[NOTA IMPORTANT: Quan llegim documents antics, cal tenir en copte com estan datats, perquè no serà lo mateix que siguen “1200 anys de la Era” que “1200 A.D. o Annus Dominus”. El primer calendari citat correspon a l’Era Hispànica i el segon a l’Era Cristiana. Entre un i altre hi ha una diferència de 38 anys, per tant, quan trobem una data referida a “la Era”, s’ha de convertir al calendari actual restant-li 38 anys, per tant si, per exemple, tenim una data (que segurament anirà en números romans) corresponent a 1277 de la Era Hispànica, li restarem 38 i així sabrem l’any corresponent a l’Era Cristiana, o sigue, la nostra. En aquest cas, l’any del document serà el 1239 (perquè 1277-38 = 1239)]

ANY

REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA

Setembre, 1. Un portellà que és enviat a Barcelona per treballar i aprendre en casa d'un "físic" (que vindrà a ser alugna mena de metge). Ho trobem en un llibre sobre medicina a la baixa edat mitjana, de Carmel Ferragud.

<<EL SERVEI DOMÈSTIC: EL SISTEMA D'APRENENTATGE OBERT I ELS ESCLAUS

L'afermament fou el mecanisme contractual mitjançant el qual s'adquirien els coneixements propis dels oficis de caràcter artesanal a través de la transmissió que en feien els mestres als macips o macipes, aprenents o afermats. Aquests infants i joves d'entre sis i vint anys aproximadament, abandonaven la llar originària per passar a establir-se en la casa del  nou patró on residirien durant un període variable segons els casos, però en qualsevol cas copsaria els tres anys, açò és, el mínim indispensable per assolir els coneixements necessaris i establir-se individualment fundant un negoci, o bé en el cas de les xiquetes per a obtenir el dot necessari per accedir al matrimoni. L'aprenent s'obligava a contribuir al servei domèstic i a l'ajuda en l'ofici amb una submisa obediència, i a canvi rebia vestit, allotjament, manutenció, aprenentatge de l'ofici -encara que no sempre-, i en ocasions molt concretes també de les lletres, i un salari final que oscilava bastant segons els casos. Fins que el xiquet assoliria amb el temps una competència professional fonamental per a l'ingrés en el món adult, les tasques que anava a realitzar en favor del seu amo ultra passaven l'àmbit professional en gran mesura. La nomenclatura amb la qual eren considerats aquests aprenents era tan diversa ('nuncius', 'scutifer', 'famulus' o 'mancipium') com també l'amplitud de les funcions que desenvolupaven tots ells. I és que, com s'indicava als documents, els afermats s'obligaven "pro servendo vobis in dicto officio et omnibus mandatis vestris licitis et honestis, die et nocte". De vegades, però, es preferí contractar un servent pròpiament dit que actuava en tasques molt concretes però que no tenia com a contrapartida l'ensenyament de l'ofici. Hi ha tres casos localitzats amb físics de Barcelona. David Averrut, de divuit anys i procedent de Carmona, al regne de Castella, s'afermà amb Mossé Caravida durant tres anys per tal d'aprendre lletra en hebreu i servir-lo, sense obtenir cap salari a canvi. En segon lloc tenir el cas de Bernat, d'onze anys i oriünd de Mallorca, afermat per la seua mare Guillamona amb Pere Roca, per un període de dos anys, perquè aprenguera lletres i el servira, sense cap remuneració afegida. També, Pere de Montblanc contractarà durant un any Guillemó Domènec, procedent de Morella, "pro nuncio et serviciali vestro". El metge li prometé a canvi un salari de 80 s. i a més "docebo vos legere et scribere prout vos melius adiscere publicis bona fama" [AHPB, Guillem d'Orta, "Manual", 14-1-1366/22-IX-1366, ff.218v-219 (1366, set. 1)]. Possiblement això s'haja de posar, d'una banda, en relació amb la importància concedida pels metges a l'educació i la seua tendència a oferir-la a tots els qui depenien d'ells, i, d'altra banda, amb la manera oficial d'accedir a la professió de físic, que era el pas per la universitat. Com veiem, el contracte d'afermament canalitzà freqüentment l'arribada de nous integrants a les llars de sanadors, alguns amb una procedència llunyana. Tanmateix, la independització final d'aquests mossos resulta impossible d'esbrinar atés que l'abast cronològic d'aquest estudi és insuficient per capir el seu futur desenvolupament en l'ofici. [...]>>

S'acompanya amb una fitxa on es detalla aquesta dada:

<<Data: 1-9-1366

Afermat: Guillem Domènec

Afermant: Ídem

Ofici afermant: -

Procedència: El Portell (Morella)

Afermador: Pere de Montblanc

Ofici: F [fisic]

Remuneració: Manteniment; ensenyarà a llegir i a escriure

Anys: 1>>

Al mateix llibre, en una nota a peu de la pàgina 379, parlant sobre aquest home que accepta al jove portellà, diu:

<<Pere de Montblanc, físic de Barcelona, era establert en emfiteusi en una peça de terra pel notari Francesc Costa en el Raval de Barcelona, en el lloc anomenat Cap de Tàpies, i que era tingut per un tal Pere Riera, el qual, a la vegada, el tenia per l'almoina creada pel canonge Miquel de Palau. [...]>>

Sobre els oficis u ocupacions, en els llibres es parla dels següents: <<apotecari (A), barber (B), cirurgià (C), físic (F), físic-cirurgià (F-C), metge (M), queixaler (QU)>>.

[FERRAGUD DOMINGO, Carmel (2005): Medicina i promoció social a la baixa edat mitjana: Corona d'Aragó, 1350-1410. pp.109-111. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Madrid. (Estudios sobre la Ciencia, 36) books.google.es]

Setembre, 1. Barcelona. Pere el Cerimoniós confirma privilegis a la comunitat d'aldees de Teruel. En la web de la Universitat Jaume I està el document sencer.

