|
PORTELL s. XIV (1320-1365)
www.portell.tk
|
|
|
|
[NOTA IMPORTANT:
Quan llegim documents antics, cal
tenir en copte com estan datats, perquè no serà lo mateix que siguen
“1200 anys de la Era” que “1200 A.D. o Annus Dominus”. El primer
calendari citat correspon a l’Era Hispànica i el segon a l’Era
Cristiana. Entre un i altre hi ha una diferència de 38 anys, per tant,
quan trobem una data referida a
“la Era”, s’ha de convertir al calendari actual restant-li 38 anys,
per tant si, per exemple, tenim una data (que segurament anirà en
números romans) corresponent a 1277 de la Era Hispànica, li
restarem 38 i així sabrem l’any corresponent a l’Era Cristiana, o
sigue, la nostra. En aquest cas, l’any del document serà el 1239 (perquè
1277-38 = 1239)]
|
|
|
ANY
|
REFERÈNCIA
BIBLIOGRÀFICA
|
|
|
1320
|
Parlant de la transhumància, que ací a Portell, la gent major encara
coneix com "anar a extrem", i que, per cert, encara es fa en major o
menor medida pels assagadors de la comarca i el veí Aragó, José Luis
Castán ens fa menció d'un parell de dades que, encara que no nomena al
nostre poble, sí l'afectava de ple:
<<La primera mención de pastores de
Cantavieja trashumando hacia Levante la tenemos en una carta de la reina
en 1299 en la que notificaba que sus ganados podían pasar libres en
Morella, sin tener que pagar por ello derecho alguno de herbaje. Como
Morella se opuso, fue necesario pactar en 1320 que los ganados de las
dos villas podían apacentarse en ambos términos. En el siglo XIII hay
documentados conflictos con Morella, llegando incluso al asesinato de
varios hombres en los términos de Cantavieja, so pretexto de que "habían
hecho daño". En estos siglos es cuando la trashumancia se consolida,
creando redes de comunicación, comercializada a través de la feria de
San Mateo, se exportaba a Francia e Italia por genoveses y
florentinos.>>
[CASTÁN
ESTEBAN, José Luis.
La trashumancia en la Bailía de Cantavieja. pp.100-101.
Miscelánea del Centro de Estudios del Maestrazgo Turolense. BAYLÍAS. Año
2006. Cantavieja. 2006]
Vicent Royo, parlant de la
manufactura de la llana, diu
<<Així, doncs, l'especialització ramadera es concreta amb la
concessió el 1242 a Morella i les seues aldees de les deveses de Vallivana,
Salvassòria, Gibalcolla, la vall de Vallibona i na Monreala, amb la creació
del Lligallo de Morella el 1271 i amb la concessió de llibertat de pastures
per a tots els seus habitants arreu de tot el regne de València el 1273. Amb
el pas dels anys, la mobilitat de cabanes del Baix Aragó, els Ports i el
Maestrat s'intensifica a través de les mallades i els assagadors que
estructuren el territori i, per tal d'afavorir la circulació, el 1320
Jaume II concedeix a tos els veïns del terme general de Morella la llibertat
de pastures en el terme de Cantavella i viceversa. D'altra banda, la
fira celebrada durant tot el mes de setempre a la vila de Morella des de
1256 contribueix a dinamitzar la mobilitat dels ramats just en el moment del
trànsit de les pastures d'estiu a les d'hivern, mentre que la que se celebra
al mes de juny des de 1312 esdevé un punt de trobada de mercaders procedents
dels diversos centes manufacturers de la Mediterrània occidental a la
recerca de llana.
Així, doncs, a les ordinacions de
l'art de la draperia de Barcelona de 1308, vigents fins 1387, s'estableix
que la llana de Sant Mateu -on es pot englobar la matèria primera procedent
del Maestrat i també els Ports de Morella -s'ha de reservar per als draps de
major qualitat, juntament amb l'anglesa. M. RIU, "Aportació a la
organización gremial de la industria textil catalana en el siglo XIV", VII
Congrés d'Història de la Corona d'Aragó, Barcelona, 1964, II, 547-559,
especialment, 556.>>
[ROYO
PÉREZ, Vicent (2010): Elits rurals i xarxes mercantils al nord del
País Valencià baixmedieval. El comerç i la manufactura de la llana a Vilafranca
(1393-1412). Recerques 60 (2010) 25-26. Associació Recerques. Història,
Economia, Cultura.]
core.ac.uk
|
1321 |
La revista Vallivana, en un especial
del riu Bergantes, ens dóna informació sobre diveres eixides de mare del
riu.
EL RÍO BERGANTES. [...]
El cronista morellano D. Ramón Bruñó Escorihuela, Presbítero archivero
que fue del de nuestra Arciprestal, copia en sus 'Anales de Morella',
sin cita de procedencia, pero que en la mayor parte extrae de las
noticias insertas en "Protocolos, Baldufaris, Libros Capitulares y
papeles sueltos del Archivo Histórico Eclesiástico", los siguientes
datos a este respecto interesantes: Grandes temporales de agua y
salida de los ríos en 1321, 1328, 1358 y 1407. Salió el Bergantes
varias veces del 20 de Noviembre al 21 de Diciembre de 1475. Hasta 1540
a 5 de octubre no consta ocurriera otra avenida, que se repite en 1546 a
1º de Marzo y 1582 a 2 de Mayo. Se desbordó el Bergantes: 7 de enero de
1826, 24 de mayo de 1853 y 1 de agosto de 1860. En 1909 [...]
(pàg.136)
[Vallivana. Revista quincenal de las Fiestas Sexenales de Morella.
Núm.9. Morella,
1 de Diciembre de 1945.]
repositori.uji.es
|
1321
|
Mossén Juan Puig,
en els seu llibre d'història de Catí, parla de Sant Pere de Castellfort
i de la pelegrinació dels catinencs. De la de Portell no diu res però no
ens estranyaria que fóra ja d'aquella època.
<<1652. Noticias sobre San Pedro de Castellfort. Tenemos noticias
de San Pedro de Castellfort del año 1321, en que Arnau Segarra le
dejó un legado. De la procesión que hace Catí a la ermita de dicho
santo, la primera vez, en 1424. Se llevaba un cirio grande que ardía
durante la estancia de la procesión en ella. Iban cantores y comían de
lo que llevaban. Primeramente, eran los asistentes unos cuantos devotos,
doce solamente, vestidos de peregrinos, y después iban todos los que
querían, en gran número. En el siglo XVi fueron muchas veces por
necesidad de agua, y entonces pagaba el gasto el Consejo municipal. Se
suspendió durante la guerra pasada. Pero subió el año 1638, 1639, 1640,
1643 y 1652.>> (A.M. e Index, pág. 611)
[PUIG
PUIG, Mossén Juan.
Historia breve y documentada de la Real villa de Catí
II,
pàg.
34.
Servei de publicacions de la Diputació de Castelló. 1998]
Àlver Monferrer i Monfort es fa ressò d'aquesta aportació de mossén Puig
i l'amplia i compara amb les altres dos que encara queden, de les moltes
que s'hi feien antigament:
<<Els pelegrins de Catí.
[...] A l'origen també hi trobem el desastre mític de la malaltia
(com els de les Useres), de la cruel pesta que delmà la població. Tot
i això, ara les referències són conegudes. La devoció a Sant Pere la
trobem datada al 1321, quan Arnau Segarra, fundador de l'hospital, deixà
un llegat testamentari al titular de l'ermita de Castellfort. Al 1377 se
li edificarà al temple parroquial la capella juntament amb l'àrcàngel
Sant Miquel. Al llarg del XIV i XV hi ha més llegats i també una primera
referència descriptiva de la pelegrinació, al 1424, del notari Ramon de
Sanjuan. Tenim notícies del pelegrinatge al 1500, el 12 de maig. Sembla,
per les minses despeses de llenya, que en un principi hi anaven dotze
pelegrins i que l'ampliació d'aquest fou posterior. També el cerimonial
i la ruta són ben marcats. La ritualització del costum ho demana, perquè
si no es fa així no arriven d'hora al lloc i tot són presses i
cansaments inútils. [...]
Els pelegrins de Portell de
Morella. El pelegrinatge de Portell a Sant Pere és dels més desconeguts,
quasi limitat als habitants de la localitat i als emigrants. Destaca per
la senzillesa del seu ritual i encara està ple de simbolismes medievals.
Conten que als orígens, cap a finals del segle XIV, feren la promesa
d'anar cada any a Sant Pere de Castellfort el tercer dia de Pasqua de
Pentecosta. I la llegenda així ens ho mostra: hi hagué set anys de
sequera absoluta. La fam, la malaltia i la pobresa ho dominaven tot:
persones, animals i plantes. ni els arbrissons més ferms pogueren
ressitir la manca d'aigua del cel. Els ramats quasi havien desaparegut.
Les persones no disposaven d'aigua ni per a beure. Aleshores es reuniren
els portellans i decidiren enviar a Roma una ambaixada per preguntar-li
al Papa el que havien de fer per a remeiar la necessitat. N'anaren dotze
i tots, trets d'un, periren de pesta, fam i violència al llarg del camí.
Al que tornà al cap de set anys, li preguntaren: "-Què t'ha dit el sant
pare?" I ell contestà: "-Què m'ha de dir el sant pare? On aneu, bon home?
Teniu Sant Pere tant a propet i veniu ací? Aneu a Sant Pere!".
[Recordem que es considera a
Sant Pere el primer dels papes de Roma] Lògicament es referia a
l'ermita de Sant Pere de Castellfort. Des d'aleshores començaren a
pelegrinar els caps de casa cada any per a demanar la pluja tan
necessària.>>
[MONFERRER
I MONFORT, Àlvar (online):
Tres romiatges penitencials
medievals de Castelló.]
pdf en
revistes.iec.cat
De
documents sobre els pelegrins de Portell només coneixem un document de
1575 que, per cert, diu de que només n'anàven <<sis>> (?)
<<Any
1575, agost 29. Portel [...]
Item per quant sa Señoria denota que los vehins
del present loch quasqun any per festes de pasqua fan una professo a la
hermita de sant Pere de Castellfort en la qual se fan grans gastos i se
fan molts pecats mortals, mana als jurats sots pena de excomunicació de
aquí anavant nos fassa dita professo sino que sis homens confessats ab un
prevere vagent en professo a dita hermita en loch de dita professo.” (ACT. Caixa 4, visita nº
18. Any 1575)>>
I
continua dient:
<<Actualment son dotze els homens que van de
pelegrins de Portell a Sant Pere. No sabem si el número de 6 que apareix
en la nota és
atribuïble a un error del escriva, o si guarde relació al
número de veïns que hi havie a Portell.>>
[Això últim pareix descartar-ho
ell mateix perquè, en el mateix full, parla dels
12 pelegrins (de Castellfort) a la nostra Senyora del Cid, o dels 12 (de
Culla) que van a Sant Joan de Penyagolosa.]
[MONTORNÉS,
pàg. 32] *Desconeixem
el títol, editorial i any de publicació.
Recentment llegim en la web "Comarquesnord" una pista sobre un altre
possible document, perquè diu això:
<<Antigament, set municipis feien rogativa a Sant Pere de
Castellfort, encara que actualment només la mantenen Portell, Catí i
Castellfort. La tradició portellana amb l'Apòstol pescador, considerat
com al primer Papa de l'Església Catòlica, es remunta a l'any 1414.>>
(serà 1514?)
[comarquesnord.cat]
I, també, en el Mediterraneo:
<<Los peregrinos cumplirán un año más con la tradición que
se remonta al año 1514 según los documentos del obispado de
Tortosa. Esta peregrinación es una de las mejor conservadas en el
interior de Castellón y, como particularidad, destaca que no tiene
público ni visitantes, por lo que mantiene el encanto del misterio que
todavía la rodea. Los peregrinos salen de la iglesia de Portell de uno
en uno empezando por el más mayor, a cada toque de campana, y les separa
una distancia de cincuenta pasos entre ellos. Emprenden un camino que en
1738 sufrió modificaciones, tras una disputa con los vecinos de
Castellfort. Desde aquel entonces el Camí dels Pelegrins no ha
variado...>>
(?)
[elperiodicomediterraneo.com]
I
en Castellón Diario:
<<En la despedida final el párroco de Portell
recordó que en 2014 el municipio celebrará los 500 años de la
peregrinación. Según los documentos que se conservan en el pueblo en
1514 se celebró, por primera vez, esta peregrinación. Es por eso que
el pueblo afronta con ilusión esta conmemoración.>>
[castellondiario.com]
|
1321 |
Novembre, 13. Ramon de Besora, senyor del lloc de
la Torre d'en Besora, [anomenada Vinrobí] confirma les
condicions de poblament existents, modificant algunes d'elles.
<<[A] Pergamí original perdut.
B Trasllat fet el 6 de febrer de 1598 pel
notari Llorens Joan Galí, conservat a l'Arxiu Municipal de la Torre d'en
Besora.
Edicions: a. MIRALLES I PORCAR, J.: "Raimundo
de Besora confirma... Colección de cartas pueblas, nº CXVI", B.S.C.C.,
t.LXVI, 1989, pp.221-224.
Noverunt universi quod ego, Raymundus de
Besora, et Solsina, uxor eius, dominus loci Vinrrabi, attendens quod
Guillermus de Besora, pater nostri dicti Raymundi de Besora, et uxor
eius dompna Romia, dederunt locum predictum cum omnibus terminis et
pertinentiis suis populatoribus eiusdem loci sub certis conditionibus
seus populationis predicti predicta et alia larguis sunt expressa,
attendens etiam quod post obitum predicti domini patri nostri dicti
Raymundi, ad suplicationem nobis factam pro Iohanne Bernat et Llorenç
Barba, iuratorum amdicti loci [...]
E nos, predictus Raymundus de Besora, retinemus
quod vos, predicti populatores et habitatores in dicto loco de
Vinrobi nec successoribus vestris [...]
Quod est actum idus novembri anno Domini M CCC
XX I. Sig+num Raymundus de Besora. Sig+num Solsina, uxor eius. Sig+num
Joan Bernat. Sig+num Llorenç Barba, iuratorum predicti loci, nos omnes
in simul quia hoc firmamus, concedimus et laudamus omnia superius
contenta. Testes huius rei sunt Antoni Vallfogona et Joan Nuez et
Dominicus Lupi, habitatores Vinrobi. Dominicus D., notarius publicus de
Culla et de Vinrobi, qui hoc scripsit pro mandato predictus venerabilis
Raymundus de Besora et pro dicta universitate, et meum sig+num posuit et
clausit loco, die et anno suprascriptis>>
[GUINOT RODRÍGUEZ, Enric (1991): Cartes de poblament medievals valencianes.
pp.487-489. Generalitat Valenciana.
Servei de publicacións de la Presidència. Direcció Generala de Relacions
Institucionals i Informatives. València.]
|
1325
|
Juny, 21. En la web de Sacaries, d'Herbers, trobem més noms que ens
ajuden a entendre els topònims de les cartes pobla de la comarca.
<<En
data de 21 de juny de 1325 es casen Pere Garcés -fill de Ramon de
Centelles i Elvira Periç- i Dominga Aster (també de Morella). Entre els
documents d'aquest esdeveniment es troba la delimitació del terme d'Herbers:
"Ex prima parte cum terminis Pena Rubee [Pena-roja de Tastavins]
et de secunda cum terminis Castri Caprarum [Castell de Cabres] et
de .iii. cum terminis Morelle et de quarta cum terminis Erboriorum
superiorum [Herbeset] aldee Morelle et de quinta cum termino
Montis Rubeii [Mont-roig] ...">>
I
també cita un altre document on surt el nom d'Herbers:
<<Pere Garcés "don Pedro Garcés de Janues senyor de Los Erberos"
que va combatre al costat del Rei en la revolta dels comtes de Foix,
Pallars i Urgell>>
[sacaries.en.telepolis.com]
|
1325
|
Novembre, 25. Seguint la nostra dèria per entendre la comarca, trobem
una comentari sobre Palanques:
<<Sabemos
que Jaume II, por medio de unprivilegio de 26 de noviembre de 1325,
erigió las masias de Palanques en aldea de Morella. En el privilegio se
explica que había surgido la duda sobre si el lugar de Palanques era una
aldea o una masía. El rey recogió la información correspondiente y
otorgó el privilegio, para que disfruntaran de los mismos privilegios
que el resto de las aldeas de Morella. Poco después, el 9 de febrero de
1326, el mismo Jaume II ordenó que se designara el término particular de
la aldea de Palanques; y el 6 de marzo el mismo monarca dio la
correspondiente licencia para construir un horno. Posteriormente, otro
testimonio de 1330 nos confirma que en la aldea de Palanques había
efectivamente una universidad, ya que aparece: 'Pere Cases, jurat,
síndich e procurador de la universitat de dit loch de Palanques'. Es
decir, la aldea de Palanques era un lugar del término general del
Morella, que gozaba de una autonomía municipal muy pequeña. Desconocemos
si alguna vez obtuvo el mismo grado de autonomía que las otras aldeas de
Morella, ya que de hecho en 1564 Martí de Viciana decía claramente que
Palanques era un lugar de realengo, pero hacía una clara distinción
entre los lugares de Forcall, Cinctorres, el Portell,
Castellfort, Vilafranca, Vallibona, de los cuales dice que 'Estos
antedichos seys lugares son haldeas de Morella, como lo es Catí'; pero
en cambio cuando habla de los lugares de Saranyana, La Mata, Xiva y
Palanques nos dice que 'Estos antedichos cuatro lugares son havidos por
calles de Morella'. Parece que, lo que quiere decir Martí de Viciana es
que los primeros lugares disfrutaban de la jurisdicción alfonsina desde
la sentencia de Jua [...i sembla que se talla a mitja frase;
vol dir "la sentencia de Juan I, de 1389"?]>>
[sacaries.en.telepolis.com]
|
1327 |
Comença el regnat de Alfons el Benigne, segon
fill de Jaume el Just.
<<Alfons el Benigne, IV d'Aragó, II de València i
III de Barcelona (Nàpols 1299 - Barcelona 1336). Rei d'Aragó, de
València, de Sardenya i Còrsega, i Comte de Barcelona (1327-1336). En
aragonès: Alifonso; en occità: Anfós; en llatí: Alfonsi. Començà a
regnar a l'edat de 28 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 37 anys. És
enterrat al Catedral vella de Lleida. Fou el segon fill del rei Jaume II
d'Aragó el Just i de la seva segona muller Blanca de Nàpols. Accedí a la
línia successòria quan el seu germà major i primogènit Jaume d'Aragó i
d'Anjou renuncià a casar-se amb Elionor de Castella i de Portugal.
[...]
Durant el regnat del seu pare, i com a procurador
general de la Corona, estigué al capdavant de l'expedició catalana que
es feu amb la conquesta de Sardenya, el 1323 i 1324. Entre 1329 i
1336 es va mantenir una guerra contra la República de Gènova que
va permetre guanyar la ciutat de Sàsser, clau pel domini de Sardenya.
Durant el seu regnat es van incorporar a la Corona el ducat d'Atenes
i el Ducat de Neopàtria (territori històric situat a Grècia, a la
regió de Tessàlia).>>
[ca.wikipedia.org]
|
1327-1387 |
Sánchez Adell, en la introducció d'un llibre sobre
Morella i les aldees al segle XIV, ens diu que sota el regnat d'aquest rei
és quan comencen les hostilitats entre Morella i les aldees:
La comunidad morellana representa un
hecho absolutamente único y singular dentro de la historia
valenciana: un tipo de organización territorial y política propio de
las 'Extremaduras' de Castilla y Aragón en el siglo XII que implanta
en las tierras morellanas cuando éstas, en el siglo XIII, asumen el
papel de capítulo inicial de la reconquista valenciana. A este
género de organización corresponde una determinada modalidad de
repoblación cuya tardía aplicación en Morella va a tener, sin
embargo, cuatro siglos y medio largos de vigencia [fins 1691], a través de los
cuales no faltarán tensiones, entre la villa capital y las aldeas
sufragáneas, que pongan en peligro la existencia de la comunidad. En
realidad, puede decirse que los momentos verdaderamente críticos son
aquellos que se dan en el siglo XIV, y más concretamente bajo los
reinados de Alfonso IV (1327-1336) y de Pedro IV el Cerimonioso
(1336-1387), salvados los cuales la vida de la comunidad se
prolongará ya sin problemas graves hasta su disolución en 1691. Debe
destacarse que la superación de las diferencias se hizo siempre por
la vía del pacto y de la concordia, virtudes cívicas de las cuales
demostraron estar genererosamente dotados tanto los morellanos como
los aldeanos. (pp.81-82)
[SÁNCHEZ ADELL, José (1982):
La Comunidad de Morella y sus aldeas durante la Baja Edad Media (Notast y
Documentos).
Estudios Castellonenses, N.º 1, pp.73-181.]
dialnet.unirioja.es (pdf)
|
1327 |
Juliol-agost. El rei Alfons IV
passa per la comarca. No pensem que ho faça per Portell però el teníem
ben a prop:
<<[Alfonso IV] Viaje 8 (1327): [...] Montalbán (6-10/V)
-- Calaceite (12/V) --> Gandesa (13/V) -- Tortosa (25/VI) -- Morella
(2-8/VII) --> Beceite (10/VII) --> Morella (11/VII a 20/VIII),
con salida a Peñarroya (17/VII) --> Morella --> Torrecilla
del Rebollar (21/VIII) -- Olalla, 'aldea de Daroca' (23/VII)
[...]>>
(pàg.72
i
564)
[UBIETO ARTETA, Agustín (2016):
Caminos peregrinos de Aragón. Institución Fernando el Católico
(CSIC). Excma. Diputación de Zaragoza. Zaragoza.]
ifc.dpz.es
|
1328 |
La revista Vallivana, en un especial
del riu Bergantes, ens dóna informació sobre diveres eixides de mare del
riu.
EL RÍO BERGANTES. [...]
El cronista morellano D. Ramón Bruñó Escorihuela, Presbítero archivero
que fue del de nuestra Arciprestal, copia en sus 'Anales de Morella',
sin cita de procedencia, pero que en la mayor parte extrae de las
noticias insertas en "Protocolos, Baldufaris, Libros Capitulares y
papeles sueltos del Archivo Histórico Eclesiástico", los siguientes
datos a este respecto interesantes: Grandes temporales de agua y
salida de los ríos en 1321, 1328, 1358 y 1407. Salió el Bergantes
varias veces del 20 de Noviembre al 21 de Diciembre de 1475. Hasta 1540
a 5 de octubre no consta ocurriera otra avenida, que se repite en 1546 a
1º de Marzo y 1582 a 2 de Mayo. Se desbordó el Bergantes: 7 de enero de
1826, 24 de mayo de 1853 y 1 de agosto de 1860. En 1909 [...]
