PORTELL s. XVII (1691, l'any de la Independència)                           www.portell.tk


 

segles

segle XVI

1601-1639

1640-1669

1670-1700

segle XVIII

biblio

Escolano (1611)   Martorell (1627)   L'any de la Independència (1691)   Llistat d'oficis


ANY

REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA

 

1690-91

Balbás, en el seu llibre de la província de Castelló, quan fa referència a aquest any, diu:

<<9 de Febrero de 1691. - Más de tres siglos estuvieron luchando las aldeas que formaban la jurisdicción de Morella, por sacudir la tutela de esta villa. Por los años de 1690, hallándose exhausto el tesoro público, prometióseles que si aportaban veinte mil duros, lograrian sus deseos y se les erigiria en villas reales. A esta invitacion solo respondieron los pueblos de Forcall, Catí, Villafranca, Cinctorres, Castellfort, Portell, Olocau, La Mata y Vallibona, los que al final alcanzaron lo que pretendian por decreto firmado en Madrid en este dia y año.>>

[BALBÁS, Juan A. El libro de la provincia de Castellón. Pàg. 419. (Castellón, 1892). Editorial Maxtor. Valladolid. 2009] http://books.google.es


<<Se solucionó en la segunda mitad del Seiscientos, de forma un tanto atípica, el largo pleito que enfrentaba a Morella con sus aldeas (cuyos más lejanos precedentes cabe rastrear en el s. XIII). Castellfort, Catí, Cinctorres, Forcall, La Mata, Olocáu, Portell, Vallibona y Villafranca alcanzaron su plena personalidad jurídico-institucional en 1691, aunque gracias a un privilegio real que las elevaba a la categoría de villas a cambio de un generoso donativo; otras localidades lo hicieron al obtener su señor la jurisdicción baronal 'gubernatorio nomine'.>>

[PLA ALBEROLA, J. (Universidad de Alicante.) La jurisdicción alfonsina como aliciente para la recolonización del territorio. Pàg. 94. En la Revista de Historia Moderna Nº 12. Universidad de Alicante. Valladolid. 2009] docs.google.com


1691

Gener,9. Tenim un document en el que se’ns donen dades de les despeses de separació dels pobles de Morella. Molts dels pobles hagueren de recòrrer a per poder pagar, a censals o préstecs, carregats en favor de particulars o institucions i, i al clero. Un fragment notarial referent a La Mata diu el següent:

 “Attenent y considerant que, per part del Jurat major del present lloch, fonch proposat que lo Serenissim Rei nostron, en Carlos segon de Austria, que Deu guarde,havia ja concedit Privilegi al present lloch pera que fos Vila y gaudís de la separació de Morella, per donatiu y servici de 20.000 pesos de plata, juntament ab Forcall, Catí, Vilafranca, Cinchtorres, Portell, Vallibona, Castellfort y Olocau; pera la qual y gastos que se havien ofert fer en la petició sobredita, havia sigut forçós el que los més particulars del poble, vista la urgència del donatiu, el haguessen de buscar el diner a censal, com de facto se han buscat de les demés universitats sobredites, 1.840 lliures, y del present clero de la Mata, 700 lliures; y que, pera quitació integra de aquelles y per aque la present universitat pagara les dites cantitats, tan ben empleades en lo servici y donatiu a sa Magestat lo nostre Rey (q.D.g.) fet per la gracia de la separació de la vila de Morella... (AHNM [Arxiu Històric Notarial de Morella] Pere Casanova, A. 1691, enero, 9)”

 I un altre document ens dona un parell de dades molt curioses, una de població i una altra del grau de germanor entre els pobles, que van haver d’ajudar a La Mata a pagar, perquè pel que fos, en aquell moment no podien fer-ho.

 “çó és, lo Forcall, per 112 fochs {foc, u hogar o familia. Los demógrafos suelen asignar un coeficiente de 4,5 personas por familia}, ha pagat per nosaltres, 280 lliures;

Catí, per 138 fochs, 345 lliures;

Vilafranca, per 100 fochs, 250 lliures;

Sinchtorres, per 102 fochs, 252 lliures;

Castellfort, per 63 fochs, 157 lliures;

Portell, per 65 fochs, 162 lliures;

Vallibona, per 94 fochs, 157 lliures;

Olocau, per 63 fochs, 157 lliures, 10 sous;

que tots en ple fan suma de 1.840 lliures...”

Continua dient Eixarch:

<<Constituye el anterior documento, en primer lugar, un claro exponente de la hermandad, unión ymutuo apoyo que reinaba entre los nueve pueblos, fruto, sin duda, de la clara conciencia que cada uno de ellos tenía de la importancia y transcendencia del paso que estaban dando. Por eso no dudaban las ocho aldeas en acudir en ayuda de La Mata que, sea por las razones que fuere, no disponía en aquel momento de la cantidad con que proporcionalmente le tocaba contribuir. Ofrece además un interés especial para el estudio de la demografía de nuestra comarca, de finales del s. XVII. Observamos una lamentable laguna, y es que no figura el número de “fochs” u hogares de La Mata. Afortunadamente podemos satisfacer la legítima curiosidad de nuestros lectores, gracias a una ápoca o recibo de 28 libras, 17 sueldos, 4 dineros que el noble D. Francisco de la Figuera y Monforte (Señor del Lugar de Saranyana, Caballero del Hábito de Ntra. Sra. de Montesa), “baile de la villa de Morella y de su distrito y, como tal, procurador y general administrador de las Peitas reales, confiesa haber recibido del justicia y jurados de la universidad y singulares de la villa de La Mata, de manos del Magnífico Francisco Valero, jurado mayor, por la peyta real de 81 vecinos... pro annata 1691”>>


 I Eixarch ens dona una curiosa dada sobre Portell:

<<Antes de cerrar el capítulo, queremos hacer constar que el caso de La Mata fue similar al de cada una de las futuras villas. Todas -como ya se ha dicho- tuvieron que empeñarse en censales. En cuanto a Portell (AMC [Arxiu Municipal de Cinctorres]. Libre de Consell. A. 1677-1712. 1691, marzo, 22, f. 314):

“...per quant al present nos troba possibilitat per haver de pagar la part que li pertoca, per ço... lo dit lloch farà son carregament censal a quiscuna vila, del diner que li tocarà pagar...”

[*DUBTE: SI LA MATA DEMANA AL DEMÉS POBLES, COM ÉS QUE PORTELL LI DEIXA SI NO EN TÉ NI PER PAGAR-SE ELS D’ELL MATEIX?]

"Nos consta, continua Eixarch, que también Forcall tuvo que recurrir a un censal, de 2.536 libras de propiedad, que cargaron al Rvdo. Clero (AHNM. Llorens Badía. A. 1691, abril, 15, f. 112 v.). Cinctorres pidió prestado al Rvdo. Clero de “la vila de la en Gresola (sic) 3.025 lliures (en junio de 1690) 450 y 275 lliures al clero de Cantavella... (AHNM. José Sorolla. A. 1691, mayo, 6, f. 54 a 62 v)”>>

 [EIXARCH FRASNO, José. La Mata (Els Portes de Morella), p.188. Sant Carles de la Ràpita. Jordi Dassoy, impresor. 1988]


 [També podem trobar la dada poblacional, juntament amb una altra en la que se’ns donen tots els llocs que estaven compresos en el Bailío de Morella*, en: MONFORT TENA, Antonio. Historia de la Real Villa de Villafranca del Cid. p.461. Ajuntament de Vilafranca. 1999]

 ·      El Bailío de Morella comprendía, no sólo los lugares que constituían la Universidad de su nombre, sino también otros pueblos alejados a la misma. Los que dependían de su jurisdicción eran los siguientes: Morella, Herbés Subirans, Hervés Susans, Castell de Cabres, Bojar, Puebla de Benifazá, Ballestar, Puebla de Alcolea, Chiva, Palanques, Ortells, Zorita, El Forcall, La Mata, La Todolella, Sarañana, Villores, Ares, Culla, Benasal, Adzaneta, Vistabella, Benafigos, Molinell, Torre en Besora, Catí, Villar de Canes, Coratxá, Bel, Fredes, Cinctorres, Portell, Villafranca, Castellfort y Vallibona.