<<Biblioteca de Catalunya. Barcelona. Libro de la Comunidad de Teruel. Ms. 707. Còpia simple de començaments del segle XVII, ff. 74r-75r
Garcia Edo, Vicent. "El Libro de la Comunidad de Teruel (1206-1533)". Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. 1999, pp. 445-446

Pateat universis, quod nos Petrus, Dei gratia rex Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, dum intra nostri cordis abdita memoriter contemplamus servicia, accepta, et placida per vos, universitatem seu comunitatem aldearum civitatis Turolii et singulares vestros, et alios habitatores terminalis ipsius predecessoribus nostris regibus Aragonum, et nobis multipharie temporibus preteritis exhibita et impensa, quorum contemplacione serviciorum per ipsos predecessores nostros et nos vobis, universe immunitates fori, libertates, franquitates, concessiones et privilegia concessa et indulta existunt; dignum arbitramur et debitum, ut nos ipsis immunitatibus, franquitatibus, privilegiis, libertatibus et foris pro nunc faciamus gaudere eosque uti libere atque frui, sicuti et prout dictis temporibus melius usi estis, licet occasione culpe per vos seu aliquos ex vobis commiso in occupatione de dicta civitate Turolii dudum facta per Petrum olim Castelle regem, qui dictam civitatem et aliquas de dictis aldeis hostiliter occupavit; ipsa privilegia, foros, libertates, immunitates et franquitates possemus pro nunc revocare et rationabiliter infringere, ac alias de eis pro voluntatis nostre libito ordinare, cum ad ea servanda non teneamur propter culpam prefatam eo quia requisiti intus dictam civitatem vos recolligere voluistis, nec citra eius deffensionem solicite incedistis. Idcirco predictis et aliis rationabiliter ducti, considerantes quod culpa seu ingratitudo huiusmodi non debet servicia preterita abolere, tenore presentis carte nostre cunctis temporibus valiture, immunitates, foros, libertades, franquitates, concessiones et privilegia vobis dicte comunitati aldearum et habitatoribus eiusdem, et aliis de dicta comunitate existentibus et aliorum locorum terminalis vestri indultas et indulta, concessas et concessa, in genere et in specie, coniunctim cum dicta civitate vel divisim, et omnia et singula in dictis privilegiis et concessionibus ac foris contenta et scripta, que in presenti pro repetitis et conscriptis haberi volumus et iubemus, prout tamen eius melius et plenius ac uberius usi fuistis ante occupationem predictam, laudamus, aprobamus, ratificamus et confirmamus. [...]

Datum Barchinone prima die septembris anno a Nativitate Domini millesimo trecentesimo sexagesimo sexto, regnique nostri tricesimo primo. Visa Ro. Sig+num Petri, Dei gratia regis Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comitisque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie. Testes sunt reverendus in Christo, pater Petrus, archiepiscopus Terracone, cancellarius, Johannes comes Montanearum de Prades, Hugo vicecomes Cardone, Dalmacius vicecomes de Rochabertino, Andreas vicecomes Insule de Caneco, milites. Sig+num Ferrarii Sayolli, scriptoris dicti domini regis, qui hec de mandato ipsius scribi fecit et clausit, die, anno, et loco prefixis.>>

[jaumeprimer.uji.es]

<<En 20 Diciembre 1367, Juan Fernández de Heredia, que á la sazón era Señor de Zurita, vendió el señorío con toda su jurisdicción á los jurados de Morella por el precio de 14.511 sueldos (y por esta razón se titulaban dichos jurados barones de Zurita)>>

[SARTHOU CARRERES, Carles. Geografía general del Reino de Valencia: Provincia de Castellón. p.722. Barcelona. Ed. Alberto Martín. 1913; edició de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. Sant Vicenç dels Horts (Barcelona). 1989]

En internet trobem també aquesta dada:

<<Segons Escolano, Balasc d'Alagon va donar-la a poblar el 1.233 a Andreu de Peralta, i segons altres fonts fou Jaume I qui va fer-ho el 31 de març del 1.253. En el segle XIV fou senyoriu de la família Fernández d'Heredia, i el 20 de desembre de 1.367 fou venuda pel seu senyor, Joan Fernàndez, als Jurats de Morella per 14.511 sous, i des d'aleshores es manté com senyoriu d'aquesta vila.>>

[uv.es]

1369

Per l’Arxiu Històric Eclesiàstic de Morella (AHEM) sabem que en aquell moment (1368), el qui ostentava el càrrec  de lloctinent de justícia en la aldea de Portell era Pere Bosch, que depenia del Justícia de Morella, Domingo Cubells. “...Pere Bosch ... de Portell... confés e reconec a vos lo hontat Francesc Alemany [qui representa en dit acte al Justícia de Morella], savi en dret, en el loch de justicia en lo any present, l’honrat en Domingo Cubells, que fou de la dita vila...100 reals de València per raó del salari del justiciat, lo qual regí en la dita aldea de Portell en el any passat...

  [Pel morabatí de 29 anys després (1397) sabem que hi havien 4 Bosch, que potser eren fills o familiars de dit justícia. Es deien: Jaume, Bertomeu, Berenguer i Françés}

[ROS, Domingo, notari. Arxiu Històric Eclesiàstic de Morella (AHEM). Inèdit. Morella. 1397. (docs. en llatí en un llibre de comptes. **REVISAR**)

Pèrdua un altre cop de la independència de les aldees de Morella: 

<<Los años que siguieron, como consecuencia de la peste y de repetidas epidemias, y sometidas a duras pruebas, padeciendo una gran escasez de alimentos y totalmente arruinadas, las aldeas, desoladas, no podían subsistir y mantenerse en su nueva condición de independencia; como ha quedado recogido en un memorial de la época: “com les aldees estaven desolades e algunes mudaren de siti [COM S’HA D’INTERPRETAR AIXÒ? QUE CANVIAREN D’EMPLAÇAMENT?], e Morella tenia síndich en les Corts: per ço el rei invalidà el Privilegi”. Por eso, en 1369, el rey Pedro revocó el privilegio de independencia y estableció las atribuciones de los lugartenientes del justicia mayor en las aldeas a la instancia del síndico de Morella, quien lo justificaba así: “E sia, senyor, gran interès, en special de la ciutat e viles reials del Regne, que la dita vila de Morella no sia perjudicada ne aminvada de sa honor, com sia vila insigne e com merexca honor e favor, per la noblesa e insigniat e per los bons serveis que ha fet en temps passat e fa e farà, Deus volent, no mereix ésser deteriorada ne aminvada de sa honor e prerrogativa. Per ço, Senyor, suplica lo dit braç que, axí com per Vós fou feta la dita separació...així’ns plàcia de evocar-la...reduint e tornant les dites aldees a la columna e universal contribució de la dita vila...”, petición atendida por el monarca, quien atendió a la revocación solicitada “com, segons fur e bona raó, no sia leguda cosa que’ls membres se partesquen del cap, e sia notori que la dita vila de Morella és cap de totes dites aldees e de tot lo terme general de aquella...” (Eixarch, 1990, p.11)>>

Amb unes altres paraules, Antonio Melià Lloréns, en una web de Catí ens diu:

"El 8 de junio de 1358 concede el autogobierno de los concejos solicitantes, pero tan sólo mientras durara la guerra, aplazando una solución definitiva para el final de la mismo. Acabada ésta, la peste y la miseria se cebaron sobre las aldeas, que vieron como el monarca se dejaba inducir por las influyentes autoridades de Morella, revocando la provisión anterior en 1369 y disponiendo multas de quinientas o cinco mil libras, según fuera uno particular o el concejo, quienes reavivaran el problema de la desmembración."

