inmunes, per totam dominationem nostram, tam per mare quam per terram quam etiam aquam dulcem, ab omni lezda, pensu, pedagio, quod nobis vel successoribus nostris pro aliquibus rebus seu mercibus vestris solvere teneremini et deberetis. Hanc autem concessionem et gratiam facimus vobis, aldeanis predictis et vestris perpetuo, per nos et omnes successores nostros, sicut melius dici potest et intelligi, ad vestrum vestrorumque salvamentum et bonum intellectum. Mandantes universis supraiuntariis, baiulis, justiciis, merinis, juratis, judicibus, lezdariis, pedagiariis et universis aliis offitialibus nostris presentibus et futuris, quod predictam gratiam et concessionem nostram firmam habeant et observent et faciant inviolabiliter observari, et non contraveniat nec aliquem contravenire permitant aliqua ratione. Datum Tiraçone kalendis septembris anno Domini millesimo ducentesimo octuagesimo septimo. Sig+num Alfonsi Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valentie, ac comitis Barchinone. Testes sunt infans dominus Petrus, frater domini Regis, Artaldus de Luna, Llupus Fierich de Luna, Marcho de Focibus, Luppus Fererich de Lurcenich. [...] Datum Cesarauguste sexto nonas madii, anno a Nativitate [sic] millesimo trecentesimo vicesimo octavo. Sig+num Alfonsi Dei gratia regis Aragonum, Valentie, Sardinie et Corsice, ac comitis Barchinone. Testes sunt reverendus Joannes Toledanus archiepiscopus domini regis germanus inclitus infans Petrus, predicti domini regis frater, Ripacurtie et Impuriarum comes, reverendus Petrus Cesaraugustanus archiepiscopus, domini Regis cancellarius, Jacobus de Exerica, Joannes Eximini d’Urrea, cancellarius. Signum Francisci de Bastida, predicti domini regis scriptoris, qui de mandato ipsius hec scribi fecit et clausit, cum literis rasis et emendatis in linea IIIª, ubi dicitur “nostris et nobis fideliter deservistis et etiam nobis quotidie deservitis”.>> |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1330 |
Laliena, en el llibre "Maestrazgo, laberinto de silencio", a més de fer un bon repàs a aquells primers segles de colonització cristiana, ens dóna una bona descripció de les transformacions econòmiques en la Baixa Edat Mitjana, i concretament, diu que a la dècada de 1330 s'accentua la complexitat dels negocis de la llana: <<La ganadería ovina, destinada a la producción de lana, era el segundo componente esencial de la economía agraria de esta región serrana. La transformación de los rebaños estantes en cabañas trashumantes se inició hacia 1250, cuando las ovejas del sur de Aragón se integraron en un circuito amplio con las del norte de Valencia, para compartir los pastos de verano en la montaña del Maestrazgo (con Teruel y Albarracín), junto con los de invierno en las planicies costeras. El acotamiento de dehesas y los enfrentamientos entre los pueblos vecinos por cuestiones de pastos son fenómenos que sugieren que, a finales del siglo XIII, se llegó a una situación en la que el aprovechamiento de los pastizales debía ser regulado para poder continuar el ritmo de crecimiento de las cabañas. Desde la década de 1330, se acentuó la complejidad de los negocios alrededor de la lana del Maestrazgo: aparición de contratos a medias para explotar los hatos, compraventas especializadas de lana y compras adelantadas a los ganaderos, son algunas de las novedades que hallamos. El desarrollo pecuario posterior obligó a extremar la sofisticación de las técnicas de pastoreo para utilizar al máximo los recursos de la montaña ibérica y de las hierbas de las masadas, de forma que los ganados estantes y trashumantes se conjugaban para situarse, probablemente, en el techo histórico de las posibilidades de la región en la segunda mitad del siglo XIV. Desde los años finales de este siglo, los representantes de los mercaderes italianos, entre los que destacaban los florentinos, adquirían lana en los centros productores del Maestrazgo, lo que indica la integración de esta producción en el floreciente comercio del Mediterráneo occidental. Este primer impulso colonial, obra de los italianos, fue sustituido paulatinamente por la estabilización de un comercio lanero que estaba en manos de comerciantes locales o regionales, que actuaban como intermediarios, colocando la lana en los puertos levantinos. La eficiencia de este sistema pastoril, que unía la trashumancia y la ganadería local, no debe ser subestimada puesto que generó un flujo de riqueza muy destacado y, sobre todo, constante. [...] Aparentemente, la abundancia de materia prima contribuyó a fomentar las actividades artesanales locales, si bien tal vez sería mejor designarlas con una expresión que ha hecho fortuna, la de industrias rurales.>> [LALIENA, Carlos. Maestrazgo, laberinto de silencio. Capítulo: Historia medieval. pàg. 65. Parque Cultural del Maestrazgo. Plan de Dinamización Turística del Maestrazgo. Teruel. 2003] |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1330 |
Febrer, 6 i Maig, 23. Paco Segarra, en una web de Catí, comparteix amb nosaltres un document sobre la disputa entre Morella i les aldees:
<<30-1 REUNIÓ I SENTÈNCIA
ARBITRAL ENTRE MORELLA I ALDEES. TORTOSA 6 DE FEBRER DE 1330 I MORELLA
23 DE MAIG DE 1330
Al qual dia e hora de Digous
comparegueren davant los dits arbitres en la dita cort en Francesca
Daguilo e en Pere Cases, sindichs e procuradors damunt dits, de una
part. Et en Gill de Peralta, sindich e jurat del Forchall, Nanto Nadal,
jurat e sindich Dolocau, en Bernat Benloch, jurats e sindch de
Portell, en Matheu Castell, sindich e procurador de Cinchtorres et
sindich e procurador substituit den Tomas Lilet, sindich de Cati, et en
Pere Muntmeneu, jurat e…….Et los dits arbitres en presencia deles dites
parts reguonegueren tots los VIII.sengles dela sentencia e atrobaren
aquells sens tota sospita, no mudats ni viciats axi com posats los hi
havien. Et regonegut casco dels dits arbitres son seguell, tots ensemps
obraren la dita sentencia e enantaren en donar aquella segons ques
seguex, la qal per manament dell legi Arnau Tolsa, escriva del present
negoci. [Ho trobem en catimenu.com i historiadecatifrasecap.wordpress.com] |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1332 |
Puig, en el seu llibre de la Iglesuela, ens dona coneixement d'una dada interessant que ens afecta de ple. És el dret que tenen els radamaders de la batllia de Cantavella per passar amb el ramat a terres del castell de Morella, i és que Portell, com a poble més proper devia de ser el més afectat. <<En la misma Torre de los Nublos, en el salón del juzgado, sobre lo que hoy es oficina de la secretaría municipal, encontré unos folios en febrero de 1973, escritos por el capitán de Infantería don J. Solsona. habían sido escritos cuando él fue alcalde antes de la 2ª República. Los había copiado traducidos del latín al castellano, de unos pergaminos que más tarde, en el 1936 fueron quemados: "En el archivo de la villa, entre libros de cuentas, órdenes, veredas y acuerdos municipales, se conservan los siguientes pergaminos: Nº 5. Por el baile de Cantavieja, Gimeno de Santa Ana, notifica al Consejo de Iglesuela que en 14 de junio de 1352 los vecinos de la bailía tenían derecho, según los privilegios del Rey don Jaime Segundo, de poder ir sus ganados a apacentar a los términos de Morella, notificado por el comendador de la orden de San Juan de Jerusalén, don Simenez [serà Jiménez, no?] de Urrea. 10 de noviembre de 1352. Nº 17. Notificación del baile de Cantavieja de haber recibido del Rey don Jaime II el privilegio de que todos los vecinos de la bailía son francos de portazgo, que les da de la sal de Peñíscola, del herbaje de los términos de la bailía de Aliaga, Morella y término de Tortosa, sin que puedan ser prendados ni perjudicados. Que no puedan ser juzgados por el maestre ni comendadores, sino por el rey, ni embargados sus bienes salvo tener hechas fianzas confirmando los privilegios de todas las libertades según fuero de Aragón, y no pueden ser molestados sus usos y costumbres. Las franquicias de herbajos se hacen extensivas a los términos de Mosqueruela. 2 de abril de 1332. Nº 19. Reconocimiento por el baile de Morella de los derechos que tenían los pueblos de Cantavieja a pastar sus ganados en términos de Morella. Año 1395." [PUIG IZQUIERDO, Fidel
Alejo. La Iglesuela del Cid y su ermita. Datos geográficos e históricos.