1691

Febrer,9. Carlos II decreta la separació de Morella. Eixarch ens diu que només es conserven la de la Mata, la de Vilafranca i la d'Olocau. Entre la de la Mata i la de Vilafranca, intentarem reconstruir la de Portell. Les trobem als llibres d'Eixarch i de Monfort. Monfort, a més, ens dona també la traducció:

(Foto J. Gumí. Privilegio de erección en Villa Real (de la Mata). A. 1691 (AMM). Del llibre de la Mata d'Eixarch.

IN DEI NOMINE AMEN. PATEAT CUNCTIS QUOD NOS CAROLUS DEI GRATIA REX CASTELLAE ARAGONUM, Legionis utriusque Siciliae, Hierusalem, Hungariae, Dalmatis, Croatiae, Navarrae, Granatae, Toleti, Valentiae, Galletiae, Maioricarum, Hispalis, Sardiniae, Cordubae, Corcicae, Murtiae, Giennis, Algarbis, Algecire, Gibraltharis, Insularum Canarie, necnon Indiarum Orientalium et Occidentalium, Insularum ac Terrae firme Maris Oceani; Archidux Austrie, Dux Burgundie, Brabantiae, Mediolani, Athenarum et Neopatrie, Comes Absburgis, Flandrie, Tirolis, Barcinone, Rosillionis et Ceritaniae, Marchio Oristani, et comes Goceani.

Humanae leges quae vitae rationem distinxerunt hoc precipue animadverterunt ut unaquaeque Provintiae et unaquaeque colonia suos limites habent, ut in eis regendis privata jura sanctiuntur ne quis quemquam gravaret, sed omnia suo ordine gradirentur. Sane cum pro parte dilectorum et fidelium nostrorum proborum hominum Loci de (La Mata / Villafranca), sito et comprehenso sub Jurisdictione Justitiae nostrae villae de Morella in praefato nostro Valentiae Regno fuerit Maiestati nostrae humiliter supplicatum, ut dictum Locum et eius Territorium et jurisdictionem (omnimo dominio / omnimodam in eo) exercendam ab hinc tam Civilem quam Criminalem, altam et baxiam, merum et mixtum Imperium impositiones et contributiones quascumque a dicta villa de Morella in totum separare, segregare et dismembrare, ipsumque Locum de (La Mata / Villafranca) in Villam Regalem separatam ab eadem Villa de Morella instituere, erigere et extollere dignaremur cum privilegiis, gratiis, praeminentiis, superioritatibus, praerogativis, immunitatibus, honoribus et concessionibus generice aliis Villis Regiis dicti Valentiae Regni concessis.

Nos vero qui Locorum nostrorum incolarumque et habitatorum eorundem commodum, pacem et quietem (ut par est) desideramus cum similes gratias cedant in commodum, pacem et quietem vassallorum nostrorum et faciliorem praebeant Justitiae administrationem, libenti quidem animo concedere solemus et multo libentiori cum de nobis benemerentur, ut vicini et habitatores dicti Loci de (La Mata / Villafranca), quanto etiam honoratiores fuerint vassalli, tanto Regia dignitas magis elucescit. Hinc fit quod dicti loci supplicationi benigne modo et forma infrascriptis duximus annuendum. Tenore igitur praesentis nostrae chartae cunctis perpetuo temporibus firmiter valiturae de nostra certa scientia Regiaque authoritate deliberate et consulto ac de nostra Regiae potestatis plenitudine per Nos et omnes Haeredes et Successores nostros Reges Aragonum quoscunque supradictum locum de (La Mata / Villafranca), villam separatam a villa Morella facimus, separamus, erigimus, extollimus, constituimus et creamus.

Ita videlicet quod ab hinc perpetuo dictum Locum de (La Mata / Villafranca) dici, nominari, tractari et reputari debeat, et sit Villa Regalis separata et distincta a dicta Villa Morella, tam (de / in) iurisdictione quam in terminis et territoriis, montibus, pascuis, pasturis, aquis, ademprivis, contributione et aliis modo et forma contentis in infrascriptis Capitulis per Joannem Baptistam Penarroja Sindicum Locorum de Orcajo, Cati, Villafranca, Sinchtorres, Castellfort, Portell, Olocau, La Mata et Vallibona*  nobis oblatis et iuxta decretationes in fine cuiuslibet eorum appositas quorum et quarum tenores sunt qui sequuntur.”

*Sorita, tal com ho diu Eixarch, ho aconseguirà més endavant, i no perquè no ho van intentar sinó per impossició de Morella.

Traduït, aquest fragment, vindria a dir el següent (segons Monfort):

“De esta manera, naturalmente, de ahora en adelante ypor siempre {perpetuamente} al dicho lugar de Villafranca se le deba nombrar, llamar, tratar y reputar y sea villa Real separada y distinta de la mencionada villa de Morella, tanto en la jurisdicción como en sus lindes y territorios, montes, caminos, pastos, aguas y sobre todo en la contribución y otras cosas según el modo y manera dichos en los capítulos abajo escritos entregados a Nos por Juan Bautista Peñarroja, síndico de los lugares de El Forcall, Catí, Vilafranca, Cinctorres, Castellfort, Portell, Olocau, La Mata y Vallibona y según los decretos que al final de cada uno de los capítulos se añaden; los contenidos de unos {los capítulos} y de otros {los decretos}, son los que siguen.”

El document original continua (seguim la versió de Vilafranca, que Monfort ens la dóna més completa, ja que Eixarch només ens posa el principi, també en castellà, com a Vilafranca):

"Primeramente que su Magestad se sirva erigir {usando de su regalía} los dichos lugares en villas separándolas totalmente de la jurisdicción y contribuciones de Morella, de tal suerte que entretanto Morella no ganare el pleyto pendiente o ganándole su Magestad a favor de su regalía no pueda oficial alguno de la villa de Morella exercer jurisdicción alguna, ni hazer contribuir a dhos [dichos] lugares como cabeza de partido, ni en otra forma abdicándose su Magestad de si y de sus Reales sucesores de poder conceder lo contrario en tiempo alguno. Plaze a su Magestad.

II. Que en cada uno de los dichos lugares haya Tribunal y Justicia que exerza jurisdicción Civil y Criminal alta y baxa, mero y mixto Imperio según la exercen los Justicias, y además officiales Reales en las demás villas Reales del Reyno y que de las sentencias que dieran solamente puedan appelar a las Governaciones de Valencia o Castellón o Real Audiencia. =. Plaze a su Magestad.

III. Que d{ic}hos lugares erigidos en villas gozen en adelante de todos los privilegios y gracias, prerrogativas, exempciones y praeminencias que gozan y acostumbran gozar las demás villas reales del Reyno según derecho, fueros y privilegios usos y buenas costumbres del, y conserven los que al presente tienen y gozan en quanto no fueren contrarios a la gracia de la separación. Los quales su Magestad les confirma quesy en comun les gozan. Plaze a su magestad, con tal no se entienda en esto voto en cortes ni que entren ellas ni en la suerte de los officios de la diputación.

IIII. Que los justicias y jurados de cada lugar de los separados erigidos en villas puedan conceder a sus vecinos cada uno en su territorio, las franquezas que acostumbran conceder la villa de Morella y otras villas reales del Reyno de Valencia. = Plaze a su Magestad.

V. Que su Magestad sea servido conceder a cada lugar erigido en villa que pueda hazer y componer su Consejo Particular del número de personas que al presente cada lugar tiene, según como acostumbra nombrarlas y eligirlas y que pueda tener y hazer cada lugar un Consejo General de treinta hombres y que los Consejo General y Particular sean y se entiendan con intervención y assistencia del Justicia y las proposiciones sean del jurado primero y que el Consejo General de cada lugar pueda nombrar abogado y procurador fiscal. Plaze a su Magestad.

