PORTELL s. XV (1435-1481)                                                                                www.portell.tk


 
segles segle XIV 1401-1409 1410-1434 1435-1481 1482-1500 segle XVI biblio

Termenals Portell - La Iglesuela (1407)


ANY

REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA

 
1435

En aquesta data trobem que es va donar permís a un cinctorrà i un morellà per a buscar tresors per Portell. Es un trebal de Ferran Arasa i Pere Ripollés, on, es parla de tresors trobats. Ens diu que se'n va trobar un a Puertomingalvo però també un altre a Vilafranca, tots dos de monedes musulmanes, i en aquest segon cas, va quedar escrit en un document notarial (1530) i consta que va ser en un corral de Vilafranca, "apellat de na Marqua".

<<Les referències a les troballes de tresors en la documentació medieval no han estat, pel que fa a les comarques septentrionals del País Valencià, objecte d'estudis específics. Els treballs de caràcter general que indirectament tenen relació amb aquesta qüestió són, quant a la Corona d'Aragó, el d'A. M. Aragó (1968) que estudia les llicències per a la recerca de tresors a partir de la documentació de la cancelleria reial, i quant al País Valencià, el recent de V. Terol (1997) que estudia la documentació en el període 1404-1471 a partir del fons de la secció "Batllia" de l'Arxiu del Regne de Valencia. [...] En el treball de V. Terol [...] hi ha cinc mencions sobre la recerca de tresors a les comarques septentrionals del País Valencià, quatre de les quals són llicències: el 1435 s'autoritza a Antoni Bosulú de Morella i Jaume Montlober de Cinctorres per a la recerca als termes del Forcall, la Mata, Portell, Olocau i Cinctorres (els Ports)>>

[ARASA I GIL, Ferran; RIPOLLÉS I ALEGRE, Pere P. (1999): Troballes de tresors a les comarques septentrionals del País Valencià. Quad. Preh. Arq. Cast. 20, 1999.] repositori.uji.es


1436

Un document sobre compra de llanes a Portell:

En 1436, otro vecino de la población (Cinctorres), Domingo Bru, anticipó hasta 1.450 ss en compras de lana a sus convecinos y a habitantes del cercano Portell [estaran els noms en el document?]. (pàg.195)

[APARICI MARTÍ, Joaquín (2010): Paños, tintes y batanes. Mapa de la producción textil medieval en la zona septentrional del Reino de Valencia. pp.185-212. Boletín de las Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Tomo LXXXVI. Enero-Diciembre 2010.] castellonenca.com


En aquest article trobem també noms i topònims de Portell i els pobles veïns:

ALBOCÀSSER. (Gent:) Johan Lorenç (pelaire).

ALCALÀ DE XIVERT. (Gent:) Pere Avinent (teixidor), Antoni Calduch (pelaire).

ALCORA. (Gent:) Mateu Tarragó (teixidor), Domingo Sanxis Navarro.

ALCUBLAS. (Gent:) Bartomeu Manyes (pelaire), Joan de Santjoan (teixidor), Domingo Tarragón.

ALMASSORA. (Gent:) Pere Lombart, Alamany Albinyana (persona d'important llinatge), Bartomeu Sancho, Miquel Marco 'el menor' (pelaire), Pere Ribes (artesà), Bartomeu Micó (bataner), Joan Santalinia (pelaire i jurat). (Lloc:) "Un molino de batán sito en la acequia mayor (en la partida de Benafalit)".

ALTURA. (Gent:) Joan Marco, Pere Llópeç (notari), Domingo Balsa (teixidor), Pero Sales (teixidor), Martín Sánchez (teixidor), Pere Çalom (pelaire), Nadal de Daroca 'el joven' (pelaire), Antoni Guayta (pelaire), Joan Marco (pelaire), Peral de Monlleó (pelaire), Joan Nicolás (pelaire). (Lloc:) "Un molino de batán propiedad de los frailes de Vall de Crist". "Se detecta el cultivo de la grana".

ARES DEL MAESTRAT. (Gent:) En Gisbert, Bernat Garcia (pelaire), Antoni Català (pelaire), Antoni Gallindo (pelaire).

ATZENETA DEL MAESTRAT. (Gent:) Guiamó Pereoles, Antoni Celador (teixidor).

BARRACAS, al s.XV "les Barraques de Sant Pere de Bellmunt". (Gent:) Joan Exarch (pelaire), Joan de Alfajarín (notari).

BEJÍS. (Gent:) Bernat Durán (pelaire), Pedro Oller (pelaire), Joan Pérez (pelaire), Domingo Polo (pelaire), Jaime de Sos (pelaire), Joan Aragonés, Didac Ferrández (colector). (Lloc:) "Molino pañero, gracias a una venta de tierras en la partida del Almargal, cuya afrontación era con la acequia de dicho molino", "molino trapero situado dins la regatiella, que afrontaba con el río y con acequia" (diferente al anterior).

BEL·LOCH. (Gent:) Francesc Serra (teixidor), Miquel Balaguer, Pedro Bort (pelaire), Guillem Ferrer (teixidor).

BENASSAL. (Gent:) García Palacio, Domingo Girona (pelaire, que al s.XIV tenia el monopoli de la "perayria e tintoreria"), Pere Fabregat (pelaire), Vicent Sit. (Lloc:) "Un tinte".

BENICARLÓ. (Gent:) Antoni Jover (pelaire).

BORRIANA. (Gent:) Samuel Agí (judío sedero), Jaume Fababuix (tintorer), Antoni Ferrer (pelaire).

BORRIOL. (Gent:) Jucef Fadarell (mudéjar), Yucef Serrano (mudéjar), Barbadell (moro), Berthomeu Sanxo (pilater) (?).

CABANES. (Gent:) Arnau Quartero 'el mayor', Cosme Fortuny (teixidor).

CASTELLFORT. Jaume Catalá (teixidor). Molt de vocabulari en l'arxiu: "lavar la llana, pentinar-la, filar-la, adobar i tintar; llana, lli i cànem; draps aparellats de la terra, de flaçades e capsals, e draps crus; que tot drap, eschax, lenç, cànem, stopa, sàvenes que no vullen per a vendre sinò per a vestir, que no paguen tasa; oficis de filadores, teixidors, peraires i tintorers".

CASTELNOVO. (Gent:) Blai Gonçalves (pelaire cristià), Gaspar Tortajada (pelaire cristià), Alí Alabib (mudéjar amb obrador en Segorbe), Jucef Alabib (mudéjar).

CASTELLÓ. (Gent:) Fins a 95 pelaires, diu que ha trobat, 74 teixidors, 16 tintorers i 11 persones més d'especialitzacions diverses. Tristany d'Exea (sastre), Lorenç Miquel (mercader), Pere Maçana, Antoni Palet, Francesc Miquel, Martí Missansa (pelaire), Nicolau Casalduch (cavaller), Manuel Caxa (mercader), Garcia Periç, Pere Castell (mercader), Arnau Ramadà (tintorer), Berenguer Moliner (mercader), Jaume Mas (mercader), Miquel Alberich (mestre), Pere Rovio, Antoni Esteve (pelaire), Gabriel Vilagrasa, na Jacmeta (mercader?), Bertomeu Sancho (pilatero). (Lloc:) "Varios tintes, como el de Aura dentro de la villa, el del camino de la Mar frente a la acequia Mayor, el de la Caixa, el de Montpalau, el de Casalduch, el que afronta con San Agustín el viejo o la transformación de una curtiduría en tinte".

CATÍ. (Gent:) Jaume Ferri (pelaire), Gabriel Sanç (pelaire).

CAUDIEL. (Gent:) Domingo Aguilar (pelaire), Joan Berger (pelaire), Joan Gil (pelaire).

CERVERA DEL MAESTRAT. (Gent:) Joan Fuster.

CINCTORRES. (Gent:) Gabriel Tárrega (notari), Antón Amill (teixidor), Arnau Pallarés (teixidor), Domingo Salvador (teixidor), Miquel Lestreri 'el mayor', Guiamó Marçá (venedor de llana), Pasqual Molinos (venedor de llana), Domingo Bru, Joan Piera, Joan Alberó, Domènech (Piera) (fill, aprèn de pelaire a Morella), Steve Guerano (teixidor de llana).

EL TORO. (Gent:) Joan Esteban (pelaire).

FORCALL. (Gent:) Pere Penarroga (pelaire).

FUENTE LA REINA. (Lloc:) "Un molino harinero en enfiteusis, lo molí draper".

GAIBIEL. (Gent:) Joan de Mur (?).

JÉRICA. (Gent:) Caterina Pasqual, Pere Zavellán (marit), Simó Çalom, Joan d'Aranda 'el menor', Joan Gallén.

LA IGLESUELA. (Gent:) Jaume Yagüe.

LA JANA. (Gent:) Joan Arrufat (teixidor).

LA MATA. (Gent:) Bernat Alcalá (teixidor), Miquel Andrés (teixidor), Nicolau Scuriola, Antoni (Scuriola) (fill, aprèn de teixidor a Morella), Joan Osset ("pannorum parator").

LA POBLA TORNESA. (Gent:) Domingo Martí, Guillem Palacià (presbítero i procurador) (?), Jaume Lançola.

LES COVES DE VINROMÀ (ací "les Coves de Sant Mateu"). (Gent:) Bernat Conesa (pelaire), Pere Benet.

LLUCENA. Bartomeu Sánchez (pelaire), Joan Sala (pelaire i peiter). (Lloc:) "Un molino batán ubicado en el río de la población".

MORELLA. (Gent:) Jaume Torres (pelaire), Pere Eximeno (teixidor), Antoni Cubells (pelaire, jurat i clavari), Joan Ferrer (pelaire), Jaume Torres (pelaire), Jaume Joan (teixidor), Melchior Genovés (pelaire), Joan Cosco (pelaire), Antoni García (pelaire), Pere Ulls de Molins (teixidor de llana). (Lloc:) Fraxemeno.

MOSQUERUELA. (Gent:) Pere Navarro.

NULES. (Gent:) Pere Camarassa (pelaire), Jeroni Tremunt (pelaire), Batiste Adsuara (pelaire), Ambrosi Tolrà (pelaire), Gabriel Simó (pelaire).

OLOCAU. (Gent:) Benet Vinaxa, Guiamoneta.

ONDA. (Gent:) Domingo Avinent (teixidor germà de Pere, d'Alcalà de Xivert), Domingo Querol (tintorer), Pere Casset (tintorer).

PENÍSCOLA. (Gent:) Antoni Navarro (pescador), Miquel Jover (pelaire).

PINA. (Gent:) Miquel de Castellbó (pelaire).

PORTELL. (Gent:) cap nom citat però uns que venen llana i altres que compren draps.

RIBESALBES. (Gent:) Domingo Ros d'Ursins (senyor de Ribesalbes, Berita i Trutxelles).

SALZADELLA. (Gent:) Joan Andreu (pelaire).

SEGORBE. (Gent:) Francesc Cervera (calcetero), Joan de Xulbé (mercader), Francesc del Vayo (mercader), Francesc Tortajada (pelaire).

SOT DE FERRER. (Lloc:) "Se hacía mención explícita a la tintorería de dicho lugar".

TÍRIG o "Tírig del Maestrat de Montesa". (Gent:) Jaume Thomás (pelaire).

TORRE D'EN BESORA. (Gent:) Jaume Cantavella (pelaire) Andreu Cantavella (mozo, servent a Castelló).

TRAIGUERA. (Gent:) Miquel Ferrer (pelaire), Anton Carasqua (pelaire), Miquel Omedes (pelaire).

VALÈNCIA. (Gent:) Pere Dezclausells (corredor), Nicolau de Proxita (doncel, sobrecojedor), Pascual Miró (barber i col·lector), Joan Allepús (mercader i arrendador del 'quarter' de Morella). (Lloc:) "P[arroquia] S. Cruz en la calle del Morer", "P. Santa Creu en la calle de la plaza de l'arbre", "P. S. Cruz, cerca del hostal de na Fita, en la Pobla Vella", "P. Santa Creu, en la calle de maestre Joan de l'Infant", "P. S. Joan del Mercat", "P. S. Joan del Mercat, en la calle de n'Egual", "P. S. Joan del Mercat, calle de na Cubells", "P. S. Joan del Mercat, en la calle de la cofradía de los tejedores", "P. S. Joan, en la calle de la Saboneria de Gomiç", "P. S. Joan del Mercat, calle dels Carnicers", "P. S. Joan, en la calle de los Porches del Pan", "P. S. Joan, en la calle del horno de na Mascona", "P. S. Joan, en la calle de los patios de la Frigola", "P. S. Joan del Mercat, en la calle d'en Palomar", "P. S. Martí cerca del tinte de Guillem Seguer", "P. S. Martí en la calle de S. Vicente", "P. S. Martí, calle de la acequia Podrida", "P. S. Nicolau", "P. S. Nicolau, calle del maestro Bayarri", "P. S. Pere", "P. S. Salvador, en el camino de Morvedre", "Cerca del molino de na Rovella".

VALLIBONA. (Gent:) Andreu Ivanyes (pelaire), Mateo Querol (?) (mozo, aprenent de pelaire), Francesc Balaguer (teixidor), Mateu Balaguer (teixidor), Pere Calduch (teixidor), Joan Ferrer (teixidor), Pere Guimerà (teixidor), Arnau Casals (arqueador), Na Guiamona (costurera), Joan Bernat (teixidor), Guiamó Bernat (teixidor).

VALL D'UIXÓ o "Uixó". (Gent:) Hamet Gona (mudéjar), Alí Alzuever (mudéjar).

VILAFAMÉS. "Desde 1321 los vecinos de Cabanes tenían permiso del maetre de Montesa para coger grana en término de Vilafamés".

VILAFRANCA. (Gent:) Bartomeu Cardells, Eulàlia, Bertomeu Roqueta, Pere Mata, Manuel Torres 'el menor', Manuel Torres 'el mayor', Antoni Mir (i la dona). (Lloc:) dos molinos harineros y otro batán situados en dos casales cada uno a un lado del río Montlleó, quedando el batán y uno de los harineros en la parte izquierda del río, término ya de Vilafranca (o Benassal), mientras que el otro quedaba en término de Vistabella.

VILA-REAL. (Gent:) Pasqual Misança (pelaire), Mateo Cardona.

VILLAHERMOSA. (Gent:) Joan de Atzuara (pelaire), Joan Gil (Villahermosa), Bertomeu Mollo (tintorer).

VISTABELLA. (Gent:) Joan Aliaga (pelaire), Jaume Fulleda (teixidor), Pere Misansa (pelaire), Antoni Mesquita (pelaire), Martí Gil (pelaire). (Lloc:) dos molinos harineros y otro batán situados en dos casales cada uno a un lado del río Montlleó, quedando el batán y uno de los harineros en la parte izquierda del río, término ya de Vilafranca (o Benassal), mientras que el otro quedaba en término de Vistabella.

VIVER. (Gent:) Bartolomé Bas (peraire).

LLOMBARDS (Gent:) Jacobo da Palma (en Segorbe), Angelino da Prato (en Segorbe i Castelló), Giovanni della Chiesa (en Segorbe), Anselmo de Prato (en Segorbe), Stefano Morando (en Segorbe), Agostino da Ponte (en Segorbe, Onda, Castelló i Uixó), Corrado da Ponte (en Segorbe, Onda, Uixó i Sant Mateu), Gabriele della Chiesa (en Onda), Giacomo della Chiesa (en Vila-real).

TOSCANS (Gent:) Pietro Spanocchi (en Segorbe, Vila-real i Castelló)


1436

Febrer, 26. Un document sobre safrà:

<<(Doc. 46) 1436, febrero 26 (ANM, prot. 162). Bartomeu Vives y su esposa Calatayú Aguilar, vecinos de Portell, confesaron deber a Gabriel Tárrega, notario de Cinctorres, 123 sueldos restantes del precio "de forment e safrà en bri" que le compraron, a pagar hasta fiesta del Corpus.>> (pàg.31)

Aquest matrimoni el cita un altre cop, en una nota a peu de pàgina:

En Cinctorres, donde el notario Gabriel Tárrega había vendido cierta cantidad de azafrán a un matrimonio de El Portell.