(pàg.136)
[Vallivana. Revista quincenal de las Fiestas Sexenales de Morella.
Núm.9. Morella,
1 de Diciembre de 1945.]
repositori.uji.es
|
1328 |
Maig, 2. Zaragoza. Alfons el
Benigne confirma la franquesa de lleuda, pes, i peatge,
donada en 1287 pel rei Alfons el Lliberal, afegint les exempcions de
mesura, cuçol i portatge. El document està en la web de la Universitat
Jaume I. (L'altre document també es pot consultar al
lloc corresponent)
<<Biblioteca de Catalunya.
Barcelona. Libro de la Comunidad de Teruel. Ms. 707. Còpia simple de
començaments del segle XVII, ff. 58r-59r
Garcia Edo, Vicent. "El Libro de la Comunidad de Teruel (1206-1533).
Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. 1999, pp. 433-434
Noverint universi, quod coram nobis Alfonso Dei
gratia rege Aragonum, Valentie, Sardinie et Corsice, ac comite
Barchinone, fuit per fideles nostros Gomecium Eximini, vicinum de
Mezquita, et Franciscum de Miedes, vicinum de Aguilar, sindicos seu
nuntios universitatis aldearum Turolii exhibitum quoddam privilegium
preclarissimi domini Alfonsi Aragonum regis patris nostri memorie
recolende, eius sigillo impendenti munitum, cuius series proprie sic
notatur:
Noverint universi, quod nos
Alfonsus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum, Valencie ac comes
Barchinone; attendentes quod vos fideles nostri aldeani Turolii
predecessoribus nostris et nobis fideliter deservistis et etiam quotidie
nobis deservitis, idcirco per nos et successores nostros, de gratia
speciali concedimus vobis, dictis aldeanis presentibus et futuris et
vestris perpetuo, quod sitis franchi, liberi et inmunes, per totam
dominationem nostram, tam per mare quam per terram quam etiam aquam
dulcem, ab omni lezda, pensu, pedagio, quod nobis vel successoribus
nostris pro aliquibus rebus seu mercibus vestris solvere teneremini et
deberetis. Hanc autem concessionem et gratiam facimus vobis, aldeanis
predictis et vestris perpetuo, per nos et omnes successores nostros,
sicut melius dici potest et intelligi, ad vestrum vestrorumque
salvamentum et bonum intellectum. Mandantes universis supraiuntariis,
baiulis, justiciis, merinis, juratis, judicibus, lezdariis, pedagiariis
et universis aliis offitialibus nostris presentibus et futuris, quod
predictam gratiam et concessionem nostram firmam habeant et observent et
faciant inviolabiliter observari, et non contraveniat nec aliquem
contravenire permitant aliqua ratione. Datum Tiraçone kalendis
septembris anno Domini millesimo ducentesimo octuagesimo septimo. Sig+num
Alfonsi Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valentie, ac comitis
Barchinone. Testes sunt infans dominus Petrus, frater domini Regis,
Artaldus de Luna, Llupus Fierich de Luna, Marcho de Focibus, Luppus
Fererich de Lurcenich. [...]
Datum Cesarauguste sexto nonas madii, anno a
Nativitate [sic] millesimo trecentesimo vicesimo octavo. Sig+num Alfonsi
Dei gratia regis Aragonum, Valentie, Sardinie et Corsice, ac comitis
Barchinone. Testes sunt reverendus Joannes Toledanus archiepiscopus
domini regis germanus inclitus infans Petrus, predicti domini regis
frater, Ripacurtie et Impuriarum comes, reverendus Petrus
Cesaraugustanus archiepiscopus, domini Regis cancellarius, Jacobus de
Exerica, Joannes Eximini d’Urrea, cancellarius. Signum Francisci de
Bastida, predicti domini regis scriptoris, qui de mandato ipsius hec
scribi fecit et clausit, cum literis rasis et emendatis in linea IIIª,
ubi dicitur “nostris et nobis fideliter deservistis et etiam nobis
quotidie deservitis”.>>
[jaumeprimer.uji.es]
|
1329(30) |
Febrer, 6. Sánchez Adell ens diu que
hi
un document inserit en un altre cocument de 1330 (que transcribim a
continuación):
Documento inserto:
1329(30).- Febrero, 6. Tortosa. La reina
doña Leonor, como señora de Morella, ordena que tanto la villa de
Morella como sus aldeas designen árbitros para pronunciar sentencia
y compromiso entre una y otras.
Datum Dertuse VIIIº idus febroarii anno
Domini Millesimo CCCº XXº nono.
(p.82)
[SÁNCHEZ ADELL, José (1982):
La Comunidad de Morella y sus aldeas durante la Baja Edad Media (Notas y
Documentos).
Estudios Castellonenses, N.º 1, pp.73-181.]
dialnet.unirioja.es (pdf)
|
1330 |
Laliena, en el llibre "Maestrazgo, laberinto de silencio",
a més de fer un bon repàs a aquells primers segles de colonització
cristiana, ens dóna una bona descripció de les transformacions
econòmiques en la Baixa Edat Mitjana, i concretament, diu que a la
dècada de 1330 s'accentua la complexitat dels negocis de la llana:
<<La ganadería ovina, destinada a
la producción de lana, era el segundo componente esencial de la economía
agraria de esta región serrana. La transformación de los rebaños estantes en
cabañas trashumantes se inició hacia 1250, cuando las ovejas del sur de
Aragón se integraron en un circuito amplio con las del norte de Valencia, para
compartir los pastos de verano en la montaña del Maestrazgo (con Teruel y
Albarracín), junto con los de invierno en las planicies costeras. El acotamiento
de dehesas y los enfrentamientos entre los pueblos vecinos por cuestiones de
pastos son fenómenos que sugieren que, a finales del siglo XIII, se llegó a una
situación en la que el aprovechamiento de los pastizales debía ser regulado para
poder continuar el ritmo de crecimiento de las cabañas. Desde la década de 1330,
se acentuó la complejidad de los negocios alrededor de la lana del Maestrazgo:
aparición de contratos a medias para explotar los hatos, compraventas
especializadas de lana y compras adelantadas a los ganaderos, son
algunas de las novedades que hallamos. El desarrollo pecuario posterior
obligó a extremar la sofisticación de las técnicas de pastoreo para utilizar al
máximo los recursos de la montaña ibérica y de las hierbas de las masadas, de
forma que los ganados estantes y trashumantes se conjugaban para situarse,
probablemente, en el techo histórico de las posibilidades de la región en la
segunda mitad del siglo XIV. Desde los años finales de este siglo, los
representantes de los mercaderes italianos, entre los que destacaban los
florentinos, adquirían lana en los centros productores del Maestrazgo, lo que
indica la integración de esta producción en el floreciente comercio del
Mediterráneo occidental. Este primer impulso colonial, obra de los italianos,
fue sustituido paulatinamente por la estabilización de un comercio lanero que
estaba en manos de comerciantes locales o regionales, que actuaban como
intermediarios, colocando la lana en los puertos levantinos.
La eficiencia de este sistema pastoril, que unía la
trashumancia y la ganadería local, no debe ser subestimada puesto que generó un
flujo de riqueza muy destacado y, sobre todo, constante. [...]
Aparentemente, la abundancia de materia prima contribuyó a fomentar las
actividades artesanales locales, si bien tal vez sería mejor designarlas con una
expresión que ha hecho fortuna, la de industrias rurales.>>
[LALIENA, Carlos. Maestrazgo, laberinto de silencio.
Capítulo: Historia medieval. pàg. 65. Parque Cultural del Maestrazgo. Plan de Dinamización Turística del
Maestrazgo. Teruel. 2003]
|
1330 |
Febrer, 6 i Maig, 23. Paco Segarra, en una web de Catí, comparteix amb
nosaltres un document sobre la disputa entre Morella i les aldees:
<<30-1 REUNIÓ I SENTÈNCIA
ARBITRAL ENTRE MORELLA I ALDEES. TORTOSA 6 DE FEBRER DE 1330 I MORELLA
23 DE MAIG DE 1330
En vista de les contínues queixes i diferències ocorregudes entre
Morella i les seues aldees, la reina Elionor en document datat a Tortosa
el dia 6 de febrer de 1330, ordena que es reunisquen els representants
de Morella i de les seues aldees per a designar àrbitres i establir la
forma de redactar una sentència que resolga les diferències entre la
dita vila i les seues aldees.
Acaten tots la voluntat de la reina y el 23 de maig de 1330 es reunixen
els representants de Morella i de les aldees en el convent de San
Francisco, de la metrópoli, redacten un document anomenant als que
havien de representar-los per a aconseguir l'acord que satisfaga, “les
controversies ques mouen o moure se speren entre Morella, Xiva,
Palanques e de Erbes sobirants, aldeyes del dit loch de Morella, duna
part….Et les universitats dels homens del Forchall, olocau, de
Vilafrancha, de la Matha, de Portell, de Cinchtorres, de
Castellfort, de Cati, de Vallibona, aldeyes del loch de Morella, de la altra.”
“Aço es comprimes feyt e fermat entre la vila de Morella e aldees de
aquella.
En nom de Deu e de la seua divina gracia. Conexeran tots que com materia
de pleyts, questions, disensions o controversies se moguessen o moure se
sperassen entre les universitats dels homens de Morella, de Xiva, de
Palanques e de Erbes sobirans, aldeyes del dit loch de Morella, duna
part, demanants e defenents. Et les universitats dels homens del
Forchall, Dolocau, de Vilafrancha, de la Mata, de Portell, de
Cinchtorres, de Castelfort, de Cati, de Vallibon, aldeyes del dit loch
de Morella, de la altra, semblantment demanants e defenents. Los quals
pleyts, questions e controversies foren deduytes e demostrades per les
dites parts en la cort de la senyora Reyna, et la dita senyora Regina
volen los dapnatges, perills e scandells deles dites parts squivar e
coebeian fin posar als pleits, questions…….Et dem Thomas Lilet, notari
deldit loch de Cati, sindich e procurador de la universitat daquell loch
de Cati, ab carta de la procuracio feta per ma den Francesca de Muntalt,
notari publich per auctoritat per tot lo Regne de Valencia, ……..et den
Bernat Çelom, vehi del dit loch de Cati…….Aço fon feyt en Morella en lo
Monestir dels Frares menors del dit loch de Morella decimo kalendas
nunii anno Domini Millesimo CCCº Tricesimo. Sen+yal den Françes Aguilo.
Sen+yal de Tomas Lilet……sindichs e procuradors damunt dits qui totes les
damunt dites coses e sengles loaren, atorgaren e fermaren.
Testimonis del fermament den Tomas Lilet, sindich 3e procurador de Cati
qui ferma les dites coses en lo loch de Morella IIº kalendas nno
predicto….e requeriren als dits arbitres que deguessen dona e pronunciar
la dita sentencia. Et los dits arbitres, visa la dita requisicio, per lo
poder a ells donat per les dites parts el dit comprimes asignaren a
aquells a hoyr la dita sentencia a dema que sera digous en hora de
tercia en la casa de la cort del dit loch de Morella.
Al qual dia e hora de Digous
comparegueren davant los dits arbitres en la dita cort en Francesca
Daguilo e en Pere Cases, sindichs e procuradors damunt dits, de una
part. Et en Gill de Peralta, sindich e jurat del Forchall, Nanto Nadal,
jurat e sindich Dolocau, en Bernat Benloch, jurats e sindch de
Portell, en Matheu Castell, sindich e procurador de Cinchtorres et
sindich e procurador substituit den Tomas Lilet, sindich de Cati, et en
Pere Muntmeneu, jurat e…….Et los dits arbitres en presencia deles dites
parts reguonegueren tots los VIII.sengles de la sentencia e atrobaren
aquells sens tota sospita, no mudats ni viciats axi com posats los hi
havien. Et regonegut casco dels dits arbitres son seguell, tots ensemps
obraren la dita sentencia e enantaren en donar aquella segons ques
seguex, la qal per manament dell legi Arnau Tolsa, escriva del present
negoci.
Sig+num Analdi Tolsa, notarii publici auctoritate Regina per totam
terram et dominaciones illustrissimi domini Regis Aragonum, qui
predicáis interfuit e hec scribi cum litteris et diccionibus
supprapositis videlizet primo in IIIIª linea ubi dicitur. A. Et in XIIIª
linea ubi dicitur present. Et in XVIIIª linea ubi dicitur en tot. Et in
XXVIª linea ubi legitur la. Et in XXIIIIª linea ubi rescribitur
requirents et in eadem lnea ubi dicitur absencia, et XXXIIª linea ubi
dicitur scriva. Et clausi loco, die anno prefixis.”>>
[Ho trobem en
catimenu.com i
historiadecatifrasecap.wordpress.com]
|
1330 |
Maig, 23. Sánchez Adell ens transcriu
un document arbitral entre Morella i les aldees. El síndic de Portell
era Bernat Benloch, escrit també Bernat
Belloch:
Las sentencias, concordias y documentos reales
sobre este tema (tensiones entre Morella y las aldeas) correspondientes
al período que va de 1330 a 1369 forman un volumen que, procedente de
Catí, conserva el Archivo Municipal de Castellón. Su transcripción
constituye el apéndice documental de este trabajo.
Document I
1330.- Mayo, 23. Morella "En el convento de
Franciscanos de Morella, por orden de la reina doña Leonor, señora
de la villa (documento inserto: Tortosa, 6 febrero 1330), se reunen
los representantes de Morella y de sus aldeas para designar árbitros
y establecer la forma de redactar una sentencia que resuelva las
diferencias entre dicha villa y sus aldeas". Fols. I-XI.
Aço es compromes feyt e fermat entre la
vila de Morella e aldees de aquella.
En nom de Deu e de la seua divina
gracia. Conexeran tots que com materia de pleyts, questions,
disensions o controversies se moguessen o moure se sperassen entre
les universitats dels homens de Morella, de Xiva, de Palanques e de
Erbes sobirans, aldeyes del dit loch de Morella, d'una part,
demanants e defenents. Et les universitats dels homens de Forchall,
Dolocau [sic], de Vilafrancha, de la Matha, de Portell,
de Cinchtorres, de Castelfort, de Cati, de Vallibona, aldeyes del
dit loch de Morella, de la altra, semblantment demanants e
defenents. Los quals pleits, questions e controversies foren
deduytes e demostrades per les dites parts en la cort de la senyora
Reyna, et la dita senyora Regina volen los dapnatges,
perills e scandells deles dites parts squivar e coebeian
fin posar als pleits, questions, controversies damunt dites mana ab
carta sua ales dites universitats que convinençes e acordançes en
una e en loch covinent alguns dels prohomens deles dites
universitats elegissen, los quals per juhi o per concordia
determinassen los pleyts, questions o controversies damunt dites, la
forma de la qual es segons ques segueix. [...]
Per auctoritat e poder de la qual carta e
per ven de pau e de concordia e per toldre disensions e scandells et
per squivar messions e dapnatges a les dites parts, es a saber, en
Francesch Aguilo, sindich e procurador de la dita universitat de
Morella ab carta publica feyta de procuracio per ma den Arnau
Tolsa, notari de ius scrit, pridie idus Madii anno Domini Millesimo
CCCº XXXº. Et en Pere Noguer, sindich e procurador de la universitat
de Xiva, ab carta publica de procuracio feta per ma den Ramon
Castell, notari publich de Morella, IIIIº kalendas aprilis anno
presenti. Et en Pere de Cases, jurat, sindich e procurador de la universitat del dit loch de Palanques, ab carta publica feta
de procuracio per ma den Pere Catala, notari publich per tota la
terra e senyoria del senyor Rey, IIIº kalendas aprilis en lo dit any
present. En Bertholdi Benviure, sindich e procurador de la universitat de Erbes sobirans desus dit, ab carta publica de
procuracio feta per ma den Johan Marti, publich notari per
auctoritat real per tota la terra e senyoria del dit senyor Rey,
IIIº kalendas aprilis (III) anno proxime dicto, per part deles dites
universitats, et en nom e en veu de aquelles de la una part. Et en
Bertholomeu Penaroga, jurat, sindich e procurador del dit loch del
Forchall, ab carta de procuracio feta per ma den Ponç de
Paner, notari publich per auctoritat real per tota la terra e
senyoria del senyor Rey, IIIIº kalendas aprilis en lo dit any
present. Et Nanto Nadal, jurat, sindich e procurador de la universitat del dit loch de Olocau, ab carta publica feta de
procuracio per ma den Domingo Ponç, notari publich de Olocau de sus
dit, a XVII kalendas de Mag del any present ja damunt dit. Et en
Blascho Sanxo, sindich e procurador de la universitat del dit loch de
Vallibona, [com llegim més avall, vol dir
Vilafrancha], ab carta publica feta de procuracio per
ma den Anthoni Spert, notari publich de Morella, IIIIº kalendas
aprilis anno presenti. Et en Pere Muntmeneu axi com a jurat, sindich
e procurador de la universitat del dit loch de la Mata, ab
carta publica feyta de procuracio per ma den Jacme Cirerola, publich
notari per auctoritat real per tota la terra e senyoria del dit
senyor Rey, IIIº kalendas Madii del dit any present. Et en Bernat
Belloch, jurat, síndich e procurador de la universitat del dit loch
de Portell, ab carta publica de procuracio feta per ma den Pere
Martell, notari publich de Morella, IIIº kalendas aprilis del any
present de M. CCC. XXX. Et en Matheu Castell, vehi de Cinchtorres,
axi com a sindich e procurador de aquella universitat de
Cinchtorres, ab carta publica de procuracio feta per ma den
Bertholomeu Hom de Deu, publich notari de Morella, IIIIº kalendas
aprilis del dit any present. Et den Miquel Barreda, jurat, sindich e
procurador de la universitat del dit loch de Castelfort, ab
carta publica de procuracio feta per ma den Francesch de Muntalt,
notari publich per auctoritat per tot lo Regne de Valencia, II idus
aprilis del dit any present.
Et den Thomas Lilet, notari del dit loch de
Cati, sindich e procurador de la universitat daquell loch de
Cati, ab carta de publica de procuracio feta per ma
den Francesch de Muntalt, notari publich per auctoritat per tot lo
Regne de Valencia, II idus aprilis del dit any present.
Et en Pere de Liminyana, jurat,
sindich e procurador de la universitat del dit loch de Vallibona,
ab carta publica de procuracio feta per ma den Guiamo Conesa,
publich notari de Morella, IIIIº kalendas Madii (IIII) del any
present ja damunt dit, per part deles universitats deles dites
aldeyes e en nom e en veu de aquelles, havents tots los dits
sindichs e procuradors deles dites universitats special manament
cascun en lur sindicat e procuracio. Comprometeren los sobre dits
sobe los dits pleyts, questions, disensions e controversies damunt
dites en arbitres arbitradors e amigables composadors. Dels quals
sindicats e procuracions al notari de ius scrit en presencia dels
testimonis de ius scrits fo feyta plenera fe tots ensemps e cascun
per si de grat e de certa sciencia no pe renguan o per error induyts
per lo poder a ells els dits sindicats donat. Comprometeren en poder
dels honrats e discrets Narnau Aster, jurat, e den Bertholomeu
Cirera, savis en dret de Morella, e den Ramon Nebot e den
Bertholomeu Segarra, vehins del dit loch de Morella, et den Guiem
[sic] de Liminyiana, notari e vey de Valibona, e den Simo
Bonfill, notari e vehi del dit loch de Vilafrancha, et den Bernat
Çalom, vehi del dit loch de Cati, et den Domingo Ponç, notari e vehi
del dit loch de Olocau, axi com en arbitres arbitradors, loadors,
difinidors e amigables composadors de volentats deles dites parts
elects sobre tots pleyts, demandes, questions, disensions e
controversies ques mouen o moure se spere entre les dites parts en
aquest compromes expressades, la qual o les quals la una part conta
laltra hage o have puxe o propossar o moure entene per qual sevol
raho o manera de tots los temps trespassats tro aquest present dia
de huy en lo qual lo present compromes durara. Donats e atorgats les
dites parts e cascuna per si als arbitres arbitradors e amigables
composadors damunt dits pel e liure poder en totes les coses damunt
dites e sengles de procehir, examinar e conexer les dites parts
citar a sentencia e manament lur e altres coses a hoyr aquell,
prorog (V) gar la part contumax, punir e multtar e per si matexes
pronunciar e difinir, loar, arbitrar, manar e axi com a ells ben
vist sera termenar e ordenar una vegada o moltes les dites questions
coniunctament o divisament orde de dret servada o no servada en orde
de dret o fora dorde, en dies feriat o no feriats, sien o estan, en
scrits o sens scrits, tota hora e tot loch, cascuna part present o
absent, citats o no citats. [...]
Aço fon feyt en Morella en lo Monestir
dels Frares menors del dit loch de Morella decimo kalendas junii
anno Domini Millesimo CCCº Tricesimo.
Sen+yal den Françes Aguilo. Sen+yal den
Pere Noguer. Sen+yal den Pere Cases, jurat. Sen+ yal den Bertholi
Benviure. Sen+yal den Bertholomeu Penaroga, jurat. Sen+yal den Anto
Nadal, jurat. Sen+yal den Blasco Sanxo. Sen+yal den Pere Muntmeneu,
jurat. Sen+yal den Benloch, jurat [senyal, signatura].
Sen+yal den Matheu Castell. Sen+yal den Miquel Barreda, jurat.
Sen+yal den Tomas Lilet. Sen+yal den Pere de Liminyiana, jurat,
sindichs e procuradors damunt dits qui totes les damunt dites coses
e sengles loaren, atorgament e fermaren.
Testimonis foren presents ales damunt
dites cosdes en Domingo de Pollach, savi en dret, Arnau Scola,
notaris, vehins de Morella, en Pere Porta, vehi de Olocau, Domingo
Balaguer e Guiamo Conesa, notaris e vehins de Vallibona. Et foren
presents testimonis tots los sobredits al fermament den Francesch
Daguilo, sindich e procuradors damunt dit qui forma el dit loch les
dites coses nono kalendas Junii anno predicto.
