PORTELL s. XV (1482-1500)                                                                                www.portell.tk


 
segles segle XIV 1401-1409 1410-1434 1435-1481 1482-1500 segle XVI biblio

Termenals Portell - La Iglesuela (1407)


ANY

REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA

 

1482

En un paper solt trobat al llegat del notari Lluis Sorolla, de 1568 (Arxiu Històric Notarial de Morella, AHNM), apareix un llistat comparatiu de població entre Portell, Cinctorres i Castellfort durant els anys 1461, 1482 i 1561. L’any 1482 diu que a Portell hi havien 74 focs. (Cinctorres, 96 i Castellfort, 23)

[GRAU MONSERRAT, Manuel. Tres qüestions d’història portellenca. p. 73. Boletín de Amigos de Morella y su Comarca (A.M.Y.C.). AÑO XI, 1989-90]


1482 Març, 19. En un llibre trobem un llistat dels portellans que tenien bens a Mirambell i que, per tant havien de pagar l'impost de la 'pecha'. Aquest era un impost del Regne d'Aragó que es carregava sobre els bens, llocs i mobles. Apareix en las Cuentas del Concejo de Mirambel (1472-1489):

<<En ciertas ocasiones el manuscrito menciona la existencia de un libro de la 'pecha' o padrón de riqueza para cuya confección se compra papel (v. ítem 143). En otro momento se dice incluso que faltan por apuntar algunas cantidades que no eran en el libro de la pecha (v. ítem 630).

Además, entre los  folios 54 y 55 se inserta un cuaderno de cuatro medios folios correspondientes a la pecha del año 1482 (v. ítems 1023-1212) que no contiene detalle de las propiedades sino sólo la cantidad total que debían pagar tanto los contribuyentes de Mirambel como los forasteros con propiedades en el término que vivían en Cantavieja, Tronchón, La Iglesuela, y El Portell y La Mata, dos aldeas de Morella. Su autor es el notario Bernat Cristóbal y en realidad está incompleto puesto que contenía "lo que restava por plegar el libro de la pecha segunt consta en hun quaderno el dito Bernat ha a estar de cara al concello si alguna contraversia hi de avia" (v. ítem 1223).

Con todo, el responsable último de la colecta de la pecha era el propio bolsero tal y como se expresa en la asignación de su salario: "deve aver el dito jurado e cayxonero por plegar el libro de la pecha e otros treballos CCC s." (v. ítem 1709). De manera excepcional, se cita el gasto efectuado en papel por "al padrón de la pecha y libro de la caridat" como dos manuscritos esenciales en la gestión contable del concejo. En el Archivo Municipal de Mirambel se conservan algunos padrones de la pecha del siglo XVI pero ninguno anterior. Libros de la caridad o beneficencia que estarían a cargo del lumbradero tampoco se conocen. [...]>> (pàg.35-36)

Ací, amb més detall d'aquesta 'pecha' de 1482:

<<[1022] Die XVIIII mensis marcii anno a nativitate Domini millesimo CCCCLXXXII en las casas de concello los honorables Domingo Sancho et Pere Castello, jurados, Johan Ferraç et Johan Carrasqua, conselleros, e Miguel Montanyes, almudaçaf, recibieron conto et razon del honorable Bernat Christoval de las rebudas et datas que avie fecho por el concello como ha jurado, al qual conto fueron esleydos por contadores los honorables Gonçalbo Torres et Jhoan Miguel, et Johan Morralla, a los ditos contos clamados por contadores.

//Cuaderno de la pecha de 1482 inserto entre fols.54 y 55//

//fol.1 del cuaderno//

[1023] Artal Adrover, XV s.III

[1024] Antho Ponz, s.VIII

[1025] Antho Castello, XVIII s.

[1026] Arnau Camarielles, IIII s. VI; Antho Camarielles, I s.

[1027] Anthonico Pastor, VIII s. VI

[1028] Anthon Mayques, VII s.

[1029] Anthon Gascon, III s. VI

[1030] Andreu Miralles, I s. VIIII

[1031] Bernat Castell, IIII s. VI

[1032] Berthomeu Valles, s. VIIII

[1033] Berthomeu Polo, XX s. VII

[1034] Berthomeu Camanyes, V s.

[1035] Bernat Caldes, mayor, VII s. VI

[1036] Bernat Caldes, menor, III s. V

[1037] Berthomeu Miralles, XIIII s. VIIII

[1038] Berthomeu Carceller, [Tachado: XXVIIII s.] XXII s.