VI. Que su Magestad conceda a dichos lugares erigidos en villas la Insaculación, como la tiene la villa de Morella y demás villas reales del Reyno con el salario que les señalaren. Plaze a su Magestad.

VII. Que su Magestad conceda que los delitos cometidos, y que se cometerán en los términos de dichos lugares por los quales se hayan de fulminar processos, e imponer penas de muerte, mutilación de miembro, tortura, galeras perpetuas o temporales, o azotes en estos casos y cualesquiera de ellos pueda el Justicia de aquella hacer y fulminar los processo convenientes mediante escrivano y con el Consejo General y parecer de su Assessor que sea perito en derechos puedan conocer y conozcan sobre dichos casos y dar sentencias en ellos, levantar horca y rollo* según fueros y costumbres de las villas reales. Plaze a su Magestad.

*El 'rollo' (o 'costell') era semblant a la "picota". Solien ser unes columnes de pedra on s'humiliava als delinqüents comuns. Per ací, en algun poble com Vilafranca i La Cuba, ens comenten que queden restes del "pelleric", que venia a tenir una funció semblant. Ací, un blog on en parla i posa fotos:

VIII. Que su Magestad conceda a los justicias de dicha villas que puedan y tengan facultad de remitir e indultar y perdonar toda pena con el parezer de su Assessor consultado el Abogado fiscal ajustandose a los fueros y costumbres de las demás villas Reales. Plaze a su Magestad.

IX. Que su Magestad conceda a cada una villa su bayle distincto y separado nombrado por su Magestad con el salario que hoy tienen los tenientes de bayle en cuyo poder juren los officiales de cada una de ellas y que dichos bayles tomen la quenta de cada un justicia de los emolumentos de su Corte de la porción que tocare a su Magestad. Plaze a su Magestad con tal que el nombramiento de bayles de las aldeas después villas mientras viviere el bayle general de Morella, que oy es don Francisco de la Figuera se le debe mantener en la possession en que está de nombrar thenientes de bayle en cada villa para que continúen en su exercicio, como hasta ahora, pero después de la vida del dicho bayle don Francisco de la Figuera, nombrara su Magestad bayle en cada villa con el mismo salario que hoy goza el theniente para que exerca lo que hoy exerce el theniente y los demás bayles de las villas reales del Reyno de Valencia ni dependencia del bayle de Morella.

X. Que su Magestad les conceda tener dos votos en Cortes y que todos los dichos lugares eligan personas que tengan e exerzan dichos votos. No ha lugar lo que se suplica en este capítulo.

XI. Que su Magestad les conceda un comun para su defensa y que este forme capítulos de buen govierno con la aprobación de la Real Audiencia, o governador de Valencia, u del de Castellón de la Plana. No ha lugar tampoco lo que se pide en este capítulo.

XII. Que su Magestad se sirva proveher y mandar que la pena de los [que] contravinieren a la prohibición en los tiempos de entrar y erbajar y pastar en los bosques comunes no exceda de sesenta sueldos entre los mismos vecinos, y que se haya de executar por lo justicia de cada lugar del vecino que contraviniere. Plaze a su Magestad con tal que esto se entienda en los bosques particulares de cada aldea; pero que en los de Vallivana y otros que pretende la villa de Morella son suyos sigan su justicia.

XIII. Que su Magestad se sirva de ofrecer por su Real benignidad restituir de su Real Hacienda la cantidad de los veinte mil pesos conque sirven en caso que la villa de Morella ganare el pleyto y subcumbiese el procurador fiscal de su Magestad pues quedan reservados los derechos en dicha gracia y que se ponga clausula en los privilegios de eviccion y saneamento y que los fiscales reales les defenderán y procurarán mantener como propio de su officio. Plaze a su Magestad que se les de despacho regular de eviccion en la forma que contendrá el que se les dará aparte.

XIV. Que su Magestad sea servido proveher y conceder a los dichos lugares respectivamente estos capítulos como comprehendidos en dicha gracia, pues se hizo refiriéndose su Magestad al último memorial mandando se entreguen los despachos necesarios libres de sello y mediannota según y como tienen suplicado. Que paguen derechos que debieren por estas gracias."

I continua, una altra vegada en llatí, i tornem a tenir les dues versions, la de La Mata i la de Vilafranca:

"Quae quidem Capítula, decretationes, gratiae, privilegia et concessiones et omnia et singula in eis contenta concernentia et concernentes separationem dicti Loci de (La Mata / Villafranca) a Villa de Morella et illius Jurisdictione Civili et Criminali alta et baxia, mero et mixto Imperio regimine,  (gubernio / gubernacio) et contributione et erectionem dicti Loci in Villam Regalem penitus, et omnino distinctam et separatam a dicta Villa de Morella, ut ab hinc per Nos et omnes Reges Aragonum Haeredes et Successores nostros, de nostrae Regiae potestatis plenitudine qua fungimur in hac parte, et omnibus aliis viis, modis et formis quibus de iure vel de facto possumus et valemus, confirmamus et approbamus Locumque praedictum de (La Mata / Villafranca) separamus a Jurisdictione (praedictae Villae / praedicte villa) de Morella et in Villam Regalem erigimus et extollimus, facimus, constituimus et creamus, et a Villa de Morella et eius Jurisdictione, regimine, (gubernio / gubernacio) et contributione distinctam et separatam esse volumus, decernimus, promittimus et bona fide convenimus per Nos et Successores nostros Regis Aragonum nullo unquam tempore revocare, immo intentum aperientes nostrum dicimus et consentimus omne id et quidquid in praeinsertis Capitulis iuxta eorum decretationes continetur esse validum et firmum.

Tribuentes et committentes dicto Loco de (La Mata / Villafranca) totum illud ius, robur et firmitatem quam de Regia potestatis plenitudine, vel quavis alia causa et ratione possumus et valemus. Et quo ad Jurisdictionem Civilem et Criminalem altam et baxiam, merum et mixtum Imperium, quam concedimus et attribuimus dictae Villae de (La Mata / Villafranca) sive eius Justitiae et Officialibus dicimus et statuimus esse talem et tantam, quae, qualis et quanta concessa fuit et est Justitiae et alliis officialibus Regiis dictae Villae de Morella.

Decernentes, volentes et mandantes quod deinceps quo ad dictam Villam de (La Mata / Villafranca), et illius terminem et territorium et personas ibi commorantes ceset omnimo Jurisdictio Justitiae, Juratorum et aliorum Officialium dictae Villae de Morella.

Auferentes ab eis dictam Jurisdictionem, usum et exercitium illius et eandem qua hactenus usi sunt penes nostram Regiam Coronam, reasumentes de novo, concedimus exercitium omnimodae Jurisdictionis Civilis et Criminalis, altae et baxiae, meri et mixti imperii Officialibus dicti Loci de (La Mata / Villafranca) iuxta tenorem supra insertorum Capitulorum et eorum decretationes in eo creandis.

Ita quod nulla superioritas, nec maioritas remaneat dictae Villae de Morella, nec illius Officialibus super dictam Villam de (La Mata / Villafranca) nec Officialibus eiusdem; immo dicimus et iubemus quod praedicta Villa de Morella et Villa de (La Mata / Villafranca) quo ad terminos et Territoria iuxta confrontationes (huc usque / hueus que) observatas et delineatas; et si opus fuerit per Commissarium a nobis nominatum aut per Locum tenentem generalem nostrum et Regiam Audientiam praefati nostri Valentiae Regni designadas, et determinadas et quod Jurisdictionem Civilem et Criminalem, altam et baxiam, merum et mixtum Imperium penitus et omnino distinctae et separateae remaneant et omnia et singula in supra insertis Capitulis eorum quolibet contenta et specificata iuxta tamen decretationes et responsiones praedictas dictae Villae de (La Mata / Villafranca) concedimus, (consentimus et liberaliter elargimur nostraeque huiusmodi concesionis) consensus et largitionis munimine seu praesidio roboramus et validamus auctoritatem que nostram in eisdem, et quolibet eorum inter ponimus pariter; et decretum (non obstantibus quibuscunque privilegiis gratiis, concessionibus, aliis) per Nos vel per Serenissimos Reges Aragonum, praedecessores nostros dictae Villae de Morella concessis (quorum tenores hic volumus haberi pro expraessis) neque consuetudine seu possessione praedictam Villam de Morella praetensa, vel praetendenda quoniam Nos cum praesenti nostra charta omnibus illis abrogamus et derogamus in quantum huic nostrae Regiae voluntati sunt contraria, atque repugnantia, dummodo in coeteris in suis robore et firmitate remaneant.