[fortunecity.com]

En una nota a peu de pàgina, María Bonet ens dona informació sobre uns drets que tenien els santjoanistes a la nostra comarca:

<<En 1370, la reina Leonor y, a petición del Castellán de Amposta y los habitantes de Ulldecona, confirmó las franquicias de la Orden del herbaje, carnaje, peaje, lezda y pasaje con especial mención al término de Morella [i suposem que inclou les seues aldees], y ordenando al baile, jurado y hombres del lugar su consecución (A.C.A. R.C. 1577, 163). Al parecer, Ulldecona desarrolló una importante ganadería y numerosas noticias revelan problemas con otros núcleos de población por esta actividad.>>

[BONET DONATO, María. La Orden del Hospital en la Corona de Aragón: Poder y Gobierno en la Castellanía de Amposta (ss. XII-XV). Pàg.293. Biblioteca de Historia. Consejo Superior de Investigaciones Científicas (C.S.I.C.). Madrid. 1994. books.google.es ]

1370-74

Guinot ens rescata en Castellfort una joia de l'edat mitjana: el "Llibre d'establiments de Castellfort i aldees de Morella (1370-1374)": Es veu que fins ara només tenien els establiments comuns a totes les aldees i podien comparar el seu contingut amb les conservades a Castellfort i a Catí; però fa poc va aparèixer una nova versió a la Biblioteca de Catalunya, a Barcelona, que encara que li falten fulls, es veu que coincideix en la primera part, fins al full 19, amb els establiments de Morella i terme general de l'any 1370, coincident bàsicament amb el text de Catí publicar per Sánchez Adell [contrastar] però amb alguns articles menys que, potser no calien per a Castellfort. Entre els fulls 20 i 22 hi ha copiats vuit establiments propis de la vila de Castellfort, desconeguts fins ara. Tot el llibre no es pot llegir per internet però sí unabona part. Ací us citem alguna de les reglamentacions del text:

Establiments generals de les aldees (fulls 1-19):

<<1. [no es pot consultar]

2. De traure espasa, coltell ni maneres o altres armes contra altri.

3. De tallar fusta en los boscs comuns.

4. Albarà [de tallar fusta] no valle sinó un mes.

5. [no es pot consultar]

6. [no es pot consultar]

7. Que tot hom qui tallarà segons que desús, sie tengut de jaquir lo cap principal.

8. Dels vedalers que faran acusació.

9. De no traure fusta, cendres ne carbó dels térmens de Morella.

10. [no es pot consultar]

11. [no es pot consultar]

12. De no fer oli de ginebre ne alquitrà.

13. Si algun fuster serà atrobat de fer frau contra forma dels stabliments.

14. De no tallar rama.

15. De no parar nengun arbre ne metre y foch.

16. De no fer artiga ne rompre terra erma.

17. De no fer forn de calç ne raitg en los boschs comuns.

18. De no metre vi. [En aquest establiment parla d'un privilegi que teníem els de Portell en qüestió de vi]

<<[...] Açó entés e declarat que si vi que sie de la cullita propia de la vila de Morella o de les aldees, aldeyes o lochs dels térmens de aquella, valdrà comunament dins la vila de Morella dos sous VI diners per quarter o d'allí amunt, que no constrastant lo present stabliment los jurats e prohòmens de la dita vila puguen soltar lo dit vet e dar licència a tot hom de metre vi dins los térmens de Morella e aldeyes de aquella si a ells ben vist serà. Et açò entés encara que si les aldeyes de Castellfort, de Vilafrancha e de Portell an privilegi real en lo qual sie contengut que no contrastant nengun estatut o vet de vi que ells ne puguen metre, que per lo present stabliment als dits lochs no pot ésser feyt nengun prejuhí. Et açò entés encara e declarat que si·ls jurats e prohòmens de Morella, en cas de cullita pròpia de la vila e térmens de Morella e de ses aldeyes e lochs, valgue dos sous e mig o d'allí ensús e soltaran lo dit vet e daran licència de metre vi dins los dits térmens, que si alguna de les dites aldeyes an privilegi real, que dins lo terme, o límits de la dita aldeya no gos entrar vi estrany que per lo present estatut no·ls sie feyt nengun prejuhí.>>

19. Dels boschs comuns, et cascun que puxe tallar en sa heretat.

20. [no es pot consultar]

21. Que no puxen traure bellota del terme de Morella.

22. De no parar roures ni carasques.

23. Que no puxen metre nengun bestiar en les deveses comunes.

24. [no es pot consultar]

25. [no es pot consultar]

26. [no es pot consultar]

27. [no es pot consultar]

28. [no es pot consultar]

29. Que nengú no gos portar daus falssos.

30. Que nengú no gos anar de nits sens lum.

31. Dels bestiars que entren en blat.

32. De bestiar que entre en coltiva ho dins lo vinyet.

33. De bestiars que entren en guareyt.

34. De renadiu.

35. [no es pot consultar]

36. [no es pot consultar]

37. [no es pot consultar]

38. [no es pot consultar]

39. [no es pot consultar]

40. [no es pot consultar]

41. [no es pot consultar]

42. De aquells qui entren en heretat d'altri sens volentat dels senyor de la heretat.

43. De no traure sarmens ni plexells de vinya ni altra lenya de clausura de vinya o d'altra posessió.

44. Que nengú no gos arrencar vinya.

45. De fer devesa cascú en sa heretat.

46. Que null hom no face artiga.

47.  [il·legible parcialment]

48. Que nengun ostaler no gos ésser corredor ne corredor no gos ésser ostaler.

49. [no es pot consultar]

50. [no es pot consultar]

51. [no es pot consultar]

52. [no es pot consultar]

53. [no es pot consultar]

54. Establiment del vet del vi [però s'ha perdut el text]

Establiments propis de Castellfort (fulls 20-22):

55. Que·l peyter que serà elet a plegar la peyta haje a cullir aquella sots pena de CC sous.

56. De forcar ab sagrament qual se vulle vehí de Castellfort que guarden la devesa del dit loch.

57. Dels XV Consellers de Castellfort.

58. Confirmació feta per los Jurats de Morella dels strabliments propris feyts per los jurats e prohòmens de Castellfort.