pàg. 50-51.
Imprenta Ferrando. Alcañiz. 1991 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1332 |
De
les Confraries de Portell no en sabem res fins al 1388, que és quan són
confirmades per Joan I, però a La Mata ja se’n citen un parell l’any
1332. Així, en el testament de Matheu Balle i na Ramoneta, conjugues,
figura el següent.
I
se confirma en altres cites, que es poden consultar a la pàgina 117 del
llibre de La Mata d’Eixarch Frasno. Per exemple, aquesta cita notarial
de 1398:
“...conexeran
tots com yo en Guiamó Montmeneu, major de dies, e yo en Domingo Scuriola,
axí com a majorals que som de Sent Anthoni e de Senta Bàrbera, confesam...”
(AHNM [Arxiu
Històric Notarial de Morella].
Pere Çavall. A. 1398, julio 7, f. 14v)
(EIXARCH
FRASNO, José. La
Mata (Els Ports de Morella).
Pàg. 151. Sant Carles de la Ràpita, Jordi Dassoy, impressor. 1988.) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1335 |
Portell segons el que ens diu Sarthou en paraules de Balbas, estava dintre de la governació de Castelló. "El maestro Balbas nos dice lo siguiente: <<En la época foral hallábase el Reino de Valencia dividido en cuatro gobernaciones: la de Orihuela, la de Játiva, la de Valencia y la de Castellón de la Plana (y al frente de cada una había un lugar-teniente general gobernador). La de Castellón comprendía por la parte de la costa desde el río Cenia, que era mojón de Cataluña, hasta el río de Uxó; y por la parte montañosa, todo el territorio del Maestrazgo y de Morella, hasta el mojón de Aragón [*]. Don Pedro el Ceremonioso, en un privilegio dado en Zaragoza en Octubre de 1335, ordena que el 'lloch-tinent portant veus de general gobernador' de esta gobernación, tenga su asiento en Castellón de Burriana, lo cual se confirma en un curioso privilegio de 15 de Julio de 1366." {* Madoz, en 1830 també fa referència al "Mojón de Aragón" i, segurament, podria ser que fóra el "Tossal del rei" o "dels tres reis", entre Fredes, la Sénia i Vall-de-roures, que és on conflueixen el País Valencià, Catalunya i Aragó)
[SARTHOU CARRERES, Carles. Geografía general del Reino de Valencia: Provincia de Castellón. p.157. Barcelona. Ed. Alberto Martín. 1913; edició de la
Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. Sant Vicenç dels Horts
(Barcelona). 1989] |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1335 |
Maig, 6. Carta de població de Llucena. <<41.- Lucena estuvo ligada en el señorío que don Jaime concedió al noble aragonés Juan Ximén de Urrea en 1233 y perteneció a la jurisdicción del castillo de L'Alcalatén. Su carta de repoblación es del 6 de mayo de 1335. En ella se constata que doña Toda Pérez de Urrea, hija de don Johan Eximénez de Urrea, y mujer que fue del noble don Artal de Alagón, señora de Alcalatén y de su Tenencia, y su hijo Johan Eximénez de Urrea otorgan carta puebla a la villa de Lucena a fuero de Aragón.
[GÓMEZ BAYARRI, José Vicente. Cartas pueblas valencianas concedidas a fueros aragoneses. p. 406. Aragón en la Edad Media XX. 2008] pdf en dialnet.unirioja.es |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1336 |
Comença el regnat de Pere el Cerimoniós, fill del rei Alfons el Benigne. <<Pere el Cerimoniós o el del Punyalet (a causa del punyal que tenia per costum portar), IV d'Aragó, II de València i d'Empúries, III de Barcelona, I de Mallorca i de Sardenya, signava com a Pere Terç (5 d'octubre de 1319, Balaguer - 5 de gener de 1387, Barcelona ), fou Rei d'Aragó, de València, de Sardenya (1336-1387) i de Mallorca (1375-1387); Duc d'Atenes i de Neopàtria (1381-1387); Comte de Barcelona i d'Empúries (1386-1387). Fill del rei d'Aragó i comte de Barcelona Alfons el Benigne i la seva primera esposa, Teresa d'Entença. Mentre ell fou designat hereu del seu pare a la Corona d'Aragó, el seu germà, l'infant Jaume, fou nomenat hereu del comtat d'Urgell. La Guerra de la Unió (1347-48) enfrontà d'una banda al propi sobirà, Pere el Cerimoniós i les tropes que li eren fidels, i de l'altra a la coalició formada sota el nom d'Unió de València i Unió d'Aragó, lligues formades per alguns nobles i el braç popular de les ciutats i viles que s'adheriren al moviment senyorial. Catalunya es mantingué fidel al rei. Les hostilitats s'inicaren el 1347 al Regne de València on hi va haver un avalot contra el rei encapçalat per la ciutat de València i seguit per bona part de les viles i llogarets del regne. Les classe populars, després d'un seguit de males collites, protestaven contra l'autoritarisme de Pere el Cerimoniós i la seva càrrega fiscal que tenia per objecte finançar les seves conquestes exteriors. Al Regne d'Aragó la Unió d'Aragó no acceptava que el rei hagués nomenat hereva de la corona la seva filla gran Constança d'Aragó i de Navarra i les hostilitat bèliques començaren a principis de 1348. La guerra acabà amb la victòria reial a la Batalla de Mislata; Aquest abolí, el 14 d'octubre de 1348, el Privilegi de la Unió, unes concessions atorgades pel rei Alfons II d'Aragó a la noblesa aragonesa i valenciana que dataven de 1288. Durant el seu regnat es configurà la Generalitat, a les Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera de 1358 i 1359. Castella havia envaït Aragó i València, i això donà lloc a enfrontaments bèl·lics que ocasionaven grans despeses a la corona. Per això, les Corts van designar dotze diputats amb atribucions executives en màteria fiscal i uns "oïdors de comptes" que controlarien l'administració del donatiu reial. No serà, però, fins a les següents Corts de Montsó (1362) quan la institució tindrà caràcter permanent sota l'autoritat de Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona (1359), qui ha estat considerat el primer President de la Generalitat. [...] Guerra contra Gènova. [...] Guerra contra Castella. [...] Reannexió del Regne de Mallorca a la Corona d'Aragó.>> |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1340 |
Comencen les hostilitats entre Morella i les seves aldees:
<<Mas tarde, en 1340, las
aldeas de Vilafranca y Forcall, creyendo que su aumento demográfico lo
justificaba y no queriendo aportar ya más a la comunidad y a la villa de
Morella las contribuciones exigidas, sobre todo las llamadas “de mus e
valls”, destinadas al castillo, torres, murallas y fosos, que
consideraban excesivas y de gran provecho para los otros y nulos para
ellas, rompieron los lazos de la solidaridad y abrieron la puerta a la
secesión, que procuraron alcanzar en diferentes intentos y buscando la
colaboración de las otras aldeas. Por eso rechazaban contribuir a los
gastos comunes del capítulo de obras de defensa y prestar ayuda económica
a la construcción de la iglesia mayor de Santa María y a la del convento
de Sant Francesc; se negaban a dar la ayuda dineraria acostumbrada a la
comunidad de frailes menores y a hacer aportaciones para las obras de
construcción y mantenimiento del acueducto y fuentes de Morella; y exigían
a las autoridades morellanas la fijación de mojones propios para formar
sus términos municipales con carácter exclusivo, de modo que ni Morella
ni cualquiera de las otras aldeas pudiesen entrar en ellos impunemente. A
este fin nombraron un comisionado que pudiese presentar ante el rey de
Aragón su petición. El elegido fue Antonio Folch, vecino de Castellfort,
quien bajó a la ciudad de Valencia, donde se encontraba el rey Pedro el
Ceremonioso, y le presentó el deseo de las aldeas. El rechazo a
contribuir iba haciéndose general y se adhirieron a él los Calvera, señores