Hanc igitur separationem dicti Loci de (La Mata / Villafranca) a dicta Villa de Morella et erectionem eiusdem in Villam Regalem distinctam et separatam a dicta Villa de Morella facimus et concedimus eidem Villae de (La Mata / Villafranca), sicut melius dici potest et intelligi ad suum sanum, sincerum et meliorem intellectum.

Volentes et expresse decernetes quod praesens nostra gratia et concessio sit, et esse debeat dictae Villae de (La Mata / Villafranca) cunctis perpetuo temporibus stabilis, realis, valida atque firma, nullum que in (iudicio / indicio) et extra sentiat diminutionis obiectum deffectus incommodum aut (noxae / nosca) cuiuslibet alterius detrimentum, sed in suo semper robore et  firmitate persistat.

Sine tamen praeiudicio (Juris / Furis) Villae de Morella (si quod ei competit) et litis pendentiae, quae (ad praesens dicitur / adpraesens ducitur) in nostro Sacro Supremo Regio Aragonum Consilio inter ipsam Villam de Morella, ex una, (et) nostrum Regii fisci et Patrimonii Procuratorem, parte ex altera, super huiusmodi separatione et erectione. Et etiam sine praeiudicio praetensionis deductae per Sanctam Ecclesiam Cathedralem Turolis super scribaniis dictarum Aldearum.

Quapropter universis et singulis praemissorum Regnorum, dominiorum et Terrarum nostrarum Viceregibus, Locumtenentibus et Capitaneis Generalibus, Gerentibusque vices nostri Generalis Gubernatoris seu id Officium Regentibus. Nec non admodum Illustri Duci, Illustribus Ducibus, Marchionibus, Comitibus, Vicecomitibus, Baronibus, Nobilibus, Militibus et Generosis personis et aliis quibuscumque Officialibus et Subditis nostris quacumque auctoritate officio, jurisdictione (et praeminentia fungentibus et functaris ubinis in omnibus Regnis et ditione) nostro constitutis et constituendis, praesentibus et futuris, dicimus, praecipimus et iubemus ad incursum nostrae (Regiae) indignationis et irae poenaeque florenorum auri Aragonum mille nostris Regiis inferendorum aerariis quod praedictum Locum de (La Mata / Villafranca) pro Villa Regali distincta et separata a dicta Villa de Morella, separationem ac erectionem praeinserta Capitula, et omnia et singula in eis et quolibet eorum contenta iuxta tamen seriem, continentiam et decretationem et responsionem praeinsertam Probis hominibus et Habitatoribus Loci de (La Mata / Villafranca) et ab hinc Villae de (La Mata / Villafranca) teneant firmiter et observent tenerique et inviolabiter observari faciant per quoscumque. Ita quod (omni dubio, contradictione et sinistra interpretatione cessantibus) praedicti Probi Homines et Habitatores dicti Loci de (La Mata / Villafranca) et ab hinc Villae de (La Mata / Villafranca) gaudeant et gaudere possint firmiter omnibus gratiis, privilegiis praeminentiis, superioritatibus, (prae rogatibus, inmunitatibus), honoribus et concessionibus, generice omnibus aliis Villis dicti nostri Valentiae Regni concessis, pro ut superius Capitulis et decretationibus in eis decriptis apparet. Et illi ad quos spectat dictos Probos Homines Villae de (La Mata / Villafranca) in possesionem corporalem, realem et actualem seu quasi huiusmodi nostri Privilegii, gratiae et concessinis ex nunc ponant et inducant (omnimoda consulta contradictione et interpretatione cessantibus) possitosque et inductos manuteneant et defendant contra cunctos et non contrafaciant vel veniant aut aliquem contrafacere vel venire permittant ratione aliqua sive causa, si officiales et subditi nostri praedicti gratiam nostram charam habent, ac praeter irae et indignationis nostrae incursum poenam praeappositam cupiunt evitare.

Volumus autem, et expraesse iubemus quod antequam hoc privilegio utantur, illud praesentare teneantur in officio Secretarii nostri Regestri gratiarum ut ibidem praemissorum ratio sumatur, de quibus per annotationem dicti Secretarii in eodem factam constet quod si praedicta intra quadrimestre a die datae praesentis non adimpleverint personae seu personis ad quam seu quas huiusmodi privilegii executio spectat, dicimus et mandamus quatenus praesentem gratiam non admittant, quia eam nullius roboris et valoris esse declaramus.

In cuius rei testimonium praesentem fieri iussimus nostro Regio communi (sigillo) impendenti munitam.

Quod fuit datum et actum in Oppido nostro Matriti, die nona mensis februarii, (anno a) Nativitate Domini Millesimo sexcentessimo nongessimo primo. Regnorumque nostrorum vigesimo septimo.

Sig-num Caroli, Dei gratia Regis Castellae, Aragonum, Legionis utriusque Sicilie, Hierusalem, Hungariae, Dalmatiae, Croaciae, Navarrae, Granatae, Toleti, Valentiae, (Galletiae), Maioricarum, Hispalis, Sardiniae, Cordubae, Corcicae, Murtiae, Giennis, Algarbii, Algezirae, Gibraltharis, Insularum Canariae, necnon Indiarum Orientalium et Occidentalium, Insularum ac Terrae firmae Maris Oceani; Archiducis Austriae, Ducis Burgundiae, Brabantiae, Mediolani, Athenarum et Neopatriae, Comites Absburgii, Flandriae, Tirolis, Barcinone, Rosillionis et Ceritaniae, Marchionis Oristani, et Comites Goceani, qui predicta laudamus, concedimus et firmamus.

YO EL REY

Testes qui praemissis interfuerunt sunt Illustres D. (Inicus Fernandez de Velasco / Ynicus Ferris de Velasco), Comestabilis Castellae, Aeconomus maior, D. Dominicus de Haro, Comes de Monterrey et Dominus Antonius de Toledo, Dux Albae, a cubiculo suae Maiestatis.

Sig-num D. Joseph de Molina, Militis Ordinis et Militiae Sancti Jacobi S. C. et Regiae Maiestatis Consiliarii et Secretarii in S. S. R. [Sacro Supremo Regis] Aragonum Consilio, eiusque auctoritate per totam terram et dictionem suam publici notarii, qui praedictis una cum praenominatis testibus interfuit eaque de eiusdem Maiestatis mandato scribi fecit et clausit. (Rúbrica)"

La transcripció que ens fa Eixarch, del de la Mata, acaba així:

"A. 1691, 14 de febrero. In reg. Valentiae, XIII, f. XVII. Erige V. Magestad en Villa Real al Lugar de La Mata, en el Reyno de Valencia y le separa de la Jurisdicción de la Villa de Morella, en la forma aquí expresada.

Et a iure sigilli ter millè nongentos septuaginta et septem (3977) solidos et decem et octo denarios. Consultado.

Registrat en la primera mà de Lletres y Privilegis de la Cort de la Batlia General de València e del Trast del Real Patrimoni de sa Magestad, del any 1696. Andreu Matoses, notari y scrivà del Real Patrimoni de sa Magestat."

I el de Vilafranca, de Monfort, d'aquesta manera:

"Dominus Rex mandavit mihi Dn. Josepf de Molina in cuius posse sua Maiestas concessit et firmavit Visa per Dn. Ildefm. de Guzman thes glem, Rull Marymom Borgia et Oscariz ae me pro consse. gli.