[1039] Bernat Martinez, V s.

[1040] Bernat Carbo, X s. VI

[1041] Berthomeu Semarti, V s. III

[1042] Berthomeu Eximeno, IIII s.

[1043] Domingo Dolz, I s. VI

[1044] Daniell Casanova, II s. VIIII

[1045] Domingo Rabaça, s. VI

[1046] Francisco Quarquases, XIIII s.

 

Suma CLXXXII S. II

//fol.1Vº del cuaderno//

[1047] Felip Çayngla, III s. VIIII

[1048] Francisco Remiro, XI s.

[1049] Filla de Pere Valles, I s.

[1050] Francisco Montanyes, compensat, V s. VIIII

[1051] Fillo de Miguell Domingo, s. VIIII

[1052] Francisco Mercador, LIII s. VIIII

[1053] Frances Loça, s. XI

[1054] Fillo de Johan Capdevilla, V s. III

[1055] Fillo de Bernat Fuster, IIII s. VI

[1056] Fillo Matheu Dalmau, V s.

[1057] Grabiell Çapeyra, V s. II

[1058] Guillem Fuster, II s. VIIII

[1059] Grabriell Miralles, XI s.

[1060] Grabriell Moffort, X s. VIIII; Gonçalbo Miguell, I s.

[1061] Guillem Torres, s. VIIII

[1062] Johan Pastor, IIII s. II

[1063] Johan Codina, I s.

[1064] Johan Aliagua, III s. VIIII

[1065] Johan Morralla, I s. IIII

[1066] Johan Gombau, VIIII s.

[1067] Johan Adam, fillo de Berthomeu, III s. VIIII

[1068] Johan Camariellas, V s.

[1069] Jayme Marti, mayor, II s. VIIII

[1070] Jayme Johan, mayor, VI s. III

[1071] Jayme Johan, menor, VIIII s. VIIII

[1072] Mossen Miguell Agosti, V s. VIIII

[1073] Johan Marques, çapatero, IIII s. VIIII

 

Suma CXXX [...]

//fol.2 del cuaderno//

[1074] Jayme Pastor, XVI s. II

[1075] Johan Carceller, V s.

[1076] Johan Çorita, XXXX s.

[1077] Johan Adam, fillo de Miguell, XIII s.

[1078] Johan Adam, Ruvio, I s. III

[1079] Johan Radio, III s. VIIII

[1080] Johan Altabas, VI s.

[1081] Johan Besaldu, IIII s.

[1082] Jayme Barachina, VI s. VIIII

[1083] Johan Ferrer, II s. VI d.

[1084] Johan Dalmau, II s. III

[1085] Johan Tena, VI s.

[1086] Johan Betes, II s. III

[1087] Johan Capdevilla, VII s.

[1088] Johan Castell, XII s.

[1089] Jayme Adam, IIII s.

[1090] Johan Vilalba, XIII s. VIIII

[1091] Johan Domingo, fillo de Lazaro, V s.

[1092] Johan Serrano, I s. IIII

[1093] Jayme Nadalies, II s. VI

[1094] Johan Miguell, compensado, XII s.

[1095] Johan Domingo, fillo de Miguell, IIII s. VIIII

[1096] Jayme Soribes, V s. VI

[1097] Johan Utrielles, V s. III

[1098] Johan Moffort, fillo de Pere, VIII s.

[1099] Johan Marques, laurador, s. VIII

[1100] Jayme Dolz, V s. II

[1101] Jayme Marti, menor, I s. X

[1102] Johan Pastor, fillo de Jayme, IIII s. VIIII

 

Suma [...] II s. VIIII

//fol.2vº del cuaderno//

[1103] Johan Melian, IIII s. VI

[1104] Johan Soribes, III s. III

[1105] Lorenz Pastor, III s. III

[1106] Lorenz Benet, XI s.

[1107] Lazaro Dalmau, II s. I

[1108] Loys Fores, II s.

[1109] Miguell Dalmau, fillo de Domingo, III s. VI

[1110] Miguell Lopez, XII s. X

[1111] Miguell Pastor, I s.

[1112] Miguell Dolz, mege, IIII s. VIIII

[1113] Miguell Marti, XIIII s. VIIII

[1114] Miguell Domingo, fustero, VI s.