[APARICI MARTÍ, Joaquín (2018): Patrimonio histórico. El azafrán medieval de Gúdar-Maestrazgo. Aragón en la Edad Media, núm. 28 (2017) pp.15-38. Departamento de Historia Medieval, Ciencias y Técnicas Historiográficas y Estudios Árabes e Islámicos. Facultad de Filosofía y Letras. Universidad de Zaragoza.]  papiro.unizar.es (revista), dialnet.unirioja.es (pdf)


En una altra publicació sobre el treball amb la llana, Aparici també parla d'aquest matrimoni:

En Cinctorres, donde el notario Gabriel Tárrega había vendido cierta cantidad de azafrán a un matrimonio de El Portell. (pàg.191)

[APARICI MARTÍ, Joaquín (2010): Paños, tintes y batanes. Mapa de la producción textil medieval en la zona septentrional del Reino de Valencia. pp.185-212. Boletín de las Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Tomo LXXXVI. Enero-Diciembre 2010.] castellonenca.com


Dins de l'article del safrà d'Aparici, trobem un munt de noms interessants, molts d'ells, ara topònims, dels pobles veïns:

CANTAVIEJA. (Gent:) Nicolau Trullench, Pere Miquel, Jaume García, Ramón Çavall (notari), Guiamó Marmeneu, Joan Pastor (masovero), Sancho Altabas. (Lloc:) partida del Donatiu, la Torre de Joan Martí, "partida de les Fontanelles, que afronte ab terra de vos dit Sancho Altabas de dues parts, e ab camí públich e ab heretat de Sancta Maria del Cit".

CINCTORRES. (Gent:) Domingo Doménech, María (la dona), Guillamó (el fill), Antoni Moliner, Domingo Lestreri, Jaume Guardiola, Mateu Albaro, Domingo Salvador, Guiamó Castellano, Domingo Albaro, Jaume Maçana, Pere Guardiola 'el menor', Guiamó Gisquerol, Bertomeu Marçá, Nicolau Guerrero, Francesc Montlober (notari), Domingo Calbo, Arnau Agulló, Domingo Agulló, Antoni Agulló, Arnau Pallarés, Antoni Castellano, Alfonso Sorolla, Nicolau Escrivà, na Ferrera, Joan Galindo, na Guiamona (la dona), Joan (el fill), Alfonso Soriano, Gabriel Tárrega (notari). (Lloc:) Les Solanes de Cellumbres, masada de Celumbres, dehesa d'en Girona, collet d'en Sebastià, partida dels Fontanals, la Torre de les Navalles, los Tosçals, terra del Colomer d'en Domènech, parcela en el camino que va al Forcall, partida de debajo del Peiró de debajo de la villa frente el camino que va a Les Nogueretes y tierras de Domingo Lestreri y de Antoni Castellano.

FORCALL. (Gent:) Pere Vilanova, Antoni Torrelles, Bernat Bilba, Miquel Martí, Bartomeu Blancafort (notari), Lorenç Monlober, Francesc Joan, Pere Mormeneu (?). (Lloc:) partida de Les Solanes.

FORTANETE. (Gent:) Joan Yago (herrero)

LA CUBA. (Gent:) Joan Espinosa, Oria (la dona), Pere Batle (o Baylle), Jordán d'Alagó, Pascuala (la dona), Arnau Jover, Miquel Sorribes. (Lloc:) Col[l]et d'en Sabater, frente la viña de Simó Mir, la tierra d'en Vallés en la masía de Durbán.

LA IGLESUELA. (Gent:) Jaume Yagüe.

LA MATA. (Gent:) Domingo Gorch (notari), Martí Escoriola, Miquel Pastor, Guiamó Roselló (?), María (la dona) (?), Aparici Blasco, Nadal Sola, Domingo Blasco, Nicolau Favara, Antoni Rocafort, Domingo Carbó, Pere Çavall, Antoni Coloma, Nicolau d'Alp (?), Ramón d'Alp (?), Pere Casanova, Joan Tallada, Bernat Alcalá (més dona i pubills), Ramón Rocafort, Bartomeu Rocafort (nebot, també pubiles), Pascual Roselló (sastre) (?), Guillem Cerdá (presbítero vicario), Martí Remiro, Nicolau Escuriola, Beatriu (la dona), Miguel Carbó (?), Antoneta (la dona) (?), Antoni (el fill) (?), Antoni Romeu, Joan Marmeneu, Arnau d'Alp, Gabriela (la dona), Pere Agulló (?), Francisca (la dona) (?), Joan Avinyó, Nicolau Royo, Joan Catalá, Antoni Gralla, Úrsula (la dona), Joan Mançana, Joan Loça, Gabriel Scuriola, Bernat Vilanova. (Llocs:)  el Coscollar, tierra de Joan de Vilanova, partida de la Punta d'en Vilanova, lugar llamado La Loma, barranco de La Cova [Cuba?], terra de Berthomeu Roquafort, terra de Pere Casanova en la Solana, el Peiró de debajo de la villa, "tierra de Miquel Carbó en la partida de la Costa de na Bernarda, frente al camino viejo, la cuesta y camino que va a Cinctorres, afrontando con otras viñas", partida de la Mesquita, partida de la Hortolana.

LA TODOLELLA. (Gent:) Domingo Casanova, Pere Piquer, Joan Bellvís. (Lloc:) "el puerto [puente?] de la Todolella, en una suerte de tierra de mosén Jaume d'Urries que ahora posee Antoni Bovill", el Salt de Saranyana.

LUCO. (Lloc:) "Una masía que está parte en término de Luco y parte en término de Forcall".

MIRAMBEL. (Gent:) Bertomeu Vilaplana, Berenguer Capeyra, Bartomeua (la dona). (Lloc:) Barranc de La Cuba en la terra del senyor Castelan, que afronte ab lo barranch e ab safranar de Bernat d'Alp.

MORELLA. (Gent:) Jaume Rosinyol (sastre), Joaneta (la dona), Pasqual Molinos (o Cinctorres?), Paulo Pedro (veí de Morella, habitant de la Mata), Pere Cabanes (mercader).

MOSQUERUELA. (Gent:) Pascual Escuder.

NULES. (Gent:) Antoni Besaldú.

OLOCAU. (Gent:) Benet Vinaxa, Jaume Altafulla (?), Guiamoneta (la dona), Bartomeu Vallés, Pascuala (la dona?), Bartomeu (el fill), Francesca (la nora), Joan de la Torre, Bernat Porta, Jaume Vilella, Antoni Anyó, Antoni Osset, Guiamoneta (la filla), Pere Prunyonosa (el gendre), Joan Aznar, Francesca (la dona), Francesc Castellano (notari), Joan Aznar 'el mayor'. (Lloc:) tierra de Bernat Terça en la partida de Les Llomes, sorts de tierra en Olocau, partida la Condonyera (Olocau o la Mata).

ORTELLS. (Gent:) Bartomeu Ferrer.

PALANQUES. (Gent:) Francisco Batle.

PORTELL. (Gent:) Bartomeu Vives, Calatayú Aguilar (la dona), Domingo Gassulla, Ramón Aguilar, Domingo Martí (rector), Joan Blasco, Dolceta (la dona). (Lloc:) Les Alberedes, partida de la Serra.

VILAFRANCA. (Gent:) Pere Coloma, Valera de Collados (la dona), Pere Coloma (el fill), Lucia (la nora), Sancho Catalá, Andreu Navarro (?), Pere Coll, Antoni Florenç, Sancho Sanz (notari), Domingo Centelles, Ramon Blasco, Joan Ivanyes (?), Joan Estrader (munter e meseguer). (Llocs:) el boalar del carnicero, la partida de les Cingles.

LLOC INDETERMINAT (Gent:). Joan Gil [en un altre article d'Aparici trobem un pelaire de Caudiel amb aquest nom i un altre (o el mateix) en Villahermosa.]


1436

Març, 20. València. El síndic de les aldees de Teruel i de la vila de Mosqueruela es queixen al batlle general del regne de València, ja que diuen que ell no els respeta els seus privilegis. El batlle ho nega i per ratificar-ho ho comunica per escrit a tots els seus oficials, per tal que aquests també ho facen. És un document prou llarg que podeu consultar íntegrament a la web de la Universitat Jaume I.

<<Biblioteca de Catalunya. Barcelona. Libro de la Comunidad de Teruel. Ms. 707. Còpia simple de començaments del segle XVII, ff. 83r-88r
Garcia Edo, Vicent. "El Libro de la Comunidad de Teruel (1206-1533)". Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. 1999, pp. 452-456

Anno a Nativitate Domini millesimo quadringentesimo tricesimo sexto. Die mercurii intitulata vicesima prima mensis marcii. Davant la presèntia de.l honorable micer Joan Mercader, doctor en leys, conseller del molt alt senyor Rey e batle general del regne de València, comparech lo honrat en Joan Gil de Palomar, jurista, vehí del loch de Corvaran, aldea de Terol, qui en lo nom deius scrit posa, et per nosaltres Jacme d’Anglesola, regent la scrivania de la batlia de regne de Valèntia, et Johan Gil, notaris, legir et publicar requès al dit honorable batle general la scriptura infrasegüent:

Ante la presentia del muy honorable micer Joan Mercader, consellero del señor Rey et batle general del regno de Valencia, comparesció e comparece Johan Gil de Palomar, jurista, vezino del lugar de Corvaran, aldea de Teruel, substituhido procurador del honorable Eximeno Caudet, vezino de la Pobla de Valverde, síndico, procurador et actor de la Comunidad de las aldeas de la ciudad de Teruel e villa de Mosqueruela et singulares de aquellas, segunt de la dita suya substitución consta por carta pública, fecha en la dita ciudad de Teruel, a XVII días del mes de febrero más cerca passado, et closa por el discreto Domingo Agostín, habitant en el lugar de la Foz de la Viella, por auctoridat real notario público por toda la tierra e señoría del señor rey d’Aragón, de la qual suya substitución vos faze occular ostensión, e vos ne offrece dar copia a vuestra expensa, si la querreys; en el dicho nombre dixo et propuso, dize et propone, en aquella forma et manera que millor et más aptament puede et deve seyer dicho et adaptado a su propósito et intención, que el señor rey don Pedro, de alta recordación, por su privilegio fizo francos, quitos et immunes, a los vezinos et habitadores de las dichas aldeas de Teruel et villa de Mosquerola, de toda lezda, peso, peatge et portage, et de todo qualquiere otro dreyto que nombrar se pueda, segunt consta por una cláusula en el dito privilegio contenida, que es del tenor seguent: “Enfranquimos, francos, liberos et imunes facimus, per cuncta secula, vos, omnes habitatores et vicinos de Terol, maiores et minores, qui modo ibi estis et qui venturi estis, ex aliqua parte mundi ad manendum et populandum, ab omni questia, peyta, tolta, forcia, prestito servicio et usatico, precario, et omni etiam demanda, et facienda regali et vicinali, privata et comuni, et omni lezda, pedagio, portatico atque penso et consuetudine veteri et nova, stabilita et stabilienda, toteque redemptione et taxatione, et ab omnibus etiam aliis causis que dici et nominari vel intelligi possunt aliquo modo in villa de Turolio, et in omni loco per totam terram nostram, tam in mare quam in terra, et in aqua dulci, sitis franchi, liberi et immunes penitus alieni, ut omnes habitatores et vicini de Turolio presentes et futuri, cum omnibus mercibus et rebus vestris, mobilibus et immobilibus et semoventibus, quas per terram nostram portaveritis, vel per aliquam aut aliquas transmiseritis per secula cuncta, in quibuslibet locis totius terre nostre et regni. Que fue dado el dicho privilegio en Teruel, kalendas martii Era Mª quaranta sis [sic]”.
Et aprés, por privilegio del señor rey don Alfonso, de loable recordación, los dichos vezinos et habitadores, son francos encara de toda lezda, peso, peatge, según pareçe en una cláusula en el dicho privilegio contenida, que dize assí: “Idcirco, per nos et successores nostros, de gratia speciali concedimus vobis, dictis aldeanis presentibus et futuris et vestris, perpetuo, quod sitis franqui, liberi et immunes, per totam terram et dominationem nostram, tam per mare quam per terram, quam etiam aquam dulcem, ab omni lezda, penso, pedagio et cetera. Que fue dado el dito privilegio en Taraçona, kalendas septembris anno Mº CCº LXXXº VIIº”.
[...]>>

[jaumeprimer.uji.es]


1438

Setembre, 11. En el llibre de la Batllia de Cantavella hi ha diverses notes sobre conflictes amb les raberes d'ovelles. En alguns casos, Portell tornava a estar implicat. Si en 1431 i 1432 havia sigut una rabera de La Cuba, ara n'és una de l'Anglesola:

<<fol.90

[914] Dia jueves que es contava a XI dias del mes de setiembre, anno a nativitate Domini Mº CCCCXXXVIII, en el lugar de Fortaner seyendo ajustados los jurados de la baylia de Cantaviella e mandaderos de aquella por fer compartimiento entre ellos de las comunas expensas de la dita baylia, en el qual ajustamiento intervinieron por la dita villa. E por el lugar de Mirambell Manuel Deusdat, jurado, e Johan de Panes, notario, mandadero. E por el lugar de Tronchon Domingo Valero, jurado, e don Johan Fores e Juhan de Ruvielos, mandaderos. E por el lugar de Villarluengo Pascual Vela, jurado, e Llorenç de Borja, mandadero. E por el lugar de la Sglisuela Johan de Cuenqua, notario, e Juhan Fortaner, mandaderos. E por el lugar de la Canyada Martin de Teros, notario, mandadero. E por el lugar de la Cuba Bertolome Miralles, jurado. E compartieron las expensas siguientes, primerament

 

Cedula de Cantaviella

 

[915] Primerament, fue un correu por la baylia sobre la pendra que havian fecho los de Portiell a los de la Sglisuela que fuesen en Cantaviella, costo tres s. VI: III s. VI.

[916] Item, fue otro correu sobre la dita razon por la dita baylia que fuesen en Cantaviella, costo dos s. seys dineros: II s. VI

[917] Item, fue Françes Moraton e Guillem Torres a los de Portiell por notificarles la intençion de la baylia de tornar respuesta de sus mandaderos, stuvieron dos dias que a razon de V s. suma vint s.: XX s.

[918] Item, embiamos un correu a la Sglesuela de como la baylia se plegava en Mirambell, costo diez dineros: s. X d.

[919] Item, embiamos un correu a don Juhan Fores quando havia de yr a las Cuevas al ajust de las baylias sobre lo de Portell e otros negoçios, costo quatorze dineros:  1 s. II d.

[920] Item, embiamos un correu a los de Portiell que fuesen a vistas en la Mata sobre la despesa de Portiell, costo dos s.: II s.

[921] Item, fue Guillem Torres al dito ajust en la Mata por la baylia sobre los ditos negoçios, stuvo dos dias diez s.: X s.

[922] Item, embiamos un correu a la Sglisuela que fuesen a Mirambell por huir [oir] la relaçion de don Johan Fores de la yda de Çaragoça, costo diez dineros: s. X d.

[923] Item, pagamos a un correu que fue a la Sglisuela que se plegava la baylia en Mirambell por çiertos negoçios de la baylia, costo doze dineros:  1 s.

[924] Item, pagamos a un correu que levo una letra a Pero Miguel que fues a la asignaçion de la Cuba con los de Portiell ell e Françes Moraton e Juhan de Cuenqua, costo I s. X d.: 1 s. X.

[925] Item, pagamos a un correu que levo una letra a los de Portiell que fuesen en la Cuba con nuestros mandaderos, costo dos s.: II s.

[926] Item, pagamos a un correu que fue por la baylia que se plegava en Mirambell sobre la requesta de la junta e hoyr çierta relaçion de a ciertos mandaderos, costo tres s. seys dineros: III s. VI.

[927] Item, fue miçer Urban a Tortosa sobre la pendra que Jayme Abella de la Sglisuela, stuvo X dias que a la razon de X s. suma çien s.: C s.

[928] Item, fueron Françes Moraton e Pero Miguel a la Cuba sobre la asignaçion que tenien  con los de Portiell, stuvieron un dia diez s.: X s.

[...]

 

Cedula de la Sglesuela

 

[964] Primerament, pagamos por el carnero de la daguella que fizieron los de Portiell doze s. VI d.: XII s. VI.

[...]>> (fol.90-91, pàg.155-156)

[NAVARRO ESPINACH, Germán et VILLANUEVA MORTE, Concepción (2009): Libro de la Bailía de Cantavieja. Universidad de Zaragoza. Facultad de Filosofía y Letras. Departamento de Historia Medieval. Ciencias y Técnicas Historiográficas y Estudios Árabes e Islámicos de Investigación de Excelencia C.E.M.A. Zaragoza. (I Instituto de Estudios Turolenses. Diputación de Teruel.)] (consultat en Cantavella)


1439

Setembre, 22. En el llibre de la Batllia de Cantavella hi ha diverses notes sobre conflictes amb les raberes d'ovelles. En alguns casos, Portell, com a poble amb terres en la frontera, estava implicat:

<<fol.97v, 98 i 100vº

Cedula de Cantaviella [...]