Vt. Ildefs. de Gso. Thes. No debe una armata por haber importado

Vt. don Fos Rull R. mas el derecho de sello.

Vt. don Felix de Mary Mon

Vt. de Borgia

Vt. Ozcaris Reg.

V. Mag. erige en villa al lugar de Villafranca en el Reyno de Valencia y la separa de la jurisdicción de la villa de Morella en la forma aquí expresada."

Que escriu Monfort traduït com:

"El Señor Rey me lo mandó a mí, don José de Molina en cuyo poder su Magestad concedió y firmó el visa por don Ildefonso de Guzmán, tesorero general, Rull [don José], Marymon [don Félix], Borgia [don Francisco] y Oscariz y yo [don José de Molina] como conservador general.

Ildefonso de Guzmán, tesorero general. No debe un armata por haber don José Rull importado más el derecho de sello. Don Félix de Marymon, don Francisco de Borgia, Oscariz.

I acaba:

"S'iure sigilli fer mille nongentos septuayta et septem [3977] solides et decem et octo denarios.

Bernard Pusol Locumty su officio Psoty [locumtenens in officio protonotarii] (rúbrica).

Reg. en la primera ma de lletre y Privilegis de la cort de la Bailia Gl y del trat del Real Patrimoni de fa Mag del any MDC Noranta sis.

Andreu Matoses Yf del R. de sa Mag."

[EIXARCH FRASNO, José. La Mata (Els Ports de Morella). Document Annex XV, División del término de La Mata, por el Real Comisario, D. Ventura Ferrer y Milá. p.346-348. Sant Carles de la Ràpita, Jordi Dassoy, impressor. 1988]

[MONFORT TENA, Antonio. Historia de la Real Villa de Villafranca del Cid. p.431-439. Ajuntament de Vilafranca. 1999]


En aquell moment, i tal com diu Eixarch, la comarca quedaria així: Morella com a cap i matriu de tota la comunitat, 9 aldees com acabem de dir, llocs de de senyoriu eclesiàstic com l’Abat del Monestir de Santa Maria de Benifassà (Ballestar, Bel, Boixar, Castell de Cabres, Coratxar, Fredes i la Pobla de Benifassà) i de senyoriu civil de cavallers diversos (Herbers Jussà, Ortells, Saranyana, Sorita, La Todolella i Villores), alguns eren carrers de Morella (Palanques, Saranyana i Xiva) i altres ravals de Morella (Herbers Sobirans, La Pobla d’Alcolea i Salvassòria) Tot lo qual es pot veure en un mapa fet per J.Sabater l’any 1990 en la pàg 409 del llibre de la història de Forcall d’Eixarch. Tots aquestos 26 pobles estaven sotmesos a Morella i regits per unes mateixes lleis, els “Establiments generals, privilegis i sentències reials”

[EIXARCH FRASNO, José. Forcall y Pueblos de la Comarca dels Ports. Trabajos Históricos (1966-1993), p.409. Ayuntamiento de Forcall. 1994]


Una altra lectura ens la dóna Antonio Melià Lloréns en una web de Catí, que creiem que és comparable al que deurie passar a Portell:

"Sería finalmente durante el reinado de Carlos II cuando se consumaría este anhelado sueño de alcanzar su liberación e independencia, que llegó precisamente por la necesidad imperiosa que tenía la Corona de recabar fondos para llevar adelante la maltrecha economía estatal. Así, de todas las aldeas sometidas a la jurisdicción y contribución de Morella, solicitaron acogerse a tal gracia Catí, Castellfort, Villafranca, Portell, Cinctorres, Forcall, La Mata, Olocau y Vallibona. Nueve en total, que previa la aportación de 20.000 libras al erario real pasarían a constituirse en villas reales. Este Real Decreto se firmó en Madrid el 9 de febrero de 1691, actuando de valedor en representación de los intereses de las distintas aldeas Juan Bautista de Peñarroja.

Jubilosa fecha para la historia de estos nueve concejos, que vieron fructificar felizmente su eterno propósito de disponer de jurisdicción propia en sus asuntos particulares, sin ingerencias ajenas. Como consecuencia de ello, Catí dispuso desde entonces de nuevo Justicia, el cual juraría anualmente su cargo durante la Misa Mayor del día de Navidad de manera solemne ante sus convecinos; que entendería tanto en asuntos civiles como criminales. Hasta entonces su rango sólo le permitía intervenir en las primeras diligencias, trasladando posteriormente las causas al Justicia Mayor de Morella, quien se hacía cargo de todos los procesos, salvo de los de escasa importancia, siendo a la postre quien elegía a aquel una vez nombrado.

Para llevar a efecto el Real Decreto de segregación fue nominado D. Ventura Ferrer i Milán, Barón de la Serra d'En Garcerán y Pobla Tornesa. Con su presencia Catí celebró de forma unánime y fervorosa este singular evento, programando para ello unos festejos extraordinarios, que tendrían lugar los días 25 y 26 de julio de aquel mismo año, festividad de San Jaime y Santa Ana, con participación de todo el vecindario, que gozó con justificado entusiasmo de la independencia y autonomía de su pueblo."

[fortunecity.com]


Eixarch, en el seu llibre de Forcall ens fa una cronologia del procés d’independència.

- 17 d’abril de 1233. Blasc d’Alagó done la 1ª carta pobla a Morella a fur de Sepúlveda i Extremadura.

- Jaume I confirme la carta de població sense fer menció a l’esmentat fur.

- Els reis afavoreixen Morella com a cap estratègic d’una comunitat situada en la confluència de tres regnes i envoltada per tot arreu per les ordes militars de l’Hospital i el Temple (després Montesa).

- Els 26 nuclis de població són considerats aldees, carrers, llocs de senyoriu eclesiàstic o militar.

- Morella exerceix el govern, l’administració i la justícia.

- A finals del s. XIII s’inicien les protestes.

- Dels 1327 al 1387 (regnats d’Alfons el Benigne i de Pere el Ceremoniòs), forta crisi de relacions entre la vila i les ‘aldees’: demanen intervenir en la imposició i repartiment de les contribucions en tots els afers que els afectaven.

- 1330. Elionor de Castella afavoreix les ‘aldees’ amb 4 disposicions.

- 1358. Primera independència.

- 1361. Sentència Arbitral entre vila i ‘aldees’.

- 1367. L’infant Joan (fill de Pere el Cerimoniòs) dicte a Pina sentència “per posar en estament la vila de Morella e lo loch del Forcall”.

- 1368. Els morellans han de pagar 11.000 sous al Forcall per haver cremat vinyes i arbres fruiters.

- 1369. Renovació de la independència, i fixació de les atribucions dels llocstinents de justícia de les ‘aldees’.

- 1389. Joan I promulga a Monçó la sentència més sàvia i completa.

- Les aldees lluiten al bàndol contrari a Morella (1410-1412) a favor del príncep de Viana.

- Primer terç del s. XVI, les Germanies, contra l’emperador Carles.

- 1545. El Forcall té batlle amb privilegi del rei.

- 1582. Sorita inicia un plet contra Morella, que durarà 67 anys (amb més de 12.000 fulls, i que va ser 20 vegades conclòs, però desacordat per Morella).

- 1587, 1601, 1612. Cinctorres i el Forcall sol·liciten ser viles.

- 1648. Morella evita la publicació del privilegi de passar a ser viles ja signat pel rei.

- 1649. Es torne a sol·licitar ser viles.

- 1671. Els síndics de les aldees es reuneixen a Benassal sol·liciten novament la gràcia, però torna a ser infructuosa. Morella pretén fins i tot fer pagar les despeses del seu síndic a Madrid.

- 1690. Reunió de les ‘aldees’ a Ntra. Sra. de la Font de Castellfort i a Cinctorres.

- 1691. Les ‘aldees’ són novament representades pel notari vilafranquí, Joan Batiste Penarroja. Dipositen 1.840 lliures a València.