59. [sense títol]

60. [sense títol]

61. [sense títol]

62. [sense títol]

Ací el manuscrit torna a tallar-se i s'enceta un nou grup d'establiments refeits al terme general de morella, els quals ja estàven copiats anteriorment, concretament entre el número 9 i el 12 d'aquest mateix text. Només hi ha petites diferències (fulls 22v-24):

63. [sense títol]

64. [no es pot consultar]

65. [no es pot consultar]

66. [no es pot consultar]

Comença un nou fragment del manuscrit, amb el final de l'establiment número 15 d'aquest mateix text. (fulls 24r-25)

67. [sense títol]

68. Rúbrica que nul hom no gos fer artigua ne rompre terra herma dins los boschs comuns. [= al 16]

69. Rúbrica que nengú no gos fer forn de calç ni rayg dins los boschs comuns. [= al 17]

Deu començar un altre fragment  amb establiment repetits

70. [no es pot consultar]

71. [no es pot consultar]

72. Rúbrica que nengú no gos gitar a carn, a peix ni a rifar. [= al 37]

Un altre fragment  amb establiment repetits (full 26)

73. [incomplet] [= al 61]

Un altre fragment  amb establiment repetits, però el 74, encara que du el mateix títol que el 30, presenta diferències en quant al contingut (full 27-29)

74. Rúbrica en la qual manera devesses sien feytes.

75. [no es pot consultar]

76. [no es pot consultar]

77. [no es pot consultar]

78. Rúbrica del stabliment de les oques. [per desgràcia està incomplet: falta el final]

79. [falta la primera part]

80. Rúbrica que nengun corredor no gos cridar ne fer crides ne almoneda prop Santa Maria mentre l'offici divinal s'i fa.

81. Rúbrica que nengú no gos demanar part en mercaderia que altre age senyalada o comprada.

82. Rúbrica que nengun ostaller no gos fer star corredor ne negun corredor no gos ésser ostaler [= al 48]

83. Rúbrica que negun corredor ne altre n gos traure negun mercader fora el terme de Morella per comprar lanes ne altres mercaderies. [= al 49].

[La pàgina següent del llibre  de Guinot tampoc es pot consultar]

[GUINOT RODRÍGUEZ, Enric. Establiments municipals del Maestrat, els Ports de Morella i Llucena (segles XIV-XVIII). Fonts històriques valencianes. Universitat de València.  2006] books.google.es

1371

En un treball de Vicente Pons, titulat "Los Notarios valencianos en época de Pedro IV y Juan I (1351-1396)", n'apareixen tres de Portell. En l'apartat de la web de 1351 posem un quadre amb tots els que trobem de la zona. Ací només posem els portellans:

<<Estudio del notariado en el reino de Valencia de la segunda mitad del siglo XIV a través de los registros de 'notariorum' de Pedro IV (1351-1387) y Juan I (1387-1396), en el Archivo de la Corona de Aragón, su cuantificación (610 nombramientos reales), procedencia, tipo y ámbito del nombramiento, distribución geográfica y relaciones. Todo esto en el contexto de la primera etapa del Colegio de notarios de Valencia. [...]

C: Notarios generales: "per totam terram et dominacionem dicti domini regis, per totam terram et dominacionem"

*Tàrrega no seria un cognom comú en Portell. No descartar que en el manuscrit posara Tarreça. Terriça o Terrissa sí que ho era.

[PONS ALÓS, Vicente (Universitat de València). Los notarios valencianos en época de Pedro IV y Juan I (1351-1396). Aproximación a su prosopografía. pp.31-86. En Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols. Col·legi de Notaris de Catalunya. Barcelona. 2012.] fundacionoguera.com o academia.edu

1371

1372

Abril, 15. En una nota a peu de pàgina d'un llibre alemany apareix el nom del notari de Portell en aquell moment:

<<413. Carcasses, Jakob, notarius Portell bei Morella. (Zaragoza 15.4.1372. 922-70')>>

[GÖRES-GESELLSCHAFT. Gesammlte Aufsätze zur Kulturgeschichte Spaniens, Volume 32. p.116. Aschendorff, 1988]

1374

Inici del Cisma d'Occident.

<<En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal, és l'expressió utilitzada per fer designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres. El cisma es va resoldre finalment amb el Concili de Constança (1417), que establí de nou un únic papa reconegut per tota la Cristiandat. Entre els anys 1305 i 1377, els papes -Climent V (1305-1314), Joan XXII (1316-1334), Benet XII (1334-1342), Climent VI (1342-1352), Innocenci VI (1352-1362), Urbà V (1362-1370) i Gregori XI (1370-1378)- residiren no pas a Roma, sinó a Avinyó. Durant el segle XIV, el Papat d'Avinyó fou vist per molts com una anomalia, ja que la seu històrica del Papa era Roma. Aquesta crisi va resoldre's quan, el 13 de setembre de 1376, Gregori XI deixà Avinyó per establir-se a Roma, on hi arribà el 14 de gener de 1377; ara bé, un any i escaig després, el 27 de març de 1378, Gregori XI va morir i es va haver de reunir el Conclave per elegir un nou papa. [...]

L'existència de dos papes rivals -Urbà VI a Roma i Climent VII a Avinyó- va plantejar, òbviament, la qüestió de quin d'ells dos era el legítim, la qual cosa va dividir la Cristiandat llatina en dues faccions: la romana i l'avinyonesa. Entre els poders polítics, Polònia, Hongria, Portugal, Anglaterra, Flandes, molts estats italians i el Sacre Imperi Romanogermànic es declararen fidels al papa de Roma, mentre que França, Nàpols, Navarra, Castella, Savoia, alguns prínceps de l'Imperi enfrontats a l'Emperador i Escòcia es declararen d'obediència avinyonesa. D'entre els poders de la Cristiandat, cal assenyalar el cas del rei indiferent: Pere el Cerimoniós (1336-1387), que, durant tot el seu regnat, no es decantà pas per cap dels dos papes rivals, sinó que, mantenint una actitud equidistant, va mirar d'aprofitar-se de l'existència de dues corts papals enfrontades per afavorir els seus projectes expansionistes. Després de la mort de Pere el Cerimoniós, els seus fills Joan el Descurat (1387-1396) i Martí l'Humà es decantaren pel papa d'Avinyó. Per altra banda, la divisió també afectà persones de reconegut prestigi d'aleshores, moltes de les quals, posteriorment, l'Església ha reconegut com a sants o beats. Així, Santa Caterina de Siena, Santa Caterina de Suècia, el Beat Pere d'Aragó, la Beata Ursulina de Parma, Felip d'Alençon i Gerard de Groote foren partidaris del papa de Roma, mentre que Sant Vicent Ferrer, Santa Coleta i el Beat Pere de Luxemburg obeïren el papa d'Avinyó. Generalment, els teòlegs i juristes de l'època adoptaren el punt de vista seguit pels poders polítics del seu país.>>