 

[1000] Item, damos a hun correu que levo huna letra a Morella sobre la respuesta que havian de fer los de Moriella sobre la pendra de Portiell, costo el correu: V s.

 

Cedula de la Sglisuela

 

[1010] Primerament, damos a hun correu que fue a Portiell por saber las confrontaciones de la defesa nueva [devesa] e d'allí fue a Cantaviella, estuvo dos dias: VI s.

[1011] Item, damos al notario por huna copia del compromis e otra de la sentencia de Moriella e de la baylia: X s.

[1012] Item, fizieron de mission en el dito ajust de comer e de bever segunt que parecia por menudo en huna cedulla: LVI s. VI d.

 

Suma toda la dita cedulla LXXII s. VI d.

 

[...]

 

[1034] Item, fue acordado en el dito ajust que miçer Urban vaya por razonador sobre el fecho de lo de Portiell ensemble con Bernat Aznar, notario, e un sindico actor e procurador de tota la baylia, a intimarles que tornen la cosa a devido stado. Empero romane en cargo de Cantaviella e de Mirambell que se çertifiquen de Bernat Aznar e de Manuel Deusdat, los quales testificaron çiertos sindicados por la dita baylia. E si se trobara ninguno vivo que aquell substituexquen a Marquo d'Urraqua por Mirambell e de Cantaviella Bernat Aznar, e de la Sglisuela a Juhan de Cuenqua. E si por ventura no se trobara ninguno que sean creados sindicos nuevos segun dito es i que vaya micer Urban e el notario e un sindico.>> (fol.97-100v)

[NAVARRO ESPINACH, Germán et VILLANUEVA MORTE, Concepción (2009): Libro de la Bailía de Cantavieja. Universidad de Zaragoza. Facultad de Filosofía y Letras. Departamento de Historia Medieval. Ciencias y Técnicas Historiográficas y Estudios Árabes e Islámicos de Investigación de Excelencia C.E.M.A. Zaragoza. (I Instituto de Estudios Turolenses. Diputación de Teruel.)] (consultat en Cantavella)


1439-40

En volum 44 del BSCC, trobem un quadre comparatiu extret de l'arxiu de Castellfort, precedit pel següent text:

<<Es clar que n'hi havien despeses comunes a Morella i Aldees. Els jurats de Morella donaven a cada aldea un trellat de dits comptes cada any. A l'arxiu de Castellfort se'n conserven d'eixos trellats moltíssims des de 1414 a 1686. Com les despeses se repartien proporcionalment segons els focs o veïns de cada poble podem ara seguir el creixement i la disminució de les Aldees de Morella.

.

>> (pàg.89)

[MIRALLES, Josep (prev.). Demografía i onomástica dels Ports de Morella. Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Volumen 44. 1968.] books.google.es


1439 En un treball sobre demografia al País Valencià, apareixen diverses dades sobre la peste, una de les principals causes de mort en l'antigüetat. Caldria buscar fonts més fiables i específiques.

<<La incidencia de la peste, la gran constante biológica de la sociedad europea desde 1348, es indiscutiblemente penosa. La revisión de los dietarios valencianos desde 1348, es indiscutiblemente penosa. La revisión de los dietarios valencianos así lo atestigua: pestes en 1411, 1428, 1439 (7.200 muertos), 1450 (11.000 muertos), 1459 (12.000 muertos), 1466 (12.000 muertos), 1475, 1478 (1.100 muertos), 1508 (300 muertos diarios), 1519 y 1523.>> (pàg.183)

[GARCÍA CÁRCEL, Ricardo (1976): El censo de 1510 y la población valenciana de la primera mitad del siglo XVI. En Saitabi, Nº.26. 171-188. Valencia.] pdf en  ojs.uv.es


1440

Segura Barreda, en el segle XIX, ens parla de Vallivana i la Salvassòria i fa menció als gorrinos engreixats al bosc, que sembla ser que estaven obligats a passar pel mercat de Morella.

<<Conquistada Morella, al ceder D. Jaime I el Señorío a D. Blasco de Alagón, se reservó la dehesa de Vallivana, que dio a su esposa Dª. Violante, pero como a los ocho años que el de Alagón había concedido su carta puebla a los morellanos, habíase aumentado admirablemente el vecindario, la reina quiso manifestar el aprecio que les tenía, renunciando en su favor la grande dehesa de Vallivana y Salvasoria, para que sirviese de baldío para los de Morella y aldeas de su jurisdicción. Como este documento no es de mucha extensión y está expuesto a perderse, nos parece copiarlo íntegro en su mismo idioma. [consultar-lo a l'any 1241]

Desde entonces, la dehesa de Vallivana y Salvasoria fue común, no sólo para los vecinos de Morella, sí que también para las demás aldeas. Señalado después un terreno particular a cada una en 1340, si dentro de sus límites se reservaron dehesas para pasto del ganado mayor, "bobalares", las de Vallivana, Salvasoria, Val de Ballibona y Na Monreala quedaron comunes a todas. [...] Una de ellas (disposiciones), en 1440, fue que los cerdos engordados en el bosque común no podían extraerse de los términos generales sin haber estado antes veinte y cuatro horas en el mercado de Morella. Cuando en 1691 se separaron las aldeas haciéndose villas independientes, los Jurados de Morella prohibieron el entrar ganado de las villas separadas; pero reclamaron éstas su derecho antiguo y después de un largo y costoso pleito, pudieron entrar de nuevo en el goce de apacentarlos. Hasta hoy el bosque de Vallivana sigue común, pero el de Salvasoria se le ha disputado. >>

[SEGURA BARREDA, José. Morella y sus aldeas. Corografía, Estadística, Historia, Tradiciones, Costumbres, Industria, Varones Ilustres, etc. de esta antigua población y de las que fueron sus aldeas. Tomo I. pp. 418-421. Morella. Imp. de F. Javier Soto, Editor, Año 1868.] En format pdf en repositori.uji.es


Una altra versió, de Tuixans, segurament treta del llibre de Segura Barreda. L'article de Tuixans tracta del Tribunal del Lligalló de Morella [consultar any 1270]

<<El Tribunal del lligalló prengué molt increment y forta organisació del segle XIII al XIV. Quan la conquesta de Morella, al cedir lo Rey Jaume el senyoriu a don Blasch d'Alagó's reservà la devesa de Vallibana [Vallivana], que la donà a Violant, muller caríssima del Conqueridor; però com qu'als vuyt anys d'haver donat la carta de població als morellans el d'Alagó havia fet tanta crescuda'l vehinat, lloch y masades, y pres tant d'increment el lligalló, la Regina Violant vulgué manifestar l'apreci que'ls tenia, renunciant en son favor la gran devesa de Vallibana y Salvasoria per a que se destinessin de 'baldío' (terrenys no llaurats ni adevesats) al lligalló, qual donació diu: [consultar-lo a l'any 1241]

[...]

La devesa de Vallirana [Vallivana] y de Salvasoria fou aprofitada desde aquell moment pel lligalló, no sols pels vehins de Morella, sinó també de les aldees qu'entraven en la concordia. Després fou senyalat un terreny particular a cada hu en l'any 1340; y acordaren reservarse per al bestiar major els 'bobalars' o 'bohalars' a Vallibana, Salvasoria, Vall de Vallibana y Monreal, obligantse a pagar del fons comú que'n guardava l'Universitat totes les despeses que s'esdevingueren en l'arranjament de les sendes, abeuradors, basses, podes y neteges d'arbres, y fins els altres que s'ocasionaven per l'extinció de l'oruga y reparació de les vedalles, llochs ahont se recullia la llana procedent de les esquilades fetes en les diverses aldees de la concordia. També gaudia Morella d'un privilegi donat en 1440, el qual disposa que'l bestiar y porchs engrexats en el bosch comunal no podien trèures del terme general sense haver estat abans vintiquatre hores en el mercat de Morella. Axò'ns demostra que'l lligalló tenia cura de fomentar molt bé'ls seus interessos.>>

[TUIXANS Y PEDRAGOSA, Joaquim (1926): El Tribunal del Lligalló a Morella (Segle XIII. Dret foral consuetudinari)(p.168-177). Article publicat en el Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. 1926: Vol.: 12 Núm.: 87 Julio a septiembre 1925] http://www.raco.cat


1440

Setembre, 14. Revisant el que hi ha transcrit en el llibre de Navarro i Villanueva del llibre de la Batllia de Cantavella, veiem que Portell apareix sovint:

<<fol.101vº

 

[1042] Item, por ordenacion de la baylia enviamos a Pero Barbarans a Bordon do fueron ajustadas las tres baylias por concordar que era fazedor sobre la dita bulla, stuvo dos dias: X s.

[1043] Item, enviaron hun correu por la baylia que se ajustase en Cantaviella por hoyr la relacion sobre dito feyto: III s. VI d.

[1044] Item, daron de expresa que havia spendido don Frances Moraton en el anyo VIIIº entre balles et correus por causa de lo de Portell: XIIII s. IIII d.

[1045] Item, enviaron a la Eguisuela por la dita razon hun moçuelo: I s. III d.

[1046] Item, fueron abenidos ciertos caminos de micer Urban: CL s.

[1047] Item, enviaron hun correu al Alguisuela sobre una letra que nos enviaron los de Mirambel como la baylia se plegava en Cantaviella por oyr la relacion de don Marquo d'Uraca: I s.

[1048] Item, paguaron a hun correu que envioron los de Tronchon [...]

 

//fol.102//

 

[1051] Item, pagaron a Bernat Aznar, notario, por tres dias que fue con micer Urban a Portiel como a notario:  XVIII s.

[1052] Item mas, paguaron al dito Bernat Aznar por la substitucion que fue feyta a Johan de Cuenqua e por ciertos actos que fizo en las testaciones sobre lo de Portier: V s.

[1053] Item, paguaron a hun mocet que levo una letra a Johan de Cuenqua que vinies a Cantaviella por hir con micer Urban a Portiel e a Moriella sobre las defesas [dehesas]: I s. III d.>> (pàg.164)

[NAVARRO ESPINACH, Germán et VILLANUEVA MORTE, Concepción (2009): Libro de la Bailía de Cantavieja. Universidad de Zaragoza. Facultad de Filosofía y Letras. Departamento de Historia Medieval. Ciencias y Técnicas Historiográficas y Estudios Árabes e Islámicos de Investigación de Excelencia C.E.M.A. Zaragoza. (I Instituto de Estudios Turolenses. Diputación de Teruel.)] (consultat en Cantavella)


1441

Novembre, 30. Un document sobre safrà:

<<(Doc. 53) 1441, noviembre 30 (ANM, prot. 249). Domingo Gassulla, vecino del Portell confesó deber a Antoni Castellano, vecino de Cinctorres, 197 sueldos 6 dineros precio de azafrán a pagar hasta Navidad. Se canceló el 31 de diciembre de dicho año.>> (pàg.32)

[APARICI MARTÍ, Joaquín (2018): Patrimonio histórico. El azafrán medieval de Gúdar-Maestrazgo. Aragón en la Edad Media, núm. 28 (2017) pp.15-38. Departamento de Historia Medieval, Ciencias y Técnicas Historiográficas y Estudios Árabes e Islámicos. Facultad de Filosofía y Letras. Universidad de Zaragoza.]  papiro.unizar.es (revista), dialnet.unirioja.es (pdf)


1443

Tenim una reproducció d’un segell trobat en un document enviat per Arnau Freixenet, Justicia de Portell al Justicia de Cinctorres, on es veu un escut amb la senyera (tribarrada) i davall, un arc romànic. Ha estat reproduit per M. Sagrario Martínez, que a més ens diu que no es pot llegir la llegenda que figura al voltant del dit segell. Juntament amb aquesta foto de l’escut i el poble, es conta el famós “miracle de Portell” (any 1540, 5 de maig). Al peu de foto, diu:

<<Sello municipal. De una carta del “Justicia de Portell, Arnau Freixenet, (dirigida) al honrat lo Justicia del loch de Cinchtorres”. A. 1443. Lo circunda leyenda ilegible. Reproducido por M. Sagrario Martínez.>> **CALDRIA VEURE EL DOCUMENT ORIGINAL**

[Sabem que hi ha un justicia a Morella i uns lloctinents de justicia als pobles, per casos menors (Eixarch, en el llibre de La Mata)]

[EIXARCH FRASNO, José. Forcall y Pueblos de la Comarca dels Ports. Trabajos Históricos (1966-1993), p. 481. Ayuntamiento de Forcall. 1994]


1443 Març, 25 i maig, 13. Un altre fragment d'un nou article meravellós d'Aparici Martí sobre ensenyament. En aquest document ens parla de Ramon Caçador (1), Ramon Caçador (2) i Andreu Caçador.

El teixidor de Vilafranca Domingo Alberit rep dos afermats, un el març i altre el maig del 1443. En el primer cas Ramon Caçador, veí del Portell, tudor i curador de la persona i béns d'Andreu Caçador, d'uns deu anys i fill del difunt homònim Ramon Caçador, l'aferma 'ad officium textore pannorum panni et lini', per temps de cinc anys a comptar des del proper dia de sant Miquel de setembre, nodrit, vestit i calçat segons costum, 'e sie tengut fer-li dintre lo dit termini tres robes de burell blanquinós per a damunt, e finit lo dit termini li sie tengut donar sis alnes de drap burell'. Poc després és Joan Conejos, veí de Vilafranca, qui aferma al seu germà Minguico amb Alberit per temps de cinc anys a comptar des del proper dia de sant Miquel de setembre, vestit, nodrit i calçat segons costum. Un mateix mestre, i dos aprenents de geografies properes, però diferents (és en aquest àmbit geogràfic, muntanyenc, on trobem la conca vessant que drena i redistribueix els efectius humans) [ANM, prot.203 (1443, març 25; maig, 13)]. (pàg.89)

Al final de l'article, està inclòs també en una taula:

Data: 1443-04-15. Aferma: Tudor. L'afermat és: Andreu Caçador de 10 anys. Origen: Portell. Temps: 5. Ofici: Teixidor. Destinació: Vilafranca. Arxiu: N203. (pàg.107)

[APARICI MARTÍ, Joaquín; RABASSA I VAQUER, Carles (2019): Ensenyar i aprendre. La formació a través dels contractes d'afermament dels segles XIV i XV al Maestrat i Els Ports de Morella (Castelló). Revista Millars. Espai i Història. pp.73-113. Publicacions de la Universitat Jaume I. TOMO XLVI (2019/1). Castelló.]  e-revistes.uji.es (revista)


En una altra publicació sobre la manofactura de la llana, diu:

O el ya mencionado tejedor Domingo Alberit, quien en marzo y mayo de 1443 recibió sendos aprendices de su oficio, uno oriundo del Portell y otro de la propia Vilafranca, indicándose que era "textor pannorum panni et lini" (ANM, sig.307). (p.208)

[APARICI MARTÍ, Joaquín (2010): Paños, tintes y batanes. Mapa de la producción textil medieval en la zona septentrional del Reino de Valencia. pp.185-212. Boletín de las Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Tomo LXXXVI. Enero-Diciembre 2010.] castellonenca.com


1444

Maig, 6. Un document sobre la fabricació de draps a Portell:

En 1443, García Palacio, de Benassal, confesaba adeudar a Manuel Torres el menor, de Villafranca, el precio de "unius pannis albi". Un año después varios vecinos de El Portell [estaran els noms en el document?] confesaban deber a Manuel Torres el mayor, de Vilafranca, el precio de "pannorum alborum sive dobles blanchs" (ANM, prot. nº 205 (1444, mayo 6). (pp.189-190)

[APARICI MARTÍ, Joaquín (2010): Paños, tintes y batanes. Mapa de la producción textil medieval en la zona septentrional del Reino de Valencia. pp.185-212. Boletín de las Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Tomo LXXXVI. Enero-Diciembre 2010.] castellonenca.com


1444

Octubre. Aparici ens dóna més dades interessants:

A su vez, destaca la presencia del mercader de Vilafranca, Pere Brusca, quien en diversas ocasiones da a medias, ganado lanar (175 borregos y 171 ovejas a Simó Ortí en 1442; 81 ovejas y 66 cabras a Joan Albalat de Benassal en 1442;  50 cabras a Pere Navarro de Castellfort en 1443; 163 borregos a Simó Ortí del Riu en 1444; 37 borregos a Guillem Giner en 1444; o 50 borregos a Domingo Sorribes del Portell en 1444). Participa también en la venta de paños. Así, en octubre de 1444 vendió por 124 ss 6 dd "unius panni nigri sive burell" a un vecino del Portell. Pero sobre todo destaca en el comercio de lanas. En 1444 la cifra ascendió hasta los 565 florines por 565 arrobas de lana, prácticamente toda proveniente de pastores de Vilafranca, con algunas arrobas procedentes de lugares próximos como Castellfort, el Portell o la Iglesuela. (ANM, sig.201, 202, 203, 205). (p.208)

[APARICI MARTÍ, Joaquín (2010): Paños, tintes y batanes. Mapa de la producción textil medieval en la zona septentrional del Reino de Valencia. pp.185-212. Boletín de las Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC). Tomo LXXXVI. Enero-Diciembre 2010.] castellonenca.com


1444

Diciembre, 24. Un document sobre safrà:

<<(Doc. 57) 1444, diciembre 24 (ANM, prot. 265). Ramón Aguilar, habitante en Les Alberedes en término de Portell, confesó deber a Domingo Martí, rector de la iglesia del Portell, 220 sueldos precio de 'safrà en bri', a pagar hasta santa María de agosto. se canceló el 1 de octubre de 1448.>> (pàg.33)

[APARICI MARTÍ, Joaquín (2018): Patrimonio histórico. El azafrán medieval de Gúdar-Maestrazgo. Aragón en la Edad Media, núm. 28 (2017) pp.15-38. Departamento de Historia Medieval, Ciencias y Técnicas Historiográficas y Estudios Árabes e Islámicos. Facultad de Filosofía y Letras. Universidad de Zaragoza.]  papiro.unizar.es (revista), dialnet.unirioja.es (pdf)


1445 aprox.