Testimonis del fermament den Tomas
Lillet, sindich e procurador de Cati qui ferma los dites coses en lo
loch de Morella IIº kalendas Junii anno predicto, en Johan Dalmenar,
en Guiem Cerda e en Berenguer Toralla, vehins de Morella. En apres
Vº kalendas Julii anno predicto el loch de Morella comparegueren
davant los dits arbitres en Francesch Daguilo e en Pere Cases,
sindichs damunt dits, de una part. Et en Gill Peralta, sindich e
jurat del Forchal, et Nan (X) to Nadal, jurat e sindich Dolocau. Et
en Benloch, jurat e sindich de Portell, en Pere Muntmeneu,
jurat e sindich de la Mata. Et en Pere de Vilba, sindich de la universitat del dit loch de Castellfort,
de la altra. Et requeriren
als dits arbitres que deguessen donar e pronunciar la dita
sentencia. Et los dits arbitres, vista la dita requisicio, per lo
poder a ells donat per les dites parts el dit compromes asignaren a
aquells a hoyr la dita sentencia a dema que ser digous en hora de
tercia en la casa de la cort del dit loch de Morella.
Al qual dia e hora de Digous
compareguern davant los dits arbitres en la dita cort en Francesch
Daguilo e en Pere Cases, sindichs e procuradors damunt dits, de una
part. Et en Gill de Peralta, sindich e jurat del Forchall, Nanto
Nadal, jurat e sindich Dolocau, en Bernat Benloch, jurat e
sindich de Portell, en Matheu Castell, sindich e procurador de
Cinchtorres et sindich e procurador substituit den Tomas Lilet,
sindich de Cati, et en Pere Muntmeneu, jurat e sindich de la Mata, et
en Pere Vilba, sindich de la universitat del dit loch de Castellfort,
et en Pere Canals, jurat e sindich de Vallibona, et Yvanyes de
Losso, jurat de Vilafrancha, delaltra, tots ensemps la prolacio de
la sentencia demanants. Et los dits arbitres en presencia deles dites
parts reguonegueren tots los VIII, sengles de la sentencia e
atrobaren aquells, tots ensemps obriren la dita sentencia e
enantaren en donar (XI) aquella segons ques segueix, la qual per
manament dell legi Arnau Tolsa, escriva del present negoci.
[...] (pp.123-126)
[veure en 29 de juny de 1330]
[SÁNCHEZ ADELL, José (1982):
La Comunidad de Morella y sus aldeas durante la Baja Edad Media (Notas y
Documentos).
Estudios Castellonenses, N.º 1, pp.73-181.]
dialnet.unirioja.es (pdf)
|
1330 |
Juny, 28 o 29.
Sánchez Adell ens transcriu la sentència arbitral sorgida després de
l'arbitratge entre Morella
i les aldees. Torna a aparéixer el nom de
Bernat Benloch, síndic de Portell. Primer diu que és el 28
però quan transcriu el document, posa 29. Document II
1330.- Junio, 28 o 29. Morella. Sentencia arbitral
pronunciada por los árbitros designados por la villa de Morella y
por sus aldeas, para atenuar las diferencias entre aquellas y éstas.
Fols. XI-XXVII.
Aço es sentencia promulgada per vigor
del dit compromes, la qual fon donada e pronunciada per Narnau
Aster, en Bertholi Cirera e altres de ius nomenats, la qual es de la
forma seguent.
Hon nos Narnau Aster, en Bertholi
Cirera, en Ramon Nebot, en Bertholomeu Segarra, vehins de Morella, e
en Guiem de Liminyiana, vehi de Vallibona, e en Bernat Çalom, vehin
de Cati, e en Simon Bonfill, vehins de Vilafrancha, e den Domingo
Ponç, de Olocau, arbitres arbitradors e amigables composadors de
volentats (XII) de les dites parts elets e jutges per la senyora
Regina asignats. Vistes e enteses e diligentment examinades totes
les demandes axi per part de la dita universitat de Morella
proposades com per part deles dites aldeyes o qual se vol daquelles,
e les respostes a aquelles feytes. Vista encara la Carta de la comissio
de la senyora Regina e del compromes "per les dites parts
daquen feyt e lo poder a nos en aquell compromes" (sobepuesto) e
comissio donat e atorgat. Vistes encara les cartes per la dita
senyora Regina atorgades ales dites universitats deles dites
aldeyes. Et vista e diligentment entesa la Carta condicional feyta
entre la dita universitat de Morella, de la una part, e les dites
universitats deles dites aldees, de la altra. Et vist encara e
diligentment examinat tot ço que les dites parts o qual sevol
daquelles davant nos han volgut propossar, dir e allegar, axi de
paraula com com per escrit, Deus havent davant
nostre huylls, seents en manera de Jutges o de arbitres jutgants e
pronunciants, en loch acostumat de Jutgar, per tal quel nostre juhi
proces que de la cara de Deu e los nostres huylls vegen egualtat,
haut colloqui e comun tractament e consentiment deles dites parts,
et consell de savis e de prohomens e aquell senseguit tots en una
sentencia, dit o pronunciacio concordants, per vigor e auctoritat de
la comissio de la dita senyora Regina e del compromes daquen feyt,
per be de pau e de concordia entre les dites parts daqui avant en
per tots temps tenidora e observadora.
De taxacions de peyters
Dehim e pronunciam e sentencialment per
loa amigable composició (XIII) jutgam que en les taxacions de les
peytes comunes de la dita vila e aldeyes quels prohomens de Morella
faran daqui avant en aquell dit loch de Morella puxen esser presents
sis voldran tres prohomens de les dites aldeyes e dagen esser a
aquelles taxacions, los quals dits tres prohomens sien elets per los
prohomens de les aldeyes. Axi empero que sien tenguts aquells dits
tres prohomens de fer sagament en poder dels jurats de Morella o de
qual sevol de aquelles que "seran e" (sobrepuesto) estaran
continuament, ço es de dia en dia a la dita taxacio faedora e
tindran aquella secreta salvu que puxen relevar la manera de la
taxacio segons que aquell dit sagrament sera reebut dels altres
prohomens de la dita vila de Morella qui seran elets a la dita
taxacio. Enaxi encara quels dits tres prohomens nos departiran de la
vila de Morella entro la dita taxacio sie perfecta o acabada si
donchs no era per alguna instancia o raho en lo qual car los dits
tres prohomens de les dites aldeyes o qual sevol de aquells sen
puxen anar a departir de la dita taxacio e que ni puxen venir altres
tres prohomens en loch daquells qui sen iran per la dita necessitat
daquells empero lochs don siran aquells qui sen iran e no de altre
loch o aldea. Et que sien tenguts de fer lo dit sagrament los dits
tres prohomens e qual sevol de aquells qui novellament vendran.
Semblantment quels altres tres dits taxadors hauran feyt per tal que
escandell no puxe enseguir e aquella dita taxacio juaçosament
[sic] puxe venir a bon acabament e perfeccio. Axi empero que si
los dits tres prohomens pus sia a les universitats de ls dites
aldeyes dia suficient asignar a fer la dita taxacio no vindran a la
vila de Morella quels prohomens de la dita vila puxen fer la dita
taxacio en absencia dels dits proho (XIIII) mens de les dites
aldeyes. Enaxi que aquella taxacio hage aytanta valor e fermetat com
si los dits prohomens de les aldeyes hi fossen presents. Empero si
duran la dita taxacio los dits tres prohomens elets o qual sevol
daquells vindran a la dita taxacio faedora quey sien reebuts a
aquella en la manera damunt expressada.
Capitol quels jurats de les aldees no
puxen taxar les liures de aquelles dites aldees. [...]
Capitol quels jurats de cascuna aldea
sien tenguts de dir e de mostrar les liures de les taxacions e que
no retendran algunes liures celades o apartades. [...]
Rubrica que sien feyts dos libres e
scrits per lo scriva e hun prohom de la vila de Morella. [...]
Capitol per qual manera abatiment de
liures deu esser feyt. [...]
Capìtol quels jurats de Morella son
tenguts de demanar e certificar los jurats de les aldees a hoyr e
reebre los comptes e altres coses comunes. [...]
Capitol com los jurats de Morella son
tenguts de donar treslats als jurats de les aldees dels privilegis e
cartes comunes si request ne seran. [...]
Capitol com los jurats de Morella poden
fer donacions a la esglesia e frares menors de Morella en la manera
seguent. [...]
Capitol de donacions al senyor Rey o a
la senyora Reyna tro a suma de Noucents solidos. [...]
Capitol de donacions als porters de casa
del senyor Rey. [...]
Capitol de donacions per qual manera
deuen esser feytes a metges per profit comu. [...]
Capitol com part per les aldees o
procurador per totes aquelles poden esser en lo consell de Morella. [...]
Capitol que en les mesatgeries comunes
sie demanada part per totes les aldees. [...]
Capìtol que compres algunes comunes la
vila de Morella sens consentiment de les aldees n les aldees sens
consentiment de la vila no deuen esser feites. (XXIII) [...]
Capitol que les fires de Morella sien
guaytades a messio comuna. [...]
Capitol en qual manera los prohomens de
les aldees se poden avistar e plegar en certs logars per tractar
lurs negocis comuns aprofit daquelles. [...]
Et totes les damunt dites coses e
sengles capitols desus dits fahents (XXIIII) per la dita vila de
Morella e pronunciants e aiutgants per la part daquella en tenir e
servar aquells dits capitols e sengles en la manera que pronunciats
e jutgats son e a aquells en alguna cosa no contravenir, ço es, les
universitats del Forchall, Dolocau, de Vilafrancha, de la Matha, de
Portell, de Cinchtorres, de Castelfort, de Cati e de Vallibona. Et
en nom de aquelles en Gill de Peralta, jurat e sindich del Forchall
per la universitat daquell loch, Nanto Vidal, jurat e sindich de la
universitat de Olocau per aquella universitat. Et en Bernat
Benloch, jurat e sindich de Portell per la universitat de aquell
dit loch. Et en Matheu Castell, jurat e sindich e procurador de la
dita universitat de Cinchtorres. Et substituit den Thomas Lilet,
procurador e sindich de la universitat del dit loch de Cati per les
dites universitats de Cinchtorres e de Cati. Et en Pere Muntmeneu,
jurat e sindich del dit loch de la Mata per la universitat daquell
loch. Et en Yvanyes de Losso, jurat de la universitat de
Vilafrancha, present, e en Blascho Sanxo, absent, axi com si fos
present en nom de la dita universitat e per aquella. Et en Pere
Canals, jurat e sindich de Vallibona per la universitat daquell
loch. Tots ensemps presents salvu empero lo dit Blasco Sanxo per los
e amiganle composicio arbitram, jutgam sentencialment condempnam. Et
en semblant manera totes les dites coses e sengles e capitols desus
dits fahetns per part de les dites aldeyes e pronunciants e
aprovants per part daquelles en tenir e en servar aquells dits
capitols en la manera que jutgats son e a aquells en alguna cosa no
contravenir la universitat de Morella, de Xiva, de Palanques e
Derbes sobirans e en nom de aquelles en Francesch Aguilo, sindich e
procurador de aquella universitat (XXV) de Morella present e en Pere
Noguer, sindich e procurador de la universitat de Palanques,
present, per aquella universitat e en nom daquella, en Bertoli
Benviure, sindich e procurador de la universitat Derbes sobirans,
absent, axi com si fos present en nom de aquella universitat per loa
e per amigable composicio arbitram sentencialment condempnam. Los
capitols empero en les cartes de la dita senyora Reyna contenguts e
atorgats als dits prohomens de les aldees. Et los copitols
contenguts en la dita carta condicional en aytant com en la present
sentencia expresats e declarats e contenguts son arbitram per loa e
per amgable composicio sentencialment conferma e aprovam. [...]
Lata sentencia en la casa de la
cort de Morella IIIIº kalendas Julii anno Domini Mº CCCº Tricesimo,
presents les parts ja damunt dites. Et tots ensemps la present
sentencia loants, atorgants, fermants, aprovants e emologats. Et
presents testimonis en Pere Riquart, Narnau Tolsa lo pare, en Pere
Sauch, en Domingo Ametla, en Gill Dominguez, Paschal Montull, Miquel
Vilar notari, Guillem Aznar, Domingo Ros, notari, Berenguer Betet e
molts daltres. Se+nyal den Arnau Aster. Se+nyal den Bertoli Cirera.
Se+nyal den Ramon Nebot. Se+nyal den Bertholomeu Segarra. Se+nyal
den Guiem de Liminyana. Se+nyal den Bernat Çalom. Se+nyal den Simon
Bonfill. Se+nyal den Domingo Ponç, arbitres arbitradors e amigables
composadors e jutges damunt dits qui la present sentencia donaren."
(pp.126-131)
[SÁNCHEZ ADELL, José (1982):
La Comunidad de Morella y sus aldeas durante la Baja Edad Media (Notas y
Documentos).
Estudios Castellonenses, N.º 1, pp.73-181.]
dialnet.unirioja.es (pdf)
|
1332 |
Puig, en el seu
llibre de la Iglesuela, ens dona coneixement d'una dada interessant que
ens afecta de ple. És el dret que tenen els radamaders de la batllia de
Cantavella per passar amb el ramat a terres del castell de Morella, i és
que Portell, com a poble més proper devia de ser el més afectat.
<<En la
misma Torre de los Nublos, en el salón del juzgado, sobre lo que hoy es
oficina de la secretaría municipal, encontré unos folios en febrero de
1973, escritos por el capitán de Infantería don J. Solsona. habían sido
escritos cuando él fue alcalde antes de la 2ª República. Los había
copiado traducidos del latín al castellano, de unos pergaminos que más
tarde, en el 1936 fueron quemados:
"En el
archivo de la villa, entre libros de cuentas, órdenes, veredas y
acuerdos municipales, se conservan los siguientes pergaminos:
Nº 5. Por
el baile de Cantavieja, Gimeno de Santa Ana, notifica al Consejo de
Iglesuela que en 14 de junio de 1352 los vecinos de la bailía tenían
derecho, según los privilegios del Rey don Jaime Segundo, de poder ir
sus ganados a apacentar a los términos de Morella, notificado por el
comendador de la orden de San Juan de Jerusalén, don Simenez [serà
Jiménez, no?] de Urrea. 10 de noviembre de 1352.
Nº 17.
Notificación del baile de Cantavieja de haber recibido del Rey don Jaime
II el privilegio de que todos los vecinos de la bailía son francos de
portazgo, que les da de la sal de Peñíscola, del herbaje de los términos
de la bailía de Aliaga, Morella y término de Tortosa, sin que puedan
ser prendados ni perjudicados. Que no puedan ser juzgados por el maestre
ni comendadores, sino por el rey, ni embargados sus bienes salvo tener
hechas fianzas confirmando los privilegios de todas las libertades según
fuero de Aragón, y no pueden ser molestados sus usos y costumbres. Las
franquicias de herbajos se hacen extensivas a los términos de
Mosqueruela. 2 de abril de 1332.
Nº 19.
Reconocimiento por el baile de Morella de los derechos que tenían los
pueblos de Cantavieja a pastar sus ganados en términos de Morella.
Año 1395."
[PUIG IZQUIERDO, Fidel
Alejo. La Iglesuela del Cid y su ermita. Datos geográficos e históricos.
pàg. 50-51.
Imprenta Ferrando. Alcañiz. 1991]
|
1332
|
De
les Confraries de Portell no en sabem res fins al 1388, que és quan són
confirmades per Joan I, però a La Mata ja se’n citen un parell l’any
1332. Així, en el testament de Matheu Balle i na Ramoneta, conjugues,
figura el següent.
“...item
lexam a la confraria de Sent Anthoni e Senta Bárbera, per quiscun de nos,
vint y cinch sous...” (AHDT [Arxiu
Històric de la Diòcesis de Tortosa].
Causas Beneficiales. La Mata. Beneficio de San Mateo fundado por Mateo
Balle, a. 1332, en su testamento, copia sacada del Protocolo de Pere Sans,
en 1463)
I
se confirma en altres cites, que es poden consultar a la pàgina 117 del
llibre de La Mata d’Eixarch Frasno. Per exemple, aquesta cita notarial
de 1398:
“...conexeran
tots com yo en Guiamó Montmeneu, major de dies, e yo en Domingo Scuriola,
axí com a majorals que som de Sent Anthoni e de Senta Bàrbera, confesam...”
(AHNM [Arxiu
Històric Notarial de Morella].
Pere Çavall. A. 1398, julio 7, f. 14v)
(EIXARCH
FRASNO, José. La
Mata (Els Ports de Morella).
Pàg. 151. Sant Carles de la Ràpita, Jordi Dassoy, impressor. 1988.)
|
1335 |
Portell segons el que ens diu
Sarthou en paraules de Balbas, estava dintre de la governació de
Castelló.
"El maestro Balbas
nos dice lo siguiente: <<En la época foral hallábase el Reino de
Valencia dividido en cuatro gobernaciones: la de Orihuela, la de Játiva,
la de Valencia y la de Castellón de la Plana (y al frente de cada una
había un lugar-teniente general gobernador). La de Castellón comprendía
por la parte de la costa desde el río Cenia, que era mojón de Cataluña,
hasta el río de Uxó; y por la parte montañosa, todo el territorio del
Maestrazgo y de Morella, hasta el mojón de Aragón [*]. Don Pedro el Ceremonioso, en un privilegio dado en
Zaragoza en Octubre de 1335, ordena que el 'lloch-tinent portant veus de
general gobernador' de esta gobernación, tenga su asiento en Castellón
de Burriana, lo cual se confirma en un curioso privilegio de 15 de Julio
de 1366."
{* Madoz, en 1830 també fa referència al "Mojón de
Aragón" i, segurament, podria ser que fóra el "Tossal del rei" o "dels
tres reis", entre Fredes, la Sénia i Vall-de-roures, que és on
conflueixen el País Valencià, Catalunya i Aragó)
[SARTHOU CARRERES, Carles. Geografía general del Reino de Valencia: Provincia de Castellón. p.157. Barcelona. Ed. Alberto Martín. 1913; edició de la
Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. Sant Vicenç dels Horts
(Barcelona). 1989]
|
1335
|
Maig, 6.
Carta de població de Llucena.
<<41.- Lucena estuvo ligada en el señorío que don Jaime concedió al
noble aragonés Juan Ximén de Urrea en 1233 y perteneció a la
jurisdicción del castillo de L'Alcalatén. Su carta de repoblación es del
6 de mayo de 1335. En ella se constata que doña Toda Pérez de Urrea,
hija de don Johan Eximénez de Urrea, y mujer que fue del noble don Artal
de Alagón, señora de Alcalatén y de su Tenencia, y su hijo Johan
Eximénez de Urrea otorgan carta puebla a la villa de Lucena a fuero de
Aragón.
"(...) Sepan todos homes como nós Toda
Pérez d'Urreya (...) senyora de Alcalatén et de la Tenencia (...)
sguardando la buena voluntad et amor que los antecesores nuestros
han habido al lugar nuestro de Lucena (...) queremos e otorgamos que
vos seyades (sic) poblados e privilegiados a fuero de Aragón e a
buen uso e costumbre de Zaragoza.>>
[GÓMEZ BAYARRI, José
Vicente. Cartas pueblas valencianas concedidas a fueros aragoneses.
p. 406. Aragón en la Edad Media XX. 2008] pdf en
dialnet.unirioja.es
|
1336 |
Comença el regnat de Pere el Cerimoniós, fill
del rei Alfons el Benigne.
<<Pere el Cerimoniós o el del Punyalet (a causa
del punyal que tenia per costum portar), IV d'Aragó, II de València i
d'Empúries, III de Barcelona, I de Mallorca i de Sardenya, signava com a
Pere Terç (5 d'octubre de 1319, Balaguer - 5 de gener de 1387, Barcelona
), fou Rei d'Aragó, de València, de Sardenya (1336-1387) i de Mallorca
(1375-1387); Duc d'Atenes i de Neopàtria (1381-1387); Comte de Barcelona
i d'Empúries (1386-1387). Fill del rei d'Aragó i comte de Barcelona
Alfons el Benigne i la seva primera esposa, Teresa d'Entença. Mentre ell
fou designat hereu del seu pare a la Corona d'Aragó, el seu germà,
l'infant Jaume, fou nomenat hereu del comtat d'Urgell.
La Guerra de la Unió (1347-48) enfrontà
d'una banda al propi sobirà, Pere el Cerimoniós i les tropes que li eren
fidels, i de l'altra a la coalició formada sota el nom d'Unió de
València i Unió d'Aragó, lligues formades per alguns nobles i
el braç popular de les ciutats i viles que s'adheriren al moviment
senyorial. Catalunya es mantingué fidel al rei. Les hostilitats
s'inicaren el 1347 al Regne de València on hi va haver un avalot contra
el rei encapçalat per la ciutat de València i seguit per bona part de
les viles i llogarets del regne. Les classe populars, després d'un
seguit de males collites, protestaven contra l'autoritarisme de Pere el
Cerimoniós i la seva càrrega fiscal que tenia per objecte finançar les
seves conquestes exteriors. Al Regne d'Aragó la Unió d'Aragó no
acceptava que el rei hagués nomenat hereva de la corona la seva filla
gran Constança d'Aragó i de Navarra i les hostilitat bèliques començaren
a principis de 1348. La guerra acabà amb la victòria reial a la Batalla
de Mislata; Aquest abolí, el 14 d'octubre de 1348, el Privilegi de la
Unió, unes concessions atorgades pel rei Alfons II d'Aragó a la
noblesa aragonesa i valenciana que dataven de 1288. Durant el seu regnat
es configurà la Generalitat, a les Corts de
Barcelona-Vilafranca-Cervera de 1358 i 1359. Castella havia envaït Aragó
i València, i això donà lloc a enfrontaments bèl·lics que ocasionaven
grans despeses a la corona. Per això, les Corts van designar dotze
diputats amb atribucions executives en màteria fiscal i uns "oïdors de
comptes" que controlarien l'administració del donatiu reial. No serà,
però, fins a les següents Corts de Montsó (1362) quan la institució
tindrà caràcter permanent sota l'autoritat de Berenguer de Cruïlles,
bisbe de Girona (1359), qui ha estat considerat el primer President de
la Generalitat. [...] Guerra contra Gènova. [...]
Guerra contra Castella. [...] Reannexió del Regne de
Mallorca a la Corona d'Aragó.>>
[ca.wikipedia.org]
|
1339 |
Fragment de la
"carta portolana de Angelino Dulcert", conservada a la Biblioteca
Nacional de França. Els pobles de la nostra costa que podem llegir són,
de nord a sud: Barcelona, Llobregat, Sitges, Tamarit, Tarragona, Salou,
¿? (Todraster?
Rodraster?),
Coll de Balaguer, Ampolla, el Fangar (P. Fangoso), Tortosa, Grao
de Tortosa, Peníscola, Capicorb (Corvo), Orpesa, Borriana, Sagunt
(Morviedro), Valencia.
[DULCERT, Angelino. Carta portolana de Angelino
Dulcert (1339).