[ca.wikipedia.org]

Octubre, 17. València. El procurador de les aldees de Teruel presenta al batlle general del regne de València un privilegi del rei Pere el Cerimoniós datat en 1366, confirmant-los privilegis, i li demana que lliure una comunicació formal a tots els oficials reials, per tal que tots respeten i facen respetar l'esmentada confirmació. En la web de la Universitat Jaume I està el document sencer, que és bastant llarg, per cert.

<<Biblioteca de Catalunya. Barcelona. Libro de la Comunidad de Teruel. Ms. 707. Còpia simple de començaments del segle XVII, ff. 73v-78v
Garcia Edo, Vicent. "El Libro de la Comunidad de Teruel (1206-1533)". Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. 1999, pp. 445-448

Sàpien tots quants la present carta veuran, que divendres que ere comptat deset dies del mes de octubre, en l’any de la Natividad de Nostre Senyor mil trecents setanta e sis, comparech devant la presèntia de.l honrat en Francesch Marrades, conseller del senyor Rey, e per lo dit senyor balle general del regne de Valèntia, lo discret en Johan Martínez del Pobo, notario, vehí de Sarrió, qui en lo nom dius scrit, presentà a.l honrat batle, e per mí, Pere Çolivera, notari públich per auctoritat reyal, en presèntia dels testimonis deius scrits, legir et publicar feu un privilegi del dit senyor Rey, en pergamí scrit, et ab lo sagel de la magestat del dit senyor Rey, en cera vermella, ab vetes reyals empendent sagellat, lo tenor del qual se seguex aprés la scriptura infra següent:

Constituhït davant la presèntia de.l honrat en Francesch Marrades, batle general de la ciutat e regne de Valèntia, en Johan Martínez del Pobo, notari, vehí del loch de Sarrió, aldea de la ciutat de Terol, procurador substituhït d’en Sancho Péreç Navarro, procurador constituït de les aldees de la dita ciutat de Terol, e presentà a vós un privilegi del molt alt senyor rey d’Aragó, en pergamí scrit et sagellat ab sagell pendent, la tenor del qual és segons que.s seguex:

Pateat universis, quod nos Petrus, Dei gratia rex Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, dum intra nostri cordis abdita memoriter contemplamus servicia, accepta, et placida per vos, universitatem seu comunitatem aldearum civitatis Turolii et singulares vestros, et alios habitatores terminalis ipsius predecessoribus nostris regibus Aragonum, et nobis multipharie temporibus preteritis exhibita et impensa, quorum contemplacione serviciorum per ipsos predecessores nostros et nos vobis, universe immunitates fori, libertates, franquitates, concessiones et privilegia concessa et indulta existunt; dignum arbitramur et debitum, ut nos ipsis immunitatibus, franquitatibus, privilegiis, libertatibus et foris pro nunc faciamus gaudere eosque uti libere atque frui, sicuti et prout dictis temporibus melius usi estis, licet occasione culpe per vos seu aliquos ex vobis commiso in occupatione de dicta civitate Turolii dudum facta per Petrum olim Castelle regem, qui dictam civitatem et aliquas de dictis aldeis hostiliter occupavit; ipsa privilegia, foros, libertates, immunitates et franquitates possemus pro nunc revocare et rationabiliter infringere, ac alias de eis pro voluntatis nostre libito ordinare, cum ad ea servanda non teneamur propter culpam prefatam eo quia requisiti intus dictam civitatem vos recolligere voluistis, nec citra eius deffensionem solicite incedistis.

Idcirco predictis et aliis rationabiliter ducti, considerantes quod culpa seu ingratitudo huiusmodi non debet servicia preterita abolere, tenore presentis carte nostre cunctis temporibus valiture, immunitates, foros, libertades, franquitates, concessiones et privilegia vobis dicte comunitati aldearum et habitatoribus eiusdem, et aliis de dicta comunitate existentibus et aliorum locorum terminalis vestri indultas et indulta, concessas et concessa, in genere et in specie, coniunctim cum dicta civitate vel divisim, et omnia et singula in dictis privilegiis et concessionibus ac foris contenta et scripta, que in presenti pro repetitis et conscriptis haberi volumus et iubemus, prout tamen eius melius et plenius ac uberius usi fuistis ante occupationem predictam, laudamus, aprobamus, ratificamus et confirmamus. [...]

Datum Valentie, XVIIº die octobris anno a Nativitate Domini millesimo CCCº septuagesimo sexto. Vt. Pp. Et manada et feta la dita letra, lo dit en Johan Martínez del Pobo, en lo dit nom, requès mí, notari, que de totes les dites coses li degués fer et liurar carta pública, per haver memòria en sdevenidor. Presents testimonis fóren a la presentació del dit privilegi, e a la resposta per lo dit honrat batle general, feta al dit privilegi, Bernat Marrades, e en Sancho Coronell, scriptors comorants en València. Sig+num mei Petri Çolivera, auctoritate regia notarii publici Valentie, regentisque scribaniam curie baiulie regni Valentie generalis, qui predictis dum sit ut premititur agerentur interfui eaque ad instantiam dicti Johannis Martínez del Pobo, nomine procuratorio, scribi feci, clausique Valentie, die et anno in prima linea contentis, cum rasis et correctis in lineis IIIª ubi dicitur “Terol”, et in XVIIª, ubi rescribitur “sexa”, et in XXXVª ubi videtur “de Terol. Sig”, et in XXXXVIIª, ubi adaptatus “ira et”, et in XLVIIIIª ubi prospicitur “et adaptatur”, etiam de supraposito in IIª linea, ubi reseratur “empendent”.>>

[jaumeprimer.uji.es]

Entre 1377 i 1381, Morella i les aldees han de pagar a la casa reial 450.000 sous per prèstecs censals.