- El 9 de febrer de 1691, finalment, Carles II firma el privilegi. Les ja viles celebren una setmana de festa a cadascuna d’elles.

[EIXARCH FRASNO, José. Forcall y Pueblos de la Comarca dels Ports. Trabajos Históricos (1966-1993). p. 419. Ayuntamiento de Forcall. 1994]


1691

Juny, 18. Eixarch, en el llibre de Forcall ens diu com van anar les formalitats i actes més importants per rebre al Reial Comissari en sa comissió.

 Quan va venir el Comissari Reial, es feien cerimònies on acudien la resta del pobles afectats, i que duraven tota una setmana. I el que feine en aquesta setmana ho sabem perquè ens ha quedat un parell de lligalls, un a Vilafranca i l’altre a La Mata. El programa debia ser molt semblant en tots els pobles:

 ·      1er dia (18 de juny). “Acte de arribo a Vilafranca del Real Comissari, entre les 7 i 8 horas de la vesprada, venint de la vila del Forcall, ab sa comitiva y tribunal”.

 ·      2on dia (19 de juny). “.Nominació de trompeta. Provisió de pregó: “per a demà, a les 9h del matí acudeixquen tots los vehins a la Parroquial Iglesia, a la misa conventual a hoyr publicar la Real Comissió...sots pena de 10 lliures”.

 ·      3er dia (20 de juny). “Lo real Comissari, constituhit personalment en la iglesia, poch ans de la misa conventual, en presencia de la marchor part del poble...manà al seu escrivà donés lectura al Real Privilegi y Real Comisió. Misa cantada y, abans de cantarse los Sancts Evangelis, Jurament en mà y poder del Batlle, sobre un misal que aquell tenia ubert en les mans, estant al peu del altar machor, dels nous Justicia, y Llochtinent, Jurats, Mustaçaf y Llochtinent y Sindich.

 ·      El mateix dia. “Poseció donada al Justicia en la Cort de la Sala de la Vila, plantar lo Costell (Pellerich) ["rollo" en el document] en la Plaça Major, per lo Justicia. Pregó que ‘ningú sia gosat desplantar y derrocar lo dit costell, sots pena de la vida’. Plantació de Forques [a Vilafranca, prop del Portal dit del Collado, passat la basa], fetes de cal y canto, penchà d’un Ram. Pregó que ‘ninguna persona sia gosada desplantar ni derrocar les forques ni despenchar lo Ram, sots pena de la vida, despenchar lo Ram’”.

 ·      El mateix dia. “Poseció dels Jurats (en la Casa del Concell). Poseció del Forn, de la Carniseria, de pes y Mesures (en la Carniseria), del Hostal y Hostalatge, de la Taverna del vi, de la tenda, de la Tenda del oli, de la Panaderia o Fleca del pa”.

 ·      [el 21, 22 i 23 no sabem què feien]

 ·      7è dia (24 de juny). “Delineació del terme de la vila de Vilafranca, que termina ab Vistabella, Mosquerola, Iglesola, Portell, Ares, Benasal y Castellfort”. Possessió del terme de Vilafranca, “dins los límits de les linies antecedents...sense perjuhí dels drets que competeixen a dita vila y particulars de aquella de pexer {pasturar} y apastar los ganados en les deveses y boschs comuns de Vallivana, Salvasoria y Gibalcolla, Vall de Valliba¡ona y Carrascals de Na Monreala”.

 I de tot això signa el notari, autenia la Còpia de tot lo escrit en 43 cartes o folis de paper.

[EIXARCH FRASNO, José. Forcall y Pueblos de la Comarca dels Ports. Trabajos Históricos (1966-1993), p. 418. Ayuntamiento de Forcall. 1994]


1691

Plet sobre la pastura. Ens ho explica Tuixans en el seu treball sobre el Tribunal del Lligalló. Ho trobareu també consultant en la web l'any 1270.

<<Quan, en l'any 1691, se separaren de Morella les aldees agrupades abans, declarantse viles independents, els jurats del Tribunal del lligalló prohibiren l'entrada del bestiar de les viles separades; però s'entaulà un pleyt, reclamant aquelles són dret consuetudinari; y després de llargues encontrades y dispendioses concordies, pogueren entrar novament en el goig de llur pastoreig, segons R. C. del mes de maig, donada per lo Rey Carles II l'Embruixat.>>

[TUIXANS Y PEDRAGOSA, Joaquim (1926): El Tribunal del Lligalló a Morella (Segle XIII. Dret foral consuetudinari)(p.168-177). Article publicat en el Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. 1926: Vol.: 12 Núm.: 87 Julio a septiembre 1925] raco.cat


1691

Juny,24. Va ser el dia que va venir el Comissari Reial, el noble D. Ventura Ferrer i Milà, a Portell per tal de donar-los la possessió de totes les prerrogatives i privilegis i ser erigida en Vila reial. Una cosa curiosa va ser que tots els pobles per organitzar això i no deixar res a la improvisació, van actuar mancomunadament, prova d’això és el següent fragment del jurat major de Cintorres, que diu que:

en la Junta qu’es tingué en Catí fonch delliberat que lo dia qu’es pendrà poseció de viles reals, y ha de haver nomenats quatre jurats y han de portar y anar aba ses gires; i tots los pobles qu’es fan viles se han concordat que uno hage de anar a comprar les gires apera els pobles...; y també se han de tenir per vengudes les forques y lo pellerich {un pal amb argolla de ferro, on lligaven el qui era condemnat a la vergonya pública; solia estar a la plaça major} per al dia de la poseció.”

L’ordre de visites va ser dessignat a sorteig (5 de juny, Forcall; el 12, Vilafranca; el 24, Portell; el 1 de juliol, Cinctorres; el 6, La Mata; el 12, suposem que a Olocau, encara que no s’ha pogut confirmar; el 25 de juliol, Catí i no sabem quan va anar a Vallibona perquè el Comisari va haver de marxar a Xàtiva a sufocar un alçament contra el s francesos).

[EIXARCH FRASNO, José. Forcall y Pueblos de la Comarca dels Ports. Trabajos Históricos (1966-1993). p. 417. Ayuntamiento de Forcall. 1994]


1691

Juny,24. Se delimita el terme de la vila de Vilafranca "que termina ab Vistabella, Mosquerola, Iglesola, Portell, Ares del Maestre, Benasal". [en el Pergamí de la independència de Vilafranca, Arxiu Municipal de Vilafranca]:

<<Die autem intitulata Vigessima quarta mensis Junii anno a Virgineo partu Millessimo Sexcentessimo nonagessimo primo [...] (al documento le falta una página, que corresponde a la primera parte de la delimitación de los términos de Villafranca con Castellfort) dels corrents mes e any y proseguiren deves la partida dita del Campello y pren per amunt travesant la lloma y va dita particio prop de les parets de les serrades del Mas de Riello les quals serrades estan en terme de Vilafranca y arribant al Viso de la lloma de Nadala ahon se trova un Molló y de alli per avall se travesa lo Cami Real que va de Vilafranca a Castellfort pera hon y acostuma haver de continuo a la vora del cami una creu entre les foyes dites la de ma esquerra de la canada y la de la ma dreta la foya de la Creu y es travesa al Coll que fa visso al Campello y es nomena lo Cap de les solanes y pasa per avall segons actes de vissures fins a la era de la masada que es propia y huy habita Juan Becer y la dita era y masada estan en terme de Vilafranca y va trauessant la lloma avall dret a la punta de la devesa de la masada de Juan Monfort de Blay y la punta de la Solana de Juan Monfort de Antony quedant dita Masada y devesa ço es la masada de Blay Monfort resta en terme de Vilafranca y la devesa de la mateixa en terme de Castellfort y la solana de Juan Monfort de Antony en terme de Vilafranca seguintse una paret seca divise la solana de Juan Monfort de Antony y devesa de Juan Monfort de Blay fins a en vista de la masada dita de Vicent Tena que huy posseheix March Antony Monfort y ve a finir dexant la paret dins del terme de Vilafranca desviantse de aquella a la dita cassa y massada de March Antony Monfort quedant dita cassa y massada ab los corrals de aquella dins lo terme de Vilafranca y pasat dita masada per lo camí que va de Castellfort a la mare de Deu del Sit entra en lo barranch dit la Calçada de la Alcantarella y tot barranch a vall per lo alueo* de aquell traveso a la Rambla dita de Portell ahon fan fi los termes de Vila franca y Castellfort y comensa la divisio dels termens de les viles de Portell e Vilafranca. E com fos present Joseph Sorolla fill de Juseph llaurador en nom de Sindich y procurador de la vila de Portell y consta de son poder ab acte rebut per Juseph Orti notari en set dies del mes de Juny del any mil siscents noranta y hu y lo desusdit Joan Batiste Peñarroja en dit nom de cumu consentiment y a satisfaccio de sos principals dixeren y declararen que la linia que dividix los termes de les dites viles es la corrent y aleuo* de la Rambla de Portell dita la Rambla de les Trujtes que baixa dels molins de la Iglesola fins al encontre que fa dita Rambla ab lo terme de la Vila de la Iglesola.