[1115] Miguell Dalmau, fillo de Miguell, XIII s. III

[1116] Matheu Semarti, s. VIIII

[1117] Matheu Castell, XVI s. III

[1118] Miguell Mirall, XI s. III

[1119] Miguell Exarc, III s. VII

[1120] Manuel Perello, III s. V

[1121] Miguell Bonet, II s. VIIII

[1122] Miguell Dolz, menor, VIII s. VI

[1123] Miguell Carceller, IIII s. VIIII

[1124] Nicolau Gombau, VI s.

[1125] Nicolau Cubells, s. XI

[1126] Nicolau Campos, II s.

[1127] Nicolau Domingo, II s. X

[1128] Nicolau Miralles, VI s. IIII

[1129] Nicolau Gombau, menor, s. VI

 

Suma [...]

//fol.3 del cuaderno//

[1130] Pere Miralles, VII s. III

[1131] Pere Valles, VI s.

[1132] Pere Tena, IIII s.

[1133] Pere Castello, XX s. VI

[1134] Pere Moffort, XII s. VI

[1135] Pere Alcalla, II s. XI

[1136] Pere Adam, X s. VI

[1137] Pere Marin, VII s. VIIII

[1138] Pere Crespo, IIII s.

[1139] Mossen Domingo Perez, I s. VI

[1140] Steve Moffort, mayor, XXXXV s.

[1141] Steve Moffort, menor, XII s. VIIII

[1142] Tomas Moffort, III s.

[1143] [...] Ferrer, III s.

[1144] Pere Remiro, VII s.

[1145] Marcho Ferrer, XIII s. III

[1146] Frances Quarter, I s.

[1147] Miguell Dalmau, IIII s.

[1148] Salvador Vilaplana, X s.

[1149] Jayme Besaldu, IIII s.

[1150] Johan Remiro, III s.

[1151] Andreu Caldes, I s. VI

[1152] Miguell Piquer, III s.

[1153] Micer [...], XVIIII s. III

[1154] Domingo Bru, IIII s.

[1155] Pere Guillem, I s.

[1156] Johan Castell, II s. V

[1157] [...] levats los LXXX s., CV s. VI

 

CCCXVIIII s. VII

//fol.3vº del cuaderno//

Cantavella

 

[1158] Domingo Yvanyes, II s.

[1159] Jayme Morato, s. VI

[1160] Johan Montanyana, XXI s. VIIII

[1161] Seguer, II s. III

[1162] Johan Albalat, I s.

[1163] Johan Sanz, I s.

[1164] Pere Moffort, I s.

[1165] Johan Camanyes, I s. VIIII

[1166] Miguell Soribes, V s.

[1167] Nicolau Balaguer, s. VIIII

[1168] Pere Carquases, s. VI

[1169] Pere Moffort, I s.

[1170] Herederos de Balester, II s.

[1171] Jayme Sanz, s. VIIII

[1172] Domingo Duerta, s. VIIII

[1173] Johan Camariellas, I s. VI

[1174] Miguell Ortin, [Tachado: I s. VI] III s. VIIII

[1175] Benedito Altava, I s.

[1176] Johan de Peralta, II s. VI

[1177] Paulo Aznar, I s.

[1178] Johan Ramon Liot, VIIII s. VIIII

[1179] Pere Lorenz, II s. VI

[1180] Uguet [...]

 

 

Troncho

 

[1181] Benanyell, I s. III

[1182] Vicent Ortiz, II s. III

[1183] Pascual Carcellero, s. VI

[1184] Loys Taraçona, VI s.

[1185] Anthon Yvanyes, s. VIII

[1186] Anthon Castellbo, s. VIII

[1187] Loys Marti, s. VI

 

Suma [...]

//fol.4 del cuaderno//

Eglesiella

 

[1188] Bernat Guitart, II s.

[1189] Jayme Belenguer, V s. III

 

 

Portell

 

[1190] Antoni Rosel o Johan Miralles, s. VI

[1191] Bernat Carrquases, s. VIIII

[1192] Jayme Matutano, s. VI

[1193] Jayme Quarquases, I s.

[1194] Pascual Rosello, s. VI

[1195] Miguell Carquases, I s.

[1196] Pere Blasco, s. VIIII

[1197] Pere Castello, I s.

[1198] Pere Scoriolla, s. VI

 

 

La Mata

 

[1199] Pubils de Miguell Carbo, I s.

[1200] [...] Vilanova, VII s.