<<En todo caso, el recurso por parte de las villas al mercado crediticio de la capital solía estar relacionado con demandas repentinas, y traumáticas por su volumen, de la monarquía o del titular del señorío. Era entonces cuando no quedaba otro remedio que hipotecar la hacienda comunal a los magnates de Valencia. Los mismos 10.000 sueldos cargados por Elx en 1383 servirían para subvenir a una petición del infante Juan. Pero sin duda el mejor ejemplo de esta dinámica nos lo ofrece Morella, una villa de realengo, pero cuyas rentas fueron cedidas de forma vitalicia a lo largo del siglo XIV a diversos miembros de la familia real. En el último tercio de la centuria la bailía de Morella retornó a manos de Pedro el Ceremonioso, pero éste y su hijo, el citado infante Juan, acuciados por las deudas y la necesidad de liquidez, fueron alienando en favor del municipio las rentas reales a cambio de dinero al contado. Entre 1377 y 1381 la vila i aldees de Morella entregaron por esta razón a la casa real 450.000 sueldos que obtuvieron de préstamos censales proporcionados mayoritariamente por nobles y ciutadans de Valencia. En efecto, el primer censal, de 12.000 sueldos anuales, vendido el 1 de julio de 1377, se lo quedó por 144.000 sueldos (al 8,33%) un acreedor del infante Juan, el noble habitador de Valencia Pere de Centelles, a quien los jurats de Morella debían pagar su pensión con 12.000 sueldos que percibirían de la bailía. Aún en el mismo mes los jurats de  Morella prometían al rey 156.000 sueldos por el precio de 13.000 de los 16.000 sueldos que le entregaban de peita. El capital para prestar al rey lo facilitaron esta vez dieciséis acreedores, uno de ellos de Sant Mateu, dos de Barcelona y trece de Valencia, aunque estos últimos sólo prestaron 66.000 sueldos [en una nota posa els noms]. La conservación de varios protocolos del notario morellano residente en Valencia Guillem Almudéver, ante el que el síndico de la villa de Els Ports pagaba las pensiones de censales, permite completar esta nómina de acreedores valencianos de este municipio: además de los citados encontramos en 1377 a trece más [i també posa els noms]. [...] En total, ante notario el síndic de Morella y sus aldeas pagó en 1377 pensiones de censal por valor de 38.761 sueldos y 7 dineros (Nota 28: ARV. Protocolos Guillem Almudéver 2.503. [i hi ha un tercer llistat de noms]. Diez años más tarde, en 1387, con algunos cambios en la nómina de acreedores, el municipio de Morella seguía aportando a las arcas de los prestamistas de Valencia 9.400 sueldos anuales [en la nota 29: un quart llistat de noms]>>

[GARCÍA MARSILLA, Juan V. Vivir a crédito en la Velencia medieval. De los orígenes del sistema censal al endeudamiento del municipio. Pàg. 287. Universitat de València. 2002.] books.google.es

1378

Conflicte entre el tribunal del Lligalló de Morella i l'abat del monestir de Benifassà. Pel que sembla, no volien anar a les reunions:

<<Segons dades facilitades per Mn. R. Bruñó, en 1378, havent-se produit un conflicte amb l'abad de Benifazá amb motiu de l'empresonament de vintidós homens d'aquest monestir que's negaven a concorrer al lligalló de Morella, l'infant Martí, qui rebé la protesta del dit abad, va cridar a Valencia el batlle de Morella per a que respongués als cárrecs que se li feien i ordená que'ls llocs que formaven part de l'esmentat lligalló, amb tal de que paguessin certa quantitat pera subvenir a les despeses d'aquest tribunal, no poguessin esser molestats per raó del mateix.>>

[VALLS TABERNER, Fernando (1926): El Tribunal del Lligalló de Morella. Pàg.14. Impr. V. Carceller. Morella.] pdf en  repositori.uji.es

1380

Juliol, 6. Un portellà se'n va a viure a València. Ací tenim la carta que ens envien al poble per tal de comunicar-nos-ho:

“La condició de veí i ciutadà de València (6 juliol 1380)

Als honrats e discrets los justícia, jurats e pròmens del loch de Portell, aldea de Morella. De nós, los jurats de la ciutat de València. Salut e honor.

Certificam-vos que, en lo present dia, En Domingo Vaquer, natural del dit loch, ha renunciat en poder nostre al vehinatge del dit loch e s'és fet vehí nostre e de la dita ciutat, e nós aquell havem reebut o fet escriure per vehí e ciutadà nostre e de la ciutat sobredita per tal com legítimament se és obligat a fer e complir totes e sengles coses les quals cascun ciutadà e vehí de la dita ciutat és tengut fer. E specialment ha transportat de dret o de coratge son domicili e capmajor en la dita ciutat, e ha promés e s'és obligat de transportar de fet lo dit seu domicili ab sa muller e companya dins cert temps, sots certa pena. E sobre les dites coses ha dades bastant fermança, per manera que nós d'ací avant havem a ell per ciutadà e vehí nostre.

Per què, intiman les dites coses a vós e cascun de vós, en deute de justícia requerim e de nostra part pregam que·l dit En Domingo Vaquer hajats e tengats per ciutadà e vehí nostre e de la dita ciutat, e li observets totes e sengles coses que a ciutadà e vehí de la dita ciutat deuen ésser observades. En altra manera, siats certs que per nós seria mantengut e defés e preservat a nostre poder de tot tort e prejudici, segons que·s pertany e és legut, sabets tota vegada nós ésser apparellats vostres justes requestes e pregàries obeir.

Data Valentie VIª die iulii anno a nativitate Domini MºCCCºLXXXº>>”

[RUBIO VELA, Agustín. Epistolari de la València Medieval (I). Pàg. 105-106. Biblioteca Sanchis Guarner. 2ª Edició propietat de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i de Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Montcada i Reixac. 2003] books.google.es

1380

Setembre,7. Juan I fa una sentencia arbitral entre Morella i les aldees que en aquell moment eren dependents de Morella i que pretenien ser independents.  Es pot llegir:

“Attenents diuerses contrasts en temps passats esser suscitats e moguts; e encara vuy son entre la uniuersitat de la vida de Morella de una part, e les uniuersitats de les Aldees de aquella  villa, ço es del Forcall, de Cati, de Vilafranca, de Cinchtorres, de Castellfort, de Portell, e de Vallibona del altre. En especial sobre la jurisdiccio ciuil, e mixt imperi, el exercici de aquells, los quals uniuersitats de les dites Aldees pretenien, e pretenen hauer exercit, e deure esser exercit per los Justicies de les dites Aldees inmediata por lo Senyor Rey...”