de la Todolella y Sarañana, el abad de Benifassà y las aldeas de Portell
y Olocau, sobre todo a raíz de las guerras de la Unión y de los dos
Pedros, cuando el rey Pedro el Ceremonioso decidió fortificar Morella en
gran manera obligando a las aldeas a colaborar en el coste de las obras
con fuertes imposiciones.>> |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1340 |
Segura Barreda, en el segle XIX, ens parla de Vallivana i la Salvassòria i sembla que ens diu que en aquell any les aldees de Morella crearien un bovalar dins del seu territori per tal de no haver de fer ús del de Vallivana i Salvassòria. <<Conquistada Morella, al ceder D. Jaime I el Señorío a D. Blasco de Alagón, se reservó la dehesa de Vallivana, que dio a su esposa Dª. Violante, pero como a los ocho años que el de Alagón había concedido su carta puebla a los morellanos, habíase aumentado admirablemente el vecindario, la reina quiso manifestar el aprecio que les tenía, renunciando en su favor la grande dehesa de Vallivana y Salvasoria, para que sirviese de baldío para los de Morella y aldeas de su jurisdicción. Como este documento no es de mucha extensión y está expuesto a perderse, nos parece copiarlo íntegro en su mismo idioma. [consultar-lo a l'any 1241] Desde entonces, la dehesa de Vallivana y Salvasoria fue común, no sólo para los vecinos de Morella, sí que también para las demás aldeas. Señalado después un terreno particular a cada una en 1340, si dentro de sus límites se reservaron dehesas para pasto del ganado mayor, "bobalares", las de Vallivana, Salvasoria, Val de Ballibona y Na Monreala quedaron comunes a todas. [...] Una de ellas (disposiciones), en 1440, fue que los cerdos engordados en el bosque común no podían extraerse de los términos generales sin haber estado antes veinte y cuatro horas en el mercado de Morella. Cuando en 1691 se separaron las aldeas haciéndose villas independientes, los Jurados de Morella prohibieron el entrar ganado de las villas separadas; pero reclamaron éstas su derecho antiguo y después de un largo y costoso pleito, pudieron entrar de nuevo en el goce de apacentarlos. Hasta hoy el bosque de Vallivana sigue común, pero el de Salvasoria se le ha disputado. >> [SEGURA BARREDA, José. Morella y sus aldeas. Corografía, Estadística, Historia, Tradiciones, Costumbres, Industria, Varones Ilustres, etc. de esta antigua población y de las que fueron sus aldeas. Tomo I. pp. 418-421. Morella. Imp. de F. Javier Soto, Editor, Año 1868.] En format pdf en repositori.uji.es Una altra versió, de Tuixans, segurament treta del llibre de Segura Barreda. L'article de Tuixans tracta del Tribunal del Lligalló de Morella [consultar any 1270] <<El Tribunal del lligalló prengué molt increment y forta organisació del segle XIII al XIV. Quan la conquesta de Morella, al cedir lo Rey Jaume el senyoriu a don Blasch d'Alagó's reservà la devesa de Vallibana [Vallivana], que la donà a Violant, muller caríssima del Conqueridor; però com qu'als vuyt anys d'haver donat la carta de població als morellans el d'Alagó havia fet tanta crescuda'l vehinat, lloch y masades, y pres tant d'increment el lligalló, la Regina Violant vulgué manifestar l'apreci que'ls tenia, renunciant en son favor la gran devesa de Vallibana y Salvasoria per a que se destinessin de 'baldío' (terrenys no llaurats ni adevesats) al lligalló, qual donació diu: [consultar-lo a l'any 1241] [...] La devesa de Vallirana [Vallivana] y de Salvasoria fou aprofitada desde aquell moment pel lligalló, no sols pels vehins de Morella, sinó també de les aldees qu'entraven en la concordia. Després fou senyalat un terreny particular a cada hu en l'any 1340; y acordaren reservarse per al bestiar major els 'bobalars' o 'bohalars' a Vallibana, Salvasoria, Vall de Vallibana y Monreal, obligantse a pagar del fons comú que'n guardava l'Universitat totes les despeses que s'esdevingueren en l'arranjament de les sendes, abeuradors, basses, podes y neteges d'arbres, y fins els altres que s'ocasionaven per l'extinció de l'oruga y reparació de les vedalles, llochs ahont se recullia la llana procedent de les esquilades fetes en les diverses aldees de la concordia. També gaudia Morella d'un privilegi donat en 1440, el qual disposa que'l bestiar y porchs engrexats en el bosch comunal no podien trèures del terme general sense haver estat abans vintiquatre hores en el mercat de Morella. Axò'ns demostra que'l lligalló tenia cura de fomentar molt bé'ls seus interessos.>> [TUIXANS Y PEDRAGOSA, Joaquim (1926): El Tribunal del Lligalló a Morella (Segle XIII. Dret foral consuetudinari)(p.168-177). Article publicat en el Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. 1926: Vol.: 12 Núm.: 87 Julio a septiembre 1925] http://www.raco.cat |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1340 |
Febrer, 20. Nou bisbe de Tortosa: Guillem de Sentmenat. Ho va ser només un dia perquè el Papa Benet XII ho va invalidar fent ús del seu dret de reserva pontifícia. Abans ho era Berenguer Desprats (de 1316 a 1340) i després, Arnau de Lordat (de 1341 a 1346). [Llista de bisbes de Tortosa. ca.wikipedia.org] |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1341 |
Agosto. A una web de Catí, Antonio Melià Lloréns ens diu que aquest any les "aldees de Morella" van aconseguir del rei que es fixaren els tèrmens de cadascuna d'elles: "Los abusos que el Justicia y Jurados de Morella cometieron sobre las sufridas aldeas durante los cuatro siglos y medio de tiránico sumisión fueron considerables, propiciando diversas reacciones de éstas a lo largo de este tiempo, tenientes a alcanzar su total emancipación. El sentimiento autonómico de estos sumisos pobladores aparece ya en el primer tercio del siglo XIV, al pretender que el rey adjudicara a las aldeas términos propios. Así acuerdan comisionar para formular esta súplica colectiva a Antonio Folch, de Castellfort, el cual consiguió que Pedro IV ordenara al Bayle de Morella, D. Nicolás del Pí, en 13 de enero de 1.340 llevara a cabo tal demanda; pero por discrepancias en el amojonamiento de las lindes no pudo materializarse hasta el mes de agosto del año siguiente." **D'AQUEST AMOLLONAMENT NO EN TENÍEM CONSTÀNCIA, CALDRIA INVESTIGAR-HO** |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1341 |
Octubre, 3. Nou bisbe de Tortosa: Arnau de Llordat. Ho va ser fins al 1346. Abans ho era Guillem de Sentmenat (de 1340 a 1341) i després, Bernat Oliver (de 1346 a 1348). [Llista de bisbes de Tortosa. ca.wikipedia.org] |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1346 |
Juny, 26. Nou bisbe de Tortosa: Bernat Oliver. Ho va ser fins al 14 de juliol de 1348. Abans ho era Arnau de Lordat (de 1341 a 1346) i després, Jaume Sitjó i Carbonell (de 1348 a 1351). [Llista de bisbes de Tortosa. ca.wikipedia.org] |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1347-49 |
Paco Segarra, en una web de Catí ens dóna informació sobre la disputa entre Morella i les aldees i la Guerra de la Unió:
<<36-2 1349 GUERRA DE LA
UNIÓ (continuació) [Ho trobem en catimenu.com] Consultar els Boletins de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC) de 1959. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1347 |
Setembre, 6. Zaragoza. Pere el Cerimoniós enfranqueix els habitants de la ciutat i aldees de teruel, dels imposts d'herbatge, carnatge i muntatge, pagadors en el regne de València pel bestiar que entra en territori valencià. <<Biblioteca de Catalunya.