En un manuscrit sobre la historia de Vilafranca, fet per un capellà que va estar allà des de 1738 a 1745, publicat el 1832, trobem una breu referència a Portell quan parla de la Marededéu del Llosar. També ens recorda com se solien trobar aquestes imatges. La Marededéu de la Font de Portell va ser trobada  de forma quasi calcada:

<<Se tiene por cierto que, cuando los moros entraron en España, los cristianos escondieron bajo una losa a esta sagrada Imagen de María Santísima, para que los sarracenos no la profanasen. Así estuvo oculta todo el tiempo que los moros estuvieron en España, que fue más de 700 años. [...] Espelidos los moros de España, un labrador araba con una junta de bueyes en el campo o cerrado que está delante de la Ermita de nuestra Señora, entre los caminos de la Iglesuela, Portell y Cabestany, cuando, ¡ó prodigio! levantó con la reja del arado una losa y descubrió este hermoso simulacro y esta peregrina Imagen de María Santísima, más bella que la luna y más resplandeciente que el sol. Llámase nuestra Señora del Losar porque se encontró bajo una losa, y en paraje donde hay innumerables losas. [...] Es la santa Imagen de mármol o piedra blanca. Tiene tres palmos de altitud: está vestida de una túnica talar, y ceñida con un cinto dorado guarnecido como de piedras formadas del mismo marmol [...] (El Niño), en la mano izquierda tiene un pajarito con las alas extendidas, y con ésta asida la ala derecha del pajarito, el cual está colgado arrimado a la túnica del Niño y como que descansa sobre la mano izquierda de la Virgen. [...] No se duda de que luego que se encontró la Imagen, le harían alguna pequeña Iglesia en el lugar de su hallazgo [...] pero no se tiene noticia del tiempo en que se edificó esta Iglesia. Ahora tiene un Templo magnífico. [...] Se ignora el día en que se empezó y concluyó esta nueva Iglesia; pero se sabe que su fábrica duró algunos años, porque el coro se concluyó en 12 de junio de 1663. [...] En el año 1692, hicieron los de Villafranca solemnes fiestas por la conclusión de la nueva Iglesia de nuestra Señora, y traslación de la Imagen a su magnífico Templo [...] Coronaron éstas con dos días de corridas de toros, y en el primero sucedió que se rompieron los maderos de un tablado y se desplomó todo, cayendo mucha gente que había en él, envuelta entre los maderos y tablas. Todo fueron clamores y lamentos en ese fracaso pero ninguno pereció, porque todos invocaron a nuestra Señora del Losar; y sólo Margarita Vicente del Villar de la Estrella tuvo un leve daño en la cabeza. [...i continuen els miracles]>>

[MATEU, Jaime. Breve historia de la villa de Villafranca del Cid en el reino de Valencia, y del hallazgo prodigioso de N. Señora del Losar. Pàg. 16-35. Imprenta de la viuda de Muñoz. Plaza de S. Agustín. Valencia. 1832]. books.google.es


1447

Gener, 7. València. El batlle general del regne de València comunica als síndics de la comunitat de les aldees de Teruel i de la vila de Mosqueruela, que seguirà mantenint-los en el mateix estat que s'acostumava fer, d'acord amb els privilegis antics, malgrat la denúncia feta pels jurats de la ciutat de Teruel, de la que les aldees s'havien separat, que considerava els esmentats privilegis exclussius de la ciutat de Teruel. S'inclou el text complet d'alguns d'aquests privilegis. Imaginem que ens podria haver afectat. El document sencer, bastant llarg, per cert, està en la web de la Universitat Jaume I.

<<Biblioteca de Catalunya. Barcelona. Libro de la Comunidad de Teruel. Ms. 707. Còpia simple de començaments del segle XVII, ff. 57r-63r
Garcia Edo, Vicent. "El Libro de la Comunidad de Teruel (1206-1533). Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. 1999, pp. 432-437

Anno a Nativitate Domini millesimo quadringentesimo quadragesimo septimo, die autem sabbati intitulata septima mensis januarii. Devant lo honorable mossén Berenguer Mercader, cavaller, conseller del molt alt senyor Rey e batle general del regne de Valèntia, comparegueren lo honrat en Joan Gil de Palomar, juriste, missatger, e los discrets en Matheu Stheve, e en Johan Eximénez, notaris, axí com a síndichs e procuradors de la comunitat de les aldees de Terol e de la vila de Mosquerola, e presentaren al dit honorable batle general tres trellats autèntichs, los dos en pregamins e lo hú en paper, de tres privilegiis, ensemps ab una letra de creença closa, tramesa al dit honorable batle general per los regidors, procuradors e officials de la dita comunitat, los quals trellats e letra són dels tenors següents:

Noverint universi, quod nos Alfonsus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum, Valencie ac comes Barchinone; attendentes quod vos fideles nostri aldeani Turolii predecessoribus nostris et nobis fideliter deservistis et etiam quotidie nobis deservitis, idcirco per nos et successores nostros, de gratia speciali concedimus vobis, dictis aldeanis presentibus et futuris et vestris perpetuo, quod sitis franchi, liberi et inmunes, per totam dominationem nostram, tam per mare quam per terram quam etiam aquam dulcem, ab omni lezda, pensu, pedagio, quod nobis vel successoribus nostris pro aliquibus rebus seu mercibus vestris solvere teneremini et deberetis. Hanc autem concessionem et gratiam facimus vobis, aldeanis predictis et vestris perpetuo, per nos et omnes successores nostros, sicut melius dici potest et intelligi, ad vestrum vestrorumque salvamentum et bonum intellectum. Mandantes universis supraiuntariis, baiulis, justiciis, merinis, juratis, judicibus, lezdariis, pedagiariis et universis aliis offitialibus nostris presentibus et futuris, quod predictam gratiam et concessionem nostram firmam habeant et observent et faciant inviolabiliter observari, et non contraveniat nec aliquem contravenire permitant aliqua ratione. Datum Tiraçone kalendis septembris anno Domini millesimo ducentesimo octuagesimo septimo. [...]

Sig+num mei Jacobi de Anglesola, minoris dierum, illustrissimi domini regis Aragonum, auctoritate notarii publici Valentie, ac per totam terram et dominationem suam regentisque scribaniam baiulie generalis, una cum honorabile et discreto Jacobo de Anglesola, procuratore et connotario meo, qui predictis dum sic agerentur interfui eaque a libris sive registris curie dicte baiulie generalis abstraxi, et in hanc publicam formam scribi feci et clausi, die veneris tertia decima januarii, anno Domini a Nativitate millesimo quadringentesimo quadragesimo septimo, cum supraposito in linea secunda, ubi legitur “missatger”.
>>

[jaumeprimer.uji.es]


1448

Maig, 7. Revisant el que hi ha transcrit en el llibre de Navarro i Villanueva del llibre de la Batllia de Cantavella, veiem que Portell apareix sovint:

<<(fol.153)

 

[1503] A VII de mayo, anyo M CCCC XXXXVIIIº, fue ajustada la baylia de Cantaviella en la dita villa de Cantaviella. En lo qual ajust intervinieron por la villa de Cantaviella don Domingo Montanyana, jurado en el dito anyo, micer Urban Martin e Frances Moraton; e por el lugar de Mirambel don Bernat Dalt, jurado; e por Tronchon don Anthon de Borga, mandadero; de Villarluengo don Martín Galindo, jurado; de la Sglesiola don Pascual Sancho, jurado; de la Canyada don Martin Bernat, jurado; por la Cuba noy de huvo ninguno. Los quales todos concordes determenaron sobre cierta degüella e prenda de un puerco que era fecho a don Jayme de Castellot, vezino de la dita villa de Cantaviella, segunt que forma de sentencia dada por el rey don Jayme, de bona memoria, e que fuesen eslehidos por misatgeros por apuntar e afrontar el dito neguocio los honorables micer Urban Martin e don Bernat Dalt, del lugar de Mirambel, e si necessario sera puedan levar con si un notario, lo que a ellos bien visto sera ydoneo e suficient al dito neguocio. E no res menos, como es encaras cierto empacho que las guardias de Moriella an fecho en el guanado de Martin Bernat e don Miguel de Castellot, vezinos de la dita villa si quiere baylia. E no res menos, de cierta question que se faze a los del luguar de la Sglesiolla sobre sus bovalares e asi mesmo do los de Mirambel e de la Cuba. Los quales hayan poder de tractar e apuntar el dito neguocio con los honorables jurados e ajust de villa e aldeyhas de Moriella. E no res menos facer a que los processos necessarios a los ditos actos delant de los jurados e ajust de la dita villa de Moriella e Portiel. Cometiendo la principal cum de redentibus emergentibus a su discrecion e savieza.>> (pàg.215-216)

 

El mateix any, en Cuevas de Cañart:

 

(fol.156)

 

[1518] Item, inviaron un coreu por la baylia que deviesen seyer en Villarluengo en el ajust de las baylias por ovir relacion de Anthon Eximeno, mandadero de las ditas baylias: II s. VI d.

[1519] Item, inviaron un coreu por la baylia que deviesen seyer en Cantaviella sobre la deguella et pendra fecha en Portiel a Jayme de Castellot, costo:  II s. VI d.

[1520] Item, costo la mision que fizieron los mandaderos en el dito ajust: VII s. VI d.

[1521] Item, quando el comisario del senyor rey de Navarra era en Mirambel scrivieronos los de Mirambel que fiziesemos sabedores del dito ajust a los de la Aglisuella, costo la letra: s. X

[1522] Item, pagaron quando fueron misadgeros a Portiel sobre la prenda de Jayme de Castellot scriviemos a Bernat Dalt a Mirambel que deviese seyer en Portiel segut era seydo acordado, costo: I s.

[1523] Item, daron a hun hombre que fue por la baylia certificandolos del hombre que avian preso en Fortaner [Fortanete]: III s.>> (pàg.218)

[NAVARRO ESPINACH, Germán et VILLANUEVA MORTE, Concepción (2009): Libro de la Bailía de Cantavieja. Universidad de Zaragoza. Facultad de Filosofía y Letras. Departamento de Historia Medieval. Ciencias y Técnicas Historiográficas y Estudios Árabes e Islámicos de Investigación de Excelencia C.E.M.A. Zaragoza. (I Instituto de Estudios Turolenses. Diputación de Teruel.)] (consultat en Cantavella)


1449

Castelló de la Plana. En un treball de Sánchez Adell on revisa els fitxers d'empadronament a la ciutat de Castelló, o més ben dit, els "Llibres de vehins novells", entre els anys 1434 i 1690, trobem que són quatre els portellans que van marxar a la capital. Per cert, és curiós vore com hi ha gent de tots els pobles del voltant i la manera com els escriuen. Hi ha gent, entre altres pobles, de (textualment):

Sent Matheu, Ares, Portell, Castellfort, Albocàcer, Benasal (o Benaçal), Vila de les Coves (o Les Coves de Vinromà o Les Coves, de la comanda major del maestrat), Morella, Benicacim, Benloch, Trahigera, Mirambell, Rosell, Vilafermosa, La Canyada de Benacalduch de la batlia de Cantavella (o Canyada de Benacalduc), Borriol (també Borrioll i la moreria de Borriol -un tal Alii Marco, 'moro'-), Vistabella, Musquerola (o Mosquerola), Vilafranca, Vilaroya, Vilalonga, de la batlia de Cantavella [Villarluengo?], Huldecona [Ulldecona], La Gana (o La Jana, maestrat de Muntesa), Guandia [Gandia], Fortanet, Vilardecanes, Çorita (loch de Morella), Culla, La Torre den Besora, Bordó, Catí, Cantavella, Ayguaviva, Algezira [Alzira], Tronchó, La Engresola (o La Gresuela, Regne de Aragó), Forqual [Forcall], Olocau [del Rei?], Ortells, Castellot de Aragó, Puerto de Mingalbo, Furtanet (del Regne de Aragó), Benafigos,....

<<[Any] 1449:

Jacme Matrunio. Portell [no diu l'ofici][podria ser o estar relacionat amb el portellà Jayme Matutano que apareix en la "pecha" de Mirambel de 1482]

Berthomeu Bru. Portell [no diu l'ofici]

Matheu Sent Martí. Portell [no diu l'ofici]

[Any]  1574:

Francesch Bruscha. Portell. Llaurador.>>

 

Alguns tenen àlies o malnoms com:

Ezballa, Conill, Esbatla, Balaguer, Albarri, Viges Negres, Vego, Nosell, Sampol, Çorribes, Rojo, Aroscer

Noms dels que especifica que eren 'moros':

Cilim, Mahomat Ezquoll, Fita Ezcoll, Azmet Talio, Cale Arocet, Alii Abuyahie, Façan Talio, Juceff Talioi, Mahomat Arocet, Abrahim Serrano, Mahomat Serrano, Jabar Sampol, Bexiz Amez, Mahomat Fando, Jucep Arrocet, Cale Arrocet, Azmet Sampol, Abdulaliz Sampol, Alii Talio, Jucep Sampol, Jafer Adnader, Hamet Bocayo, Moferrig Bocayo, Alii Marco, Culeyme Bocayo, Cilim Sbatla, Sbatla, Abdulaziz Diago, Abdulaziz Axoni, Ayet Mucellem, Cahat Alfafori, Hamet Yafe, Cat Diafudi, Jucef Ansera, Jucef Morisquo, Abraffim Anandi, Cilim Anandi, Jucef Mateu, Ali Anandir, Jucef Anandir, Jucef Senpol, Cacim Almohaci, Cilim Xiquo, Jahet Xiquo, Mahomat Sanpol, Abrahim Bigatell, Mahomat Galter, Mahomat Sanpol, Caat Negre, Abdulaziç Alquexer, Ali Ducem, Jafiel Marquos, Abdalla Marquos, Maçot Almalulo, Mahomat el Conte, Ali Polina, Geret, Ubeyt Etomati, Jusef Olpolina, Mahomat Camega, Azmet Camega, Abdulament Ayton, Azmet Cotuban, Ali Combau, Amet Tortoni, Ayes Alpallas, Mahomat Benuniz, Azmet Vallmaymon Musella, Azmet Manya, Abdulaziz Cuspi, Mumin Alup, Alí Alup, Cafait Baratayre, Mahomat Cohayre, Yucef Bocayo, Ahmet Faraig, Ebrahim Fando, Abdulacis Bocayo, Alii Sagardell, Baydall Serrano, Alii Tordello, Mahomat Firtey, Enoell Çafado, Amet Turquet, Amet Amet, Antef de Llança, Alii Castellano, Amet Quiram, Alii de Elies

Fins a 1525 apareixen 'moros', però a partir de 1528, ja no; però, en canvi, apareixen 'nous convertis', com aquests:

Guillem Cilim, Anthoni Alvalies, Miquel Faraig, Anthoni Sifrar, Miquel Serrano, Joan Manda, Vicent Boit, Gerónimo El compte, Hieroni Faraig, Miquel Radiu, Joan Uberos, Miquel Peso, Berthomeu Amer, Francés Dilama, Angela Faraig, Pere Serrano, Pere Caldero, Pere Dilama, Jaume Cifrar, Pere Faraig, Jaume Faraig, Jaume Altreyes, Johan Marçà, Hieroni Borja, Bernat Sabater, Hieroni Sampol, Francés Canyelles, Joan Canyelles, Berthomeu Balfagó, Joan Balfagó, Francisco Muntanyés, Geroni Fardo, Francés Fardo, Miquel Moroni, Luys Alió, Johan Alió, Francés Doroni, Bernat Canyelles

En quant als oficis dels inmigrats, cita els següents (pàg.74-75):

aduller, albarder, apothecari, argenter, assaunador, ballester, barber, blanquer, boter, botiguer, çabater, calafat, canterer, carnicer, carreter, cavaller, ciutadà, cofrer, colteller, corder, doctor en cascun dret, doctor en medicina, espadador, espardenyer, espaser, ferrer, fuster, ganader, garbellador de li, guardià, hostaler, jurista, llaurador, llenser, manyà, menescal, mercader, fes, mestre d'aixà, mestre de vila, metge, moliner, notari, obrer de vila, metge, moliner, notari, obrer de vila, ortolà, palafanguer, pastor, pedrapiquer, pelicer, perayre, pexcador, pintor, rajoler, sastre, sedasser, sombrerer, taleguer, teixidor, tender, tintorer, vanover, vedisser i verguer dels jurats.