[1201] Pasqual Vilanova, s. VI

[1202] Miguell Rosello, s. VIIII

[1203] Pasqual Carbo, I s.

[1204] Andres Valles, s. III

[1205] Johan Çorita, menor, XVI s.

[1206] Jayme Osset, XII, s. VI

[1207] Miguell Carbo, I s.

[1208] Johan Andres, s. VI

[1209] Item, de Carascal, CC s.

[1210] Johan Moralla, fillo de Gonçalbo, X s. VIIII

 

Suma CCLX [...]

//fol.4Vº del cuaderno//

Expensa del conto anta, suma la expensa: LII s. VI

[1211] Lo blat que es en casa deve star XV caffices a raho de XVIII: CCLXX s.

[1212] Monta lo que se ha de cobrar del libre e la expensa sobredita suma universal del present quaderno: MCCCLXXVI s I d.

//final del cuaderno//

>> (pàg.139-149)

[NAVARRO ESPINACH, Germán (2008): Cuentas del Concejo de Mirambel (1472-1489). Universidad de Zaragoza. Facultad de Filosofía y Letras. Departamento de Historia Medieval. Ciencias y Técnicas Historiográficas y Estudios Árabes e Islámicos de Investigación de Excelencia C.E.M.A. Zaragoza. (I Instituto de Estudios Turolenses. Diputación de Teruel.)] (consultat en Cantavella)


1487 En un treball sobre demografia al País Valencià, apareixen diverses dades sobre els focs (llars) d'algunes viles reials durant la segona meitat del segle XV i primera del XVI. Apareix Morella i Portell estaria dins, com aldea que era en aquells moments. Sembla que ho treu dels registres de l'impost del 'morabatí':

<<La trayectoria demográfica puede delimitarse a través de los registros del impuesto del morabatí por la periodicidad casi constante (se cobraba cada siete años normalmente).

  1451 1463 1469 1475 1481 1487 1493 1499 1505 1511 1523 1529 1535

Villas reales

                         
                           
Castellón 649 677 626 - 538 466 479 484 545 470 431 413 -
Morella 508 195 254 - - 357 438 530 369 366 362 467 -
Peñíscola - - - - - - 103 151 116 119 119 126 -
                           

Ciudades de la Iglesia

                         
                           
Sant Mateo 416 303 306 - 360 - 170 308 278 277 274 309 -
Chivert 306 - - - - - - 53 38 51 197 213 -
Alcalá de Chivert 235 - 121 - 181 - 176 122 154 151
Cabanes 201 202 190 - 125 210 214 231 260 274 200 216 -
Belloch 7 66 60 - 56 - - - - - 74 64 -
Cervera 197 143 101 - 101 - 145 121 145 144 184 174 -
Canet 181 117 91 - 129 - 102 105 117 116 163 180 -
Rosell 41 - - - 29 - 38 33 40 47 - - -
Traiguera 267 207 129 - 209 - 212 232 215 220 233 310 -
Cálig 143 110 70 - 99 - 121 142 156 168 160 183 -
Chert 125 56 80 - 75 - 76 70 93 93 81 104 -
La Jana 138 99 89 95 97 - 118 120 142 147 - - -

>> (pàg.183 i 185-187)

[GARCÍA CÁRCEL, Ricardo (1976): El censo de 1510 y la población valenciana de la primera mitad del siglo XVI. En Saitabi, Nº.26. 171-188. Valencia.] pdf en  ojs.uv.es


1487

Gener, 16. Al llibre de comptes del Consell de Mirambell, apareix algun assentament sobre Portell, com aquest, que sembla que està relacionat amb alguna festa, però que no sabem si es refereix a pa cuit o a a alguna altra cosa feta d'aquest material.

<<[1783] Die XVI mensis januarii, anno a nativitate Domini millesimo quadringentesimo octuagesimo septimo, en las casas de concello el honorable Frances Lloca, almudaçaf del dito lugar, recibio conto e razon del honorable Miguel Martin, alias Mortero, jurado et bolsero del dito lugar de todas las receptas e datas que faze por el dito concello, al qual conto fueron presentes los honorables don Gonçalbo Torres, justicia, Pere Castello e Miguel Mortero, jurados, Sthevan Mofort, mayor, et Jhoan Moraga, conselleros, Frances Lloca, almudaçaf, Jhoan Miguel, Francisquo Remiro, Jhoan Castell, Francisco Muntanyes, contadores.

[...]