Barcelona. Libro de la Comunidad de Teruel. Ms. 707. Còpia simple de
començaments del segle XVII, ff. 63v-64r Nos Petrus, Dei gratia rex Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie. Considerantes quod inter alia que regie serenitatis fastigium precipue decorare noscuntur, et ad grata subditos inducunt obsequia et ceteros animant, ad sincere devotionis fervore benemeritos insignire muneribus, et laboriosa servitia munificentie retributionis antidotis compensare; prospicientes igitur grata et accepta servitia per homines ville Turolii et aldearum eiusdem, nostris predecessoribus et nobis prestita fideliter ac devote; ob quod dignum reputavimus tam habitantes in villa et aldeis predictis quam habitaturos condignis favoribus prosequi gratiarum; idcirco, tenore presentis carte nostre perpetuo valiture intuitu servitiorum predictorum, volumus ac concedimus hominibus ville Turolii et aldearum eiusdem, presentibus et qui pro tempore fuerint, quod de cetero a datione, prestatione seu solutione herbatici sive carneragii seu montatici regni Valentie, ratione ovium parideriarum et vaccarum seu equarum eorundem sint franqui, quitii, liberi et immunes, et a datione, prestatione seu solutione ipsius herbatici seu carneragii et montatici deinde minime teneantur; quinimo ab ipsa datione, prestatione seu solutione in regno predicto et locis ipsius quitios, franchos, liberos et immunes, perpetuo appellamus. Mandantes universis officialibus et subditis nostris in regno Valentie constitutis et constituendis, presentibus et futuris, necnon emptoribus seu collectoribus aut receptoribus herbatici, carneragii seu montatici regni Valentie, quod presentem concessionem nostram hominibus ville predicte et aldearum iamdictarum presentibus et futuris, inviolabiliter observent et faciant observari, et non contraveniant nec aliquem contravenire permitant aliqua ratione. Recipientes omne ganatum eorundem, sub nostra speciali custodia, guidatico seu comanda, in eundo, stando pariter et etiam redeundo. In cuius rei testimonium presentem cartam nostram fieri iussimus nostre magestatis sigillo munitam. Datum Cesarauguste octavo idus septembris anno Domini millesimo trecentesimo quadragesimo septimo. Rex Petrus. Signum Petri, Dei gratia regis Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comitisque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie. Testes sunt infans Jacobus, comes Urgelli et vicecomes Agerensis; infans Ferdinandus domini Regis frater; Luppus de Luna, frater Sancius archiepiscopus Terrachone, Blasius de Alagone. Sig+num mei Roderici Didaci deAltariba, scriptoris domini Regis, qui mandato ipsius hec scribi feci, cum rasis et emendatis in VIIIª linea, ubi scribitur “nostram hominibus” et clausi.>> |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1348 |
Any
de la famosa glànola o Peste
Negra. Diu Grau que Portell en 50 anys se va refer moltíssim, i així,
al 1397, hi havien 157 focs [157 x 4,5 = 706 persones].
[GRAU MONSERRAT, Manuel. Tres qüestions d’història portellenca. Pàg. 67. Boletín de Amigos de Morella y su Comarca (AMYC) Morella. Año XI, 1989-90] Laliena també parla d'aquestes epidèmies: <<Como es sabido, los siglos bajomedievales constituyen un periodo peculiar, marcado decisivamente por la instalación de las epidemias de peste como un componente fundamental de la dinámica demográfica de ésta y de cualquier otra región europea. La estructura de la población del Maestrazgo y su evolución a corto y largo plazo se vio muy afectada por este componente catastrófico de la mortalidad, ya de por sí elevada. Debemos, sin embargo, huir de la impresión de una etapa de crisis, dominada por una muerte cercana y opresiva, para insistir en que las gentes, y en particular las de Aragón meridional, resistieron con entereza los embates de la peste, reconstruyeron incesantemente sus familias y modificaron sus comportamientos económicos para obtener los mejores rendimientos de un mundo cambiante. [...] Las oleadas de peste que afectaron la comarca fueron, cuando menos, las de 1348, 1362, 1375 y 1410, aunque puede haber otras intermedias que desconocemos. En el siglo XV, la enfermedad continuó siendo endémica, si bien es más difícil averiguar sus fases de incidencia, al tener un carácter menos general. A pesar de que existen pocos estudios sobre esta cuestión y ninguno de carácter amplio, los medievalistas y modernistas aragoneses suelen admitir implícitamente que los siglos bajomedievales contemplaron un declive más o menos continuo de la población, que alcanzó mínimos a finales del siglo XV, como reflejaría el censo de 1495. Es probablemente, sin embargo, que esta visión del ciclo demográfico no sea correcta, de modo que, en realidad, la fase crítica de la curva de la población deba situarse hacia 1380-1400. A este periodo sucedería una etapa de estabilidad dentro de niveles bajos, para reiniciar un alza demográfica en algún momento de los años centrales del siglo XV, que prosiguió ininterrumpidamente en la centuria siguiente.>> [LALIENA, Carlos. Maestrazgo, laberinto de silencio. Capítulo: Historia medieval. pàg. 60-61. Parque Cultural del Maestrazgo. Plan de Dinamización Turística del Maestrazgo. Teruel. 2003] El professor Ubieto ens parla de camins de peregrins però ens diu moltes altres coses, també interessant, amb les que hem d'aprofondir. És el cas de alguns brots de "peste" que podrien haver afectat, diu, l'activitat peregrina a Santiago de Compostela. Les incloem perquè, si van afectar al veí Aragó, ací és probable que també:
* En negreta, les més virulentes (almenys en Aragó) <<La peste de 1348-1352, llamada "Peste Negra", es la más estudiada y por eso también la más conocida, y debió influir lo suyo en el ritmo romero durante su vigencia. [...] El propio monarca (Pere IV) se quedó viudo de Leonor de Portugal a causa de la pestilencia ese mismo año 1348. San Roque, un santo nacido en el último tercio del siglo XIII, por méritos propios se convirtió de la noche a la mañana en el intercesor entre el cielo y tierra para tratar de paliar o eliminar la lacra, y se le hizo patrono de muchas localidades, se le erigieron varias ermitas en pueblos diversos o celebraron su actuación positiva con festejos que todavía se conmemoran actualmente cada año el día 16 de agosto. De las 164 poblaciones afectadas por la peste, en 29 de ellas celebran hoy las fiestas mayores en su honor [entre d'altres, Bordón i Mirambell], lo que nos hace pensar que buena parte de las 114 poblaciones en las que se celebra esta festividad se verían afectadas por la Peste Negra. [Més endavant, quan parla dels darrers brots, ja al segle XVIII, diu que a Sant Roc se li va afegir, com a defensor, Sant Sebastià.] En marzo de 1350, Pedro IV de Aragón escribe a Alfonso XI de Castilla para ponerse de acuerdo en solicitar al Papa indulgencias para los supervivientes de la peste que acudieran a Santiago o a Roma, ciudad ésta por la que no aboga el castellano.>> (pàg.122) [Portell també celebra les festes en honor a Sant Roc (i a Sant Tomàs de Villanueva -mort en 1555-); podrien ser aquestes indulgències, l'origen de la llegenda dels peregrins que van anar de peregrins a Roma i que, va continuar amb la peregrinació anual a Sant Pere de Castellfort.] [UBIETO ARTETA, Agustín (2016): Caminos peregrinos de Aragón. Institución Fernando el Católico (CSIC). Excma. Diputación de Zaragoza. Zaragoza.] ifc.dpz.es |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1348 |
Octubre, 13. Nou bisbe de Tortosa: Jaume Sitjó i Carbonell. Ho va ser fins a 1351. Abans ho era Bernat Oliver (de 1346 a 1348) i després, Esteve Malet (de 1351 a 1356). [Llista de bisbes de Tortosa. ca.wikipedia.org] |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1350 aprox. |
Segura Barreda, en el seu llibre Història de Morella y sus aldeas parla de la situació administrativa del bisbat de Tortosa i les seves parròquies a meitat del segle XIV: <<A la mitad del siglo XIV los pueblos cristianos se habían multiplicado en nuestra diócesis, la raza árabe disminuía y se levantaban nuevas poblaciones alrededor de las antiguas a donde afluían colones de las montañas de Aragón y de otras partes, atraídos por la bondad del suelo y las riquezas que producía. Castellón, Villarreal, Vinaroz, Benicarló, San Mateo y otras poblaciones rivalizaban con las que habían sido sus cabezas, y el número de sus habitantes se aumentaba cada día. Pero por esto mismo se aumentaban en el tribunal eclesiástico los negocios, y no bastaba ya para aligerar el peso del oficial de la curia de Tortosa el que en Morella hubiera un Arcipreste; ue preciso crear oficiales foráneos que conocieran en las causas y litigios de un distrito señalado. Dividióse el obispado en cuatro estaciones; la de Tortosa que comprendía la parte de Cataluña hasta el río Cenia; la de Almazora la parte de la Plana de Burriana; la de San Mateo, el viejo Maestrazgo hasta Peñíscola y Villafamés; y la de Morella la parte montuosa, de la que debemos ocuparnos particularmente. Las parroquias pertenecientes al oficinato de Morella eran Morella y sus parroquias, esto es la de San Miguel, San Juan, Salvasoria, Herbés subirans y la Puebla de Alcolea; Adzaneta, Albocácer, Ares, Arboleda [la Albareda], que luego se agregó a Portell, Ballestar, Benasal, Bel, Boxar, Benafigos, Ballibona, Castell de Cabres, Castellfort, Catí, Chiva, Corachar, Cinctorres, Culla, Callosa, cuya correspondencia ignoramos, Fredes, Forcall, Herbés susans, La Mata, Molinell en el término antiguo de Culla, Malagraner en la Tinenza de Benifazar, Ortells, Puebla de Ballestar, unida a Villafranca, Puebla de Benifazar, Portell, Palanques, Todolella, Sarañana, Torrenbesora, Villafranca, Vistabella, Villardecanes, Villores y Zorita. Tenía pues el oficialato cuarenta y tres parroquias a mediados del siglo XV.>> (Vol.1, pàg.283) [SEGURA BARREDA, José (1868): Morella y sus Aldeas. Geografía, Estadística, Historia, Tradiciones, Costumbres, Industria, Varones Ilustres, etc. de esta población y de las que fueron sus aldeas. Imp. de F. Javier Soto, editor. Morella. Año 1868. (3 Volums)] repositori.uji.es |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
13 |
En un treball de Vicente Pons,
titulat "Los Notarios valencianos en época de Pedro IV y Juan I
(1351-1396)", n'apareixen tres de Portell. Citem tants els
portellans com els que ens
pillen més a prop:
C: Notarios generales: "per totam terram et dominacionem dicti domini regis, per totam terram et dominacionem" *Tàrrega no seria un cognom comú en Portell. No descartar que en el manuscrit posara Tarreça. Terriça o Terrissa sí que ho era. [PONS ALÓS, Vicente (Universitat de València). Los notarios valencianos en época de Pedro IV y Juan I (1351-1396). Aproximación a su prosopografía. pp.31-86. En Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols. Col·legi de Notaris de Catalunya. Barcelona. 2012.] fundacionoguera.com o academia.edu |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1351 |
Febrer, 15. Nou bisbe de Tortosa: Esteve Malet. Ho va ser fins a 1356. Abans ho era Jaume Sitjó i Carbonell (de 1348 a 1351) i després, Joan Fabra (de 1357 a 1362). [Llista de bisbes de Tortosa. ca.wikipedia.org] |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1352 |
Juny, 14. Puig, en el seu llibre de la Iglesuela, ens dona una dada interessant que ens afecta de ple. És el dret que tenen els radamaders de la batllia de Cantavella per passar amb el ramat a terres del castell de Morella, i és que Portell, com a poble més proper devia de ser el més afectat. <<En la misma Torre de los Nublos, en el salón del juzgado, sobre lo que hoy es oficina de la secretaría municipal, encontré unos folios en febrero de 1973, escritos por el capitán de Infantería don J. Solsona. habían sido escritos cuando él fue alcalde antes de la 2ª República. Los había copiado traducidos del latín al castellano, de unos pergaminos que más tarde, en el 1936 fueron quemados:
>> [PUIG IZQUIERDO, Fidel
Alejo. La Iglesuela del Cid y su ermita. Datos geográficos e históricos.
pàg. 50-51.