[SÁNCHEZ ADELL, José. La inmigración en Castellón de la Plana durante los siglos XV, XVI y XVII. Pàg.13 i 29. Cuadernos de geografía, nº 19, pág. 67-100. 1975. Fuentes: Llibres de vehins novells, Archivo municipal de Castellón. uv.es]


1449

Encara que no parla directament de nosaltres, María Bonet, en un llibre sobre l'Orde de l'Hospital ho fa dels nostres veïns de La Cuba i Mirambell, que s'independitzen de Cantavella. Aquest fet és interessant tenir-lo en compte per tal de poder trobar noves dades sobre la nostra pròpia història.

<<Durante el siglo XV, se crearon algunas encomiendas nuevas, fruto de la división de algunas de ellas. En 1449, una resolución del Capítulo General preveía la fragmentación de diversas preceptorías. La justificación de tal decisión es interesante, ya que muestra las deficiencias del modelo de organización territorial de la Orden. Se aducía que los distintos "miembros" de algunas encomiendas de la Castelanía no podían ser bien y justamente administrados por un solo comendador, y que las deudas contraídas con el Tesoro Común serían inferiores si se multiplicaban las preceptorías. (N.L.M. 361, 108, y 109r.)

La disposición preveía la separación de Mirambel y La Cuba de la encomienda de Cantavieja. Tronchón y La Granja se establecían como preceptorías. La de Ascó perdía la de Villalba con Ribarroja, Fatarella y Berrús; y la de Ulldecona, los lugares de la Sénia*, Alcanar y los censos de Tortosa, formando ahora los tres una unidad (la preceptoría de Calavera). [...]>>

[BONET DONATO, María. La Orden del Hospital en la Corona de Aragón: Poder y Gobierno en la Castellanía de Amposta (ss. XII-XV). Pàg.209. Biblioteca de Historia. Consejo Superior de Investigaciones Científicas (C.S.I.C.). Madrid. 1994. http://books.google.es ]

* En l'Enciclopèdia Catalana trobem un complement d'aquesta informació: <<L'existència d'aquesta comanda de la Sénia durà escassament un segle, ja que el 1536 la Sénia s'incorporà a la comanda de Mirambell.>>


1449

Maig, 1. Revisant el que hi ha transcrit en el llibre de Navarro i Villanueva del llibre de la Batllia de Cantavella, veiem que Portell apareix sovint:

<<(fol.162)

 

[1575] Esti mismo dia por los ditos jurados e mandaderos fue dado cargo a micer Urban e a Bernat Aznar, los quales por las baylias eran seydos signados por mandaderos a la ciudat de Tortosa que pasasen por Moriella sobre el fecho de las defessas [dehesas] de Portiel, Cinctores e otras aldeas de Moriella, e que fagan por su poderque la cosa venga en conclusion devida.>> (pàg.226)

[NAVARRO ESPINACH, Germán et VILLANUEVA MORTE, Concepción (2009): Libro de la Bailía de Cantavieja. Universidad de Zaragoza. Facultad de Filosofía y Letras. Departamento de Historia Medieval. Ciencias y Técnicas Historiográficas y Estudios Árabes e Islámicos de Investigación de Excelencia C.E.M.A. Zaragoza. (I Instituto de Estudios Turolenses. Diputación de Teruel.)] (consultat en Cantavella)


1450 En un treball sobre demografia al País Valencià, apareixen diverses dades sobre la peste, una de les principals causes de mort en l'antigüetat. Caldria buscar fonts més fiables i específiques.

<<La incidencia de la peste, la gran constante biológica de la sociedad europea desde 1348, es indiscutiblemente penosa. La revisión de los dietarios valencianos desde 1348, es indiscutiblemente penosa. La revisión de los dietarios valencianos así lo atestigua: pestes en 1411, 1428, 1439 (7.200 muertos), 1450 (11.000 muertos), 1459 (12.000 muertos), 1466 (12.000 muertos), 1475, 1478 (1.100 muertos), 1508 (300 muertos diarios), 1519 y 1523.>> (pàg.183)

[GARCÍA CÁRCEL, Ricardo (1976): El censo de 1510 y la población valenciana de la primera mitad del siglo XVI. En Saitabi, Nº.26. 171-188. Valencia.] pdf en  ojs.uv.es


1451 En un treball sobre demografia al País Valencià, apareixen diverses dades sobre els focs (llars) d'algunes viles reials durant la segona meitat del segle XV i primera del XVI. Apareix Morella i Portell estaria dins, com aldea que era en aquells moments. Sembla que ho treu dels registres de l'impost del 'morabatí':

<<La trayectoria demográfica puede delimitarse a través de los registros del impuesto del morabatí por la periodicidad casi constante (se cobraba cada siete años normalmente).

  1451 1463 1469 1475 1481 1487 1493 1499 1505 1511 1523 1529 1535

Villas reales

                         
                           
Castellón 649 677 626 - 538 466 479 484 545 470 431 413 -
Morella 508 195 254 - - 357 438 530 369 366 362 467 -
Peñíscola - - - - - - 103 151 116 119 119 126 -
                           

Ciudades de la Iglesia

                         
                           
Sant Mateo 416 303 306 - 360 - 170 308 278 277 274 309 -
Chivert 306 - - - - - - 53 38 51 197 213 -
Alcalá de Chivert 235 - 121 - 181 - 176 122 154 151
Cabanes 201 202 190 - 125 210 214 231 260 274 200 216 -
Belloch 7 66 60 - 56 - - - - - 74 64 -
Cervera 197 143 101 - 101 - 145 121 145 144 184 174 -
Canet 181 117 91 - 129 - 102 105 117 116 163 180 -
Rosell 41 - - - 29 - 38 33 40 47 - - -
Traiguera 267 207 129 - 209 - 212 232 215 220 233 310 -
Cálig 143 110 70 - 99 - 121 142 156 168 160 183 -
Chert 125 56 80 - 75 - 76 70 93 93 81 104 -
La Jana 138 99 89 95 97 - 118 120 142 147 - - -

>> (pàg.183 i 185-187)

[GARCÍA CÁRCEL, Ricardo (1976): El censo de 1510 y la población valenciana de la primera mitad del siglo XVI. En Saitabi, Nº.26. 171-188. Valencia.] pdf en  ojs.uv.es


En volum 44 del BSCC, trobem un quadre comparatiu extret de l'arxiu de Castellfort, precedit pel següent text:

<<Es clar que n'hi havien despeses comunes a Morella i Aldees. Els jurats de Morella donaven a cada aldea un trellat de dits comptes cada any. A l'arxiu de Castellfort se'n conserven d'eixos trellats moltíssims des de 1414 a 1686. Com les despeses se repartien proporcionalment segons els focs o veïns de cada poble podem ara seguir el creixement i la disminució de les Aldees de Morella.

.

>> (pàg.89)

[MIRALLES, Josep (prev.). Demografía i onomástica dels Ports de Morella. Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Volumen 44. 1968.] books.google.es


1452-53

Un interessant mapamundi de meitat del segle XV. Està una mica deformat, principalment en la part de la costa de l'est peninsular.

<<Mapamundi. Pocos se sabe acerca del geógrafo y cosmógrafo veneciano del siglo XV, Giovanni Leardo, además de que tres de sus mapas del mundo, firmados por su creador, sobreviven desde finales del Medioevo. Este es el mapa del mundo más antiguo que se conserva en la biblioteca de la Sociedad Geográfica Estadounidense, y se considera el mejor ejemplo de un mapamundi medieval en el hemisferio occidental. Los otros dos mapas de Leardo, que son similares pero no idénticos, se encuentran en Italia, en la Biblioteca Comunale de Verona y en el Museo Cívico de Vicenza. [...] En 1928 la sociedad publicó un facsímile a color de tamaño completo, junto con un texto de John K. Wright: "The Leardo Map of the World. 1452 or 1453". [...]>>

Des de la costa francesa, tractem de llegir els llocs que hi posa: norbona, colureo, ampurio, barçelona, taragona, Salo, tortoxa, valença, matrognia?, toloxa, denia, lacantera, cartalonia, armeria, jaen?, ...?, malica, sibilia, lisboda, galecia, airoça? (Narbona, Colliure? Ampúries, Barcelona, Tarragona, Salou, Tortosa, València, Madrid?, Tolosa?, Dénia, Alacant, Cartagena, Almeria, Jaén?, Granada?, Málaga, Sevilla, Lisboa, Galícia, Arosa?)

[The Leardo Map of the World: 1452 or 1453.] wdl.org


1453 Gener, 29 (i 1488, març, 22). Un altre fragment d'un nou article meravellós d'Aparici Martí sobre ensenyament. Ací ens parla dels Guerola: Pero Guerola, Pere Guerola (1), Pere Guerola (2), Johan Guerola, Macià Guerola (1), Macià Guerola (2) i Bertomeu Llopis.

El gener del 1453, Bertomeu Llopiç veí del Portell, tudor i curador de les persones i béns dels fills del difunt Pero Guerola, veí del Portell, nomena procurador Pere Guerola, ferrer habitant en Castelló, donant-li llicència per a poder 'affermar a l'officii de ferreria a Johan Guerola e Macià Guerola, fills del dit Pero Guerola quondam, e germans d'el dit procurador, ab aquell mestre e o mestres e a aquell temps que ell, dit constituït, plaurà e ben vist serà'. Realment no sabem amb qui pogué afermar Pere, qui ja estava a Castelló, als seus dos germans. [ANM, prot.213 (1453, gener 29); prot.279 (1488, març 22)]. Però la documentació conservada en els arxius de la Plana ens mostra que ambdós joves, Joan i Macià, sí que estigueren a Castelló on desenvoluparen part del seu cicle vital, exercint el seu ofici i essent propietaris de parcel·les. Així, trobem Macià Guerola, ferrer de Castelló, declarant propietats als llibres de peita de Castelló entre 1469 i 1471, a l'igual que Joan Guerola, també ferrer d'ofici, declarant propietats al seu torn entre 1475-1483 (IRADIEL et alii, 1995: 266; APARICI, 1996: 179). Però la història dels Guerola és un poc més complexa. Possiblement retornat, el 1488 localitzem un Pere Guerola el major, veí de Portell (tal volta el Pere que abans estava a Castelló?), que aferma el seu fill Macià amb el seu altre fill Pere Guerola, per temps de tres anys a aprendre l'ofici de ferrer, rebent al final robes i una llança nova. Novament podem veure, a través del contracte, les connexions geogràfiques, també les familiars, i fins i tot aquelles d'ofici; en definitiva, la primigènia configuració del tarannà que permet l'afermament, l'aprenentatge i la disposició d'un ofici per a la vida. (pàg.91)

Al final de l'article, ho complementa amb una taula:

Data: 1453-01-29. Aferma: Germà. Els afermats són: Joan i Macià. Origen: Portell. Temps: -. Ofici: Ferrers. Destinació: Castelló. Arxiu: N213. (pàg.109)

[APARICI MARTÍ, Joaquín; RABASSA I VAQUER, Carles (2019): Ensenyar i aprendre. La formació a través dels contractes d'afermament dels segles XIV i XV al Maestrat i Els Ports de Morella (Castelló). Revista Millars. Espai i Història. pp.73-113. Publicacions de la Universitat Jaume I. TOMO XLVI (2019/1). Castelló.]  e-revistes.uji.es (revista)


1453

Octubre, 9. Revisant el que hi ha transcrit en el llibre de Navarro i Villanueva del llibre de la Batllia de Cantavella, veiem que Portell apareix sovint, però en aquest cas és sobre la captura d'uns espies castellans. Sembla que estavem en guerra:

<<//fol.201vº//

 

[1937] Item, paguaron a hun correu que fue a Cantaviella con una letra que nos envio Frances Morathon de Çaragoza por avisarnos de la yda de la guerra: I s.

[1938] Item, fue Artal Adrover a Moriella por vigor de una letra que Cantaviella les havia enviado que el dito Artal fues antes a Moriella a fazer perseguir ciertos hombres que dixieron seyer spias de Castiella e fueron presos en Portiel, stuvo dos dias a cavallo: X s.

[1939] Item, posan que paguaron a hun correu que levo una letra a Tronchon, la qual havia embiado Cantaviella  certificandolos que la baylia se havia a plegar en el dito lugar de Tronchon sobre una letra que el lugartenient de castellan les havia embiado: s. X.

 

[...]

 

//fol.202// Cedula de la Alguisuela

 

[1943] Item, posan que paguaron a hun correu que embiamos por avisar los jurados de Portiel sobre los hombres que yvan spiando los muros, costo: s.X

[1944] Item, fue sobre aquesto matex Johan Sancho, fue a Cantaviella por demandar de consello como nos haviamos a regir: II s. VI.

[1945] Item, paguaron a hun correu que vino de Cantaviella sobre los dineros del sinodo: s. X.>> (pàg.264)

[NAVARRO ESPINACH, Germán et VILLANUEVA MORTE, Concepción (2009): Libro de la Bailía de Cantavieja. Universidad de Zaragoza. Facultad de Filosofía y Letras. Departamento de Historia Medieval. Ciencias y Técnicas Historiográficas y Estudios Árabes e Islámicos de Investigación de Excelencia C.E.M.A. Zaragoza. (I Instituto de Estudios Turolenses. Diputación de Teruel.)] (consultat en Cantavella)


1455

Febrero, 28. Un document sobre safrà:

<<(Doc. 65) 1455, febrero 28 (ANM, prot. 266). Joan Yago, herrero habitante en Fortanete, cede a Pascual Escuder, vecino de Mosqueruela para resarcirlo en parte de 290 sueldos que le adeuda, dos cahizadas y media de azafrán plantado que Yago posee en un trozo de tierra sito en Portell, en la partida de la Serra.>> (pàg.34)

[APARICI MARTÍ, Joaquín (2018): Patrimonio histórico. El azafrán medieval de Gúdar-Maestrazgo. Aragón en la Edad Media, núm. 28 (2017) pp.15-38. Departamento de Historia Medieval, Ciencias y Técnicas Historiográficas y Estudios Árabes e Islámicos. Facultad de Filosofía y Letras. Universidad de Zaragoza.]  papiro.unizar.es (revista), dialnet.unirioja.es (pdf)


1455

Abril, 25. Un document sobre safrà:

<<(Doc. 67) 1455, abril 25 (ANM, prot. 266). Joan Blasco y su esposa Dolceta, vecinos de Portell confesaron deber a Joan Pastor, masovero habitante en la Torre de Joan Martí, en término de Cantavieja, 3 cachices y 1 fanega de 'safrà en cabota', en calidad de permuta por un rocín de pelo negro que les ha dado Pastor. El azafrán lo entregarán en Portell el día de santa María de agosto. Se canceló el 24 de agosto de 1455.>> (pàg.34)

[APARICI MARTÍ, Joaquín (2018): Patrimonio histórico. El azafrán medieval de Gúdar-Maestrazgo. Aragón en la Edad Media, núm. 28 (2017) pp.15-38. Departamento de Historia Medieval, Ciencias y Técnicas Historiográficas y Estudios Árabes e Islámicos. Facultad de Filosofía y Letras. Universidad de Zaragoza.]  papiro.unizar.es (revista), dialnet.unirioja.es (pdf)


1458

Comença el regnat de Joan el Sense Fe, fill de Ferran d'Antequera i germà de l'anterior rei, Alfons el Magnànim.