[MONFORT TENA, Antonio. Historia de la Real Villa de Villafranca del Cid. p.317 Ajuntament de Vilafranca, 1999]

1380

Setembre, 24. Fragment d'una carta que parla d'un avalot en Morella, i segur que afectava també a Portell, que en aquell moment era aldea seua. Cal dir que aquest llibre és molt interessant perquè en aquestes cartes ens mostra una visió de la València i societat d'aquell moment: jocs il·legals, delinqüència, relació amb els moriscs, etc.

<<Avalot a Morella: el camp front a la ciutat (24 setembre 1380)

A la molt alta majestat de nostre senyor lo rey. Molt excel·lent senyor:

Axí com la vostra magnificència sab mils, aquesta ciutat, e tota altra de gran poble, no ha ne pot haver de si collites d'esplets e criances de bestiars bastants a sa provisió, ans cové que de totes ses contrades, e encara d'altres parts lunyadanes, sia soccorreguda, car en altra manera no poria haver sosteniment ne durada. E per aquesta raó los molt alts reys prececessors vostres e vós, senyor, feren e fes diverses vrivilegis e provisions a favor e sosteniment de la dita ciutat, axí com inhibicions de no traure blats ne bestiars covinents a desfer del regne, e en altres maneres.

Ara, no sabem d'on ne per què, som per aquestes raons en la major fortuna del món, car d'una part los de la ciutat de Xàtiva e de la vila d'Algezira [Alzira], no per necessitat, mas per volentat lur contra expresses privilegis nostres, s'esforcen fer e tenir inhibicions de no traure blats de lur terme per portar ací. E en açò, senyaladament los d'Algezira -parlan ab humil reverència- són tant favorejats per vós, senyor, e per la senyora reyna, que tro ací no havem poguda obtenir justícia, no contrastant que en vostra cort d'alcun temps a ençà hajam tengut síndich contínuament.

D'altra part, com de carns, e senyaladament de moltons, haguéssem e hajam tanta fretura que les gents no·n poden haver, e haguéssem sabut que açò esdevenia per la treta, que·s fahia a palés, dels moltons del dit regne, contra exprés privilegi, lo governador, a instància nostra, tramés en les partides de Morella lo seu lochtinent a vedar la dita treta. E com volgués per justícia usar de son offici, és estat obeït e tractat tan gallardament per los justícia, jurats e poble de la vila -campana repicada e host feta, [...]>>”

[RUBIO VELA, Agustín. Epistolari de la València Medieval (I). Pàg. 108. Biblioteca Sanchis Guarner. 2ª Edició propietat de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i de Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Montcada i Reixac. 2003] books.google.es

Sobre el tèxtil a les darreries del segle XIV.

<<Tot apunta que la manufactura tèxtil experimenta un auge important en tota la zona septentrional del País Valencià (Ports de Morella i Maestrat) a partir de les darreries del segle XIV. Durant els dos últims decennis d'aquesta centúria, i coincidint cronològicament amb el triomf internacional de les llanes del país, trobem diversos indicis d'un increment considerable de l'activitat tèxtil, que ja no es limita a la vila de Morella (de característiques urbanes, o almenys suburbanes) sinó que s'estén també per les diverses aldees provocant importants canvis en la seua estructura productiva.

Precisament en aquests anys (dos últims decennis del XIV) trobem conflictes en diversos pobles al voltant de l'ofici de paraire, que fins en aquest moment havia estat una espècie de monopoli, una funció especialitzada encomanada pel consell municipal a un professional que tenia garantida l'exclusivitat. Recordem que, en origen, les instal·lacions industrials com batans o tintoreries -calderes per al tint- són monopolis senyorials, igual que la resta d'instal·lacions per a la transformació o el comerç (molins, forns, panaderia, carnisseria, etc.). [...]

En aquests pobles del nord valencià el cicle del treball tèxtil es redueix, a banda de la preparació prèvia de la llana, a teixidors i paraires. Es cert que en la vila de Morella trobem de vegades algun veí qualificat com a tintorer, cardador, pentinador o arquejador, però normalment aquestes fases finals de l'acabat dels draps es troben compreses en l'ampli ventall de tasques que caracteritzen l'ofici del paraire.

El principal problema en aquests llocs menuts com Vilafranca, Cinctorres, Vallibona, etc., és la dificultat d'establir categories professionals pel caràcter poc explícit de les fonts. Els notaris de les aldees no solen adscriure una indicació professional als veïns que apareixen als seus registres. A diferència de llocs majors com València o, en menor mesura, Morella, el veïnatge sol ser l'únic identificador que acompaña els noms. Açò no vol dir, però, que no hi haja activitat artesanal. N'hi ha i molta, però moltes vegades a un nivell exclusivament domèstic. [...]

Durant el segle XIV en Vilafranca, com segurament en molts altres llocs menors dels Ports de Morella i el Maestrat, l'art de la parairia, és a dir, l'aprest i acabat final dels draps (espinsar, estirar, tenyir i abaixar), és un monopoli municipal [...] de la mateixa manera que es feia amb d'altres serveis com forns, escrivanies, carnisseries o panaderies -en quests casos perquè els antics monopolis feudals havien estat establits a favor del consell municipal-, o funcions concretes com l'assessor de justicia (normalment un jurista foraster), o en el marc més local, els vedalers, els 'messeguers' (guardià dels blats), el duler, o l'encarregat de tocar les campanes, entre molts altres. La concesió comportava el dret d'exclusivitat en l'exercici d'aquest ofici, però en contrapartida a un preu taxat i amb l'obligació del concessionari de servir bé, i sempre que ho requeriren, els veïns del lloc.>> (pàg.152-154)

[RABASSA VAQUER, Carles (2006): La manufactura tèxtil en l'àmbit rural dels Ports de Morella (segles XIV-XV). Millars. Espai i Història, XIX, pp.151-173. core.ac.uk]

Octubre, 16. Zaragoza. Pere el Cerimoniós ordena als recaptadors del borregatge en el regne de València, que respeten el privilegi atorgaten 1347 als habitants de la ciutat i aldees de Teruel a aquest respecte. Aquest altre document també es pot consultar una mica més amunt, en data 6 de setembre de 1347. Tots dos estan en la web de la UJI.