Palma de Mallorca, 1339.]
dretforalcivilvalencia.blogspot.com
|
1340
|
Comencen les hostilitats
entre Morella i les seves aldees:
<<Mas tarde, en 1340, las
aldeas de Vilafranca y Forcall, creyendo que su aumento demográfico lo
justificaba y no queriendo aportar ya más a la comunidad y a la villa de
Morella las contribuciones exigidas, sobre todo las llamadas “de mus e
valls”, destinadas al castillo, torres, murallas y fosos, que
consideraban excesivas y de gran provecho para los otros y nulos para
ellas, rompieron los lazos de la solidaridad y abrieron la puerta a la
secesión, que procuraron alcanzar en diferentes intentos y buscando la
colaboración de las otras aldeas. Por eso rechazaban contribuir a los
gastos comunes del capítulo de obras de defensa y prestar ayuda económica
a la construcción de la iglesia mayor de Santa María y a la del convento
de Sant Francesc; se negaban a dar la ayuda dineraria acostumbrada a la
comunidad de frailes menores y a hacer aportaciones para las obras de
construcción y mantenimiento del acueducto y fuentes de Morella; y exigían
a las autoridades morellanas la fijación de mojones propios para formar
sus términos municipales con carácter exclusivo, de modo que ni Morella
ni cualquiera de las otras aldeas pudiesen entrar en ellos impunemente. A
este fin nombraron un comisionado que pudiese presentar ante el rey de
Aragón su petición. El elegido fue Antonio Folch, vecino de Castellfort,
quien bajó a la ciudad de Valencia, donde se encontraba el rey Pedro el
Ceremonioso, y le presentó el deseo de las aldeas.
El rechazo a
contribuir iba haciéndose general y se adhirieron a él los Calvera, señores
de la Todolella y Sarañana, el abad de Benifassà y las aldeas de Portell
y Olocau, sobre todo a raíz de las guerras de la Unión y de los dos
Pedros, cuando el rey Pedro el Ceremonioso decidió fortificar Morella en
gran manera obligando a las aldeas a colaborar en el coste de las obras
con fuertes imposiciones.>>
[ALANYÀ
I ROIG, JOSEP. Morella, floreciente
villa real (siglos XIII-XVII). La memòria daurada. Obradors de Morella
s.XIII-XVI. Pàg. 31. Fundació Blasco de Alagón. València. 2003
www.lamemoriadaurada.com]
|
1340
|
Segura Barreda, en el segle XIX, ens parla de Vallivana
i la Salvassòria i sembla que ens diu que en aquell any
les aldees de Morella crearien un bovalar dins del seu territori per tal
de no haver de fer ús del de Vallivana i Salvassòria.
<<Conquistada Morella, al ceder
D. Jaime I el Señorío a D. Blasco de Alagón, se reservó la dehesa de
Vallivana, que dio a su esposa Dª. Violante, pero como a los ocho
años que el de Alagón había concedido su carta puebla a los morellanos,
habíase aumentado admirablemente el vecindario, la reina quiso
manifestar el aprecio que les tenía, renunciando en su favor la
grande dehesa de Vallivana y Salvasoria, para que sirviese de baldío
para los de Morella y aldeas de su jurisdicción. Como este
documento no es de mucha extensión y está expuesto a perderse, nos
parece copiarlo íntegro en su mismo idioma. [consultar-lo a l'any
1241]
Desde entonces, la dehesa de
Vallivana y Salvasoria fue común, no sólo para los vecinos de Morella,
sí que también para las demás aldeas. Señalado después un terreno
particular a cada una en 1340, si dentro de sus límites se reservaron
dehesas para pasto del ganado mayor, "bobalares", las de
Vallivana, Salvasoria, Val de Ballibona y Na
Monreala quedaron comunes a todas. [...] Una de ellas
(disposiciones), en 1440, fue que los cerdos engordados en el bosque
común no podían extraerse de los términos generales sin haber estado
antes veinte y cuatro horas en el mercado de Morella. Cuando en 1691 se
separaron las aldeas haciéndose villas independientes, los Jurados de
Morella prohibieron el entrar ganado de las villas separadas; pero
reclamaron éstas su derecho antiguo y después de un largo y costoso
pleito, pudieron entrar de nuevo en el goce de apacentarlos. Hasta hoy
el bosque de Vallivana sigue común, pero el de Salvasoria se le ha
disputado. >>
[SEGURA BARREDA, José. Morella y sus aldeas. Corografía,
Estadística, Historia, Tradiciones, Costumbres, Industria, Varones
Ilustres, etc. de esta antigua población y de las que fueron sus aldeas.
Tomo I. pp. 418-421. Morella. Imp. de F. Javier Soto, Editor, Año 1868.]
En format pdf en
repositori.uji.es
Una altra versió, de Tuixans, segurament treta del
llibre de Segura Barreda. L'article de Tuixans tracta del Tribunal del
Lligalló de Morella [consultar any 1270]
<<El Tribunal del lligalló prengué molt increment y forta organisació
del segle XIII al XIV. Quan la conquesta de Morella, al cedir lo Rey
Jaume el senyoriu a don Blasch d'Alagó's reservà la devesa de Vallibana
[Vallivana], que la donà a Violant, muller caríssima del Conqueridor;
però com qu'als vuyt anys d'haver donat la carta de població als
morellans el d'Alagó havia fet tanta crescuda'l vehinat, lloch y
masades, y pres tant d'increment el lligalló, la Regina Violant vulgué
manifestar l'apreci que'ls tenia, renunciant en son favor la gran devesa
de Vallibana y Salvasoria per a que se destinessin de 'baldío' (terrenys
no llaurats ni adevesats) al lligalló, qual donació diu:
[consultar-lo a l'any 1241]
[...]
La devesa de Vallirana [Vallivana] y de Salvasoria fou
aprofitada desde aquell moment pel lligalló, no sols pels vehins de
Morella, sinó també de les aldees qu'entraven en la concordia. Després
fou senyalat un terreny particular a cada hu en l'any 1340; y acordaren
reservarse per al bestiar major els 'bobalars' o 'bohalars'
a Vallibana, Salvasoria, Vall de Vallibana y
Monreal, obligantse a pagar del fons comú que'n guardava
l'Universitat totes les despeses que s'esdevingueren en l'arranjament de
les sendes, abeuradors, basses, podes y neteges d'arbres, y fins els
altres que s'ocasionaven per l'extinció de l'oruga y reparació de
les vedalles, llochs ahont se recullia la llana procedent de les
esquilades fetes en les diverses aldees de la concordia. També gaudia
Morella d'un privilegi donat en 1440, el qual disposa que'l bestiar y
porchs engrexats en el bosch comunal no podien trèures del terme general
sense haver estat abans vintiquatre hores en el mercat de Morella.
Axò'ns demostra que'l lligalló tenia cura de fomentar molt bé'ls seus
interessos.>>
[TUIXANS
Y PEDRAGOSA, Joaquim (1926): El Tribunal del Lligalló a Morella
(Segle XIII. Dret foral consuetudinari)(p.168-177). Article publicat
en el Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
1926: Vol.: 12 Núm.: 87 Julio a septiembre 1925]
http://www.raco.cat
|
1340 |
Febrer, 20. Nou bisbe de Tortosa: Guillem de Sentmenat.
Ho va ser només un dia perquè el Papa Benet XII ho va invalidar fent ús del
seu dret de reserva pontifícia. Abans ho era Berenguer Desprats (de 1316 a
1340) i després, Arnau de Lordat (de 1341 a 1346).
[Llista de
bisbes de Tortosa.
ca.wikipedia.org]
|
1341 |
Agosto. A una web de Catí,
Antonio Melià Lloréns ens diu que aquest any les "aldees de Morella" van
aconseguir del rei que es fixaren els tèrmens de cadascuna d'elles:
"Los abusos que el Justicia
y Jurados de Morella cometieron sobre las sufridas aldeas durante los
cuatro siglos y medio de tiránico sumisión fueron considerables,
propiciando diversas reacciones de éstas a lo largo de este tiempo,
tenientes a alcanzar su total emancipación.
El sentimiento autonómico de
estos sumisos pobladores aparece ya en el primer tercio del siglo XIV,
al pretender que el rey adjudicara a las aldeas términos propios. Así
acuerdan comisionar para formular esta súplica colectiva a Antonio Folch,
de Castellfort, el cual consiguió que Pedro IV ordenara al Bayle de
Morella, D. Nicolás del Pí, en 13 de enero de 1.340 llevara a cabo tal
demanda; pero por discrepancias en el amojonamiento de las lindes no
pudo materializarse hasta el mes de agosto del año siguiente."
**D'AQUEST AMOLLONAMENT NO EN
TENÍEM CONSTÀNCIA, CALDRIA INVESTIGAR-HO**
[fortunecity.com]
|
1341 |
Octubre, 3. Nou bisbe de Tortosa:
Arnau de Llordat.
Ho va ser fins al 1346. Abans ho era Guillem de Sentmenat (de 1340 a 1341) i
després, Bernat Oliver (de 1346 a 1348).
[Llista de
bisbes de Tortosa.
ca.wikipedia.org]
|
1342 |
Desembre, 24.
Sánchez Adell transcriu un document sobre el lloctinent de
Vallibona. Es probable que se'n fes un de
semblant per al de Portell. Document III
1342.- Diciembre, 24.
Valencia. Pedro IV establece las atribuciones del lugarteniente de justicia de
la aldea de Vallibona, y las del justicia de Morella sobre dicha
aldea. Fols. XXVII-XXX.
Sentencia del loch de
Vallibona donada per lo senyor Rey.
Hon nos en Pere, per la
gracia de Deu etcetera. Vistes les appellacions per lo justicia o
justicies de la aldea de Valibona comisses de alguns manaments
penals per lo justicia de la vila de Morella a ell feytes a les
quals appellacions proseguir e inhibicions per vigor daquelles
obtenir e altres molts enantaments fer se enseguit lo sindich de la
dita aldea. [...]
Lata sentencia in
civitate Valencie IXº kalendas januarii anno Domini MIllesimo CCCº
XLº secundo. [...]
(pp.132-133)
[SÁNCHEZ ADELL, José (1982):
La Comunidad de Morella y sus aldeas durante la Baja Edad Media (Notas y
Documentos).
Estudios Castellonenses, N.º 1, pp.73-181.]
dialnet.unirioja.es (pdf)
|
1346 |
Juny, 26. Nou bisbe de Tortosa:
Bernat Oliver.
Ho va ser fins al 14 de juliol de 1348. Abans ho era Arnau de Lordat (de
1341 a 1346) i després, Jaume Sitjó i Carbonell (de 1348 a 1351).
[Llista de
bisbes de Tortosa.
ca.wikipedia.org]
|
1347-49 |
Paco Segarra, en una web de Catí ens dóna informació sobre la disputa
entre Morella i les aldees i la Guerra de la Unió:
<<36-2 1349 GUERRA DE LA
UNIÓ (continuació)
Com dèiem, Morella no va respectar l'acord amb les aldees i es va posar
del ban Reial. Les aldees es van queixar davant de la metròpoli per no
respectar els acords presos i decantar-se pel rei, dient-li que “no
devien cambiar per si la dita ordenacio ne innovar alcuna altra cosa
sens voluntat de les dites aldees ne trametre missatgers al senyor rei
pus lo fet roquave e toque a la comunitat de la dita Vila e aldees,
segons la sentencia arbitral que es entre ells”. Las aldeas se negaron a
pagar los mensajeros que había mandado Morella al rey, “no deuen pagar
alcuna cosa”.
Esta va justificar el seu canvi d'actitud en escrit de data 28 d'agost
de 1347.
“Conexeran tots Quod die saqbbati jntitulata Octauo Kalendas Septiembres
anno Dominj Millesimo Trecentesimo Quadragesimo Septimo. Los missagers
de les aldeyes de Morella ço es Nantoni Cubells missager del loch del
Fforcall, En Bernat de Muntalt missager del loch de Cati, en Guillem
Conessa missager del loch de Vallibona, En Guillem Marco missatger del
loch de la Mata, Nantoni Folch missatger del loch de Castellfort, En
Cipres Calbo missatger del loch de Cinchtorres, Narnau Martell
missatger del loch de Portell, Domingo Terça missatger del loch de
Olocau, en Berenguer Centelles missatger del loch de Villafranca, et en
Marco Bercelo missatger del loch de Palanques donaren per escrit los
capitols o posicions infraseguents als honrats en Domingo de Paholac e
en Pere Nauarro Jurats de Morella la tenor dels quals es aytal: Diuen
los missatgers de les aldeyes de la vila de Morella tots en vna veu
concordants ques marauellen dels prohomens de la dita vila per qual raho
cambiaren la fforma daço que entre tots ere hordenat sobre la vnio, car
be saben los dits prohomens de la dita vila que a lur manament e
uoluntat los fon donat poder de fer e fermar la dita unio ab sindicats
fetts per la dita uila e aldeyes…….
Les aldees seguixen amb allò que s'ha acordat amb la metrópoli
argumentant les raons que li assistixen a València per a proclamar la
Unió, però Morella hi havia donat el pas.
Catí, no obstant, es va decantar per la Unió. Ignorem la resta de les
aldees quin partit va prendre. Tot pareix indicar que la majoria es va
decantar pel partit del Rei Pere.
“Quod fuit actum in castro Pepiniani in camera videlict timberorum
octava die julii anno a Nativitate Domini Millesimo CCCº quinquagesimo
octavo, nostrique regni vicesimo tercio.”
La primera batalla es va decantar a favor dels unionistes, i van
assetjar al rei a Sagunt. Este, astut com sempre, davant de la comissió
manada pel Papa per a intentar reconciliar-lo amb la seua madrastra i
germans, va anomenar don Fernando procurador i hereu de la Corona i a
més va anomenar un justicier (Justicia) per a València, càrrec que ja
existia a Aragó. Els unionistes van traslladar el monarca a València,
des d'on va escriure als seus fidels perquè deposaren les armes i
juraren la Unió. Evidentment, no podia fer una altra cosa estant pres
com estava. Morella intuint que això del rei era un estratagema, no va
obeir el seu mandat i va proveir el seu castell de comestibles i
efectes, va reclutar tres companyies de soldats i va anomenar Gerardo
Torres el seu capità.
Mentrestant, aprofitant que a València la pesta negra començava a fer
estralls, el rei va poder abandonar la ciutat. Als pocs dies es
reprenien les hostilitats. El 21 de juliol de 1348 en Épila era derrotat
el cap dels unionistes, don Fernando, per Lope de Luna. Amb esta
victòria per part del rei Pere, es va aconseguir la pau en el Regne
d'Aragó. Es va traslladar a Saragossa i des d'allí va imposar exemplars
castics als derrotats.
Es va dirigir després a València i el 10 de setembre de 1348 derrotava
als unionistes capitanejats per Juan Sala en la batalla de Mislata. El
dia 10 de novembre entra a València on va imposar horrorosos castics. Un
d'ells va ser el de fondre la campana que convocava el consell i del
metall fos amb un cullerot donant de beure als derrotats perquè moriren
amb les entranyes abrasades.
El rei En Pere va continuar amb la represió sobre els vençuts, que va
durar tot l'any 1349. Va anul·lar el privilegi de la Unió, i inclús és
va ferir en una mà a l'intentar esgarrar-lo amb el seu propi punyal,
d'on li ve el nom de “En Pere el del punyalet”.
Quant al nostre poble, va manar a dos comissaris, Bernat Vives de
Canemàs i Ramón Nebot per a investigar els “crims” que havien comés els
de Catí durant la guerra.
Catí va anomenar a Pere Miralles procurador per a la seua defensa el dia
31 de gener de 1349. Este es va presentar davant del rei el dia 3 de
febrer aconseguint el perdó real el dia 19 del mateix mes i any, però
pagant 4.000 sous de multa.
L'escrit de perdó del rei, s'iniciava d'esta manera:
“Morella 19 febrer de 1349
Nouerjnt vnieuersi Quod die lune jntitulata quinto decimo kalendas
Marcij Anno dominj Millesimo Trecentesimo Quadragesimo Nono. Comparech
davant los honrats e discrets en Bernat Ujues de Canelas et en Ramon
Nebot, saujs en dret, jutges e hoidos de la cort del senyor Rey e jutges
diputats per aquell mateyx senyor a enquerir e fer jnquissicio contra la
vniuersitat del loch de cati e singulars de aquella qu'en P. mjiralles
vey e habilitador del dit loch e sindich e procurador de la dita
vujuersitat, et presenta a aquells dits jutges e per mj en Bernat Asquo
notari publich per auctorita real legir e publicar feu e requerir en
presencia dels testimonis desus escrits vna carta del molt alt e poderos
princep e senyor Rey de Arago en pergamj escrita segellada ab lo segell
pendent del dit senyor Rey ab cera uermella segons que en prima faç
apparie la tenor de la qual es segons que s segueix: Nos petrus dey
gracia Rex Aragonum Valencia Majoricarum Sardinie et Corssice Comesque
Barchinone Rosillionjs et Cerytanie tenore presentís carte nostre
firmiter valiture absolvimos deffinimus relaxamus ach eciam perdonamos
vobis juratis et probis hominibus ach vniuerssitati et singularibus
perssonjs tam vivis quam mortuis loci de Cati aldee morelle….."
Esta sentència tan ràpida del rei va evitar mals majors, ja que els
comissionats Bernat Vives de Canemàs i Ramón Nebot, ja havien iniciat
les investigacions i decomissats alguns béns dels catinencs, que,
lògicament van haver de restituir.>>
[Ho trobem en
catimenu.com] Consultar els Boletins de la Sociedad Castellonense de
Cultura (BSCC) de 1959.
|
1347 |
Setembre, 6. Zaragoza. Pere el
Cerimoniós enfranqueix els habitants de la ciutat i aldees de teruel,
dels imposts d'herbatge, carnatge i muntatge, pagadors en el
regne de València pel bestiar que entra en territori valencià.
<<Biblioteca de Catalunya.
Barcelona. Libro de la Comunidad de Teruel. Ms. 707. Còpia simple de
començaments del segle XVII, ff. 63v-64r
Garcia Edo, Vicent. "El Libro de la Comunidad de Teruel (1206-1533)".
Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. 1999, pp. 437-438
Nos Petrus, Dei gratia rex Aragonum, Valentie,
Maioricarum, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et
Ceritanie. Considerantes quod inter alia que regie serenitatis fastigium
precipue decorare noscuntur, et ad grata subditos inducunt obsequia et
ceteros animant, ad sincere devotionis fervore benemeritos insignire
muneribus, et laboriosa servitia munificentie retributionis antidotis
compensare; prospicientes igitur grata et accepta servitia per homines
ville Turolii et aldearum eiusdem, nostris predecessoribus et nobis
prestita fideliter ac devote; ob quod dignum reputavimus tam habitantes
in villa et aldeis predictis quam habitaturos condignis favoribus
prosequi gratiarum; idcirco, tenore presentis carte nostre perpetuo
valiture intuitu servitiorum predictorum, volumus ac concedimus
hominibus ville Turolii et aldearum eiusdem, presentibus et qui pro
tempore fuerint, quod de cetero a datione, prestatione seu solutione
herbatici sive carneragii seu montatici regni Valentie, ratione ovium
parideriarum et vaccarum seu equarum eorundem sint franqui, quitii,
liberi et immunes, et a datione, prestatione seu solutione ipsius
herbatici seu carneragii et montatici deinde minime
teneantur; quinimo ab ipsa datione, prestatione seu solutione in regno
predicto et locis ipsius quitios, franchos, liberos et immunes, perpetuo
appellamus. Mandantes universis officialibus et subditis nostris in
regno Valentie constitutis et constituendis, presentibus et futuris,
necnon emptoribus seu collectoribus aut receptoribus herbatici,
carneragii seu montatici regni Valentie, quod presentem concessionem
nostram hominibus ville predicte et aldearum iamdictarum presentibus et
futuris, inviolabiliter observent et faciant observari, et non
contraveniant nec aliquem contravenire permitant aliqua ratione.
Recipientes omne ganatum eorundem, sub nostra speciali custodia,
guidatico seu comanda, in eundo, stando pariter et etiam redeundo. In
cuius rei testimonium presentem cartam nostram fieri iussimus nostre
magestatis sigillo munitam.
Datum Cesarauguste octavo idus septembris anno
Domini millesimo trecentesimo quadragesimo septimo. Rex Petrus. Signum
Petri, Dei gratia regis Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et
Corsice, comitisque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie. Testes sunt
infans Jacobus, comes Urgelli et vicecomes Agerensis; infans Ferdinandus
domini Regis frater; Luppus de Luna, frater Sancius archiepiscopus
Terrachone, Blasius de Alagone. Sig+num mei Roderici Didaci deAltariba,
scriptoris domini Regis, qui mandato ipsius hec scribi feci, cum rasis
et emendatis in VIIIª linea, ubi scribitur “nostram hominibus” et
clausi.>>
[jaumeprimer.uji.es]
|
1348
|
Any
de la famosa glànola o Peste
Negra. Diu Grau que Portell en 50 anys se va refer moltíssim, i així,
al 1397, hi havien 157 focs [157 x 4,5 = 706 persones].
“En
emprar fonts com l’Arxiu de la Corona d’Aragó i el Notarial de
Morella, a més a més d’altra bibliografia general, és
desconcertant
vore com Portell, als
cinquanta anys
(51 per a ser més exactes) de la famosa glànola o peste
negra de 1348, que va delmar la població dels nostres Ports, s’havia
refet i tenia una densitat demogràfica prou important.”
[GRAU
MONSERRAT, Manuel. Tres qüestions
d’història portellenca. Pàg. 67. Boletín de Amigos de Morella y
su Comarca (AMYC) Morella. Año XI, 1989-90]
Laliena també parla d'aquestes epidèmies:
<<Como es sabido, los siglos bajomedievales constituyen
un periodo peculiar, marcado decisivamente por la instalación de las
epidemias de peste como un componente fundamental de la dinámica demográfica
de ésta y de cualquier otra región europea. La estructura de la población del
Maestrazgo y su evolución a corto y largo plazo se vio muy afectada por este
componente catastrófico de la mortalidad, ya de por sí elevada. Debemos, sin
embargo, huir de la impresión de una etapa de crisis, dominada por una muerte
cercana y opresiva, para insistir en que las gentes, y en particular las de
Aragón meridional, resistieron con entereza los embates de la peste,
reconstruyeron incesantemente sus familias y modificaron sus comportamientos
económicos para obtener los mejores rendimientos de un mundo cambiante.
[...]
Las oleadas de peste que afectaron la comarca
fueron, cuando menos, las de 1348, 1362, 1375 y 1410, aunque puede haber otras
intermedias que desconocemos.