<<Joan II el Sense Fe,[1] dit també el Gran (Medina del Campo 1398 - Barcelona 1479), Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília (1458-1479) i de Navarra (1425-1479); Duc de Montblanc (1412-1458), i de de Gandia (1433-1439) i (1461-1479); Comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458). Fill segon de Ferran I d'Aragó, dit el d'Antequera, el primer rei de la dinastia dels Trastàmares a Aragó, i de la seva muller Elionor d'Alburquerque. En pujar al tron el seu pare, li concedí el títol de Duc de Montblanc. Fou germà d'Alfons el Magnànim, al qual succeí a la seva mort.

Incomplint el testament de la seva primera esposa, en el qual lliurava el Regne de Navarra al príncep Carles de Viana, Joan tan sols concedí a aquest la lloctinència del regne, cosa que motivà un conflicte entre pare i fill. Això va motivar una Guerra civil navarresa entre els beaumontesos, partidaris de Carles, i els agramontesos, partidaris del rei. [...] Alfons el Magnànim morí sobtadament el 1458 i Joan fou designat successor a la Corona d'Aragó. El 22 de novembre de 1458 entrà oficialment a Barcelona. Però al tornar a retenir altre cop al seu fill Carles de Viana, es guanyà l'enfrontament amb les autoritats catalanes. Les Corts Catalanes, reunides a Lleida el 1460, van demanar a Joan II alliberar el seu fill, forçant la Concòrdia de Valladolid i el Príncep de Viana fou rebut a Barcelona el 31 de març de 1460 com a príncep hereu. El 21 de juny de 1461 mitjançant la Capitulació de Vilafranca, es va prohibir al rei entrar a Catalunya sense el permís de les Corts i on es va afeblir el poder reial. La mort el 23 de setembre de 1461 Carles de Viana a causa d'una malaltia pulmonar (tot i que la versió popular diu que fou enverinat per ordre de Joana Enríquez), i l'incompliment de la Capitulació de Vilafranca va provocar l'inici de la Guerra civil catalana. Una guerra que va coincidir en el temps amb la revolta dels pagesos remences (pagesos sotmesos a la servitud de la gleva). El rei Joan II va aconseguir mantenir la fidelitat d'Aragó, València i Sicília mentre la Generalitat s'oposà a ell i el desposseí de la corona. L'exèrcit de la Generalitat de Catalunya, sota les ordres de Roger Pallarés, va assetjar la reina Joana i el seu fill Ferran a la fortalesa de Girona. La reina es va mantenir ferma en la defensa de la ciutat fins que van arribar les tropes del rei, que ajudades per tropes franceses de Lluís XI van aixecar el setge. El preu de l'ajuda francesa foren 200.000 doblers d'or a pagar en un any. Com a garantia de pagament, però, s'empenyoraren els comtats de Cerdanya i el Rosselló, que passarien al regne francès en cas de no efectuar-se el pagament, com així fou. [...] El 1472 va aconseguir entrar a Barcelona, obligant als rebels a rendir-li obediència. Aquell mateix es realitzà la Capitulació de Pedralbes que posà fi al conflicte armat entre els dos bàndols i on es mostrà clement amb els vençuts. Va morir a Barcelona el 19 de gener de 1479, i està enterrat al Monestir de Poblet. Al Regne de Navarra fou succeït per la seva filla, Elionor I de Navarra, nascuda del seu primer matrimoni. A la Corona d'Aragó fou succeït pel seu fill Ferran II el Catòlic, a qui havia promès en matrimoni el 1469 amb la infanta Isabel de Castella, futura Isabel I de Castella.>>

[ca.wikipedia.org]


1459 En un treball sobre demografia al País Valencià, apareixen diverses dades sobre la peste, una de les principals causes de mort en l'antigüetat. Caldria buscar fonts més fiables i específiques.

<<La incidencia de la peste, la gran constante biológica de la sociedad europea desde 1348, es indiscutiblemente penosa. La revisión de los dietarios valencianos desde 1348, es indiscutiblemente penosa. La revisión de los dietarios valencianos así lo atestigua: pestes en 1411, 1428, 1439 (7.200 muertos), 1450 (11.000 muertos), 1459 (12.000 muertos), 1466 (12.000 muertos), 1475, 1478 (1.100 muertos), 1508 (300 muertos diarios), 1519 y 1523.>> (pàg.183)

[GARCÍA CÁRCEL, Ricardo (1976): El censo de 1510 y la población valenciana de la primera mitad del siglo XVI. En Saitabi, Nº.26. 171-188. Valencia.] pdf en  ojs.uv.es


1461

En un paper solt trobat al llegat del notari Lluis Sorolla, de 1568 (Arxiu Històric Notarial de Morella, AHNM), apareix un llistat comparatiu de població entre Portell, Cinctorres i Castellfort durant els anys 1461, 1482 i 1561. L’any 1461 diu que a Portell hi havien 76 focs. (Cinctorres, 112 i Castellfort, 50)

[GRAU MONSERRAT, Manuel. Tres qüestions d’història portellenca. p. 73. Boletín de Amigos de Morella y su Comarca (A.M.Y.C.). AÑO XI, 1989-90]


1461

Febrer, 22. No parla de Portell però ens pareix interessant per motius gastronòmics davant la visita del príncep Carles de Viana, fill de Joan II (el príncep moriria jove, el mateix any):

<<Congrio y merluza para la comida del Príncipe de Viana en el castillo de Morella. Arch. Reino Valencia. Maestre Racional, núm. 9.866, fol.52v.

Item doni e pagui a'n Pere Thomas, vehi de la vila de Alcayiç, CCL XXXXV solids VIII denaris jaccenses, a aquell deguts per lo preu de cert congre e merluza de aquell comprat de manament del senyor rey, per ops de foniment del castell de Morella on era lo senyor princep, e los quals lo dit senyor ab letra sua de ma sua signada e ab son sagell sagellada, dada en lo loch de Quinto a XXII de febrer del any M CCCC LXI, manava li fossen pagats, segons en la dita letra largament es contengut. E cobriu apoca.

>> (pàg.227)

[Autor i títol? Hispania: revista española de historia, Volumen 21, Números 81-84. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Istituto Jerónimo Zurita, 1961.] books.google.es


1463 En un treball sobre demografia al País Valencià, apareixen diverses dades sobre els focs (llars) d'algunes viles reials durant la segona meitat del segle XV i primera del XVI. Apareix Morella i Portell estaria dins, com aldea que era en aquells moments. Sembla que ho treu dels registres de l'impost del 'morabatí':

<<La trayectoria demográfica puede delimitarse a través de los registros del impuesto del morabatí por la periodicidad casi constante (se cobraba cada siete años normalmente).

  1451 1463 1469 1475 1481 1487 1493 1499 1505 1511 1523 1529 1535

Villas reales

                         
                           
Castellón 649 677 626 - 538 466 479 484 545 470 431 413 -
Morella 508 195 254 - - 357 438 530 369 366 362 467 -
Peñíscola - - - - - - 103 151 116 119 119 126 -
                           

Ciudades de la Iglesia

                         
                           
Sant Mateo 416 303 306 - 360 - 170 308 278 277 274 309 -
Chivert 306 - - - - - - 53 38 51 197 213 -
Alcalá de Chivert 235 - 121 - 181 - 176 122 154 151
Cabanes 201 202 190 - 125 210 214 231 260 274 200 216 -
Belloch 7 66 60 - 56 - - - - - 74 64 -
Cervera 197 143 101 - 101 - 145 121 145 144 184 174 -
Canet 181 117 91 - 129 - 102 105 117 116 163 180 -
Rosell 41 - - - 29 - 38 33 40 47 - - -
Traiguera 267 207 129 - 209 - 212 232 215 220 233 310 -
Cálig 143 110 70 - 99 - 121 142 156 168 160 183 -
Chert 125 56 80 - 75 - 76 70 93 93 81 104 -
La Jana 138 99 89 95 97 - 118 120 142 147 - - -

>> (pàg.183 i 185-187)

[GARCÍA CÁRCEL, Ricardo (1976): El censo de 1510 y la población valenciana de la primera mitad del siglo XVI. En Saitabi, Nº.26. 171-188. Valencia.] pdf en  ojs.uv.es


En volum 44 del BSCC, trobem un quadre comparatiu extret de l'arxiu de Castellfort, precedit pel següent text:

<<Es clar que n'hi havien despeses comunes a Morella i Aldees. Els jurats de Morella donaven a cada aldea un trellat de dits comptes cada any. A l'arxiu de Castellfort se'n conserven d'eixos trellats moltíssims des de 1414 a 1686. Com les despeses se repartien proporcionalment segons els focs o veïns de cada poble podem ara seguir el creixement i la disminució de les Aldees de Morella.

.

>> (pàg.89)

[MIRALLES, Josep (prev.). Demografía i onomástica dels Ports de Morella. Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Volumen 44. 1968.] books.google.es


1463 Sarthou Carreres, parlant entre les hostilitats entre Forcall (i les aldees) i Morella:

<<En este pueblo predominaba el estado llano, en continua pugna con la aristocrática Morella. Las tradicionales luchas de las aldeas contra Morella solían capitanearlas los labriegos y pastores de Forcall. A la muerte del rey D. Martín [1410], Morella siguió el partido del señor de Antequera, y las aldeas, el de Urgel. Los morellanos pusieron bombardas en la muela de la Garumba para batir á Forcall. En 1463, los vecions de esta villa (Forcall) levantaron bandera contra Juan II de Aragón, iniciando el movimiento á favor de los "rebelats" de Cataluña, que secundó el Maestrazgo (salvo Morella y San Mateo, cuyas villas permanecieron fieles al Rey). Según Mundina, en 6 Octubre 1837 los carlistas entraron en el pueblo, haciendo 3.015 prisioneros isabelinos procedentes de la batalla de Maella contra el general Pardiñas, y alojados en el convento de San Francisco, donde extenuados por el hambre, perecieron muchos de ellos, pues el día 18 no se les daba otro alimento que una galleta diaria por persona. Según Balbás, en 12 de dichos mes y año y procedentes de la indicada batalla, fueron fusilados en Forcall, por orden de Cabrera, 96 sargentos prisioneros, por el supuesto delito de conspiradores.>>

[SARTHOU CARRERES, Carles. Geografía general del Reino de Valencia: Provincia de Castellón. p.692. Barcelona. Ed. Alberto Martín. 1913; edició de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. Sant Vicenç dels Horts (Barcelona). 1989]


1464 No parla directament del nostre poble, ni siquiera de la comarca, però resulta interessant vore què diuen de nosaltres des de Bizanci, encara que només siga per vore com escribien els noms de les ciutats més importants de per ací. El cas és, entre altres coses, parla de les lluites del Regne d'Aragó pel control del Mediterrani. I és curiós vore com parla sempre dels "Reis de la Tarraconense" en lloc dels "Reis d'Aragó". Està en grec i en llatí. Transcribim alguns fragments:

     <<...ipsi vero bellum cum Venetis & Tarraconnensium rege gerere auspicabantur...>>

     <<Alphonsus dimissus ad suos a Mediolani duce, beneficii memor hunc semper coluit...>>

     <<Hic Tarraconnensium rex imperio temperans Valentiam, Tarraconem, Sardiniam insulam, Cyrnum & Barcenona Iberiae urbena opulentam, primum in Siciliam oppulit, postea venit in Italiam & Parthenopen, quae & Neapolis, regnimque in hunc modum occupavit...>>

     <<Alphonsus Ligurum & Tarraconensis regionem fratri suo regi Nabaris (Regnum Navarrae) commisit. Hunc enim Nabaris regionis incolae petentes, ab Tarracone, quod regis filiam uxorem duxisset, sibi regem juxta patriam consuetudinem, ordinarunt...>>

     <<Alphonsus cum in Italiam pervenisset, fratri regionem suam mandavit. Haec autem initium fimit ab Valentiae regione (Valentiae regnum). Valentia urbs magna est, & opulenta; Valentiae rex eam regni sui sedem tenet. Sita est ea urbs ex adverso Sardiniae, recedens ab Herculis columnarum [estret de Gibraltar] trajectu septingentis stadiis. Huic succedit regio, quam Tarraconnensem appellant, quae porrigitur usque Barcenonem. Huic contermina est Tarraconensis regio, & patet usque ad Barcenonem versus Provinciam Galliae. Verum dicere nos oportet regionis limites. Versus Orientem, Provincia Gallie; versus Occidentem, terminatur Iberia sive Hispania. Septentrionalis limes est, Navarrae regio. Barcenone urbs Occidentem spectans diviciis, potentiaque excellit. Administratur prerumque in aristocratiam conversa. Permittitur ei ab Tarraconnensium rege, suo jure vivere. E regione hujus urbis fita est Cyrnus (quae & Corsica) insula opulenta & populosa cujus ambitus complectitur duo millia stadiorum. Nec procul abest alia insula quae Majorica (seu Minorica potius) dicitur quae & ipsa subjecta est Tarraconensium regi, & ab eodem pricipem accipit. Sardinia, quae insula maxima existit, cujus ambitus continet quinque millia stadiorum, Tarraconnensium quoque regi obtemperat, & sub ejus ditione agit...>>

     <<Iberia (Hispania), qua initium sumit ab Gallia, habet sinitimos Celtiberos, quibus annexa est Gasconia regio (en nota al marge: Vasconia quae Aquitania), sub Gallorum rege degens. Postea succedit Pescainorum regio (Bescaiorum), versus Orientem in Iberiam tendens. Iberia, quae post Galliam maxima regio inter Occidentales est, versus Occidentem in Oceanum excurrit. Ab Oriente Navarram & Galliam habet versus Meridiem panditur in Turtugannam (al. Turritaniam, al. Portugaliam) quae maritima regio est, & ad Oceanum se extendit, ectiam regione Granata, quae sub Poenorum sive Maurorum imperio est, terminatur. Intra hanc Jacobi sepuchrum visitur. Hinc Portualia regio Hispaniae subit, quae se extendit ad mare, quod intra trajectum est, quo venitur ad Granatam regionem. Iberia cum regio sit maxima & ditissima, urbes habets regias, Dibitinam urbem magnam & populosam, Cordubam, Morsicam, necnon Ludum, & Salamancam. Etiam sepulchrum Jacobi in ca regione, juxta Oceanum & mare externum, celebre est...>> [ja era important el camí de Sant Jaume]

     <<...quod Niçetas Latine versus, Eurum fluvium ambire tradit, pro quo scribere debuit interpres Hebrum fluvium, cujus nomen in pluribus historiarum Graecarum locis ita corruptum reperitur.>>  p. 314

[CHALKOKONDYLES, Laonikos (Laonicus Chalcocondyles). Laonici Chalcocondylae Atheniensis Historiarum Libri X (1464). Interprete Conrado Clausero Tigurino cum Annalibus Sultanorum, ex interpretatione Joannis Leunclavii. Ex Typografphia Bartholomaei Javarina. Venetiis. M. DCC. XXIX. Pàg. 108-114] http://books.google.es


1465-67

Un adinerat noble de Bohemia, León Rosmithal, de Blatná (ara en la Rep. Txeca), viatja per Espanya. Ho relata el seu escrivà, Shaschek: (buscar llibre)

<<León de Romisthal de Blatna, considerado peregrino, es un adinerado noble bohemio que realiza dos viajes por España, siendo recibido por todos los reyes hispanos. En el primero de estos desplazamientos (1465-67), su escribano Shaschek relata las vicisitudes del camino y los lugares por los que pasan con un enorme séquito. Desde nuestro concreto punto de vista, este viaje aporta poco porque pasa por lugares en los que ya teníamos detectados peregrinos reales: desde la ciudad de Calatayud hasta su salida por Fraga ya estaba documentado, aunque pasa por La Muela y no por Épila, lo que en esas fechas es raro; sin embargo se alarga por el Sur, remontando el Jalón, hasta Monreal. Completa así un nuevo camino, que denominaremos "Camino Complutense", que sobre todo lleva peregrinos a Zaragoza, a Roma y a Jerusalén desde tierras castellanas, aparte de ser una importante ruta comercial.>> (pàg.45)

<<Los reyes no dejaron constancia escrita de la calidad de los caminos que recorrieron, que debieron ser los mejores y más seguros para ellos y sus séquitos; la masa de peregrinos que conocemos tampoco dijo nada, simplemente los sufrió. Únicamente unos pocos peregrinos y viajeros acomodados que nos visitaron solos o formando parte de comitivas importantes nos han transmitido algunas escasas opiniones muy aleatorias.

En el siglo XV, por ejemplo, León Rosmithal, entre 1465-67, habla constantemente de "camino", pero en ocasiones añade cosas como esta:

"Saliendo de la ciudad (de Calatayud) entramos a poco en unos montes muy ásperos, por donde anduvimos cuatro días antes de salir al llano. De Calatayud hay cinco millas de camino a La Almunia".