<<Biblioteca de Catalunya. Barcelona. Libro de la Comunidad de Teruel. Ms. 707. Còpia simple de començaments del segle XVII, ff. 64v-65v
Garcia Edo, Vicent. "El Libro de la Comunidad de Teruel (1206-1533)". Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. 1999, pp. 438-439

Petrus, Dei gratia rex Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie. Fidelibus nostris universis et singulis arrendatoribus, levatoribus et collectoribus iuris vocati del borregatge nobis in regno Valentie pertinentis et eorum locatenentis presentibus et futuris, ac aliis ad quos spectet. Salutem et gratiam. Exponentibus nobis humiliter nuntiis comunitatis aldearum Turolii in nostra curia presentibus, precepimus quolibet universi et singuli habitatores civitatis Turolii et eius aldearum, eo usu antiquitus observato, a tanto tempore citra quod memoria hominum non ocurrit in contrarium, non solverint nec solvere teneantur ius borregagii pro suis ganatis maioribus que mitunt in regnum Valentie, pro exivernando. Et ex privilegio per nos habitantibus et habitaturis in dictis civitate et aldeis, cum carta nostra data Valentie, [octavo] idus septembris anno Domini millesimo CCCº quadragesimo septimo concesso, de quo seu eius transumpto auctentico nobis facta extit prompta fides, idem habitatores dictarum civitatis et aldearum sint franchi, quitii et immunes, a prestatione seu solutione herbatici seu carneratici et montatici in dicto regno Valentie, ratione ovium parideriarum et vaccarum seu equarum eorundem; et de hiis videlicet tam de dicto usu antiquo non solvendi ius borregagii quam contentis in dicto privilegio, sint in pacifica possessione ac ea usi fuerint et uti debeant, ut apparet per quandam literam declaratoriam super dicto iure borregagii per eos non solvendo, factam per Franciscum Marrades quondam baiulum dicti regni Valentie generalem, datum Valentie XXVII die aprilis anno a Nativitate Domini Mº CCCº LXXXº, proxime lapso. Que littera in sui forma nobis fuit exhibita; attamen vos seu aliqui vestrum hiis non obstantibus a predictis habitatoribus dictarum aldearum, aut aliquibus singularibus eorundem dictum ius borregagii et carneragii exhigitis seu exhigere nitimini pro equis, vacis, et aliis ganatis grossis vel aliis que immitunt in dictum regnum Valentie, et inde extrahunt, quod in lesionem privilegii, usus et declarationis ac preiudicium dictorum habitatorum noscitur proculdubio redundare. Quo circa debito a nobis super hiis auxilio, justicie postulato, quia de predictis ut predicitur nobis consitit vobis et cuilibet vestrum dicimus et mandamus, de certa scientia et expresse, sub pena quingentorum morabatinorum auri a quolibet contrafacientem irremissibiliter habendorum et nostro erario applicandorum, quatenus a predictis habitatoribus vel eorum aliquo dictum ius borregagii nec borregagii nec carneragii pro aliquibus eorum ganatis non exigatis, nec vos vel eorum aliquem pro inde molestetis nec aggravetis. Et si aliquis dicta de causa ab eis vel eorum exigistis illud restituatis eis illico et omni mora sublata. Et caveatis quod pro hiis neminem videamus querelantem, quia ultra dictam vos inde fortiter puniremus.

Datum Cesarauguste XVIº die octobris anno a Nativitate Domini Mº CCCº LXXXº primo. Narcisus pmo. Sig+no de mí, Johan Paschual, notario público de la ciudad de Teruel, qui vista la original, aquí me scriví por testimonio. Sig+no de mí, Johan Fortunyo, por actoridat real notario público de la ciudad de Teruel, e por toda la tierra et señoría del señor rey de Aragón, qui vista la present carta original, en su prima figura, aquí por testimonio me scriví. Sig+no de mí, Fortuño de Sessa, notario público de la ciudad de Teruel, por actoridat real por toda la tierra et señoría del señor rey de Aragón, qui el present traslat de la original carta saqué, e con aquel bien e diligentment comprové et fiz, a instancia e requisición del honrado don Gil Domínguez de Ocón, procurador de la universidad de las aldeas de la dita ciudad de Teruel, día viernes ultimo día del mes de febrero, anno a Navititate Domini Mº CCCº LXXXº secundo; et cerré.>>

[jaumeprimer.uji.es]

Agost, 9. El conflicte entre Morella i les aldees no queda oblidat: <<En el contencioso entre Morella y las aldeas, el monarca nombró nuevos árbitros y prohibió taxativamente  que una y otra siguiesen presentando recursos ante el rey, el primogénito o los tribunales de la corte. Aun así, sin embargo, son muchos los folios de los registro de la Cancillería Real del Archivo Real de Barcelona que contienen documentos relativos al largo contencioso de la comarca dels Ports.>>

1383

En un treball de Vicente Pons, titulat "Los Notarios valencianos en época de Pedro IV y Juan I (1351-1396)", n'apareixen tres de Portell. En l'apartat de la web de 1351 posem un quadre amb tots els que trobem de la zona. Ací només posem els portellans:

<<Estudio del notariado en el reino de Valencia de la segunda mitad del siglo XIV a través de los registros de 'notariorum' de Pedro IV (1351-1387) y Juan I (1387-1396), en el Archivo de la Corona de Aragón, su cuantificación (610 nombramientos reales), procedencia, tipo y ámbito del nombramiento, distribución geográfica y relaciones. Todo esto en el contexto de la primera etapa del Colegio de notarios de Valencia. [...]

C: Notarios generales: "per totam terram et dominacionem dicti domini regis, per totam terram et dominacionem"

*Tàrrega no seria un cognom comú en Portell. No descartar que en el manuscrit posara Tarreça. Terriça o Terrissa sí que ho era.

[PONS ALÓS, Vicente (Universitat de València). Los notarios valencianos en época de Pedro IV y Juan I (1351-1396). Aproximación a su prosopografía. pp.31-86. En Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols. Col·legi de Notaris de Catalunya. Barcelona. 2012.] fundacionoguera.com o academia.edu

1386

1386 i s. XV en un document d'Anfós el Magnànim (Arxiu de Cinctorres, **CONSULTAR**) [apareix Portell];

  ***AMPLIAR: Ho diu el Coromines en el ONOMASTICON CATALONIAE i ens ho facilita Santi Arbós via fòrum de internet, veure en 1249***