En el siglo XV, la enfermedad continuó siendo endémica,
si bien es más difícil averiguar sus fases de incidencia, al tener un carácter
menos general. A pesar de que existen pocos estudios sobre esta cuestión y
ninguno de carácter amplio, los medievalistas y modernistas aragoneses suelen
admitir implícitamente que los siglos bajomedievales contemplaron un declive más
o menos continuo de la población, que alcanzó mínimos a finales del siglo XV,
como reflejaría el censo de 1495. Es probablemente, sin embargo, que esta visión
del ciclo demográfico no sea correcta, de modo que, en realidad, la fase crítica
de la curva de la población deba situarse hacia 1380-1400. A este periodo
sucedería una etapa de estabilidad dentro de niveles bajos, para reiniciar un
alza demográfica en algún momento de los años centrales del siglo XV, que
prosiguió ininterrumpidamente en la centuria siguiente.>>
[LALIENA, Carlos. Maestrazgo, laberinto de silencio.
Capítulo: Historia medieval. pàg. 60-61. Parque Cultural del Maestrazgo. Plan de Dinamización Turística del
Maestrazgo. Teruel. 2003]
El professor Ubieto ens parla de
camins de peregrins però ens diu moltes altres coses, també interessant,
amb les que hem d'aprofondir. És el cas de alguns brots de "peste"
que podrien haver afectat, diu, l'activitat peregrina a Santiago de
Compostela. Les incloem perquè, si van afectar al veí Aragó, ací és
probable que també:
s.XIV |
s.XV |
s.XVI |
s.XVII |
s.XVIII |
|
|
|
|
|
1348-1352 |
1401 |
1506-1507 |
1605-1607 |
1706-1710 |
1362-1363 |
1410-1411 |
1510 |
1628-1631 |
1720-1723 |
1370-1371 |
1421 |
1518-1520 |
1648-1654 |
(...) |
1373-1375 |
1428-1429 |
1530 |
1659-1662 |
|
1380-1381 |
1439 |
1557-1558 |
1676-1685 |
|
1383-1384 |
1448 |
1563-1565 |
1699 |
|
1395-1397 |
1450 |
1579-1580 |
|
|
|
1458 |
1596-1602 |
|
|
|
1465-1466 |
|
|
|
|
1475-1477 |
|
|
|
|
1483-1486 |
|
|
|
|
|
|
|
|
* En negreta, les més
virulentes (almenys en Aragó)
<<La
peste de 1348-1352, llamada "Peste Negra", es la más
estudiada y por eso también la más conocida, y debió influir lo suyo
en el ritmo romero durante su vigencia. [...] El propio
monarca (Pere IV) se quedó viudo de Leonor de Portugal a causa de la
pestilencia ese mismo año 1348.
San
Roque, un santo nacido en el último tercio del siglo XIII, por
méritos propios se convirtió de la noche a la mañana en el
intercesor entre el cielo y tierra para tratar de paliar o eliminar
la lacra, y se le hizo patrono de muchas localidades, se
le erigieron varias ermitas en pueblos diversos o celebraron su
actuación positiva con festejos que todavía se conmemoran
actualmente cada año el día 16 de agosto. De las 164 poblaciones
afectadas por la peste, en 29 de ellas celebran hoy las fiestas
mayores en su honor [entre d'altres, Bordón i
Mirambell], lo que nos hace pensar que buena parte de las 114
poblaciones en las que se celebra esta festividad se verían
afectadas por la Peste Negra.
[Més
endavant, quan parla dels darrers brots, ja al segle XVIII, diu que
a Sant Roc se li va afegir, com a defensor, Sant Sebastià.]
En marzo
de 1350, Pedro IV de Aragón escribe a Alfonso XI de Castilla para
ponerse de acuerdo en solicitar al Papa indulgencias para los
supervivientes de la peste que acudieran a Santiago o a Roma,
ciudad ésta por la que no aboga el castellano.>>
(pàg.122)
[Portell
també celebra les festes en honor a Sant Roc (i a Sant Tomàs de
Villanueva -mort en 1555-); podrien ser aquestes indulgències,
l'origen de la llegenda dels peregrins que van anar de peregrins a
Roma i que, va continuar amb la peregrinació anual a Sant Pere de
Castellfort.]
[UBIETO ARTETA, Agustín (2016):
Caminos peregrinos de Aragón. Institución Fernando el Católico
(CSIC). Excma. Diputación de Zaragoza. Zaragoza.]
ifc.dpz.es
|
1348 |
Octubre, 13. Nou bisbe de Tortosa:
Jaume Sitjó i Carbonell.
Ho va ser fins a 1351. Abans ho era Bernat Oliver (de 1346 a 1348) i
després, Esteve Malet (de 1351 a 1356).
[Llista de
bisbes de Tortosa.
ca.wikipedia.org]
|
1350 aprox. |
Segura Barreda, en el seu llibre Història de Morella y sus
aldeas parla de la situació administrativa del bisbat de Tortosa i
les seves parròquies a meitat del segle XIV:
<<A la mitad del siglo XIV los pueblos cristianos se habían
multiplicado en nuestra diócesis, la raza árabe disminuía y se
levantaban nuevas poblaciones alrededor de las antiguas a donde afluían
colones de las montañas de Aragón y de otras partes, atraídos por la
bondad del suelo y las riquezas que producía. Castellón, Villarreal,
Vinaroz, Benicarló, San Mateo y otras poblaciones rivalizaban con las
que habían sido sus cabezas, y el número de sus habitantes se aumentaba
cada día. Pero por esto mismo se aumentaban en el tribunal eclesiástico
los negocios, y no bastaba ya para aligerar el peso del oficial de la
curia de Tortosa el que en Morella hubiera un Arcipreste; que preciso
crear oficiales foráneos que conocieran en las causas y litigios
de un distrito señalado.
Dividióse el obispado en cuatro estaciones; la de Tortosa que
comprendía la parte de Cataluña hasta el río Cenia; la de Almazora la
parte de la Plana de Burriana; la de San Mateo, el viejo Maestrazgo
hasta Peñíscola y Villafamés; y la de Morella la parte montuosa, de la
que debemos ocuparnos particularmente.
Las parroquias pertenecientes al oficinato de Morella eran
Morella y sus parroquias, esto es la de San Miguel, San Juan,
Salvasoria, Herbés subirans y la Puebla de Alcolea; Adzaneta, Albocácer,
Ares, Arboleda [la Albareda], que luego se agregó a
Portell, Ballestar, Benasal, Bel, Boxar, Benafigos, Ballibona,
Castell de Cabres, Castellfort, Catí, Chiva, Corachar, Cinctorres,
Culla,
Callosa, cuya correspondencia ignoramos,
Fredes, Forcall, Herbés susans, La Mata, Molinell en el término antiguo
de Culla, Malagraner en la Tinenza de Benifazar, Ortells, Puebla de
Ballestar, unida a Villafranca, Puebla de Benifazar, Portell,
Palanques, Todolella, Sarañana, Torrenbesora, Villafranca, Vistabella,
Villardecanes, Villores y Zorita. Tenía pues el oficialato cuarenta y
tres parroquias a mediados del siglo XV.>>
(Vol.1, pàg.283)
[SEGURA BARREDA, José (1868):
Morella y sus Aldeas. Geografía, Estadística, Historia, Tradiciones,
Costumbres, Industria, Varones Ilustres, etc. de esta población y de las
que fueron sus aldeas. Imp. de F. Javier Soto, editor. Morella. Año
1868. (3 Volums)]
repositori.uji.es
|
1351-96
|
En un treball de Vicente Pons,
titulat "Los Notarios valencianos en época de Pedro IV y Juan I
(1351-1396)", n'apareixen tres de Portell. Citem tants els
portellans com els que ens
pillen més a prop:
<<Estudio del notariado
en el reino de Valencia de la segunda mitad del siglo XIV a través de
los registros de 'notariorum' de Pedro IV (1351-1387) y Juan I
(1387-1396), en el Archivo de la Corona de Aragón, su cuantificación
(610 nombramientos reales), procedencia, tipo y ámbito del nombramiento,
distribución geográfica y relaciones. Todo esto en el contexto de la
primera etapa del Colegio de notarios de Valencia.
[...]
Nº |
Fecha |
Lugar (rey) |
Notario |
Oriundo |
Población |
Tipo |
Ámbito |
Fideiusor (avalador) |
Condición |
1 |
11.6.1351 |
Barcelona |
Domènec Andree |
- |
[Morella] |
1 |
C |
Domènec Ferrer |
Notario Morella |
2 |
22.6.1351 |
Barcelona |
Pere Olmeylla (Oumerela?) |
B |
Morella |
1 |
A |
Guardiola Deztorrens |
Morella |
3 |
18.5.1351 |
Barcelona |
Guillem Tarascó |
A |
Catí |
2 |
B |
Domènec Tarascó |
Mercader Morella |
5 |
15.5.1351 |
Barcelona |
Bartomeu Tàrrega |
B |
Morella |
1 |
A |
Guardiola Deztorrens |
Morella |
39 |
25.11.1353 |
Valencia |
Bernat Peçonada |
B |
Morella |
1 |
C |
Arnau Çamorera |
Vecino Morella |
40 |
25.11.1353 |
Valencia |
Antoni Sanz |
B |
Morella |
1 |
C |
Arnau Çamorera |
Vecino Morella |
45 |
17.2.1356 |
Barcelona |
Pere Arnau |
C |
Forcall (aldea) |
1 |
C |
Guillem Llobet |
Coc del rey (Valencia) |
50 |
16.4.1356 |
Sant Mateu |
Joan de Anglesola |
C |
Morella |
1 |
C |
Pere Mercer |
Habitador Sant Mateu |
51 |
16.4.1356 |
Sant Mateu |
Jaume Azcó |
C |
Villa de Ares |
1 |
C |
Nadal Martí |
Habitador Sant Mateu |
53 |
14.4.1356 |
Sant Mateu |
Bernat Comte |
C |
Morella |
1 |
C |
Domènec de Golit |
Habitador Morella |
72 |
15.1.1358 |
Valencia |
Miguel Anzurez |
B |
Valencia |
1 |
C |
Domènec de Copons |
Vecino Morella |
78 |
1.2.1358 |
Valencia |
Arnau Alós |
B |
Morella |
1 |
C |
Jaume Martí |
Notario vec. Morella |
89 |
2.11.1358 |
- |
Guillem Almudéver |
C |
Morella |
1 |
C |
Domènec de Gualit |
Justicia villa Morella |
90 |
11.4.1359 |
Zaragoza |
Jaume Lucerii |
A |
Ortells (term.) |
- |
C |
Pere de Monllor |
Notario lloc de Forcall |
91 |
13.4.1360 |
Zaragoza |
Pere Morera |
C |
Valencia |
1 |
C |
Jaume Mestre |
Ciudadano Morella |
92 |
26.4.1360 |
- |
Ramon Strany |
C |
Morella |
1 |
C |
Mateu Adrià |
- |
115 |
17.2.1362 |
Monzón |
Pere Torner |
- |
- |
1 |
D |
Francesc Aztor |
Vecino Morella |
122 |
9.6.1366 |
Zaragoza |
Bernat Ros |
B |
Morella |
1 |
A |
Ramon Nebot |
Jurista.. Curia Regia |
124 |
16.7.1366 |
Zaragoza |
Antoni Verda |
B |
Catí |
1 |
C |
Pere Tarascó |
Del lugar de Catí.. |
130 |
23.2.1368 |
Barcelona |
Guillem Terraça |
- |
- |
1 |
C |
Francesc Flix |
Oriundo Morella |
135 |
19.9.1368 |
Barcelona |
Pere Llorenç |
B |
Morella |
- |
C |
Domènec Ferrer |
Notario y h. Morella |
136 |
20.9.1368 |
Barcelona |
Domènec Cristophor |
C |
Villafrancha a. |
1 |
C |
Francesc de Vilardell |
Habitador Barcelona |
141 |
12.5.1369 |
Sant Mateu |
Bernat de Tàrrega |
[A] |
Cinctorres loci |
1 |
A |
Pere Desplà |
De escribanía real |
170 |
15.10.1369 |
Valencia |
Bertomeu de Bues |
C |
Forcall |
1 |
C |
Arnau Ferrer |
Forcall |
179 |
18.2.1370 |
Sant Mateu |
Ponç de Montpalau |
- |
Morella |
1 |
C |
Ramon Cardona |
Notario Morella |
180 |
20.2.1370 |
Sant Mateu |
Jaume de Bondia |
- |
Morella |
1 |
C |
Pere Domènec |
Jurista Morella |
184 |
3.5.1370 |
Tarragona |
Domènec de Castellnou |
- |
Catí aldea.. |
1 |
C |
Pere Carrasco |
Morella |
186 |
10.1.1371 |
Tortosa |
Jaume Salto (Salt?) |
- |
Catí |
1 |
C |
Bernat Gascó |
Catí |
187 |
17.1.1371 |
Tortosa |
Vicent de Copons |
- |
Portell |
1 |
C |
Pere Dezplà |
Escribania real |
230 |
21.4.1373 |
Barcelona |
Pere Navarro |
- |
Vilafranca |
1 |
C |
Pere Dezplà |
Sellador escribanía r. |
243 |
7.1.1375 |
Barcelona |
Pere Torner |
A |
Morella |
1 |
A |
Pere Dezplà |
'Sigilator' |
245 |
11.3.1375 |
Lleida |
Siurana de Quadres |
- |
Morella |
1 |
C |
Pere Dezplà |
Escribanía real |
276 |
16.10.1377 |
Barcelona |
Jaume Pastor |
C |
Culla |
1 |
C |
Guillem de Turno |
Bachiller en leyes |
306 |
23.3.1379 |
Barcelona |
Pere Linyà |
C |
Vallibona, a. |
1 |
C |
Bernat Mengevaques |
Jurista de Tortosa |
324 |
2.8.1380 |
Barcelona |
Pere Margenet(i) |
C |
Forcall, loci a. |
- |
- |
Mateu Blanch |
Oriundo de S. Mateu.. |
325 |
7.8.1380 |
Barcelona |
Mateu Blanch |
C |
Sant Mateu |
- |
- |
Pere Margenet |
Oriundo de Forcall |
326 |
5.9.1980 |
Lleida |
Jaume Martí |
- |
Morella |
1 |
C |
Rodrigo Cardona |
'Batle' de Morella |
342 |
13.2.1382 |
Valencia |
Francesc Bellmunt |
C |
Morella |
1 |
C |
Tomàs Bellmunt |
Mercader Valencia.. |
351 |
8.3.1382 |
Valencia |
Bertomeu de la Guerola |
A |
Vilafranca l. |
1 |
C |
Doménec Despuig |
Notario de Vistavella |
352 |
8.3.1382 |
Valencia |
Domènec Despuig |
- |
Vistavella |
1 |
C |
Berto. de la Guerola |
De Vilafranca |
357 |
16.4.1382 |
Valencia |
Joan de Bruscha |
- |
Morella |
1 |
A |
Ramón Cardona |
Notario |
362 |
5.5.1382 |
Valencia |
Pere Miró, fill de Pe. Miró |
- |
Morella |
1 |
C |
Bartomeu Segarra |
De Morella |
366 |
14.5.1382 |
Valencia |
Guillem Roig |
C |
Morella |
1 |
C |
Joan de Riglos |
Escribano del duque |
369 |
16.6.1382 |
Valencia |
Domènec Guerau |
A |
Vallibona l. |
1 |
C |
Jaume Rovira |
E. real c. de Valencia |
401 |
30.11.1382 |
Tortosa |
Nicolau Escrins (Estrius) |
- |
Morella |
2 |
C |
Francesc de Flix |
Notario de Tortosa |
403 |
20.12.1382 |
Tortosa |
Antoni Palau |
- |
Morella |
1 |
C |
Siurana de Quadres |
Notari de Morella |
404 |
24.2.1383 |
Tortosa |
Antoni []erriça [Terriça] |
C |
Forcall |
1 |
C |
Bartomeu Tàrrega* |
Notari loci El Portell.. |
411 |
16.9.1383 |
Monzón |
Jaume Mestre |
- |
Valencia |
1 |
C |
Jaume Escolano |
Notario de Cantavieja |
487 |
14.9.1389 |
Monzón |
Domènec d'Alcolea |
C |
Morella v. |
1 |
C |
Pere e Ulldemolins |
Habitador de Morella |
501 |
6.12.1391 |
Vilafranca P. |
Joan Tallada |
A |
Cabanes |
1 |
C |
Pere Llorenç |
Notario, h. de Morella |
502 |
11.12.1391 |
Vilafranca P. |
Guillem Arnau |
C |
Forcall [loci] |
1 |
C |
Pere Arnau |
Jurista, v. de Forcall |
512 |
29.3.1392 |
Barcelona |
Jaume Monçó |
C |
Morella |
1 |
G |
Ramon Baró |
De escribanía del rey |
513 |
8.5.1392 |
Barcelona |
Domènec Ros, 'minor' |
- |
Morella |
1 |
C |
Pere Forner |
De Morella |
517 |
4.10.1392 |
Barcelona |
Pere Pronyonosa |
C |
Benassal |
1 |
C |
Cipres Gargall |
Habitador de Ares |
521 |
13.11.1392 |
Tortosa |
Jaume Caçador |
C |
Morella |
1 |
C |
Jaume Despont |
Notario de Tortosa |
538 |
16.12.1392 |
Valencia |
Pasqual Ros |
C |
Morella |
1 |
C |
Francesc de Montzó |
Mercader, c. Valencia |
541 |
18.12.1392 |
Valencia |
Cipres Gargall |
C |
Benassal |
1 |
G |
Jaume Estó |
De Ares |
585 |
21.1.1394 |
Valencia |
Benet d'Arnés |
C |
Portell [loci] |
1 |
C |
Pere Mareny |
Escribano del rey |
598 |
21.6.1394 |
Sant Mateu |
Domènec Constantí |
A |
Les Coves [l.] |
1 |
C |
Tomás Figuera |
Vecino de Catí |
600 |
4.12.1394 |
Barcelona |
Pere de Campos |
C |
Cinctorres |
1 |
C |
Ramon Badia |
Armer de Barcelona |
C: Notarios generales: "per
totam terram et dominacionem dicti domini regis, per totam terram et
dominacionem"
*Tàrrega no seria un
cognom comú en Portell. No descartar que en el manuscrit posara
Tarreça. Terriça o Terrissa sí que
ho era.
[PONS ALÓS, Vicente
(Universitat de València).
Los notarios valencianos en época de Pedro IV y Juan I (1351-1396).
Aproximación a su prosopografía. pp.31-86. En Estudis Històrics i
Documents dels Arxius de Protocols.
Col·legi de Notaris de Catalunya. Barcelona. 2012.]
fundacionoguera.com
o
academia.edu
|
1351 |
Febrer, 15. Nou bisbe de Tortosa: Esteve Malet.
Ho va ser fins a 1356. Abans ho era Jaume Sitjó i Carbonell (de 1348 a 1351)
i després, Joan Fabra (de 1357 a 1362).
[Llista de
bisbes de Tortosa.
ca.wikipedia.org]
|
1352 |
Juny, 14. Puig,
en el seu llibre de la Iglesuela, ens dona una dada interessant que ens
afecta de ple. És el dret que tenen els radamaders de la batllia de
Cantavella per passar amb el ramat a terres del castell de Morella, i és
que Portell, com a poble més proper devia de ser el més afectat.
<<En la
misma Torre de los Nublos, en el salón del juzgado, sobre lo que hoy es
oficina de la secretaría municipal, encontré unos folios en febrero de
1973, escritos por el capitán de Infantería don J. Solsona. habían sido
escritos cuando él fue alcalde antes de la 2ª República. Los había
copiado traducidos del latín al castellano, de unos pergaminos que más
tarde, en el 1936 fueron quemados:
"En el
archivo de la villa, entre libros de cuentas, órdenes, veredas y
acuerdos municipales, se conservan los siguientes pergaminos:
Nº 5. Por
el baile de Cantavieja, Gimeno de Santa Ana, notifica al Consejo de
Iglesuela que en 14 de junio de 1352 los vecinos de la bailía tenían
derecho, según los privilegios del Rey don Jaime Segundo, de poder ir
sus ganados a apacentar a los términos de Morella, notificado por el
comendador de la orden de San Juan de Jerusalén, don Simenez [serà
Jiménez, o Ximénez] de Urrea. 10 de noviembre de 1352.
Nº 17.
Notificación del baile de Cantavieja de haber recibido del Rey don Jaime
II el privilegio de que todos los vecinos de la bailía son francos de
portazgo, que les da de la sal de Peñíscola, del herbaje de los términos
de la bailía de Aliaga, Morella y término de Tortosa, sin que puedan
ser prendados ni perjudicados. Que no puedan ser juzgados por el maestre
ni comendadores, sino por el rey, ni embargados sus bienes salvo tener
hechas fianzas confirmando los privilegios de todas las libertades según
fuero de Aragón, y no pueden ser molestados sus usos y costumbres. Las
franquicias de herbajos se hacen extensivas a los términos de
Mosqueruela. 2 de abril de 1332.
Nº 19.
Reconocimiento por el baile de Morella de los derechos que tenían los
pueblos de Cantavieja a pastar sus ganados en términos de Morella.
Año 1395."
>>
[PUIG IZQUIERDO, Fidel
Alejo. La Iglesuela del Cid y su ermita. Datos geográficos e históricos.
pàg. 50-51.
Imprenta Ferrando. Alcañiz. 1991]
|
1352
|
Encara
que parlant de Catí, mossén Juan Puig ens parla d'uns músics molt
especials en aquesta comarca i que encara amenitzen les nostres festes:
els dolçainers:
<<1655.
Cuando solían tocar los dulzaineros. Cuando no estaban organizadas las bandas de música, como
en los tiempos modernos, tocaban en el pueblo los dulzaineros, que ya
los vemos en Catí en 1352. Se encargaba el Consejo de alquilarlos, o los
mayorales que servían a los santos, y eran también los mozos que
intervenían, pagando una parte de lo concertado. Solían tocar en
Navidad, las dos Pascuas, las fiestas de Agosto o Asunción de la Virgen,
San Martín y Santa Ana. [...] Un dulzainero y un tamborilero eran
suficientes en estos tiempos para alegrar y divertir al pueblo en sus
fiestas principales, sin las armonías complicadas y estudiadas de las
bandas de música modernas.>> (A.M. e Index, pág. 437 y 438)
[PUIG
PUIG, Mossén Juan.
Historia breve y documentada de la Real villa de Catí
II,
pàg.
35.
Servei de publicacions de la Diputació de Castelló. 1998]
|
1353
|
Encara
que no siga de Portell, citem un document que trobem en la biblioteca
nacional francesa (consultable també en archive.org). El document parla
d'un tal Pedro Ros, metge del rei. Cita també uns barris molt curiosos
de la València poc després de la conquesta.