Es decir, que se perdieron por la zona de El Frasno.>> (pàg.81)

[UBIETO ARTETA, Agustín (2016): Caminos peregrinos de Aragón. Institución Fernando el Católico (CSIC). Excma. Diputación de Zaragoza. Zaragoza.] ifc.dpz.es


1466 En un treball sobre demografia al País Valencià, apareixen diverses dades sobre la peste, una de les principals causes de mort en l'antigüetat. Caldria buscar fonts més fiables i específiques.

<<La incidencia de la peste, la gran constante biológica de la sociedad europea desde 1348, es indiscutiblemente penosa. La revisión de los dietarios valencianos desde 1348, es indiscutiblemente penosa. La revisión de los dietarios valencianos así lo atestigua: pestes en 1411, 1428, 1439 (7.200 muertos), 1450 (11.000 muertos), 1459 (12.000 muertos), 1466 (12.000 muertos), 1475, 1478 (1.100 muertos), 1508 (300 muertos diarios), 1519 y 1523.>> (pàg.183)

[GARCÍA CÁRCEL, Ricardo (1976): El censo de 1510 y la población valenciana de la primera mitad del siglo XVI. En Saitabi, Nº.26. 171-188. Valencia.] pdf en  ojs.uv.es


1469 En un treball sobre demografia al País Valencià, apareixen diverses dades sobre els focs (llars) d'algunes viles reials durant la segona meitat del segle XV i primera del XVI. Apareix Morella i Portell estaria dins, com aldea que era en aquells moments. Sembla que ho treu dels registres de l'impost del 'morabatí':

<<La trayectoria demográfica puede delimitarse a través de los registros del impuesto del morabatí por la periodicidad casi constante (se cobraba cada siete años normalmente).

  1451 1463 1469 1475 1481 1487 1493 1499 1505 1511 1523 1529 1535

Villas reales

                         
                           
Castellón 649 677 626 - 538 466 479 484 545 470 431 413 -
Morella 508 195 254 - - 357 438 530 369 366 362 467 -
Peñíscola - - - - - - 103 151 116 119 119 126 -
                           

Ciudades de la Iglesia

                         
                           
Sant Mateo 416 303 306 - 360 - 170 308 278 277 274 309 -
Chivert 306 - - - - - - 53 38 51 197 213 -
Alcalá de Chivert 235 - 121 - 181 - 176 122 154 151
Cabanes 201 202 190 - 125 210 214 231 260 274 200 216 -
Belloch 7 66 60 - 56 - - - - - 74 64 -
Cervera 197 143 101 - 101 - 145 121 145 144 184 174 -
Canet 181 117 91 - 129 - 102 105 117 116 163 180 -
Rosell 41 - - - 29 - 38 33 40 47 - - -
Traiguera 267 207 129 - 209 - 212 232 215 220 233 310 -
Cálig 143 110 70 - 99 - 121 142 156 168 160 183 -
Chert 125 56 80 - 75 - 76 70 93 93 81 104 -
La Jana 138 99 89 95 97 - 118 120 142 147 - - -

>> (pàg.183 i 185-187)

[GARCÍA CÁRCEL, Ricardo (1976): El censo de 1510 y la población valenciana de la primera mitad del siglo XVI. En Saitabi, Nº.26. 171-188. Valencia.] pdf en  ojs.uv.es


1469

Matrimoni entre el futur rei d'Aragó, Ferran el Catòlic, fill de Joan el Sense Fe, i Isabel de Castella, filla petita del rei Juan II de Castilla. En 1479, quan Ferran comença el seu regnat, s'uneixen els regnes d'Aragó i el de Castella.

<<El 1467 el rei va disposar el seu matrimoni amb Pere de Calatrava, però aquest no fou del gust d'Isabel i ella va resar perquè el casament no arribés a celebrar-se, morint el promès dies abans de l'enllaç. El matrimoni secret d'Isabel amb Ferran d'Aragó el 1469 va fer trencar el pacte i Enric IV nomenà Joana la Beltraneja filla legítima i per tant hereva del regne amb el títol de princesa d'Astúries.>>

[ca.wikipedia.org]


1471 Agost, 28. En una nota a peu de pàgina d'un llibre que trobem en books.google, trobem, a més d'una altra versió de la carta pobla de Morella, un llistat dels pobles que depeníem del castell de Morella. Ho fa en el contexte de la carta pobla de Morella de 17 d'abril de 1233:

<<Nota 1. Prescindiendo al presente de consignar datos referentes a la antigua Bisgargis, pues es tema que Castelló trata extensamente en su obra, cuyo inciso copiaremos, nos limitamos a las noticias referentes a la historia de Morella desde su conquista.

Encaminábase Jaime I de Aragón a la villa de Ares, cuando al salir de Villarroya supo que don Blasco de Alagón, su mayordomo, trataba de apoderarse y rendir a la villa de Morella. Mucho molestó al Rey tales designios, que contrariaban los suyos, y rápidamente se encaminó con su hueste a impedir los propósitos de don Blasco; después de no pocas fatigas y contrariedades, entre las que hubo de realizar la detención del de Alagón, que no cedía en sus deseos, aviniéronse el Rey y el magnate concediéndole a éste el señorío de Morella, pero reconociendo don Blasco a don Jaime como su señor natural y directo; en virtud de este concierto hizo su entrada solemne en Morella el Conquistador, día 7 de enero de 1232. Señor de Morella don Blasco, la da a poblar a 500 cristianos, a los que otorga, en 17 de abril de 1233, la correspondiente carta de población:

 "Damus atque concedimus villam de Morella cum omnibus suis terminis et quingentibus populatoribus ad populandium ad forum de Sepulvega et de Extremadura, franche, libere, et quiete in perpetuum, cum hac presente charta perpetuo-valitura."

Determina a continuación los términos de esta villa y se dice:

"Afrontationes autem termini Morellae sunt et debent esse, sicut dividut cum castro Castell de Fridas, et sicut dividit illa serra serra de Bel intus, et sicut dividit cum castro de Aras et illa alcantarella et illo termino de Portel intus, et comodo vadit illa via de la Mata de En-susans, et de illa via al vilar de la Maleta, et exit ad illa Torre de Criason et vadit viam ad summum de illa serra exit et ad illa Coba de Albaro, et per illo summo de la serra exit ad Salmanavella, et sicut dividit cum illa peña de Ambajo, et dividit et vadit per illo summo, et exit ad illa carrasca del Vibello, et sicut dividit cum illo villar de Nicolau intus, et illo vall de los Pardos, et illo cabezo del Andador, et illos pioscos de la Pererola, et sicut dividit cum Herbes susans, et illas molas escabosas et exit ad castell de Fridas. Sicut predictae afrontationes dividunt, ambiunt et includunt terminos castro Morellae."

Estos primitivos límites fueron ensanchándose con el transcurso de los años, ejerciendo Morella jurisdicción sobre varias aldeas y lugares. Para determinar cuáles fueron éstas y éstos, es segura guía el privilegio otorgado por don Juan II en 28 de agosto de 1471, por el que concede al baile de Morella jurisdicciones en las causas de otras pías y en el que dice:

"Bayulus generalis Morellae uti Judex regius causarum piarum, jurisdictionem ecclesiasticam exercit in sequentibus villis et oppidis: Morella, Herves subirans, Herves susans, Castel de Cabres, Boxar, Puebla de Benifazá, Ballestar, Puebla de Alcolea, Chiva, Palancas, Ortells, Zorita, Orcajo, Mata, Todolella, Sarañana, Villores, Ares, Benasal, Adzaneta, Vistabella, Benafigos, Molinell, Torre de Embesora, Catí, Villar de Canes, Coratjá, Bel, Fredes, Cinchtorres, Portell, Villafranca, Castellfort, et Ballibona.">>

[LÓPEZ DE VARGAS MACHUCA, Tomás. Relaciones geográficas, topográficas e históricas del Reino de Valencia hechas en el siglo XVIII: Alicante. Castellón de la Plana. Pàg. 259. Tip. de la "Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos". Madrid. 1919] books.google.es


1472 Setembre - Octubre. Llegim un document molt interessant sobre de la Balma, on també es parla d'un presoner de Portell:

<<Entre todas las procesiones y rogativas destaca la romería a la Balma de Zorita. Cada ocho de septiembre desde el siglo XIV las gentes de Mirambel y sus alrededores realizaban una romería a dicho santuario. Este día los juglares y tamborinos amenizaban la fiesta. En 1472, el concejo paga cincuenta y seis sueldos y tres dineros en el abastecimiento de viandas para la procesión:

"posa que fue la procesión a la Balma et fizieron de expensa entre vino, congrio, cevada, sardinas et otras cosas necesarias, avie despendido pora la procesión de la Balma dos caffices et medio de trigo" (v. ítems 74 y 132).

A lo que se suman ese mismo año otros sesenta sueldos gastados en trigo. Estas procesiones también iban acompañadas de juglares, tamborinos y cantores a los que el concejo en 1480 les suministró vino por la cantidad de tres sueldos y dos dineros:

"compre vino para los cantores que vinieron de la procesión, hun canter Plana e altre de Forcallo".

Tras la jornada el concejo se aprovisionaba de carne para la cena:

"posa que compro carne por el dia que venieron de la procession para cena".

[...]>> (pàg.53)

Un altre fragment:

<<//fol.40vº//

[737] Expensa feta por el honorable Johan Miguell en los contos de octobre.

[738] Primo, congrio el lunes e martes doze lliuras a razon de XII s.

[739] Item, el hombre que fue por el congrio: I s.

[740] Item, agos, olio: s. VIII d.

[741] Item, sal, una almut: s. III d.

[742] Item, prunas: s. VIII d. [...]

//fol.40vº//

[756] Item, fueron Johan Miguell e Montanyes a Cantaviella sobre el preso de Portiell, Montanyes a piet e Johan Miguell a cavallo: V s.

 

>> (pàg.117-118)

[NAVARRO ESPINACH, Germán (2008): Cuentas del Concejo de Mirambel (1472-1489). Universidad de Zaragoza. Facultad de Filosofía y Letras. Departamento de Historia Medieval. Ciencias y Técnicas Historiográficas y Estudios Árabes e Islámicos de Investigación de Excelencia C.E.M.A. Zaragoza. (I Instituto de Estudios Turolenses. Diputación de Teruel.)] (consultat en Cantavella)

Ho recull també, parcialment (pàg.173):

[TELLO HERNÁNDEZ, Esther (2013): Aportación al estudio de las cofradías medievales y sus devociones en el reino de Aragón. Institución "Fernando el Católico" (C.S.I.C.). Excma. Diputación de Zaragoza. Zaragoza.] ifc.dpz.es


1473

Agost, 28. Balbás, en el seu llibre de la província de Castelló de 1892, quan parla de l'any 1473, ho fa per dir que el rei Juan II confirma un privilegi a la bailia de Morella que havia concedit el rei Martin.

<<Agosto. Dia 28. 1473. -D. Juan II en privilegio fechado en el monasterio de Pedralves confirma el del rey D. Martin por el que concedia al Baile de Morella facultad para juzgar en las causas de obras pias. "Bayulus generalis Morellae uti Judex regius causarum piarum, jurisdicionem ecclesiasticam exercit in sequentibus villis et oppidis: Morella, Herves subirans, Herves susans, Castel de Cabres, Boxar, Puebla de Benifazá, Ballestar, Puebla de Alcoleja, Chiva, Palancas, Ortells, Zorita, Orcajo, Mata, Todolella, Sarañana, Villores, Ares, Culla, Benasal, Adzaneta, Vistabella, Benafigos, Molinell, Torre de Embesora, Catí, Villar de Canes, Coratjá, Bel, Fredes, Cinctorres, Portell, Villafranca, Castellfort, Ballibona." Estos eran los pueblos que comprendia la Baylia de Morella.>>

[BALBÁS, Juan A. El libro de la provincia de Castellón. Pàg. 676. (Castellón, 1892). Editorial Maxtor. Valladolid. 2009] books.google.es


Ho recull també un article de Medina, Cañizares i Badenas, que parla de "las cruces monumentales de piedra, conocidas en muchas comarcas como peirones o 'peirons'.":

<<Conservando en esencia dicha función protectora, 'els peirons' tienen su origen en la acción de reconquista emprendida por Jaime I, siendo muy posible que se recomendara su utilización como signo de cristianización y conquista. Con toda seguridad, en un principio serían de madera y años después, una vez establecidas las nuevas poblaciones en los antiguos núcleos árabes o en otros de nueva formación, se sustituyeran por las cruces monumentales de piedra que actualmente todos conocemos. [...] Con el tiempo su función más frecuente fue la protección del viajero. Era el lugar donde encomendarse a Cristo, Dios encarnado, y a la Virgen María, su madre, en el momento de partir, implorando su protección para tener un buen viaje y, al regresar, ante la cruz, daban las gracias por volver sanos y salvos al hogar. [...] Además de a las cruces monumentales de piedra, se conocen como peirones las capillas votivas, conocidas como 'capelletes', 'peirons de capelleta' o 'peironets'. [...]

-. Similitudes entre los peirones de la antigua Bailía de Morella con las de la Comarca del Maestrazgo turolense [...] El ámbito territorial de la antigua Bailía de Morella lo determina el rey Juan II en 1473, finales del siglo XV, cuando el monarca otorga al Baile de Morella, por privilegio firmado en Pedralves, que confirma uno anterior del rey Martín I, la capacidad de juzgar sobre obras pías sobre las siguientes villas y aldeas: Ares, Atzeneta, Ballestar, Benafigos, Bel, Benasal, Boixar, Castell de Cabres, Castellfort, Catí, Cinctorres, Coratxar, Culla, Chiva, Forcall, Fredes, Herbés, Herbeset, La Mata, Molinell, Olocau, Ortells, Palanques, Portell, Puebla de Alcolea, Puebla de Benifasar, Sarañana, Todolella, Torre de Embesora, Vallibona, Vilar de Canes, Villafranca, Villores, Vistabella y Zorita. Hoy un territorio repartido entre cuatro comarcas de la actual distribución territorial de la Provincia de Castellón: el Alcalatén, el Alt Maestrat, el Baix Maestrat y Els Ports. [...]

En la Capilla del Salvador de la Iglesia de Bordón, también son evidentes las similitudes estadísticas. En sus esculturas y relieves distinguimos claramente la mano del escultor o del taller donde fueron labradas las dos cruces monumentales, 'Peiró de Sant Gil' y 'Peiró de les Canals', de la localidad de La Mata, el 'Piuró de Cap de Vila' en Cinctorres y el 'Peiró del Maset' en Portell. El repertorio iconográfico que vemos en los capiteles de los mencionados peirones, lo podemos apreciar en las escenas de La Anunciación, idéntica a la que hay en el capitel del 'Peiró de Sant Gil' en La Mata, y de la adoración de los Magos, similar al del 'peiró' de Cinctorres y la escena de la Natividad coincide con la labrada en el capitel del 'Peiró del Maset en Portell'.>>

[MEDINA CANDEL, Fancisco A. et al. (2016): Las cruces monumentales de piedra, su restauración, conservación y réplica. BAYLÍAS. Misceláneas del Centro de Estudios del Maestrazgo Turolense. Años 2014-2016. Cantavieja. pp.55-69.] academia.edu


1474 Març, 3 i abril, 11. Un altre fragment d'un nou article meravellós d'Aparici Martí sobre ensenyament. En aquest document ens parla de Domingo Codina, Pere Darnés i Antoni Rius (potser serà el mateix Rius que apareix en data 1493).