[1957] Primo, posa que fizieron de expensa los oficiales et contadores el dia que recibieron conto de los honorables Pere Castello e Miguel Mortero, jurados del anyo mas cerqua pasado, entre pan, vino, carne e otras frasquas, et en el otro dia entre todos este conto se tiene a tomar en conto ha Jayme Jhoan. XXXVIII

[1958] Item, posa que an haver Jhoan Miguel, Jhoan Barachina e Domingo Sancho, contadores. VI s.

[1959] Item, posa que dio ha Soriano, tamborino, por el adjutorio que la villa le faze. XXXXV s.

[1960] Item, fue el dito jurado a Castellfort por veyer el comprar el coure, stuvo dos dias. IIII s.

[1961] Item, posa que fue el dito jurado a Castellfort por comprar el dicho coure, stuvo dos dias. IIII s.

[1962] Item, (posa que) fue el dito jurado ha Portiell por manifestar el coure.  II s.

[1963] Item, fue el dito jurado ha Olocau por faular con mosen Paesa, stuvo hun dia a piet. II s.

[1964] Item, posa que compro vino pora la campana ha I s. II dineros. XII s. VI>> (pàg.214)

[NAVARRO ESPINACH, Germán (2008): Cuentas del Concejo de Mirambel (1472-1489). Universidad de Zaragoza. Facultad de Filosofía y Letras. Departamento de Historia Medieval. Ciencias y Técnicas Historiográficas y Estudios Árabes e Islámicos de Investigación de Excelencia C.E.M.A. Zaragoza. (I Instituto de Estudios Turolenses. Diputación de Teruel.)] (consultat en Cantavella)


1488 Març, 22. En un quadre que inclou Aparici Martí en un article sobre ensenyament, apareixen diverses referències a Portell:

Data: 1488-03-22. Aferma: Pare. L'afermat és: Macià Guerola. Origen: Portell. Temps: 3 (anys). Ofici: Ferrer. Destinació: -. Arxiu: N279, 16r. (pàg.110)

[APARICI MARTÍ, Joaquín; RABASSA I VAQUER, Carles (2019): Ensenyar i aprendre. La formació a través dels contractes d'afermament dels segles XIV i XV al Maestrat i Els Ports de Morella (Castelló). Revista Millars. Espai i Història. pp.73-113. Publicacions de la Universitat Jaume I. TOMO XLVI (2019/1). Castelló.]  e-revistes.uji.es (revista)


1490

Un diputat de les Corts Valencianes recull per escrit una sèrie de legislacions. Trobem aquest llibre per casualitat i veiem que cita Portell dins del "Quarter de Tremuntana" dins l'apartat "Rub.28 Dels arrendaments dels drets del General". També ens diu que el Sobrecollidor d'aquest Quartell de Tramuntana era, en 1490, el mercader Joan Tolsa. (pàg.166-182)

<<RVB. XXVIII. Dels Arrendaments del dret del General. Y que los Arrendadors no poden pretendre retencio del preu. Y lo ques deu observar quant no estan los drets arrendats.

Tractant en la Rubr. II del poder dels Deputats, num.26 usque ad 30, se ha dit, y provat, que lo arrendar, y fer capitols per als arrendaments toca als Deputats. Y en lo num.33 lo que se observa, y pratica desde les Corts del any 1604 en e o sobre los arrendaments dels drets nous, y doble Tarifa. Y tambe en la Rub.5, num.9 y 10 se ha tractat del jurament que al temps dels arrendaments tenen obligacio de prestar los Deputats, e Oficials de la casa, que no tenen, ni tendran part en los arrendaments, y que no demanaran als Arrandadors taules, ni collectes.

Y aixi en esta Rubrica tan solament se tractara de lo ques deu observar, y guardar en la subhastacio dels Arrendaments, y en la admissió de les dites, y la securitat que ha de preceyr a dita admissio.

E primerament se deu advertir, que a peticio dels tres Estaments de les Corts del any 1428 concedi lo Senyor Rey Don Alfonso aquest acte de Cort. [...] Y en les Ordinacions que feren los Deputats, y altres Oficials de la Deputacio en lo any 1439 tractant dels Arrendaments ordenaren [...]