<<Pedro IV desde Barcelona, 4 de Junio de 1351, ratifica una
donación, completa y libre, hecha a 'archiatro', de un huerto con sus
tierras y edificios en la Plaza de las Ollas de Valencia, "Ollaria satis
prope domum Sancti Lazari", que perteneció á un clérigo de Burriana en
el campo de Castellón; [...] Dos años después quedó ratificada
la donación perteneciente á una propiedad en Vilafranca de Morella,
y en este mismo año de 1353, al autorizar el soberano una venta en que
figuran el judío Bon Sua de Piera, su mujer y Pedro Ros, llama á éste
'su médico'.>> (Reg.895, fs.152 y 165)
Abans, en 10 de desembre de 1342,
el rei concedia títol de noblesa al 'seu metge' (Pedro Ros), per haver
demostrat ser descendent, per línia directa, d'un tal Offredo Ros de
Ursino, premiat per Jaume I en la conquesta de València. Posem un
fragment per veure com d'estranys sonen alguns dels seus barris:
<<Rex Jacobus etc. damus et
concedemus vobis Offredo Ros de Ursinis de Campofloris milite et de
nobilissimo genere romanorum sancte urbis Roma et tribus fratribus
vestris et sexaginta sociis equitibus vestris qui fuistis in servicio
Dei omnipotentis et Beate Marie carissime domine nostre tunc in
conquista civitatis Majorice et nunc in conquista Regni et civitatis
Valencie continue, sex vicos cum sexiginta quator hospicia notabilia et
multa alia minores intus civitatis Valencie confrontates cum
barrio de Albucalbo et cum barrio ¿Faxeradi? et cum barrio
de Algalga et cum barrio Alhadrani et cum barrio hominum
Ilerde et cum barrio hominum Barchinone et cum murus
civitatis, hondum tenendum cum interitibus et exitibus et
affrontacionibus et suis pertinentis... et ad dividendum cum fratribus
vestris et sociis sexaginta sicust vobis placuit et a omnis vostras
voluntates...>> (Nota: Este documento lleva fecha equivocada: Valencia
cuarto nonas Mady eram MCCCXXVI)
[COMENGE,
L. El protofísico de Pedro el Ceremonioso. pp.151-157. Boletín de
la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona. Octubre a Diciembre de
1901. Año 1, Núm.4. Tipografía de la Casa Provincial de Caridad. Caller
de Montealegre, núm.5. Barcelona. 1901.]
archive.org
|
1355
|
Any
en que LA MATA passa a ser de aldea a “carrer” de Morella,
possiblement degut a la pèrdua de població per la peste.
Ho trobem en un document que hi ha a l’Arxiu de La Mata, juntament amb
un procés per deutes de La Mata a Morella, de 9.993 lliures, escrit l’any
1690. Diu Eixarch:
<<¿Es
posible -se preguntará el lector- averiguar la fecha y el por qué La
Mata cambió su situación con respecto a Morella, pasando de aldea que
era a ‘carrer’? Afortunadamente creemos poder satisfacer tal
curiosidad. En un legajo del año 1690, que hace referencia a un anterior
proceso, seguramente por deudas, de 1630, se hace constar que en el folio
143 se leía: “La Mata, fins l’any 1355 fonch universitat de per si;
i que en aprés, en dit any, se uní i feu carrer de dita vila de Morella,
com consta en dit acte de ajuñiment que està en dit foli 143” (Archivo
Municipal de la Mata -AMM-. Documentos antiguos. Legajo en que se
encuentra el Proceso por deudas de La Mata a Morella, de 9993 libras. A.
1690). Después de facilitarnos la fecha en que La Mata se constituyó en
‘carrer’, no sabemos si por propia voluntad o por imposición de la
metrópoli o por exigencias de una difícil situación (pues no hay que
olvidar las terribles consecuencias, tanto de índole económica como
demográfica, causadas por la terrible Peste Negra, 1348-49, que supuso,
según algunos autores, la muerte de tres cuartos o dos tercios de nuestra
población [La
Mata]).
Y continúa el legajo: “En apres tingueren diferents altercats sobre les
vexacions que patia La Mata de la vila de Morella que carregà als veins
de dit carrer en diferents pechos que li imposava i sempre fonch
mantenguda dita vila en cobrar les sises (impost que se cobrava damunt els
comestibles i altres mercaderies, llevant-ne una part del pes o mesura) i
imposits en lo pa, vi, carn, mercaduries i altres coses, com també en
totes les demés contribucions dels demés vehins de dita vila”>>
[EIXARCH
FRASNO, José. La
Mata (Els Ports de Morella). Pàg.
62. Sant Carles de la Ràpita, Jordi Dassoy, impressor. 1988]
|
1356-75 |
El professor
Ubieto ens parla de camins de peregrins però ens diu moltes altres
coses, també interessant, amb les que hem d'aprofondir. És el cas de
algunes guerres que podrien haver afectat, diu, l'activitat peregrina a
Santiago de Compostela:
<<El
siguiente conflicto que pudo influir se dio en el siglo XIV [el
primer que cita no ens afecta, ja que és la 'guerra dels tres
Sanchos' -Aragó, Castella i Navarra- (1065-1067), ja que estàvem
sota control musulmà], siglo epidémico por antonomasia como veremos.
El primer tramo de la frontera castellano-aragonesa quedó fijado a la
muerte de Alfonso I el Batallador, entre 1135 y 1137, correspondiendo
con la extremadura soriana. A partir de allí, el resto de la línea
fronteriza fue pactado. El problema no estaba allí.
Cuando
Pedro I de Castilla y Pedro IV de Aragón se enfrentaron entre 1356 y
1369, no estaban en juego tierras que pudieran afectar a la integridad
del reino aragonés. La 'Guerra de los dos Pedros' constituyó un
episodio más de otra de mucho mayor alcance geográfico y de mayor
duración, la 'Guerra de los Cien Años', dirimida fundamentalmente
entre Francia e Inglaterra. Aragón y Castilla formaron parte de ella
como aliados de aquéllos, aunque en realidad los motivos para este
enfrentamiento peninsular fueron otros. [...]
El monarca
aragonés (Pedro IV) tenía dos objetivos en esta lucha: incorporar el
reino de Murcia a la Corona de Aragón (aspiración que databa de tiempos
de Jaime I, en el siglo XIII) y dominar el Mediterráneo occidental
frente a Castilla y Génova, su aliada.
La guerra,
muy cruenta, abarca de 1356 a 1365, porque su prolongación, entre 1365 y
1369, fue más bien entre le monarca castellano (Pedro I, ayudado por
Inglaterra) y su hermano (Enrique de Trastámara, hijo bastardo del
malogrado rey Alfonso XI, el cual contaba con ayuda francesa), que acabó
por destronarlo (1369) [és la batalla de Montiel, on Pedro I acaba
morint]. [...]
El reino de
Aragón soportó la peor parte. Ciudades como Teruel estuvieron varios
años en poder castellano. Las alternativas se sucedieron, como la tregua
de 1357, la paz de Terrer (1360) y el incumplido tratado de Murviedro
(1363). Se produjeron multitud de despoblados en tierras de Tarazona,
Calatayud, Teruel y Albarracín. El resultado para Aragón, ineficaz.
[...] La 'Guerra de los Dos Pedros' paralizó momentáneamente,
sin duda, las romerías de largo alcance. [...] Finalizaría
con la paz de Almazán de 1375. Llegó un periodo bonancible que aprovechó
el monarca aragonés para incentivar las peregrinaciones, como demuestra
la ingente tarea caritativa de la 'Limosna' real itinerante a partir de
1378 entre Cataluña y Aragón.>> (pàg.114-116)
[UBIETO ARTETA, Agustín (2016):
Caminos peregrinos de Aragón. Institución Fernando el Católico
(CSIC). Excma. Diputación de Zaragoza. Zaragoza.]
ifc.dpz.es
|
1357 |
Febrer, 27 Nou bisbe de Tortosa:
Joan Fabra.
Ho va ser fins a 1362. Abans ho era Esteve Malet (de 1351 a 1356) i després, Jaume de Prades i de Foix (de 1362 a
1369).
[Llista de
bisbes de Tortosa.
ca.wikipedia.org]
|
1358 |
La revista Vallivana, en un especial
del riu Bergantes, ens dóna informació sobre diveres eixides de mare del
riu.
EL RÍO BERGANTES. [...]
El cronista morellano D. Ramón Bruñó Escorihuela, Presbítero archivero
que fue del de nuestra Arciprestal, copia en sus 'Anales de Morella',
sin cita de procedencia, pero que en la mayor parte extrae de las
noticias insertas en "Protocolos, Baldufaris, Libros Capitulares y
papeles sueltos del Archivo Histórico Eclesiástico", los siguientes
datos a este respecto interesantes: Grandes temporales de agua y
salida de los ríos en 1321, 1328, 1358 y 1407. Salió el Bergantes
varias veces del 20 de Noviembre al 21 de Diciembre de 1475. Hasta 1540
a 5 de octubre no consta ocurriera otra avenida, que se repite en 1546 a
1º de Marzo y 1582 a 2 de Mayo. Se desbordó el Bergantes: 7 de enero de
1826, 24 de mayo de 1853 y 1 de agosto de 1860. En 1909 [...]
(pàg.136)
[Vallivana. Revista quincenal de las Fiestas Sexenales de Morella.
Núm.9. Morella,
1 de Diciembre de 1945.]
repositori.uji.es
|
1358 |
Juny, 8. Antonio Melià Lloréns, en la web de Catí
ens diu que el rei ens dóna autogovern mentres durava la guerra: [Eixarch
ens diu que és el 8 de juliol!!]
"El sentimiento autonómico de estos sumisos
pobladores aparece ya en el primer tercio del siglo XIV, al pretender
que el rey adjudicara a las aldeas términos propios. Así acuerdan
comisionar para formular esta súplica colectiva a Antonio Folch, de
Castellfort, el cual consiguió que Pedro IV ordenara al Bayle de
Morella, D. Nicolás del Pí, en 13 de enero de 1.340 llevara a cabo tal
demanda; pero por discrepancias en el amojonamiento de las lindes no
pudo materializarse hasta el mes de agosto del año siguiente.
Alcanzado este objetivo y
aprovechando la guerra que Pedro IV mantenía con Castilla, se le
solicitó autorizara la emancipación de todas las aldeas respecto a la
matriz con el fin de dedicarse de lleno a la construcción de sus propias
murallas en lugar de contribuir de manera mancomunada al mantenimiento
de las de Morella. El 8 de junio de 1358 concede el autogobierno de los
concejos solicitantes, pero tan sólo mientras durara la guerra,
aplazando una solución definitiva para el final de la mismo. Acabada
ésta, la peste y la miseria se cebaron sobre las aldeas, que vieron
como el monarca se dejaba inducir por las influyentes autoridades de
Morella, revocando la provisión anterior en 1369 y disponiendo multas de
quinientas o cinco mil libras, según fuera uno particular o el concejo,
quienes reavivaran el problema de la desmembración."
[fortunecity.com]
|
1358
|
Juny, 4. Portell, juntament amb la resta
d'aldees de Morella, continuava reivindicant el dret a invertir en les
muralles locals i no a les de la ciutat.
<<Algunes aldees, capdavanteres entre elles les de
Vilafranca i el Forcall, negades a contribuir a l'obra dels murs de
Morella, preferien invertir els diners en la fortificació pròpia. Per
aquesta raó, Pere III, amb orde signada a Girona el 4 de juny de 1358,
hagué d'enviar a fer-hi visura 'in situ' de les possibilitats exitoses
d'eficaç defensa de cadascuna de les aldees que pretenien fortificar-se
al marge de Morella (Nota 87: ACA, Cancilleria, reg. 694, fols. 166
v.-168 r.). I envià fra Guillem de Blanes, comanador de Culla, Guerau de
Torrent, reboster reial, i el justícia de la vila a Vilafranca,
Portell, la Todolella, Forcall i Olocau i a altres aldees "pro
recognoscendo et exequendo ea que per nos, ut predicitur, eis iniuncta
fuerant". Segons l'informe elevat al monarca per Guerau de Torrent, en
nom propi i com a sotsdelegat del comanador de Culla, la situació era
aquesta:
"in locis de Vilafranca et de Portello
et de la Todolella ac castro de Alocau, que per se vel habitatores in
eis valerent se deffendere, magne inimicorum potentie et tempore
obsessionis longeve habitatores ipsorum fortalitia et muros faciant et
reparent, aliqua ex eis restringendo. Habitatores vero aliorum locorum
et aldearum terminorum dicte ville que per se vel per habitantes in
eisdem a predictis se non valerent deffendere seu tueri, de certero ac
de novo non construant muros seu aliqua non faciant fortalitia. Quinimo
aliqua in eis existentia, que tempore necessitatis modicum prodesse
possent, infra tempus per jamdictos a nobis deputatos prefixum diruant
et dirui faciant seu etiam demoliri incessanter ne habitantes in ipsis
guerrarum actum ignorantes sub spe deffensionis murorum et barbacanarum
predictarum falli possint nec eis dampna inferri in aldeis seu locis
predictis. (...) Datum Barchinone, decima die aprilis, anno a Nativitate
Domini Mº CCCº Lº VIIIº (Nota 88: ACA, Cancilleria, reg. 694, fols. 97
v. - 98 r.)" [Quan tinguem la traducció ja us la posarem]
Aquesta no deixava de ser una solució de
compromís, forçada per la presió de les aldees, en el contenciós per la
contribució a les obres de murs i valls de Morella.
[ALANYÀ I ROIG, JOSEP.
Urbanisme i vida a la Morella medieval (s. XIII - XV). Pàg.
86. Ajuntament de Morella i Associació d'Amics de Morella i comarca.
Benicarló.
2000]
|
1358
|
Juliol, 8. Intent de les
aldees de comprar la seva independència de Morella:
"Morella veía en la
actitud y en la obra de fortificacción de las aldeas una amenaza a su
autoridad política y jurídica y una herida muy grande por donde se
desangraba la vida de la comunidad dels Ports. El miedo era bien fundado
pues el rey Pedro, vacías como tenía las arcas reales y tan necesitadas
de dinero, ante el ofrecimiento de 5.000 florines de oro para ayuda de
guerra por parte de las aldeas, les concedió la independencia el 8 de
julio de 1358. Desde Montmaneu, el 2 de noviembre del mismo año, Pedro
el Ceremonioso aceptaba los 60.000 sueldos barceloneses satisfechos por
las aldeas, y todos los gastos pagados por la obtención del privilegio
de separación de la villa de Morella [...] El día siguiente, ante
la queja de las aldeas, de la impugnación que Morella hacía del
privilegio y de no reconocerlo, el monarca advertía a las autoridades
morellanas que no intentasen penalizar a las aldeas por su secesión con
penas dinerarias muy elevadas como pretendían y amenazaban ejecutar.
(ACA, Cancillería, reg. 1137, ff.32v.-33r. y 34r.)"
[ALANYÀ I ROIG, JOSEP. Morella,
floreciente villa real (siglos XIII-XVII). La memòria daurada. Obradors
de Morella s.XIII-XVI. Pàg. 31. Fundació Blasco de Alagón. València.
2003 lamemoriadaurada.com]
Sánchez Adell, en la part
documental del seu llibre.Document IV
1358.- Julio, 8. Pedro IV Perpinyà. concede a las
aldeas la independencia provisional en el aspecto económico de las
contribuciones (no en lo político), y promete que después de la
guerra con Castilla proveerá los más conveniente. Fols. XXX-XXXVIII.
Privilegium concessum Morelle et aldeis
suis per dominum Regem super contributionem et super quibusdam
questionibus.
In nomine sancte et individue
trinitatis, patris et filii et spiritus sancti. Notum sit cunctis
quod nos Petrus dei gratia Rex Aragonum, Valentie, Maioricarum,
Sardinie et Corsice Comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie
Sedule cogitantes quod sicut progenitores nostri illustres Reges
Aragonum memorie recolende eo quia noverunt universitates alquarum
civitatum et villarum eorum domini sub se aldeas habentes abuti
dominio sive superioritate que vel quam in dictis aldeis veo eorum
habitatoribus habeant sic salubria exquisiverunt et adhibuerunt
remedia quod dictum abusum tollentes dictum dominium sive
superioritate quibus dicte universitates abutebantur ante ut (XXXI)
prefertur limitarunt, artarunt vel restrinxerunt et in quibus
videlicet homines dictarum aldearum predictis universis tenerentur
sub esse suis privilegiis et sanctionibus declararunt eos a ceretis
liberantes prout viderunt expediens et existimarunt de justitia
faciendum. [...]
Quod fuit actum in castro Perpiniani in
camera videlicet temberorum octava die julii anno a Nativitate
Domini Millesimo CCCº quinquagesimo octavo, nostrique regni vicesimo
tercio. [...]
(pp.133-135)
[SÁNCHEZ ADELL, José (1982):
La Comunidad de Morella y sus aldeas durante la Baja Edad Media (Notas y
Documentos).
Estudios Castellonenses, N.º 1, pp.73-181.]
dialnet.unirioja.es (pdf)
|
1358 |
Setembre, 8. Un altre document que
ens aporta Sánchez Adell sobre la lluita per la independència de les
aldees. Citen alguns representants de
les aldees, però no el nostre. Document V
1358.- Septiembre, 8. Barcelona. Pedro IV hace
algunas aclaraciones a la concesión de independencia otorgada a las
aldeas. Fols. XXXVIII-XLIII.
Declaracio feta per dominum Regem inter
villam Morellam et aldearum eiusdem super quodam privilegio a domino
Rege concesso.
Noverint universi quod nos Petrus Deu
gratia Rex
Aragonum, Valencia, Maioricarum, Sardinie
et Corsice Comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, licet in
privilegio per nos pridem concesso universitatibus proborum hominum
aldearum ville Morelle inter alia contineatur quod
nunquam dicte universitates (XXXIX) aldearum perdictarum vel quavis
ipsarum ac singulares ex eis contribuant vel contribuere teneantur
cum universitate proborum hominum dicte ville Morelle in quibusvis
peytis, questis, cenis, impositionibus vel adiutis aut aliis
exactionibus sive contributionibus quibuscumque tam regalibus quam
vicinalibus vel aliis quibuslibet que dice vel nominari possint seu
in quibus consueverunt contribuere temporibus retroactis quinimo
partem vel id quam vel quod cum dicta universitate Morelle in
premissis vel alquibus ex eis per solvere solite vel solita
extiterunt solvant in predictis contribuant per se ipsas sic
videlicet quod dicta pars vel id quod dicte universitates in
presmissis exsolvere vel contribuere consueverunt cum universitate
predicta et ad tatxationem eiusdem imponatur inperpetuum dictis
universitatibus aldearum ipsarum et ab eis separatim et singulariter
exhigatur prout hec inddicto privilegio nostro bulla plumbea
comunito quod actum fuit in castro Perpiniani in camera
videlicet timberorum octava die julii anno subscripto plenius
explicantur. [...] Et omnia et singula in ipso privilegio et
in presenti declaratione contenta teneant perpetuo et observent et
faciant ab omnibus teneri et perpetuo observari nulla a nobis
secunda aut quacumque jussione alia expectata non obstante sententia
arbitrali t juditiali inter dictam villa ex parte una et dictas
aldeas ex altera lata per Arnaldum Asteri, Bartholomeum Cirera,
Raymundum Nepotis, Bartholomeum Segarra de villa Morelle predicta.
Et Guillem de Liminyana de Vallibona et Bernardum Çalom de Cati, et
Simonem Bonfill de Villafrancha, et Dominicum Ponç de Olocau, aldeis
ville predicte, judices et arbitros in (XLII) causa seu causis que
inter eas ducebantur deputatos et electos aut alia quacumque
sententiam transactionem inter ipsas villam et aldeas lata aut facta
vel provisione nosta aut predecessorum nostrorum vel alterius
cuiuscumque persone per modum privilegii aut alias in contrarium
edita [...]
Datum Barchinone octava die septembris anno a Nativitate Domini
Millesimo CCCº quinquagesimo octavo, reghique nostri vicesimo
tercio. [...]
(pp.136-137)
[SÁNCHEZ ADELL, José (1982):
La Comunidad de Morella y sus aldeas durante la Baja Edad Media (Notas y
Documentos).
Estudios Castellonenses, N.º 1, pp.73-181.]
dialnet.unirioja.es (pdf)
|
1361 |
Sarthou Carreres quan parla de Forcall també parla
de les fortificacions: <<En
1361 [Forcall] fue fortificada por orden de Pedro II de Valencia
y IV de Aragón.>>
I més avall continua parlant
entre les hostilitats entre Forcall (i la resta de aldees) i Morella:
<<En este pueblo predominaba
el estado llano, en continua pugna con la aristocrática Morella. Las
tradicionales luchas de las aldeas contra Morella solían capitanearlas
los labriegos y pastores de Forcall. A la muerte del rey D.
Martín [1410], Morella siguió el partido del señor de
Antequera, y las aldeas, el de Urgel. Los morellanos pusieron
bombardas en la muela de la Garumba para batir á Forcall. En
1463, los vecions de esta villa levantaron bandera contra Juan II
de Aragón, iniciando el movimiento á favor de los "rebelats" de
Cataluña, que secundó el Maestrazgo (salvo Morella y San Mateo, cuyas
villas permanecieron fieles al Rey). Según Mundina, en 6 Octubre 1837
los carlistas entraron en el pueblo, haciendo 3.015
prisioneros isabelinos procedentes de la batalla de Maella
contra el general Pardiñas, y alojados en el convento de San
Francisco, donde extenuados por el hambre, perecieron muchos de ellos,
pues el día 18 no se les daba otro alimento que una galleta diaria por
persona. Según Balbás, en 12 de dichos mes y año y procedentes de la
indicada batalla, fueron fusilados en Forcall, por orden de
Cabrera, 96 sargentos prisioneros, por el supuesto delito de
conspiradores.>>
[SARTHOU CARRERES, Carles. Geografía general del Reino de Valencia: Provincia de Castellón. p.692. Barcelona.
Ed. Alberto Martín. 1913; edició de la
Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. Sant Vicenç dels Horts
(Barcelona). 1989]
De Castellfort diu una cosa semblant:
<<En
1361 [Castellfort] fue rehabilitado el castillo y
fortificado el
pueblo por orden de Pedro II de Valencia
y IV de Aragón.>>
[SARTHOU CARRERES, Carles. Geografía general del Reino de Valencia: Provincia de Castellón. p.682. Barcelona.