En 1474 Domingo Codina aferma al seu fill amb Pere Darnés, teixidor del Portell, incidint el pare en que 'siats tengut de mostrar-li l'officii de texidor, si e segons bons maestres són tenguts de mostrar a semblants deixebles. Bon mestre devia ser Darnés doncs poc després, Antoni Rius, qui ja s'anomena a sí mateix com teixidor veí del Portell, confessa estar content de les robes i soldada que Darnés li havia de donar pel temps que estigué amb ell aprenent l'ofici. [ANM, prot.267 (1474, març 3; abril 11)]. (pàg.85)

[APARICI MARTÍ, Joaquín; RABASSA I VAQUER, Carles (2019): Ensenyar i aprendre. La formació a través dels contractes d'afermament dels segles XIV i XV al Maestrat i Els Ports de Morella (Castelló). Revista Millars. Espai i Història. pp.73-113. Publicacions de la Universitat Jaume I. TOMO XLVI (2019/1). Castelló.]  e-revistes.uji.es (revista)


1474 Març, 31. En un quadre que inclou Aparici Martí en un article sobre ensenyament, apareixen diverses referències a Portell:

Data: 1474-03-31. Aferma: Pare. L'afermat és: Antoni Codina, de 12-14 anys. Origen: Olocau. Temps: 4 (anys). Ofici: Teixidor. Destinació: Portell. Arxiu: N267. (pàg.110)

[APARICI MARTÍ, Joaquín; RABASSA I VAQUER, Carles (2019): Ensenyar i aprendre. La formació a través dels contractes d'afermament dels segles XIV i XV al Maestrat i Els Ports de Morella (Castelló). Revista Millars. Espai i Història. pp.73-113. Publicacions de la Universitat Jaume I. TOMO XLVI (2019/1). Castelló.]  e-revistes.uji.es (revista)


1474 Abril, 11. En un quadre que inclou Aparici Martí en un article sobre ensenyament, apareixen diverses referències a Portell:

Data: 1474-04-11. Aferma: -. L'afermat és: Antoni Rius. Origen: Portell. Temps: -. Ofici: Teixidor. Destinació: Portell. Arxiu: N267. (pàg.110)

[APARICI MARTÍ, Joaquín; RABASSA I VAQUER, Carles (2019): Ensenyar i aprendre. La formació a través dels contractes d'afermament dels segles XIV i XV al Maestrat i Els Ports de Morella (Castelló). Revista Millars. Espai i Història. pp.73-113. Publicacions de la Universitat Jaume I. TOMO XLVI (2019/1). Castelló.]  e-revistes.uji.es (revista)


1475 En un treball sobre demografia al País Valencià, apareixen diverses dades sobre els focs (llars) d'algunes viles reials durant la segona meitat del segle XV i primera del XVI. Apareix Morella i Portell estaria dins, com aldea que era en aquells moments. Sembla que ho treu dels registres de l'impost del 'morabatí':

<<La trayectoria demográfica puede delimitarse a través de los registros del impuesto del morabatí por la periodicidad casi constante (se cobraba cada siete años normalmente).

  1451 1463 1469 1475 1481 1487 1493 1499 1505 1511 1523 1529 1535

Villas reales

                         
                           
Castellón 649 677 626 - 538 466 479 484 545 470 431 413 -
Morella 508 195 254 - - 357 438 530 369 366 362 467 -
Peñíscola - - - - - - 103 151 116 119 119 126 -
                           

Ciudades de la Iglesia

                         
                           
Sant Mateo 416 303 306 - 360 - 170 308 278 277 274 309 -
Chivert 306 - - - - - - 53 38 51 197 213 -
Alcalá de Chivert 235 - 121 - 181 - 176 122 154 151
Cabanes 201 202 190 - 125 210 214 231 260 274 200 216 -
Belloch 7 66 60 - 56 - - - - - 74 64 -
Cervera 197 143 101 - 101 - 145 121 145 144 184 174 -
Canet 181 117 91 - 129 - 102 105 117 116 163 180 -
Rosell 41 - - - 29 - 38 33 40 47 - - -
Traiguera 267 207 129 - 209 - 212 232 215 220 233 310 -
Cálig 143 110 70 - 99 - 121 142 156 168 160 183 -
Chert 125 56 80 - 75 - 76 70 93 93 81 104 -
La Jana 138 99 89 95 97 - 118 120 142 147 - - -

>> (pàg.183 i 185-187)

[GARCÍA CÁRCEL, Ricardo (1976): El censo de 1510 y la población valenciana de la primera mitad del siglo XVI. En Saitabi, Nº.26. 171-188. Valencia.] pdf en  ojs.uv.es


1475 Novembre, 20. La revista Vallivana, en un especial del riu Bergantes, ens dóna informació sobre diveres eixides de mare del riu.

EL RÍO BERGANTES. [...] El cronista morellano D. Ramón Bruñó Escorihuela, Presbítero archivero que fue del de nuestra Arciprestal, copia en sus 'Anales de Morella', sin cita de procedencia, pero que en la mayor parte extrae de las noticias insertas en "Protocolos, Baldufaris, Libros Capitulares y papeles sueltos del Archivo Histórico Eclesiástico", los siguientes datos a este respecto interesantes: Grandes temporales de agua y salida de los ríos en 1321, 1328, 1358 y 1407. Salió el Bergantes varias veces del 20 de Noviembre al 21 de Diciembre de 1475. Hasta 1540 a 5 de octubre no consta ocurriera otra avenida, que se repite en 1546 a 1º de Marzo y 1582 a 2 de Mayo. Se desbordó el Bergantes: 7 de enero de 1826, 24 de mayo de 1853 y 1 de agosto de 1860. En 1909 [...] (pàg.136)

[Vallivana. Revista quincenal de las Fiestas Sexenales de Morella. Núm.9. Morella, 1 de Diciembre de 1945.] repositori.uji.es


1475 En un treball sobre demografia al País Valencià, apareixen diverses dades sobre la peste, una de les principals causes de mort en l'antigüetat. Caldria buscar fonts més fiables i específiques.

<<La incidencia de la peste, la gran constante biológica de la sociedad europea desde 1348, es indiscutiblemente penosa. La revisión de los dietarios valencianos desde 1348, es indiscutiblemente penosa. La revisión de los dietarios valencianos así lo atestigua: pestes en 1411, 1428, 1439 (7.200 muertos), 1450 (11.000 muertos), 1459 (12.000 muertos), 1466 (12.000 muertos), 1475, 1478 (1.100 muertos), 1508 (300 muertos diarios), 1519 y 1523.>> (pàg.183)

[GARCÍA CÁRCEL, Ricardo (1976): El censo de 1510 y la población valenciana de la primera mitad del siglo XVI. En Saitabi, Nº.26. 171-188. Valencia.] pdf en  ojs.uv.es


1475

Juliol, 31. Nou bisbe de Tortosa: Alfons d'Aragó, fill bastard d'un altre Alfons d'Aragó, comte de Ribagorça. Ho va ser fins l'1 d'octubre de 1512. Abans ho era Ot de Montcada i de Luna (de 1415 a 1473) i després, Lluís Mercader (de 1514 a 1516).

[Llista de bisbes de Tortosa. ca.wikipedia.org]


1478

En volum 44 del BSCC, trobem un quadre comparatiu extret de l'arxiu de Castellfort, precedit pel següent text:

<<Es clar que n'hi havien despeses comunes a Morella i Aldees. Els jurats de Morella donaven a cada aldea un trellat de dits comptes cada any. A l'arxiu de Castellfort se'n conserven d'eixos trellats moltíssims des de 1414 a 1686. Com les despeses se repartien proporcionalment segons els focs o veïns de cada poble podem ara seguir el creixement i la disminució de les Aldees de Morella.

.

>> (pàg.89)

[MIRALLES, Josep (prev.). Demografía i onomástica dels Ports de Morella. Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Volumen 44. 1968.] books.google.es


1478 En un treball sobre demografia al País Valencià, apareixen diverses dades sobre la peste, una de les principals causes de mort en l'antigüetat. Caldria buscar fonts més fiables i específiques.

<<La incidencia de la peste, la gran constante biológica de la sociedad europea desde 1348, es indiscutiblemente penosa. La revisión de los dietarios valencianos desde 1348, es indiscutiblemente penosa. La revisión de los dietarios valencianos así lo atestigua: pestes en 1411, 1428, 1439 (7.200 muertos), 1450 (11.000 muertos), 1459 (12.000 muertos), 1466 (12.000 muertos), 1475, 1478 (1.100 muertos), 1508 (300 muertos diarios), 1519 y 1523.>> (pàg.183)

[GARCÍA CÁRCEL, Ricardo (1976): El censo de 1510 y la población valenciana de la primera mitad del siglo XVI. En Saitabi, Nº.26. 171-188. Valencia.] pdf en  ojs.uv.es


1479

Després del matrimoni entre el futur rei d'Aragó, Ferran el Catòlic i Isabel de Castella, es produeix la unió dels regnes d'Aragó i Castella.

<<El 1469 es casaren en secret la reina Isabel I de Castella i el príncep hereu d'Aragó Ferran II d'Aragó, anomenats els Reis Catòlics. Aquest enllaç, va tenir com a conseqüència la unió de la Corona de Castella i la Corona d'Aragó el 1479, encara que aquesta unió no es fa efectiva fins al regnat del seu nét, Carles I de Castella. Entre 1474, any de la mort d'Enric IV de Castella, i 1479 es produeix la Guerra civil castellana per la successió de la corona, entre els partidaris d'Isabel i els partidaris de Joana la Beltraneja, germanastra i filla legítima d'Enric IV respectivament, en la qual vencen els partidaris d'Isabel. Pel fet d'haver guanyat els partidaris d'Isabel comportà la unió de la corona castellana amb l'aragonesa, de fet contrari la victòria de la Beltraneja hagués comportat la unió de Castella amb Portugal.>>

[ca.wikipedia.org]


1479

Comença el regnat de Ferran el Catòlic, fill de l'anterior rei, Joan el Sense Fe.

<<Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de maig de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 22 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella. Dit també II d'Aragó, València, Mallorca i Barcelona, III de Sicília, V de Castella i I de Navarra per ser rei d'aquest regnes. Ostentà tanmateix els títols de Comte de Ribagorça (1458-1469); Duc de Montblanc (1458-1479); Príncep de Girona (1461-1479); Rei de Sicília (1468-1516); Rei d'Aragó, de València, de Mallorca i Comte de Barcelona (1479-1516); Rei de Castella (1474-1504); de Sardenya (1479-1516); de Nàpols (1503-1516); regent de Castella (1507-1516); i Rei de Navarra (1512-1515). Era fill del rei Joan II d'Aragó i de la seva segona esposa, Joana Enríquez, i per tant germanastre de l'infant Carles de Viana. Fou reconegut hereu l'any següent a la mort del seu germanastre, el 1461, rebent els títols de Príncep de Girona i Duc de Montblanc i va ser nomenat lloctinent de Catalunya l'any 1462 i, en 1468 rei de Sicilia. El seu pare, en ascendir al tron d'Aragó, el 1458, li concedí el comtat de Ribagorça, que romangué en el seu poder fins el 1469, any en què Joan II el concedí al seu fill natural, Alfons d'Aragó, duc de Vilafermosa. El 1468 fou nomenat rei de Sicília pel seu pare, i al morir el seu cosí, l'infant Alfons de Castella (1468) i en ser reconeguda la infanta Isabel de Castella, la seva cosina i germanastra d'Enric IV de Castella, com hereva de Castella, Joan II d'Aragó va posar tota la seva habilitat per aconseguir el matrimoni de Ferran amb la princesa castellana, que es va realitzar 19 d'octubre de 1469 a Valladolid, Castella. [...]

El 1481 els Reis Catòlics van iniciar la Conquesta del Regne de Granada (1481-1492). [...] Va acabar amb els problemes dels 'remences' gràcies a l'abolició dels mals usos, i va consolidar els contractes d''emfiteusi', gràcies a la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486). [...] El 1481 va crear la Inquisició i va reorganitzar la hisenda reial. [...] Ferran II va introduir a Castella les institucions aragoneses, com el Consolat de Mar, i els gremis, i afavorí així el desenvolupament econòmic de Castella, sobretot en el comerç de la llana. En l'aspecte religiós, va adoptar el programa de la seva dona, que va assentar les bases ideològiques de l'esperit de la croada i la uniformitat religiosa. Així es van promulgar els decrets d'expulsió dels jueus el 1492 (Decret de l'Alhambra) i de conversió forçosa dels moriscos granadins el 1503, tot i que aquests havien vist garantits els seus drets de llibertat de culte en la capitulació de Granada. Per tot això el 1496 rebé del papa Alexandre VI el títol de Catòlic com a prototipus de governant modern, títol que s'aplicà també a Isabel I com a consort. [...] A partir de 1492 Ferran va concentrar la seva activitat en la tradicional expansió aragonesa vers Orient, principalment Itàlia i el nord d'Àfrica. Mitjançant el Tractat de Barcelona de 1493 va recuperar el Rosselló i la Cerdanya, en mans franceses des de 1463. [...] En la seva lluita contra el domini europeu de França, Ferran va mostrar una gran saviesa diplomàtica d'enllaços matrimonials, mitjançant els quals va permetre integrar Castella a Europa. Així va casar els seus fills amb reis de Portugal, Àustria, Borgonya i Anglaterra, aïllant França, la qual va fracassar en tots els intents d'intervenció a Itàlia. [...] Mentrestant Cristòfor Colom va iniciar l'expedició que el portaria a descobrir el Nou Món, el continent americà, tot i que Colom es pensà sempre que havia trobat el pas fins a les Índies. Pel Tractat de Tordesillas de 1494, el món més enllà d'Europa es repartia entre les corones de Portugal i Castella per una línia nord-sud de l'Oceà Atlàntic. Podria ser que el Rei Ferran hagués prohibit expressament als seus súbdits la colonització d'Amèrica. [...]

La mort el va sorprendre el 23 de gener de 1516 a Madrigalejo, província actual de Càceres. En el seu testament va deixar totes les seves possessions al seu nét, Carles de Gant, futur Carles I i, fins a la seva arribada a la península, va nomenar el seu fill natural Alfons d'Aragó, arquebisbe de Saragossa, regent dels regnes de la Corona d'Aragó i al Cardenal Cisneros, regent de Castella. La disposició no es va complir. A més, la mort de Ferran va convertir Carles en rei de Castella, títol que no li pertocava perquè la reina era Joana.>>

[ca.wikipedia.org]


1481 En un treball sobre demografia al País Valencià, apareixen diverses dades sobre els focs (llars) d'algunes viles reials durant la segona meitat del segle XV i primera del XVI. Apareix Morella i Portell estaria dins, com aldea que era en aquells moments. Sembla que ho treu dels registres de l'impost del 'morabatí':

<<La trayectoria demográfica puede delimitarse a través de los registros del impuesto del morabatí por la periodicidad casi constante (se cobraba cada siete años normalmente).

  1451 1463 1469 1475 1481 1487 1493 1499 1505 1511 1523 1529 1535

Villas reales

                         
                           
Castellón 649 677 626 - 538 466 479 484 545 470 431 413 -
Morella 508 195 254 - - 357 438 530 369 366 362 467 -
Peñíscola - - - - - - 103 151 116 119 119 126 -
                           

Ciudades de la Iglesia

                         
                           
Sant Mateo 416 303 306 - 360 - 170 308 278 277 274 309 -
Chivert 306 - - - - - - 53 38 51 197 213 -
Alcalá de Chivert 235 - 121 - 181 - 176 122 154 151
Cabanes 201 202 190 - 125 210 214 231 260 274 200 216 -
Belloch 7 66 60 - 56 - - - - - 74 64 -
Cervera 197 143 101 - 101 - 145 121 145 144 184 174 -
Canet 181 117 91 - 129 - 102 105 117 116 163 180 -
Rosell 41 - - - 29 - 38 33 40 47 - - -
Traiguera 267 207 129 - 209 - 212 232 215 220 233 310 -
Cálig 143 110 70 - 99 - 121 142 156 168 160 183 -
Chert 125 56 80 - 75 - 76 70 93 93 81 104 -
La Jana 138 99 89 95 97 - 118 120 142 147 - - -

>> (pàg.183 i 185-187)

[GARCÍA CÁRCEL, Ricardo (1976): El censo de 1510 y la población valenciana de la primera mitad del siglo XVI. En Saitabi, Nº.26. 171-188. Valencia.] pdf en  ojs.uv.es


1481 Un altre document que hi ha en Mirambell sobre Portell. Aquest Gonçalbo Torres apareix al llibre com "notario, jurado, justicia, consejero, prohombre y contador". No sabem quina relació tenia exactament amb el nostre poble.

<<

[894] Item, posa que enviaron a Portell una letra por cierta assignación que tenía Gonçalbo Torres por fechos suyos e no quería yr al ajust de Cantaviella sino que le enviassen la sobredita letra a Portiell. [...]

>> (pàg.129)

[NAVARRO ESPINACH, Germán (2008): Cuentas del Concejo de Mirambel (1472-1489). Universidad de Zaragoza. Facultad de Filosofía y Letras. Departamento de Historia Medieval. Ciencias y Técnicas Historiográficas y Estudios Árabes e Islámicos de Investigación de Excelencia C.E.M.A. Zaragoza. (I Instituto de Estudios Turolenses. Diputación de Teruel.)] (consultat en Cantavella)


 
segles segle XIV 1401-1409 1410-1434 1435-1481 1482-1500 segle XVI biblio

Termenals Portell - La Iglesuela (1407)


www.portell.tk  -  portellweb@yahoo.es

Recopilació bibliogràfica i transcripcions de Jacint Cerdà