* Por madre o 'alveo' de un río se entiende aquel canal por donde corren sus aguas, cuyo canal puede ser regular o irregular.

Ab inde {a partir de allí} se segueix la linia que dividix los termens de les viles de Vilafranca y la Iglesola per la mateixa Rambla de les Trutjes [sic] peu amunt segons la divisio desusdita del present Regne ab lo de Arago y deixant la Rambla de les trutjes, se entra en la divisio dels termens de les viles de Vilafranca y Mosquerola entrant en lo Riu que baixa del terme de Mosquerola antigament nomenat lo Riu Vellos, fins al endret y front del Tosal dit de Monllat per lo viso y alts de dit Tosal, seguint tota la aygua bessant fins a la Calçada que esta prop del torre dels Gils, cami que travesa de Vilafranca a Mosquerola, quedant los prats y terra de llauro en terme de Vilafranca y la dita torre en terme de Mosqureola y travesant dit cami seguint les Roques travesa al barranch dit Den llorens, seguint per avall la vertent de dit barranch y fa fi junt y prop lo moli dit dels Ullals quedant la casa del moli dins lo terme de Mosquerola y fa encontre en lo Riu Montlleo ahon comensa ha dividirse los termens de Vilafranca, Mosquerola y Vistabella.

Ex inde eadem die {desde allí, en el mismo día} lo dit Juan Batiste Peñarroja en dit nom y [...] {no consta nombre y apellido} en nom de Sindich de la vila de Vistabella [...] De comu consentiment declaren que la divisio dels termens de les viles de Vistabella y Vilafranca es lo riu dit de Montlleo seguint tot lo vertent de les aygues y fins al coll dit del Cabro que afronta en Benasal. De quibus etta actum Vilafranca etta.

[...] Començant damunt del barranc dit de Solanelles ahon fa fi y confronten los termes de les viles de Ares, Castellfort y Vilafranca que es troba un molló fet de pedra seca, seguint peu avall per dit barranch per les señals contenguts en la Vissura feta de orde del Rey Enjaume. Seguiren los puestos de dits señals travesant la Canada sens fer perjuhy a ningun dels hereters sino seguint lo antigor segons dita Vissura y per amunt passada dita Canada damunt la font de Pedrafita que ans se nomenava la Peniella pucha per tot lo barranch amunt dret a la Mola y traveseada aquella se troba un molló ahon se dividixen los termens de Vilafranca, Ares y Benasal y alli fa fi. Ex quibus etta actum Vilafranca etta. Testes Ambrosio Campos y Domingo Climent notaris de Vilafranca habitadors. Recepit Climent not. Scriba.>>

El 7 de juny es va delimitar el terme de Vilafranca amb Benassal o, segons diu Eixarch (veure més amunt), el 7è dia, és a dir, el 24 de juny:

<<Anno a Nativitate Domini Millesimo Sexcentessimo nonagesimo primo die vero intitulato septimo mensis Junij.

[...] concordaren unanimes y concordes y nemine discrepante en una mollonada feta per dites universitats rebuda per Pere Izquierdo notari en vint y quatre de maig del any mil Cinchcents quarenta y set [1547] y sobre la Roca de della el Castell de Corbo de Ves de Ares dita la Roca Den Pere Daroca ya un molló ab Calç y passat lo Castell dit Den Corbo ya altre molló y en lo mig de estos dos mollons que lo desusdit acte de Vissura señala haverne altre y no fonch trobat ans be estroba haveri questio y peyt pendent en la Governacio de Castello de la Plana de ferma y Contraferma de dret per lo dit Noble y Real Commissari fonch salvat dret a les dos parts y seguixquen sa Justicia per no haverse pogut concordar les parts sobre lo molló que esta en mig dels desusdits damunt lo castell la qual Vissura es Mollonada finix al Coll de Ivol y de alli començant altra fitada feta per compromis de les parts rebuda per dos notaris de conformitat ço es lo hu Domingo la Guerola de Vilafranca y lo altre Enjaume Gargall de dita Vila de Benasal en tretse dies del mes de Maig mil Trecents sexanta y cinch [1365]. La qual comensa desde el Riu de Monlleo al Coll dels Cabrons y finix a la Peña eo Roca dita de Naferranda y desde dita Roca finix a la fi de la primera Vissura se segueix endretura y ve a parar al Cap dels termens de Benasal y Vilafranca damunt la masada del Coll de Ivol y fa fi. [...]>>

[MONFORT TENA, Antonio. Historia de la Real Villa de Villafranca del Cid. p. 490-491. Ajuntament de Vilafranca, 1999]


1691

Juliol, 13 Diu Eixarch, parlant de La Mata i la necessitat de senyalitzar el seu terme:

<<Lo que sí registra el Legajo matense es “una comissió del Real Comissari de citació a les viles de Cinctorres, Portell, La Cuba, Mirambell, Olocau, lloch de La Todolella y Saranyana, pera la divisió de les linees fahedores dels termens que confronten ab esta”>>  

[EIXARCH FRASNO, José. La Mata (Els Ports de Morella). Document Annex XV, División del término de La Mata, por el Real Comisario, D. Ventura Ferrer y Milá. p. 197. Sant Carles de la Ràpita, Jordi Dassoy, impressor. 1988]


1691

Juliol,17. Finalment assolida la independència de Morella, en virtud de la Real Cèdula signada en Madrid pel rei, se senyalen els llindes entre Portell i La Mata., segons ja quedava estipulat que “...una comissió del Real Comissari de citació a les viles de Cinchtorres, Portell, La Cuba, Mirambell, Olocau, lloch de La Todolella y Saranyana, pera la divisió de les linees fahedores dels termens que confronten ab esta...” L’ordre en el que es farà realment serà el següent : Todolella, Cinctorres, Portell i La Cuba (y falta lo referent a Saranyana). Forcall, Ortells, Villores i Chiva ho fan uns dies abans, el 13 de juliol.

“Eadem die Joan Bta. Penarroja (síndich de la vila de la Mata) y Joseph Sorolla, sindich de la vila de Portell, de comu consentiment de dites viles...Primo, comensaren al Barranch dit de Monllober, ahon se dividixen los termes de Cinchtorres, Portell y La Mata, y peu amunt per lo dit Barranch de Monllober per lo corrent de l’aigua de aquell fins arribar al Toll Negre, que está en lo dit Barranch y dit Toll Negre gira a la ma dreta per altre barranquet peu amunt ve a ferir per la partició del mas de Domingo Sanchis y puja per lo Collet del Tosal de la heretat de Joan den Joan y desde dit Tosalet peu avall atravesà lo camí que baixa de la vila de Portell a la vila de La Mata per prop de un Corral dit lo Corral Nou, quedant lo Corral Nou ans de haver travesat lo camí peu avall, seguint la aigua es pasa per lo Cañamar que està junt y prop del riu dit de les Albaredes, ahon ve a fer encontre ab lo terme de La Cuba.” (AMM [Arxiu Municipal de La Mata]. Documentos antiguos. Copia de los actos de Posesión y erección en Villa Real. A. 1691, julio, 17)

En el mateix document també es fa referència a Portell quan parle de la partició dels termes de La Mata-Cinctorres i La Mata-La Cuba.