Ed. Alberto Martín. 1913; edició de la
Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. Sant Vicenç dels Horts
(Barcelona). 1989]
Parlant de Cinctorres diu:
<<En
1361 [Cinchtorres] fue fortificada por orden del Rey, para
combatir á los castellanos que habían penetrado en el territorio.>>
[SARTHOU CARRERES, Carles. Geografía general del Reino de Valencia: Provincia de Castellón. p.686. Barcelona.
Ed. Alberto Martín. 1913; edició de la
Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. Sant Vicenç dels Horts
(Barcelona). 1989]
Parlant de Vilafranca també parla de les
fortificacions:<<Pedro
IV ordenó fortificarla [Vilafranca] en
1301 [serà 1361; en 1301 regnava Jaume II]>>
[SARTHOU CARRERES, Carles. Geografía general del Reino de Valencia: Provincia de Castellón. p.718. Barcelona.
Ed. Alberto Martín. 1913; edició de la
Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. Sant Vicenç dels Horts
(Barcelona). 1989]
|
1361 |
Febrer,
20.
Sentència sobre el vi.
Diu el text:
<<Una sentència de l'any 1361 entre Morella i les aldees ens mostra que
també ací existeix aquest proteccionisme per a tot el terme general
malgrat els conflictes i baralles entre els diversos pobles que el
conformen. En aquest cas el temps de prohibició d'entrada de vi foraster
al terme és de quatre mesos, de l'1 de maig al 30 d'agost, organitzat de
forma que durant els mesos de maig, juny i juliol tan sols podia ser
venut el vi autòcton, i durant el mes d'agost s'aplicava un sistema de
transició pel qual podia vendre's vi de qualsevol procedència tan sols
amb la condició que haguera estat dut a aquests pobles abans de
l'esmentat 1 de maig.>>
I,
en una nota al peu de pàgina ho amplia:
<<Aquest capítol sobre el vi a Morella es troba inclòs en una llarga
sentència del 20 de febrer de 1361 feta pels jutges Ramon de Perexeç i
Joan de Brusca en el plet que mantenien les aldees del Forcall,
Vilafranca, Catí, Vallibona, Portell, Cinctorres i Olocau contra
Morella en raó del repartiment de competències de poder municipal entre
una i altres. Diu el capítol:
"...que algun hom strany o privat no gos
metre ne vendre vi strany que no sie de la cullita de la dita vila o
aldeyes o termens de aquella, exceptat les desús declarades, del
primer dia de mayg inclusive tro al primer dia de setembre
exclusive, que són IIII meses, sots aytal declaració, que en los
primers tres meses, ço és, mayg, juny e juliol, no puxe ésser venut
vi en la dita vila o aldeyes o tèrmens de aquelles o alguna de
aquelles sinó de la collita de la dita vila o aldeyes o termens de
aquelles. Emperò, lo mes de agost tot hom pugue vendre en les dites
vila e aldeyes e termens de aquelles d'onsevol se sie lo dit vi, ab
que hi sie estat més o encubat ans dels dits IIII meses..."
Document inserit en un 'Llibre del compromés e sentències donades
entre la vila e les aldeyes', fol. 64-65, que es troba a l'Arxiu
Municipal de Castelló i ha estat editat per J. SÁNCHEZ ADELL, 'La
Comunidad de Morella y sus aldeas durante la Baja Edad Media', "Estudis
Castellonencs", núm. 1, 1982, p.145.>>
[GIRALT,
Emili. Vinyes i vins: mil anys d'història I. p. 436.
Publicacions de la
Universitat de Barcelona.
1993]
books.google.es
|
1361 |
Febrer, 20. Paco Segarra, en una web de Catí, ens dóna molta informació
entre les disputes entre Morella i les aldees:
<<38.1 SENTÈNCIA ARBITRAL
ENTRE MORELLA I ALDEES. MORELLA 20 DE FEBRER DE 1361
En 1330 els representants de Morella i les seues aldees s'havien reunit
per a dictar una sentència arbitral sobre problemes i qüestions que
havien anat sorgint en la comunitat. Ara, 31 anys després, s'havien
tornat a reunir per a posar acord sobre les mateixes temes, més o menys.
Els àrbitres morellans Ramon de Perexenç i Joan de Brusca, el forcallà
Eiximeno Puigbriau i el vilafranquí Pere de Brusca redacten una
sentència en el convent morellà de San Francisco en la que entre altres
coses diu que hi haurà una caixa comuna en el convent dels franciscans
amb “dues tancadures”, les claus del qual seran custodiades
respectivament pel “manobrer” anomenat per la vila i pel “manobrer”
anomenat per les aldees. La comunitat contribuirà conjuntament en la
bufeta (16000 sous) al sucar (1000 sous) i altres que es puguen exigir.
Els jurats, el caixoner, l'escriva i les missatgeries es pagaran
conjuntament fins a un límit de 500 sous. El caixoner jurarà portar les
"cuentas comunes" i les de la vila separadament. Es fixava un límit de
40 sous diaris cada vegada que el justícia isquera, amb bandera o sense
ella, amb la host, encara que només cobrarà 20 sous. Altres 12 sous
seran per al “penoner” (banderer), i dels altres vuit sous es pagaran
els altres oficis. Si el justícia o regidor no ix amb tota la host només
cobrarà 12 sous, i si va a peu i no cavalcant només cobrarà 5 sous.
Un dels capítols es referix a la manera de comptar les llars a efectes
contributius. Seran les cases poblades de la vila i les aldees les que
comptarà. Els encarregats de comptar les llars pobletanes seran
prohomens de la vila enviats a este efecte. Els jurats de cada aldea,
baix jurament, seran els encarregats de dir el nombre de llars existents
en la seua aldea. Per a la peyta es confeccionaran els llibres de costum
i seran guardats en una caixa comuna amb dos claus una en poder de cada
part. Cada any que el “caixoner” (caixer) reta comptes es traslladarà de
cada llibre-patró a les parts abans de ficar-lo en la caixa. Cada sis
anys es farà el recompte de les llars de la vila i de cada una de les
aldees.
La defensa dels termes i els emprius i la dels veïns “marchats o
empenyorats” en terres estranyes a causa dels privilegis i franqueses de
la comunitat es farà per consentiment de la comunitat. Esta també haurà
de donar el consentiment per a les donacions a la reialesa, a excepció
de què s'acorden en les Corts o Parlaments generals. Quan els reis es
troben en la metrópoli o en alguna de les seues aldees, Morella podrà
fer els convits en nom de la comunitat i les aldees obligades a
contribuir. El mateix regirà per a la defensa de la jurisdicció criminal
morellana en els senyorius d'ordes o cavallers dins de la comunitat. La
construcció de la casa del consell es farà per separat, la carnisseria
anirà a càrrec de Morella, però la presó serà a càrrec de la comunitat,
podent triar un menobrer. Els franciscans, el convent dels quals havien
construït entre Morella i aldees, continuaran cobrant els seus 500 sous
a càrrec de la comunitat adduint que els frares “han acostumat servir
les dites aldeyes en sermons, confessions e visitacions e en altres
coses”. El salari de 40 sous de dos vedalers que vigilen els boscos
comuns també anirà a càrrec de la comunitat.
Serà un missatger de Morella el que anirà a Corts o parlaments, i ho
farà amb càrrec de la comunitat, però prèviament jurarà no demanar res a
favor de Morella en contra de les aldees o viceversa, i en este cas
seria nul. Encara que en el text no apareguen les aldees, ambdós parts
es comprometen a considerar entés qualsevol privilegi a tota la
comunitat. També vetlarà perquè el rei sempre escriga “Morella y sus
aldeas”.
Hi haurà un missatger de la vila
i un altre de les aldees que es pagaran del fons comú. Cas de màxima
urgència el missatger morellà eixirà sol i es pararà en l'aldea més
pròxima al seu pas i requerirà als jurats d'eixa aldea perquè
proveïsquen d'un que represente a les aldees. Si l'aldea diu fiar-se del
morellà seguirà sol.
El sou dels missatgers serà de 14 sous si van amb escuder i de 8 si van
sense ell.
Quan hi haja diferències en els
assumptes d'interés general es triaran un o dos prohoms per cada part.
Si passat un temps prudencial no arriben a un acord, el justícia de
Morella “ab manaments penals o en altra manera leguda” els marcarà una
data per a arribar a l'acord.
Morella en el seu terme, i les
aldees en el seu, vetlaran pel manteniment de camins, fonts, ponts i
infraestructures anàlogues. Si una persona té propietats en diverses
aldees haurà de contribuir allà on les tinga.
Cas que algú estiga en desacord amb la contribució que haja de pagar
sobre alguna finca seua podrà fixar el seu valor, però estarà obligat a
vendre-la en un termini de tres mesos a qualsevol que oferisca eixa
quantitat.
Tota la jurisdicció civil correspon a les aldees, conservant el justícia
de Morella “tota aquella superioritat que ha acostumada haver”. Este va
ser el dictamen a causa d'una demanda de Morella contra Catí,
Cinctorres, Forcall, Portell i Vilafranca.
38.2 SENTÈNCIA ARBITRAL ENTRE MORELLA I ALDEES. MORELLA 20 DE FEBRER DE
1361 (cont.)
Les aldees podran fer establiments propis, sense la metrópoli, a
excepció dels següents casos comuns, que deuran observar els
establiments generals de Morella:
1.- Que els jurats de Morella prohibisquen traure blat dels termes
generals. Només ho podrà fer en cas d'evident necessitat la comunitat o
si el preu del blat de Morella és de 40 sous o més per cafís. 2.- Si la vila o alguna aldea declara la prohibició de traure blat,
farina, porcs, volateria o altres aliments, s'entendrà que la prohibició
afecta les fronteres exteriors de la comunitat però no dins d'ella. Es
podran traure fora dels termes generals només per als seus pastors o per
a sembrar en les seues propietats o “quen tingue albara” (albarà), amb
el consentiment escrit de Morella o aldea d'on procedisquen. 3.- Es declara l'obligació de respectar els establiments de la vila
respecte al vi, atenint-se a les normes següents: prohibició d'entrar vi de fora de la comunitat del primer de maig al primer de setembre,
a excepció del mes d'agost que es podrà vendre amb la condició
d'haver-se encubat abans de maig. D'esta prohibició queden exempts
Castellfort, el Portell i Vilafranca. Cas que el vi s'encarisca
per damunt dels 2 sous i 6 diners “per quarter” els jurats podran
permetre l'entrada de vi estrany. 4.- Els habitants de les aldees hauran d'observar els establiments sobre
la tala d'arbres per a fusters i sobre “los forns de pegunta, de oli de
ginebre, de carbó e de cendres”. Si no se sorprén una persona in
fraganti, encara que es trobe prop d'un tall fresc, no podrà acusar-se,
eliminant d'esta manera la presumpció de culpabilitat haguda fins
llavors, encara que se li haurà de prendre jurament de no ser ell ni
conéixer l'autor de la tala. Qualsevol veí que desitge tallar fusta per
a sa casa o servici, haurà de tindre una llicència atorgada per un
jurat, però haurà de jurar el destí donat a eixa fusta i no ejuercitar
el frau amb ella. El justícia de l'aldea on es trobe el bosc en què hi
haja hagut alguna infracció, serà el competent per a entendre la
mateixa, a denúncia dels vedalers que només podran acusar d'allò que
hagen vist o puguen provar. 5.- Prohibició de portar i traure armes a excepció dels justícies de les
aldees. 6.- Si Morella té deutes retardades les aldees no hauran de pagar els
gastos. 7.- Sobre les muralles de Vilafranca s'acorda que la qüestió la resolga
el rei després d'haver sentit a les parts. 8.- Les aldees fixaran lliurement el valor dels béns del seu territori a
efectes fiscals sense que puga intervindre Morella i promulgaran
establiments excepte en el que reserva anteriorment a Morella. També
podran reunir-se en qualsevol aldea per a tractar temes comuns amb
Morella. No es poden eliminar ni els furs ni els drets reals però sí les
anteriors sentències arbitrals. Se salden els pleits entre Morella i
aldees “e cascuna de aquelles calament perdurable imposam”.
Y el dia 20 de febrer de 1361 van redactar la sentència arbitral sobre
“algunes qüestions dubtoses”.
Sentencia arbitral pronunciada e donada entre villa e aldees per en
Ramon de Perexeç e en Johan de Brusca, la qual es ut sequitor.
En nom de Deu e de la seua divinal gracia, conexeran tots que com
questions e demandes fossen e esperassen a esser entre els jurats e
prohomens e universitat de la vila de Morella de la una part demanats e
defenents, et los jurats, prohmens e universitats del lochs del
Forchall, de Vilafrancha, de Cati, de Valibona, de Portell, de
Cinchtorres, e de Olocau, aldees de la dita vila……..Et en Domingo
Lagerola, sindich e procurador de Cati…… [Consultar més avall la
versió de Sánchez Adell, que transcriu el document íntegre]
A Morella estava, i encara existix, la “casa comuna del consell, con la
cort del justicia y la presó”, on es reunia amb les aldees per a tractar
assumptes concernents a tots. Esta casa, que va començar a construir-se
en 1361, no va ser finalitzada fins a 1414. Morella pretenia que en els
gastos de la construcció de la “casa comuna” participaren les aldees, a
la qual cosa estes es resistien. Després de moltes reunions es va
arribar a l'acord següent:
“Los gastos en fer la casa comuna de la cor de dita vila e en la del
consell ques ha a fer al cimet de la dita cort sobre les de la pressó
comuna de la dita vila, en aquesta manera, que la dita vila de son propi
hage a fer la carniceria de la dita vila cuberta e tenir en condret e de
part de sus sien construydes les dite cases de cort e de consell segons
que dit és. Et aquelles ensemps ab les dites cases de la pressó tenir
en condret a messió comuna de les dite4s vila e aldeyes. Et a fer les
dites obres les dites aldeyes puguen tenir o elegir un manobrer segons
la forma que es a tenir en les obres del mur desu dits si tenir o elegir
lo y voldran”.
Durant la construcció de la casa va haver-hi diversos acords més. En
1367 es va acordar que si els prohomens de Morella volien adquirir
solars per a eixamplar la “casa de la presó”, també en açò contribuirien
les aldees.>>
[Ho trobem en
catimenu.com]
Sánchez Adell ens transcriu el
document, i trobem al síndic i procurador de Portell, que era Pere
Frexinet:Document VI
1361.- Febrero, 20. Morella. Sentencia arbitral
entre Morella y sus aldeas sobre algunas cuestiones dudosas. Fols.
XLIII-LXX.
Sentencia arbitral pronunciada e donada
entre villa e aldees per en Ramon de Perexeç e en Johan de Brusca,
la qual es ut sequitur.
En nom de Deu e de la sua divinal
gracia, conexeran tots que com questions e demandes fossen e
esperassen a esser entre los jurats e prohomens e universitat de la
vila de Morella de la una part demanats e defenents, et los jurats,
prohomens e universitats dels (XLIIII) lochs del Forchall, de
Vilaffrancha, de Cati, de Valibona, de Portell, de
Cinchtorres, e de Olocau, aldees de la dita vila, de la part altra
semblantment demanants e defenents axi per rahon de hun privilegi
del senyor Rey per part de les dites aldeyes impetrat e declaracio e
declaracions de aquell feytes sobre separacio de la dita vila e de
les dites aldees com per rahon de sentencies arbitrals entre les
dites viles e aldeyes ja peça ha pronunciades e donades sobre
contribucions comunes entre la dita vila e les desus dites aldeyes e
altres comunament faedores com encara per rahon de la jurediccio
civil de algunes de les aldeyes desus dites. Et encara per rahon de
penes per la una part alaltra accusades e demanades. Com encara per
rahon de contribucio de les obres dels murs e fortalees dels
lochs de Vilaffrancha, de Portell, de Olocau, aldees desus
dites. Finalment les dites parts per ben de pau e de concordia e per
stalviar messions e treballs, scandells e perills que daquen se
porien enseguir e esdevenir e en loch daquelles los sindichs lurs,
ço es, en Jacme Marti, sindich e procurador de la dita vila de
Morella, de la una part. Et en Pere Fores, jurat, sindich e
procurador del Forchall. Et en Domingo Lagerola, sindich e
procurador de Cati. Et en Guiamo Liminyana, sindich e
procurador de Vallibona. Et en Pere Frexinet, sindich e
procurador de Portell, e en Guiamo de Bruscha, síndich e
procurador de Cinchtorres. Et en Guiamo Montreal, sindich e
procurador de Olocau de la part altra. Comprometeren e ver
compromes feren en e sobre les dites questions e demandes e enca(XLV)ra sobre totes altres e sengles dependents, descendents o
devallants de aquelles o aquelles adherents o connexens o altres
quals sevol que de present entre les dites parts sien per qual sevol
raho o manera en nos en Ramon de Pere xenç [sic] et en Johan
de Bruscha, fill ça enrere den Romeu de Bruscha, vehins de Morella
elets per part de la dita vila. Et Neximeno Puybriau, vehin de
Forchall elets per part de les dites aldeyes axi com en arbitres
arbitradors e amigables composadors tots ensemps en hun dit e
sentencia concordants sobre les dites questions e demandes dirien,
arbitrarien e sentenciarien per fur, per dret, per loa e per
amigable composicio e en totes aquelles maneres que ben vist nos sie
faedor e en tot temps e loch en dia feriat e no feriat siens o
estants les parts presents o absents o la una present e laltra per
contumacia absent orde o dret servat o no servat, ab scrits o sens
scrits dementre empero que en scrits la sentencia fos donada les
dites parts e cascuna de aquelles ho prometeren haver per ferm e per
tots temps observar e en alguna cosa no contravenir per alguna raho.
Et aço sots pena de duo milia Morabatis dor donadors e pagadors dels
bens de qualsevol de les dites universitats no estant e inobedient
al dit, sentencia e pronunciacio de nos dits arbitres arbitradors e
amigables composadors, es asaber la deena part al senyor Rey e les
nou parts a la part estant e obedient al dit, sentencia e
pronunciacio de nos deus dits arbitres arbitradors e amigables
composadors segons que totes les dites coses e altres en lo
compromes daquen feyt son pus largament contengudes. Hon nos en
Ramon de Pere (XLVI) xenç, en en Johan de Bruscha e en Pere de
Bruscha, Nexemeno Puigbriau, arbitres arbitradors e amigables
composadors desus dits, vist lo dit compromes entre les dites parts
feyt e fermat e lo poder en aquell a nos donat. Et vistes les cartes
de les procuracions e sindicats del sindichs de les desus dites
universitats desus nomenats. Vistes enapres les demandes e questions
per qual sevol de les dites parts contra laltra proposades e les
respostes en aquells feytes, et tot ço que la una e laltra de les
dites parts e cascuna de aquelles davant nos han volgut dir,
proposar o allegar axi de paraula com per escrit. Vista enapres una
sentencia arbitral entre la vila de Morella e les aldeyes de aquella
donada e pronunciada per los honrats Narnau Aster e en Bertoli
Cirera, en Ramon Nebot e en Bertoli Segarra, vehins de Morella, en
Guiem de Liminyana, vehin de Vallibona, en Bernat Çalom, vehin de
Cati, en Simo Bonfill, vehi de Vilafrancha, en Domingo Ponç, vehin
de Olocau, arbitres arbitradors e amigables composadors la donchs
entre les dites parts elets, la qual fon pronunciada en lo dia quis
comptave IIIIº kalendas julii anno Domini Millesimo CCCº XXXº. Et
les coses en aquella dita sentencia contengudes. Et les coses en
aquella dita sentencia contengudes. Vista encara mes una altra
sentencia arbitral entre les dites parts donada e pronunciada en lo
dia quis comptave (blanco) anno Domini Mº CCCº Lº per los honrats en
Pere de Pinos, vehi de Morella, et en Pere Salvador, vehin de
Vilaffrancha, arbitres e amigables composadors entre les dites parts
elets, et los honrats en Miquel Sanchez, alcayt del loch de Pena
roga, e en Bartholomeu Castell, savi (XLVII) en dret, vehi de
Mirambell, sobrestants. Vist enapres lo privilegi per lo senyor Rey
en Pere per la gracia de Deu Rey d Arago [sic] ara regnant
ales dites aldeyes atorgat, lo qual fon donat en lo castell de
Perpinya en lo dia que era comptat VIII dies de juliol anno a
Nativitate Domini Millesimo CCCº Lº VIIIº. Et les coses en aquell
dit privilegi contengudes. Et vista insuper una carta de declaracio
per lo dit senyor Rey feta sobrel dit privilegi, la qual fon donada
en Barchinona VIIIº die septembris anno a Nativitate Domini
Millesimo CCCº Lº VIIIº. Et vistes finalment totes e sengles cartes
e scriptures axi de poblacions com altres per cascuna de les dites
parts davant nos produytes. Attenents que haut sguart a la condicio
del present negoci molt pus que profitosa cosa es a les dites parts
e acascuna de aquelles que les desus dites questions sien tenides e
levades per loa e per amigable composicio que si per via de fur e de
dret eren determenades, finades o levades, haut sguart a moltes
intolerabiles messions e despeses que daquen se pogren sdevenir.
Attenents encara que jats sia quel senyor Rey en lo dit seu
privilegi e declaracio daquen feta separas les dites aldeyes de tota
contribucio faedora ab la dita vila de Morella sobre qual sevol
messions e despeses comunes altres en les quals les dites aldeyes
aguessen acostumat comunament ab la dita vila ensemps en los temps
passats contribuir exceptats alguns certs casses en lo dit privilegi
contenguts. Empero com haut esguart a la finitat e amis (XLVIII) tat
que es entre la dita vila e aldeyes e molt e diverses cases per los
quals la una part bonament nos pot separar de contribuir
comunament ab laltra per raho de termens, libertats e franquees e
aemprius comuns e altres diverses coses les quals comunament se
pertanyen e es profitos per les dites vila e aldees comunament
ensemps esser mantengudes e defeses axi per pleyts com en altra
manera. Empero moguts per les dites rahons e altres que moven a
moure poden coratge de arbitres arbitradors e amigables composadors,
haut sobre aço comun colloqui e tractament ab les dites parts e ab
cascuna de aquelles, et ab volentat e consentiment de aquelles dites
prat sients com arbitres arbitradors e amigables composadors en loch
e hora covinents de arbitrar pronunciam per loa e per amigable
composicio sentencialmente [sic] dehim e arbitram declaram
que no contrastant lo dit privilegi les dites aldeyes contibuesquen
e contribuir e pagar sien tengudes comunament daci avant en per tots
temps ab la dita vila e la dita vila ab les dites aldeyes en los
cases de contibucio subseguents.
Capitol com la vila de Morella e aldees
deuen contibuir comunament en los XVI mil sous de peyta e Mil
sous de cena. [...]