Imprenta Ferrando. Alcañiz. 1991 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1352 |
Encara que parlant de Catí, mossén Juan Puig ens parla d'uns músics molt especials en aquesta comarca i que encara amenitzen les nostres festes: els dolçainers: <<1655. Cuando solían tocar los dulzaineros. Cuando no estaban organizadas las bandas de música, como en los tiempos modernos, tocaban en el pueblo los dulzaineros, que ya los vemos en Catí en 1352. Se encargaba el Consejo de alquilarlos, o los mayorales que servían a los santos, y eran también los mozos que intervenían, pagando una parte de lo concertado. Solían tocar en Navidad, las dos Pascuas, las fiestas de Agosto o Asunción de la Virgen, San Martín y Santa Ana. [...] Un dulzainero y un tamborilero eran suficientes en estos tiempos para alegrar y divertir al pueblo en sus fiestas principales, sin las armonías complicadas y estudiadas de las bandas de música modernas.>> (A.M. e Index, pág. 437 y 438) [PUIG
PUIG, Mossén Juan.
Historia breve y documentada de la Real villa de Catí
II,
pàg.
35.
Servei de publicacions de la Diputació de Castelló. 1998] |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1353 |
Encara que no siga de Portell, citem un document que trobem en la biblioteca nacional francesa (consultable també en archive.org). El document parla d'un tal Pedro Ros, metge del rei. Cita també uns barris molt curiosos de la València poc després de la conquesta. <<Pedro IV desde Barcelona, 4 de Junio de 1351, ratifica una donación, completa y libre, hecha a 'archiatro', de un huerto con sus tierras y edificios en la Plaza de las Ollas de Valencia, "Ollaria satis prope domum Sancti Lazari", que perteneció á un clérigo de Burriana en el campo de Castellón; [...] Dos años después quedó ratificada la donación perteneciente á una propiedad en Vilafranca de Morella, y en este mismo año de 1353, al autorizar el soberano una venta en que figuran el judío Bon Sua de Piera, su mujer y Pedro Ros, llama á éste 'su médico'.>> (Reg.895, fs.152 y 165) Abans, en 10 de desembre de 1342, el rei concedia títol de noblesa al 'seu metge' (Pedro Ros), per haver demostrat ser descendent, per línia directa, d'un tal Offredo Ros de Ursino, premiat per Jaume I en la conquesta de València. Posem un fragment per veure com d'estranys sonen alguns dels seus barris: <<Rex Jacobus etc. damus et concedemus vobis Offredo Ros de Ursinis de Campofloris milite et de nobilissimo genere romanorum sancte urbis Roma et tribus fratribus vestris et sexaginta sociis equitibus vestris qui fuistis in servicio Dei omnipotentis et Beate Marie carissime domine nostre tunc in conquista civitatis Majorice et nunc in conquista Regni et civitatis Valencie continue, sex vicos cum sexiginta quator hospicia notabilia et multa alia minores intus civitatis Valencie confrontates cum barrio de Albucalbo et cum barrio ¿Faxeradi? et cum barrio de Algalga et cum barrio Alhadrani et cum barrio hominum Ilerde et cum barrio hominum Barchinone et cum murus civitatis, hondum tenendum cum interitibus et exitibus et affrontacionibus et suis pertinentis... et ad dividendum cum fratribus vestris et sociis sexaginta sicust vobis placuit et a omnis vostras voluntates...>> (Nota: Este documento lleva fecha equivocada: Valencia cuarto nonas Mady eram MCCCXXVI) [COMENGE, L. El protofísico de Pedro el Ceremonioso. pp.151-157. Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona. Octubre a Diciembre de 1901. Año 1, Núm.4. Tipografía de la Casa Provincial de Caridad. Caller de Montealegre, núm.5. Barcelona. 1901.] archive.org |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1355 |
Any
en que LA MATA passa a ser de aldea a “carrer” de Morella,
possiblement degut a la pèrdua de població per la peste.
Ho trobem en un document que hi ha a l’Arxiu de La Mata, juntament amb
un procés per deutes de La Mata a Morella, de 9.993 lliures, escrit l’any
1690. Diu Eixarch:
Y continúa el legajo: “En apres tingueren diferents altercats sobre les
vexacions que patia La Mata de la vila de Morella que carregà als veins
de dit carrer en diferents pechos que li imposava i sempre fonch
mantenguda dita vila en cobrar les sises (impost que se cobrava damunt els
comestibles i altres mercaderies, llevant-ne una part del pes o mesura) i
imposits en lo pa, vi, carn, mercaduries i altres coses, com també en
totes les demés contribucions dels demés vehins de dita vila”>>
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1356-75 |
El professor Ubieto ens parla de camins de peregrins però ens diu moltes altres coses, també interessant, amb les que hem d'aprofondir. És el cas de algunes guerres que podrien haver afectat, diu, l'activitat peregrina a Santiago de Compostela: <<El siguiente conflicto que pudo influir se dio en el siglo XIV [el primer que cita no ens afecta, ja que és la 'guerra dels tres Sanchos' -Aragó, Castella i Navarra- (1065-1067), ja que estàvem sota control musulmà], siglo epidémico por antonomasia como veremos. El primer tramo de la frontera castellano-aragonesa quedó fijado a la muerte de Alfonso I el Batallador, entre 1135 y 1137, correspondiendo con la extremadura soriana. A partir de allí, el resto de la línea fronteriza fue pactado. El problema no estaba allí. Cuando Pedro I de Castilla y Pedro IV de Aragón se enfrentaron entre 1356 y 1369, no estaban en juego tierras que pudieran afectar a la integridad del reino aragonés. La 'Guerra de los dos Pedros' constituyó un episodio más de otra de mucho mayor alcance geográfico y de mayor duración, la 'Guerra de los Cien Años', dirimida fundamentalmente entre Francia e Inglaterra. Aragón y Castilla formaron parte de ella como aliados de aquéllos, aunque en realidad los motivos para este enfrentamiento peninsular fueron otros. [...] El monarca aragonés (Pedro IV) tenía dos objetivos en esta lucha: incorporar el reino de Murcia a la Corona de Aragón (aspiración que databa de tiempos de Jaime I, en el siglo XIII) y dominar el Mediterráneo occidental frente a Castilla y Génova, su aliada. La guerra, muy cruenta, abarca de 1356 a 1365, porque su prolongación, entre 1365 y 1369, fue más bien entre le monarca castellano (Pedro I, ayudado por Inglaterra) y su hermano (Enrique de Trastámara, hijo bastardo del malogrado rey Alfonso XI, el cual contaba con ayuda francesa), que acabó por destronarlo (1369) [és la batalla de Montiel, on Pedro I acaba morint]. [...] El reino de Aragón soportó la peor parte. Ciudades como Teruel estuvieron varios años en poder castellano. Las alternativas se sucedieron, como la tregua de 1357, la paz de Terrer (1360) y el incumplido tratado de Murviedro (1363). Se produjeron multitud de despoblados en tierras de Tarazona, Calatayud, Teruel y Albarracín. El resultado para Aragón, ineficaz. [...] La 'Guerra de los Dos Pedros' paralizó momentáneamente, sin duda, las romerías de largo alcance. [...] Finalizaría con la paz de Almazán de 1375. Llegó un periodo bonancible que aprovechó el monarca aragonés para incentivar las peregrinaciones, como demuestra la ingente tarea caritativa de la 'Limosna' real itinerante a partir de 1378 entre Cataluña y Aragón.>> (pàg.114-116) [UBIETO ARTETA, Agustín (2016): Caminos peregrinos de Aragón. Institución Fernando el Católico (CSIC). Excma. Diputación de Zaragoza. Zaragoza.] ifc.dpz.es |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1357 |
Febrer, 27 Nou bisbe de Tortosa: Joan Fabra. Ho va ser fins a 1362. Abans ho era Esteve Malet (de 1351 a 1356) i després, Jaume de Prades i de Foix (de 1362 a 1369). [Llista de bisbes de Tortosa. ca.wikipedia.org] |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1358 |
La revista Vallivana, en un especial
del riu Bergantes, ens dóna informació sobre diveres eixides de mare del
riu.