[EIXARCH FRASNO, José. La Mata (Els Ports de Morella). Document Annex XV, División del término de La Mata, por el Real Comisario, D. Ventura Ferrer y Milá. p. 349. Sant Carles de la Ràpita, Jordi Dassoy, impressor. 1988]


>1691

Monfort, al parlar de “Villafranca al obtener la independencia” en el seu llibre de Villafranca, ens fa aportacions interessants relatives als “faixeros” i a l’indústria tèxtil, a més d’altres curiositats, que fàcilment podriem extrapolar a Portell. Fem un recull del que diu:

<<Aunque entendemos que la principal fuente de riqueza de Villafranca, en la época de la independencia, la constituía la agricultura, no todos los villafranqunos de aquel entonces se ocupaban en este oficio. Los había, también, comerciantes, industriales, etc. La fabricación en la provincia de Castellón, ha dicho el señor Sarthou:

Nació, aunque muy pobremente, con los moros, en la fabricación de toscas telas de lana, mantas, jaiques y fajas de Morella, Castellfort, Cinhtorres y Cortes de Arenoso. Luego siguiéronse montando telares, en época posterior a la reconquista, en la Mata, Vistabella, Vistavella y otros pueblos” (Sarthou, C., 1913, p.292)

[Hem consultat l'original de Sarthou i no nomena Portell però bé podria estar on diu "otros pueblos"]

Sarthou afegeix: "Hasta nuestros días han llegado los antiguos y familiares artefactos de la rueca y el hilo, el torno y el telar doméstico, que siglos y siglos ha ido pasando de generación en generación dentro de los límites de nuestra provincia. Como materiales textiles se han utilizado siempre la lana de los ganados, el lino del Palancia, algodón, la seda y el cáñamo. La fabricación de tejidos no debió apenas conocerse en las dos primeras épocas de nuestra historia regional. Nació, aunque muy pobremente, con los moros..."

Si examinamos el acta del Consejo de 23 de abril de 1691 [continua Monfort], observaremos que entre las 95 personas asistentes, incluidos el notario autorizante y dos sacerdotes que firmaron como testigos, 56 eran agricultores; el resto, poco menos de la mitad, se ocupaban de otros oficios. Su distribución era la siguiente:

Sacerdotes, 2

‘civ---is’ (debían ser señores o caballeros), 2 {ciuis, o civis, significa literalmente “ciudadano”}

notario, 1

militar, 1

agricultores, 56

‘lanae paratores’ (trabajadores o preparadores de la lana), 15

‘lanae testores’ (tejedores de lana), 5

‘sartores’ (sastres), 3

‘serer’ [sembla que ve de 'cerer', qui fa o ven cera], 1 (lo era el baile, Vicente Tena, según otro documento)

‘serragarius’ (cerrajero), 1

‘cuparius’ (tabernero o tonelero), 1

‘ferrarius’ (herrero), 1

‘mercator’ (comerciante, 1 (acaso deba traducirse más literalmente por “mercader”)

pastor, 1

alguacil o trompeta, 1

no indicados, 3

De entre ellos se titulaban ‘senior’ (que vendría a ser “anciano”, en oposición a “junior”)

El principal producto agrícola lo constituía el trigo al que seguían la cebada, avena y otros granos. [...] Sin embargo, con Segura, opinamos que se cultivarían, también, hortalizas, que, como lechuga, calabaza, pepino, col, guisantes y alubias tiernas, eran “de gusto particular, y se prefieren á las de Aragon y del Maestrazgo” (Vide: Segura, J., 1868, t.I, p.65) [...] No se conocía entonces la patata; y en opinión de mosén Roig, al menos en el “Maestrado”, el panizo (a mediados del s. XIX ya se había introducido el cultivo de la patata y del maíz en el Maestrat. Así, en Roig, S. -manuscrito de Vilafranca- p.188, leemos: “En 1845 [...], en Benasal se cogieron 200.000 arrobas de patatas, y más de 1.000 cahizes de panizo en este año por ser el estío húmedo y fresco”) [...] Entre los árboles silvestres, señala Segura, los pinos, carrascas y robles, aprovechándose los primeros, que se criaban en “dilatados” montes, en la construcción de buques, segün Cavanilles:

“Me dixeron {sigue este autor -Cavanilles-} que no muy lejos, {de la dehesa, dilatada llanura cercada de tapia}, crecía un árbol desconocido, sin que jamás hubiera dado flor, ni fruto; pasé a examinarlo y les hice ver su equivocación, manifestándole el fruto, que tomaban por hojas tiernas. Es parecido al campestre de Lineo [...] el fruto es más pequeño [...] y se mantenía en el árbol, el dìa 10 de junio. Crecen allí, robustos tilos, acebos, mostellares y viburnos...”

Es de suponer -continua Monfort- que en 1691 no tendrían 16 telares [que dice Cavanillas que había en Villafranca en 1795], pero eran muchos los que se dedicaban a preparar las lanas. [...] hemos de exponer nuestra sospecha de que se hallaba establecida en la población por aquel entonces, la de la fábrica de jabón, pues, al decir de Cavanilles, ocupaba un siglo més tarde, a algunos villafranquinos. [...] Las víboras que se criaban en el término de Villafranca gozaron de gran estimación por sus especiales cualidades para la confección de la ‘Triaca Magna’, producto farmacéutico muy usado en tiempos pasados para neutralizar las mordeduras de los animales venenosos. Y de estas cualidades, así com de las virtudes de las hierbas, se ocupó mosén Matheu (vide: Matheu, J. 1758, p.15) al decir que, entre otras cosas que pudiera celebrar de la localidad, se encuentra “la virtud de sus yerbas [...] y lo singular de sus víboras”.

[Per cert, Cavanilles, ens dona un remei casolà per les picadures d’escurçó, que textualment és “el remedio conocido en el reyno, que se compone de polvos de cuatro plantas llamadas vulgarmente “bufalaga vera”, “panical”, “sardineta” y “poliol” (Cavanilles,J.A. (1795), l.1, p.79)]

[Sobre la caça d’escurçons i la ‘Triaca Magna’ podeu consultar el que està escrit quan parlem de la prehistòria i fem referència a les pintures rupestres de la Covatina, al Barranc de les Carabasses]

I afegeix Monfort, referint-se als camins que travessen Vilafranca: “el de Mosqueruela a Ares; el que conduce a Castellfort; el de Culla y Benasal a Iglesuela y Cantavieja, que pasaba por el Llosar y la Pobla del Bellestar; otro hacia el norte, llevaba a Portell; el otro, con dirección al sur, a Vistabella del Maestrazgo. Si a los indicados caminos añadimos el de Mosqueruela a Culla y el de la primera población a Benasal, que pasaban por su término, sin tocar la capitalidad, hemos mencionado los que, a nuestro parecer, eran los más importantes. Villafranca, pues, tenía comunicación directa con los siete pueblos que la rodean, a saber: Mosqueruela, Iglesuela, Portell, Castellfort, Ares, Benasal y Vistabella” [de Portell podem dir una cosa semblant amb els seus veïns.]

[MONFORT TENA, Antonio. Historia de la Real Villa de Villafranca del Cid. p.451-455. Ajuntament de Vilafranca. 1999]


 

segles

segle XVI

1601-1639

1640-1669

1670-1700

segle XVIII

biblio

Escolano (1611)   Martorell (1627)   L'any de la Independència (1691)   Llistat d'oficis


www.portell.tk  -  portellweb@yahoo.es

Recopilació bibliogràfica i transcripcions de Jacint Cerdà