Capitol quels jurats e Caxoner, scriva e
Misatge de consell no deuen haver entre tots e de comuna contribucio
sino tantsolament Cinchcents sous e quel dit Caxoner deu fer libre
separadament del comu. [...]
Capitols del manobrers dels murs de
Morella [...]
Capitol de les messions ques faran per
rahon de les hosts que les aldees sien tengudes contribuir ab la
vila tro en suma de XL. sous e no pus. [...]
Capitol que les messions ques faran en
defensio de termens e emprius comuns se facen de volentat e
consentiment de vila e aldees. [...]
Capitol de messions ques faran en
defensio de franquees e libertats de la vila e aldees si alguns
vehins seran marchats o penyorats en terres stranyes. [...]
Capitol de dons, aiudes o convits ques
faran al senyor Rey o a la senyora Reyna en qual manera deu esser
feyt. [...]
Capitol de messions ques faran en
defensio de la jurediccio criminal. [...]
Capitol de messions ques faran en fer la
casa comuna del consell. [...]
Capitol dels Cinchcents sous
tantsolament que son tenguts donar als Frares menors de Morella.
[...]
Capitol delsl XL. sous als vedalers
que han aguantar los boschs comuns. [...]
Capitol de les misatgeries faedores per
alongar o escusar osts quey sie elet I. misatger de la vila e altre
dels aldees.
Capitol que totes misatgeries de corts o
parlaments generals sien comunes e de comuna contibucio. [...]
Capitol si el senyor Rey o altri per ell
aemprara les viles, que en tal cars hi sien elets dos misatgers hu
per la vila e altre per les aldees e que la hu sent laltre no puxe
res fer ne donar. [...]
Capitol que les aldees contribuesquen ab
la vila en tots casses de furs nous e vells. [...]
Capitol de messions ques fan en camins
publichs e fonts com deuen esser departides. Pero com en les aldeyes
de la dita hage moltes messions de mudar e fer les carreres e
camins publichs de ponts, de fonts, aygues
e basses e de cequies, de braçals,
abeuradors, per ço pronunciam de voluntat de les dites parts que
la vila no sie tenguda ab les aldeyes ne les aldeyes ab la vila
ensemps contribuir en les (LVI) messions ques hagen afer per les
dites carreres, camins, ponts, fonts, aygues, basses, cequies,
braçals e abeuradors en la dita vila o aldeyes cascuna part hage
afer les seues messions per les dites rahons. Romanin los altres
casses del dit fur començant tota excusacio remoguda etcetera en sa
força e valor.
Capitol si per rahon de pleits amenar en
altres parts sien elets axi per vila com per aldees certs Misatgers
e que per la vila sens les aldees ne les aldees sens la vila no
puxen fer ni començar les dites coses toquants interes comu.
[...]
Capitol que tots misatgers de la vila e
aldees que elets seran hagen lo salari en lo present capitol
declarat. [...]
Capitol que dos prohomens un de la vila
e altre deles aldees o dos de cascuna part sien elets a difinir los
duptes ques faran sobre la defensio e contribucio comuna. [...]
Capitol com deuen esser tramesses
prohomens axi en la vila com en les aldees per scriure e comptar los
alberchs sobre lo feyt de contribucio comuna. [...]
Capitols del bens dels hereters en qual
loch sien taxats e deuen esser tenguts peytar per aquells en totes
contribucions. [...]
COSES DE JUREDICCIO
Capitol que les aldees han tota aquella
jurediccio civil que en temps passat han acostumat haver e de qual
jurediccio deuen ussar. Item attenents la universitat de Morella
haver possada demanda contra les universitats del Forchall, de
Cinchtorres, de Portell, de Vilaffrancha e de Cati per rahon
de la jurediccio civil. Attenents encara que jatsie que per aventura
per fur de Valencia per part de la dita vila allegat pogues esser
possat en dupte si la dita jurediccio civil dels dites aldeyes se
pertanyerie al justicia de Morella. Empero com sie notori los
justicies deles dites (LXI) aldeyes se pertanyerie al justicia de
Morella. Empero com sie notori los justicies deles dites aldeyes en
tots los temps passats haver exercitada aquella dita jurediccio
cascuns en son loch. Emperaço volents tolre e amputar manera de
dubitacio e molts desgrats, messions e perills que sobre la dita
questio entre les dites dites parts se porien
enseguir dehim e arbitram e per loa e per amigable composicio
sentencialment pronunciam que les dites aldeyes e cascuna de
aquelles daci avant hagen en per tots temps sens contradiccio de la vila de Morella tota aquella jurediccio civil plenera e exercici com
en los temps passats han acostumat haver. Et encara en donar tudor e
curadors e marmesors e metre en possessio per primer e segon decret,
et fer tots altres actes, exerciciis de jurediccio de mixtimperi
segons que en los temps passats han acostumats fer, exercitar e
usitar, retengut al justicia de la vila de Morella tota aquella
superioiritat que ha acostumada haver en les dites aldeyes e en
cascuna de aquelles. Et encara en los lochs de Olocau, e de
Vallibona en los temps passats e axi de appellacions com de levar
cossos morts com de qual sevol altres coses segons que ha acostumat
en los dits temps passats. Quan es sobre la demanda proposada per la
part de la universitat de Vallibona contra la universitat de la dita
vila de Morella sobre la nominacio del lochtinent de justicia de
Vallibona la qual la universitat del dit loch demane esser appellat
justicia segons los justicies deles altres aldeyes pronunciam que
sie reservat e a cascuna part tot son dret segons que per fur e raho
li pertangue, enaxi que per la present sentencia no sie a la una
part ni alaltre engendrat algun periuhi ni atribuit algun dret mes
avant que de present no li pertangue (LXII).
Capitol que la vila es tenguda donar
treslat autentich o altre de totes scriptures comunes. [...]
Capitol per qual manera les aldees son
tengudes servar los stabliments generals que seran feyts per los
jurats e prohomens de Morella en los casses deius seguents.
[...]
Capitol sobre lo vet de treyta de blats
e farina, ço es quels jurats e prohomens de Morella non puxen fer
algun vet sino en cars quels dits vallen comunament en la dita vila
pr los XL sous o dali amunt. Primerament los stabliments generals
ques faran per los dits jurats e prohomens de Morella sobre vet de
treyta de blats e farina de la vila e termens generals de aquella e
aldeys de aquella, aço empero declarat quels dits jurats e prohomens
de Morella no puguen fer vet de treyta de forment ne de altres blats
o farina sino en cars que forment valle comunament en la dita vila
XL. sous per kafis o dalli amunt o si donchs no ere evident
necessitat o utilitat de vila e aldeyes. Empero ab aytal declaracio
que si vet especial o general se fara de treytes de blats, de
farina, de porchs, de volateries o de altres
viandes en la vila de Morella o en alguna deles aldees de aquella
quel dit vet no sia entes de vila a aldeyes ne de aldeyes a vila ne
de aldeya a aldeya ans cascun vehi o habitador de Morella o de
qualsevol deles aldeyes de aquella puxe portar blats e altres
viandes de la vila ales aldeyes o de les aldeyes o alguna de
aquelles a la dita vila o de una aldeya a altra sens tota pena no
contrastant algun stabliment feyt o faedor (LXIIII).
Capitol quels vehins de vila e aldees
puxen traure blat o farina per a obs de lurs pastors o companyes o
per obs de sembrar. [...]
Capitol sobre lo vet del vi. Item
que les dites aldeyes e cascuna de aquelles exceptuades Vilafrancha
e Castelfort qui de aço han privilegi, sien tengudes servar los
stabliments genreals del vet del vi feyts e faedors per los jurats e
prohomens de Morella. Aço entes e declarat quels dits jurats e
prohomens de Morella façen e fer sien tenguts per tots temps
stabliment de vet de vi en al manera seguent, ço es, que algun hom
strany o privat no gos metre ne vendre vi strany que no sie de la
cullita de la dita vila o aldeyes o termens de aquella, exceptat les
desus declarades, del primer dia de mayg inclusive tro al primer dia
de setembre exclusive, que son IIII. messes, tots aytal declaracio
que en los primers tres messes, ço es, mayg, juny e juliol, no puxe
esser venut vi en la dita vila o aldeyes o termens de aquelles o
alguna de aquelles sino de la collita de la dita vila o aldeyes o
termens de aquelles. Empero (LXV) lo mes de agost tot hom pugue
vendre en les dites vila e aldeyes e termens de aquelles don sevol
se sie lo dit vi, ab que hi sie estat mes o encubat ans dels dits
IIII. messes. Salvu empero e reservat qui si alguna de les dites
aldeyes an privilegi special de no metre vi en sos termens propris
que per la present sentencia nols ne sie feyt algun periudici en los
privilegis declarants. Empero que aço que es desus dit de
Vilafrancha e de Castelfort sie semblantment entes del loch de
Portell si de allo an privilegi.
Capitol que quan vi valra
comunament en la vila de Morella dos sous e VI. diners per quarter o
de ali a ensus, quel dit vi puxe esser solt per los jurats de
aquella. [...]
Capitol queles dites aldee sien tengudes
servar los stabliments feyts e faedors sobre los talls e fraus de
fusters dels boschs comuns. Item queles dites aldeyes e
habitadors de aquelles sien tenguts servar los stabliments feyts e
faedors sobre los talls e treytes de fraus dels fusters dels
boschs comuns e sobre los forns de pegunta, de oli de
ginebre, de carbo, de cendres, pero ab aytal declaracio quel
stabliment antich que diu que si tall de fusta o frau sera
atrobat fresch quel pastor o aquell qui pus prop del dit tall o frau
sera atrobat sie ten (LXVI) gut donar autor o pagar la calonia sie
revocat. Et que james semblant stabliment no sie feyt, mas car aytal
tall o frau sera atrobat quel pastor o altre qui pus prop del dit
tall o frau sera atrobat façe sagrament que nou ha ell feyt ne sab
quiu ha feyt. Et fahen lo dit sagrament sie escusat de la calonia o
pena del stabliment. Et si fer nou volra que pach la pena establida.
Capitol de fer albarans de licencia
de tallar fusta en los dits boschs comuns. Item quels jurats de
la dita vila o de qual sevol deles dites aldeyes puxen atorgar e
fer albarans de licencia de tallar fusta en los dits boschs comuns
al vehins lurs per a obs de lurs casses e a lur propri servi o per a
obs dels vehins deles dites vila e aldees segons forma dels
stabliments daquen per los jurats e prohomens de Morella feyts e
faedors e ab sagrament de aquell quil dit albara reebra que noy fara
frau nil consentra ans sil li veu fer quel manifestara segons que
aytals albarans son acostumats fer en la vila de Morella.
Capitol dels dos vedalers
generals que aquells son tenguts fer accusacions. Item que dos
vedalers generals sien elets per los jurats de Morella e guardar los
dits fraus de fustes, de forns de pegunta, de oli, de ginebre, de
carbo e de cendres dels boschs comuns, los quals façen les
accusacions davant los justicies dels boschs en los termens dels
quals los dits fraus (LXVII) seran atrobats. Empero los dits
vedalers no puxen fer accusacions sino daço que ells matexs veuran o
daço que provaran salvu de aquells qui seran atrobats pus prop dels
talls o fraus axi com damunt es dit e declarat.
Capitol sobre lo vet de armes axi de
protar com de traure aquelles e dels stabliments servar e tenir.
[...]
Capítol que les dites aldees no sien
tengudes pagar o contribuir ab la vila en alcuns deutes qui daci
atras sien stats feyts. [...]
Capitol quela questio moguda per
Vilafrancha contra la vila per rahon dels murs de Vilafrancha se
hage a determenar sens tot pleyt. Item que la questio per la
universitat de Vilafrancha posada o moguda contra la vila de Morella
per rahon dels murs del dit loch de Vilafrancha se hage a determinar
sens tot pleyt per lo senyor Rey. Et que la una part alaltra sie
tenguda servar aquella determinacio quel dit senyor Rey fara sobrel
dit feyt presents les parts e aquelles hoydes en son dret.
Capitol sobre lo privilegi e declaracio
de aquell ales dites aldees per lo senyor Rey indults e atorgats.
[...]
Pronunciats per la present sentencia que
les sentencies arbitrals antigues donades entre la vila de Morella e
aldeyes de aquella de les quals desus es stada feyta mencio e
cascuna de aquelles sien casses e nulles, irrites e abolites daci
avant en per tots temps, en axi que la una deles desus dites parts
contra laltra no puxen de aquelles o de alguna de aquelles per
alguna manera (sin terminar) (LXX).
Et totes altres e sengles questions e
demandes quela dita vila hagues contra les dites aldeyes o alguna de
aquelles o les dites aldeyes o alguna de aquelles contra la dita
vila axi per rahon de messions com de penes per la una part alaltra
demanades o accusades com per qual sevol altra raho que dir o
nomenar se puxe de tot lo temps passat entro al present dia de huy
cascuna deles dites parts per ben depau e de concordia e per loa e
amigable composicio arbitram sentencialment absolem. Et sobre
aquelles e cascuna de aquelles a la dita vila e ales dites aldeyes e
cascuna de aquelles callament perdurable imposam.
Et totes les desus dites coses e cascuna
de aquelles ales dites parts e cascuna de aquelles en per tots temps
servar e tenir manam e james en alguna cosa no contravenir sots la
pena en lo dit compromes contenguda. Per la present empero sentencia
no entenem ne volem esser feyt o engendrar algun perjuhi als dret e
regalies del senyor Rey ne aquells disminuyr o tocar en alcuna
manera ans aquell e aquelles conservar en totes coses e per totes e
entant com per fur e raho nullo modo podem ne devem. Lata sentencia
en la vila de Morella en lo Monestir dels frares menors de aquella
disapte a XX dies del mes de febrer del any de la Nativitat de nostre
Senyor M. CCC. LX. hu. (LXXI). (pp.137-147)
[SÁNCHEZ ADELL, José (1982):
La Comunidad de Morella y sus aldeas durante la Baja Edad Media (Notast y
Documentos).
Estudios Castellonenses, N.º 1, pp.73-181.]
dialnet.unirioja.es (pdf)
I, en la mateixa web catinenca, una mica més avall, en torna a parlar:
<<40.2.- PERE EL DEL
PUNYALET DESIGNA EL SEU FILL, DUC DE GIRONA, COM ÀRBITRE
[continuació]
Capitol de qual jurediccio
deuen usar los lochs tinents de justicies de les aldeyes
Item declarants e interpretants lo XXIII capitol de la dita sentencia
arbitral continents de qual jurediccio deuen ussar lo justicia de la dita
vila de Morella e los justicies deles dites aldees de Forchall, de
Cinchtorres, de Portell, de Vilafrancha e de Cati. Et aquell
capitol avistants dehim, pronunciam e ordenam quels justicies deles
dites V. aldees e lursn lochs tinents haien daqui avant tota conexença e
dicisio de totes questions, contrasts en les dites aldees o lurs
territoris o termens moguts o movedors entre privats o stranys o altres
quals sevol persones per raho o per occasio daltres drets o actes
davallants de contractes o quasi contractes o de quals sevol altres
negocis ab que de crim o delicte no devallen. Et encara de tot dret e
accio de delicte devallant pus que vaga a persecucio de cosa o de
interes propi axi com son accio aquilie e dcondicio furtiva e semblants
accions o vaja a persecucio de injuria propia per la part civilment
demanada axi com es accio injuriarum a la part injuriada pertanyent. Aço
declarat que si per punir alcun crim o delicte era per fur o costum
imposada a certa pena pecuniaria de la cual certa part fos guanyada al
fiscal del senyor Rey o a la cort e certa part a la part injuriada o
dapnificada, que aytal pena la part no pogues demanar denant los
justicies deles dites aldees ans la agues a demanar denant lo justicia
de Morella. Per ço car tota la pena en lo dit cars a venjança e punicio
del crim hagen encara tota conexença e decisio de feyts liberals, ço es,
si algu esant en libertat era demanat en servitut o si algu estant en
servitut proclamava en libertat e de fets de ingenuitat e de tots altres
fets per grans que sien ab que de crim no devallen. Encara puxen e hagen
a dar tudors, curadors e marmossors e metre en possessio axi per lo
primer com per lo segon decret, encara manar seguretat a fer e
generalment exercir tots altres actes de civil jurediccio e de
mixtimperi no devallants de delicte o crim. Et encara quen devallen pus
vagen a persecucio de cosa o de interesse o de injuria propria civilment
per la part intemptada segons que de sus es ceclarat. Puxen encara fer
guayta de dies e denit e toldre armes vedades e demanar e levar bans
darmes per be quel justicia de Morella o son lochtinent sia present en
les dites aldees o termens o territoris de aquelles. Aço empero declarat
que aquells justicies deles dites aldees o lurs lochs tinents no puxen
toldre armes de nit ni de dia a saygs o misatges de la cort del dit
justicia de Morella per be que aquell justicia o son lochtinent no fos
en aquelles present ab que aquells saygs o misatges de nit o de dia no
anassen desordenadament. Ne encara puxen toldre armes als jurats de la dita vila ne a lurs companys quils acompanyarien ab que no anasen
desordenadament. Ne encara puxen toldre armes als jurats de la dita vila
ne a lurs acompanyes quils acompanyarien ab que no anasen
desordenadament. Ne encara puxen toldre armes a la companya del dit
justicia de Morella o a lochtinent seu, aquella empero companya lo dit
justicia o son lochtinent en les dites aldees acompanyant e ab ell
comunament estant e son vi mengant e bevent. Ne encara on fos atrobada no
companyant lo dit justicia o son loch tinent pus fos aquella companya en
alguna deles dites aldees hon seria present lo dit justicia de Morella o
son lochtinent ab que la dita
companyia no anant ab lo dit justicia de Morella o son lochtinent no
portas armes desordenadament cor aquella companya lo dit justicia o son
loch tinent no vullen que en negun cars li puxen esser toctes armes.
Puxen encara los justicies deles dites aldees ordenar ab consell dels
jurats e prohomens de aquelles aldees tots bans e calonies quis agen a
ordenar sobre orts, vinyes e altres possessions e sobre no portar armes
e altres coses en que sia acostumat de posar bans e calonies e daquells
bans e calonies e daquells bans e calonies e encara tots quarts o penes
de quarts per qual sevol manera a la cort pertanyents puxen per si matex
los dits justicies emanar e levar. Exceptants empero bans e calonies als
officis del mustaçafs deles dites aldees pertanyents los quals per
aquells Mustaçafs sien collits e levats dels quals empero mustaçafs los
dits justicies puxen demanar e haver compte e aquells mustaçafs los sien
tenguts de librar tot ço que retut lo dit compte los sobrara dels dits
bans e calonies. Exceptats bans generals en los casses en la dita
sentencia arbitral espacificats los quals al justicia de la vila
resguarden segons que de ius es declarat. Puexen encara e hagen los
justicies deles dites aldees pendre tots crimoses o de crims o delictes
encolpats, los quals dins les dites aldees e termens e territoris lurs
trobar poran flagrant lo crim o apres aque pres les hauran sien tenguts
remetre al justicia de Morella aquelles despesses encontinent quels dits
preses lisien liurats age sots pena de la dobla guanyadora als justicies
deles dites aldees e sie a aquells justicies tenguts de pagar, la qual
pena a requesta dels justicies deles dites aldees e de cascuna de ella
lo dit lochtinent en la plana de Burriana de portant veus de Governador
de regne de Valencia haia e sia tengut de levar e de donar aquells
justicies ab totes despeses daquen faedores. Et si per aventura alcuns
dels dits criminoses eren encolpats de crims lugers per los quals de fur
o de raho algu no deges esser detengut pres, en aquells cars puxen los
dits justicies pendre covinent capleuta per la qual los capleuadors se
obligasen sots certa pena a tornar los dits criminosos en poder del
justicia de Morella dins tres dies apres que per lo dit justicia de
Morella ne fossen request e ques guarden los justcies deles dites aldees
que prenen covinents capleuadors e daques capleuta sien tenguts los dits
justicies trametre al dit justicia de Morella dins hun dia natural, la
qual capleuta lo dit justicia de Morella puxa de puyx minuar e crecer e
fer dels dits criminoses ço ben vist li sera.>>
[Ho trobem en
catimenu.com]
|
1361
|
Febrer, 27. En la pàgina de
Facebook
Històries de Morella, Vicent Garcia Edo ens fa una transcripció d'un
establiment del Consell Municipal de Morella sobre gats i gossos:
<<Nº 76 - DE NO MATAR CANS
NE GATS.
"Item, stabliren e ordenaren
que nul·la persona no gos matar ca ne gat dins la vila de Morella e
aldeyes de aquella, sots pena de V sous, dels quals age lo
senyor rey lo terç, lo terç lo comú e el terç lo acusador".
Sens dubte era per interés, però
la preocupació per la protecció del territori i el medi ambient, dit amb
paraules actuals, era una constant en les quasi 250 disposicions o
establiments de la vila i terme de Morella que han arribat als nostres
dies, una font bàsica per a la història de la població.>>
[GARCIA EDO, Vicent. Al Facebook:
Històries de Morella (entrada de 26 d'agost de 2016)]
|
1361
|
Durant
aquest curt període d'independència passen coses com aquesta: "Después de obtener la independencia las
aldeas, Morella mantuvo firme su actitud de rechazo al privilegio de
separación, con lo cual la vida en la comarca dels Ports se volvió difícil,
tensa, muy insegura y violenta, hasta el punto que, en 1361, se tuvo que
pronunciar una sentencia arbitral de obligado cumplimiento entre la villa
y las aldeas, acto que no sirvió de nada para apaciguar las tensiones,
ataques y enfrentamientos graves de Morella con Forcall, ni impedir la
destrucción de los muros de esta aldea, ni tampoco malos tratos y heridas
a personas, así como incendio de viñas, bosques y otros cultivos, hechos
por los cuales, Morella tuvo que pagar 11.000 sueldos barceloneses".
No nombra a Portell, però
ja podem pensar que no li deguera passar res de bo.
[ALANYÀ I ROIG, JOSEP. Morella,
floreciente villa real (siglos XIII-XVII). La memòria daurada. Obradors
de Morella s.XIII-XVI. Pàg. 32. Fundació Blasco de Alagón. València.
2003 lamemoriadaurada.com]
|
1362 |
Gener, 10. Nou bisbe de Tortosa:
Jaume de Prades i de Foix.
Ho va ser fins a 1369. Abans ho era Joan Fabra (de 1357 a 1362) i després, Guillem de Torrelles i Marquet (de 1369
a 1379).
[Llista de
bisbes de Tortosa.
ca.wikipedia.org]
|
|
|