[Vallivana. Revista quincenal de las Fiestas Sexenales de Morella. Núm.9. Morella, 1 de Diciembre de 1945.] repositori.uji.es |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1358 |
Juny, 8. Antonio Melià Lloréns, en la web de Catí
ens diu que el rei ens dóna autogovern mentres durava la guerra: [Eixarch
ens diu que és el 8 de juliol!!] "El sentimiento autonómico de estos sumisos pobladores aparece ya en el primer tercio del siglo XIV, al pretender que el rey adjudicara a las aldeas términos propios. Así acuerdan comisionar para formular esta súplica colectiva a Antonio Folch, de Castellfort, el cual consiguió que Pedro IV ordenara al Bayle de Morella, D. Nicolás del Pí, en 13 de enero de 1.340 llevara a cabo tal demanda; pero por discrepancias en el amojonamiento de las lindes no pudo materializarse hasta el mes de agosto del año siguiente. Alcanzado este objetivo y aprovechando la guerra que Pedro IV mantenía con Castilla, se le solicitó autorizara la emancipación de todas las aldeas respecto a la matriz con el fin de dedicarse de lleno a la construcción de sus propias murallas en lugar de contribuir de manera mancomunada al mantenimiento de las de Morella. El 8 de junio de 1358 concede el autogobierno de los concejos solicitantes, pero tan sólo mientras durara la guerra, aplazando una solución definitiva para el final de la mismo. Acabada ésta, la peste y la miseria se cebaron sobre las aldeas , que vieron como el monarca se dejaba inducir por las influyentes autoridades de Morella, revocando la provisión anterior en 1369 y disponiendo multas de quinientas o cinco mil libras, según fuera uno particular o el concejo, quienes reavivaran el problema de la desmembración." |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1358 |
Juny, 4. Portell, juntament amb la resta d'aldees de Morella, continuava reivindicant el dret a invertir en les muralles locals i no a les de la ciutat. <<Algunes aldees, capdavanteres entre elles les de Vilafranca i el Forcall, negades a contribuir a l'obra dels murs de Morella, preferien invertir els diners en la fortificació pròpia. Per aquesta raó, Pere III, amb orde signada a Girona el 4 de juny de 1358, hagué d'enviar a fer-hi visura 'in situ' de les possibilitats exitoses d'eficaç defensa de cadascuna de les aldees que pretenien fortificar-se al marge de Morella (Nota 87: ACA, Cancilleria, reg. 694, fols. 166 v.-168 r.). I envià fra Guillem de Blanes, comanador de Culla, Guerau de Torrent, reboster reial, i el justícia de la vila a Vilafranca, Portell, la Todolella, Forcall i Olocau i a altres aldees "pro recognoscendo et exequendo ea que per nos, ut predicitur, eis iniuncta fuerant". Segons l'informe elevat al monarca per Guerau de Torrent, en nom propi i com a sotsdelegat del comanador de Culla, la situació era aquesta: "in locis de Vilafranca et de Portello et de la Todolella ac castro de Alocau, que per se vel habitatores in eis valerent se deffendere, magne inimicorum potentie et tempore obsessionis longeve habitatores ipsorum fortalitia et muros faciant et reparent, aliqua ex eis restringendo. Habitatores vero aliorum locorum et aldearum terminorum dicte ville que per se vel per habitantes in eisdem a predictis se non valerent deffendere seu tueri, de certero ac de novo non construant muros seu aliqua non faciant fortalitia. Quinimo aliqua in eis existentia, que tempore necessitatis modicum prodesse possent, infra tempus per jamdictos a nobis deputatos prefixum diruant et dirui faciant seu etiam demoliri incessanter ne habitantes in ipsis guerrarum actum ignorantes sub spe deffensionis murorum et barbacanarum predictarum falli possint nec eis dampna inferri in aldeis seu locis predictis. (...) Datum Barchinone, decima die aprilis, anno a Nativitate Domini Mº CCCº Lº VIIIº (Nota 88: ACA, Cancilleria, reg. 694, fols. 97 v. - 98 r.)" [Quan tinguem la traducció ja us la posarem]
Aquesta no deixava de ser una solució de
compromís, forçada per la presió de les aldees, en el contenciós per la
contribució a les obres de murs i valls de Morella. [ALANYÀ I ROIG, JOSEP. Urbanisme i vida a la Morella medieval (s. XIII - XV). Pàg. 86. Ajuntament de Morella i Associació d'Amics de Morella i comarca. Benicarló. 2000] |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1358 |
Juliol, 8. Intent de les
aldees de comprar la seva independència de morella: "Morella veía en la
actitud y en la obra de fortificacción de las aldeas una amenaza a su
autoridad política y jurídica y una herida muy grande por donde se
desangraba la vida de la comunidad dels Ports. El miedo era bien fundado
pues el rey Pedro, vacías como tenía las arcas reales y tan necesitadas
de dinero, ante el ofrecimiento de 5.000 florines de oro para ayuda de
guerra por parte de las aldeas, les concedió la independencia el 8 de
julio de 1358. Desde Montmaneu, el 2 de noviembre del mismo año, Pedro
el Ceremonioso aceptaba los 60.000 sueldos barceloneses satisfechos por
las aldeas, y todos los gastos pagados por la obtención del privilegio
de separación de la villa de Morella [...] El día siguiente, ante
la queja de las aldeas, de la impugnación que Morella hacía del
privilegio y de no reconocerlo, el monarca advertía a las autoridades
morellanas que no intentasen penalizar a las aldeas por su secesión con
penas dinerarias muy elevadas como pretendían y amenazaban ejecutar.
(ACA, Cancillería, reg. 1137, ff.32v.-33r. y 34r.)" [ALANYÀ I ROIG, JOSEP. Morella, floreciente villa real (siglos XIII-XVII). La memòria daurada. Obradors de Morella s.XIII-XVI. Pàg. 31. Fundació Blasco de Alagón. València. 2003 lamemoriadaurada.com] |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1361 |
Sarthou Carreres quan parla de Forcall també parla
de les fortificacions: <<En 1361 [Forcall] fue fortificada por orden de Pedro II de Valencia y IV de Aragón.>> I més avall continua parlant entre les hostilitats entre Forcall (i la resta de aldees) i Morella: <<En este pueblo predominaba el estado llano, en continua pugna con la aristocrática Morella. Las tradicionales luchas de las aldeas contra Morella solían capitanearlas los labriegos y pastores de Forcall. A la muerte del rey D. Martín [1410], Morella siguió el partido del señor de Antequera, y las aldeas, el de Urgel. Los morellanos pusieron bombardas en la muela de la Garumba para batir á Forcall. En 1463, los vecions de esta villa levantaron bandera contra Juan II de Aragón, iniciando el movimiento á favor de los "rebelats" de Cataluña, que secundó el Maestrazgo (salvo Morella y San Mateo, cuyas villas permanecieron fieles al Rey). Según Mundina, en 6 Octubre 1837 los carlistas entraron en el pueblo, haciendo 3.015 prisioneros isabelinos procedentes de la batalla de Maella contra el general Pardiñas, y alojados en el convento de San Francisco, donde extenuados por el hambre, perecieron muchos de ellos, pues el día 18 no se les daba otro alimento que una galleta diaria por persona. Según Balbás, en 12 de dichos mes y año y procedentes de la indicada batalla, fueron fusilados en Forcall, por orden de Cabrera, 96 sargentos prisioneros, por el supuesto delito de conspiradores.>> [SARTHOU CARRERES, Carles. Geografía general del Reino de Valencia: Provincia de Castellón. p.692. Barcelona. Ed. Alberto Martín. 1913; edició de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. Sant Vicenç dels Horts (Barcelona). 1989] De Castellfort diu una cosa semblant: <<En 1361 [Castellfort] fue rehabilitado el castillo y fortificado el pueblo por orden de Pedro II de Valencia y IV de Aragón.>> [SARTHOU CARRERES, Carles. Geografía general del Reino de Valencia: Provincia de Castellón. p.682. Barcelona. Ed. Alberto Martín. 1913; edició de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. Sant Vicenç dels Horts (Barcelona). 1989] Parlant de Cinctorres diu: <<En 1361 [Cinchtorres] fue fortificada por orden del Rey, para combatir á los castellanos que habían penetrado en el territorio.>> [SARTHOU CARRERES, Carles. Geografía general del Reino de Valencia: Provincia de Castellón. p.686. Barcelona. Ed. Alberto Martín. 1913; edició de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. Sant Vicenç dels Horts (Barcelona). 1989] Parlant de Vilafranca també parla de les fortificacions: <<Pedro IV ordenó fortificarla [Vilafranca] en 1301 [serà 1361; en 1301 regnava Jaume II]>> [SARTHOU CARRERES, Carles. Geografía general del Reino de Valencia: Provincia de Castellón. p.718. Barcelona. Ed. Alberto Martín. 1913; edició de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. Sant Vicenç dels Horts (Barcelona). 1989] |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1361 |
Febrer,
20.
Sentència sobre el vi. <<Una sentència de l'any 1361 entre Morella i les aldees ens mostra que també ací existeix aquest proteccionisme per a tot el terme general malgrat els conflictes i baralles entre els diversos pobles que el conformen. En aquest cas el temps de prohibició d'entrada de vi foraster al terme és de quatre mesos, de l'1 de maig al 30 d'agost, organitzat de forma que durant els mesos de maig, juny i juliol tan sols podia ser venut el vi autòcton, i durant el mes d'agost s'aplicava un sistema de transició pel qual podia vendre's vi de qualsevol procedència tan sols amb la condició que haguera estat dut a aquests pobles abans de l'esmentat 1 de maig.>> I, en una nota al peu de pàgina ho amplia: <<Aquest capítol sobre el vi a Morella es troba inclòs en una llarga sentència del 20 de febrer de 1361 feta pels jutges Ramon de Perexeç i Joan de Brusca en el plet que mantenien les aldees del Forcall, Vilafranca, Catí, Vallibona, Portell, Cinctorres i Olocau contra Morella en raó del repartiment de competències de poder municipal entre una i altres. Diu el capítol:
Document inserit en un 'Llibre del compromés e sentències donades entre la vila e les aldeyes', fol. 64-65, que es troba a l'Arxiu Municipal de Castelló i ha estat editat per J. SÁNCHEZ ADELL, 'La Comunidad de Morela y sus aldeas durante la Baja Edad Media', "Estudis Castellonencs", núm. 1, 1982, p.145.>>
[GIRALT,
Emili. Vinyes i vins: mil anys d'història I. p. 436.
Publicacions de la
Universitat de Barcelona.
1993] |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1361 |
Febrer, 20. Paco Segarra, en una web de Catí, ens dóna molta informació entre les disputes entre Morella i les aldees:
<<38.1 SENTÈNCIA ARBITRAL
ENTRE MORELLA I ALDEES. MORELLA 20 DE FEBRER DE 1361
Hi haurà un missatger de la vila
i un altre de les aldees que es pagaran del fons comú. Cas de màxima
urgència el missatger morellà eixirà sol i es pararà en l'aldea més
pròxima al seu pas i requerirà als jurats d'eixa aldea perquè
proveïsquen d'un que represente a les aldees. Si l'aldea diu fiar-se del
morellà seguirà sol. Quan hi haja diferències en els assumptes d'interés general es triaran un o dos prohoms per cada part. Si passat un temps prudencial no arriben a un acord, el justícia de Morella “ab manaments penals o en altra manera leguda” els marcarà una data per a arribar a l'acord.
Morella en el seu terme, i les
aldees en el seu, vetlaran pel manteniment de camins, fonts, ponts i
infraestructures anàlogues. Si una persona té propietats en diverses
aldees haurà de contribuir allà on les tinga. [Ho trobem en catimenu.com] I, en la mateixa web, una mica més avall, en torna a parlar: <<40.2.- PERE EL DEL PUNYALET DESIGNA EL SEU FILL, DUC DE GIRONA, COM ÀRBITRE [continuació]
Capitol de qual jurediccio
deuen usar los lochs tinents de justicies de les aldeyes [Ho trobem en catimenu.com] |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1 |
Febrer, 27. En la pàgina de Facebook Històries de Morella, Vicent Garcia Edo ens fa una transcripció d'un establiment del Consell Municipal de Morella sobre gats i gossos: <<Nº 76 - DE NO MATAR CANS NE GATS.
Sens dubte era per interés, però la preocupació per la protecció del territori i el medi ambient, dit amb paraules actuals, era una constant en les quasi 250 disposicions o establiments de la vila i terme de Morella que han arribat als nostres dies, una font bàsica per a la història de la població.>> [GARCIA EDO, Vicent. Al Facebook: Històries de Morella (entrada de 26 d'agost de 2016)] |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1361 |
Durant
aquest curt periode d'independència passen coses com aquesta: "Después de obtener la independencia las
aldeas, Morella mantuvo firme su actitud de rechazo al privilegio de
separación, con lo cual la vida en la comarca dels Ports se volvió difícil,
tensa, muy insegura y violenta, hasta el punto que, en 1361, se tuvo que
pronunciar una sentencia arbitral de obligado cumplimiento entre la villa
y las aldeas, acto que no sirvió de nada para apaciguar las tensiones,
ataques y enfrentamientos graves de Morella con Forcall, ni impedir la
destrucción de los muros de esta aldea, ni tampoco malos tratos y heridas
a personas, así como incendio de viñas, bosques y otros cultivos, hechos
por los cuales, Morella tuvo que pagar 11.000 sueldos barceloneses".
No nombra a Portell, però
ja podem pensar que no li deguera passar res de bo. [ALANYÀ I ROIG, JOSEP. Morella, floreciente villa real (siglos XIII-XVII). La memòria daurada. Obradors de Morella s.XIII-XVI. Pàg. 32. Fundació Blasco de Alagón. València. 2003 lamemoriadaurada.com] |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1362 |
Gener, 10. Nou bisbe de Tortosa: Jaume de Prades i de Foix. Ho va ser fins a 1369. Abans ho era Joan Fabra (de 1357 a 1362) i després, Guillem de Torrelles i Marquet (de 1369 a 1379). [Llista de bisbes de Tortosa. ca.wikipedia.org] |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Recopilació bibliogràfica
i transcripcions de