E primerament han a elegir dos honrats homens, è que tinguen bens, los quals han a esser Sobrecollidors de totes les pecunies ques colliran dels drets de la Generalitat a fora la ciutat de Valencia per tot lo present Regne, aixi dels drets del tall dels draps, com dels drets de les mercaderies, è del dret de la sal del General de tot lo Regne. Los dits Sobrecollidors han a donar bones, y suficients fermances, a coneguda, è a carrech dels Senyors Deputats; e aço perque los dits Sobrecollidors acostumen rebre cascu pus de cinch milia lliures. E aquestos dos homens se nomenen Sobrecollidors, e la hu se nomena Sobrecollidor del Quarter de Ponent, e latre del Quarter de Tremuntana. E cascu de aquestos acostumen de rebre de salari cascun any cent lliures: e aço per los molts treballs, e despeses que sostenen. En lo dit any 1490 elegiren los Senyors de Deputats per lo Quarter de Ponent lo honorable en Francesch Conill, e per lo Quarter de Tremuntana lo honorable en Ioan Tolsa Mercader.

Lo sobredit Collidor del Quarter de Ponent de continent prestat sagrament e homenatje, e donades bones fermances als Senyors de Deputats, ha de anar per son Quarter, e posar Collectors en cascuna ciutat, e vila del present Regne, segons son nomenats dejus. [Cita els llocs d'aquest 'Quarter de Ponent': Algezira, Guardamar, Lalcudia de Carlet, Almoradi, Xativa, Elig, Canals, Clivillent, La Olleria, Ayora, Muntesa, Xara, Enguera, Xerafull, Vallada, Novelda, Albayda, Monnover, Cocentaina, Asp, Alcoy, Albatera, Penaguila, Oriola, Sexona, Xalans, Elda, Alacant, Petrel, Vilajoyosa, Monfort, Xabea, Moxent, Denia, Capdet, Oliva, Ontinyent, Gandia, Bocayrent, Cullera i Biar. D'aquests, cita també els "caps dels Quarters": Algezira, Xativa, Cullera, Gandia, Ontinyent, Biar, Bocayrent, La Vall delda, Oriola ab sa contribucio es avenguda de antich en Corts Generals cascun any per noranta lliures, les quals paguen cascun any los iurats de Oriola al sobrecollidor del General, Elig, Clivillent, Alacant, Sexona, Alcoy, Cocentayna i Albayda.]
...
Lo Collector del Quarter de Tremuntana, prestat sagrament e homenatje en mans, e poder dels Senyors Deputats, ha de anar per son Quarter, e posar Collectors en cascuna ciutat, vila, e lloch del present Regne segons son nomenats dejus.

Los quals Collectors han à prestar sagrament e homenatje en mans del dit Sobrecollidor, que regiran be, e llealment les Taules dels drets de la mercaderia del dit General, e a utilitat, e profit del dit dret. E deuhen atendre les Senyors de Deputats, e Sobrecollidors, que no son obligats, ni forçats de metre Collectors en los llochs dejus escrits; empero es la practica, e consuetut metre Collectors en los dits llochs. Mas si volen llevar Taules de algun lloch, e metre en altres, està en sa mera llibertat.

Les Taules de la Mercaderia del Quarter de Tremuntana son les seguents:

Puçol, Calig, Molvedre, Cervera, Nules, Sen Matheu, Borriana, La Iana, Vilareal, Traiguera, Almaçora, Vilanova de Vallterra, Castello, Pina, Cabanes, Les Barraques dels reals, Vilafames, Lo Toro, Rossell, Candiel, Canet, Lo Vilar, Albocaser, Chelva, Cati, Chulilla, Morella, Tuexa, Lo Forcall, Ares, Sorita, Olocau, La Mata, Portell, Villores, Vila franca, Belloch, Vistabella, Alacala de Chivert, Benajal, Paniscola, Atzaneta, Benicarlo, Cinchtorres, Binalaros, Onda, Lalcora, Alpont, Lucena, Vivel, Vila fermosa, Segorp, Ademus, Liria, Castellfabib, Quart i La Yessa.

Aixi mateix lo Sobrecollidor deu metre Collectors en les ciutats, viles, e llochs de son Quarter per lo dret dels talls del dit dret del General. Empero si troba Arrendadors, ò ja son arrendats los talls per los Senyors Deputats, no ha de curar sino de pendre diners; e los que no son arrendats, si troba Arrendadors, arrendarlos a tota utilitat del General, e rebre bones fermances.

Deuhen atendre los Senyors Deputats, que com arrenden los drets del tall fora la ciutat de Valencia, los arrenden a tot risch, perill, e fortuna los dits Arrendaments dels compradors de aquells, aixi de morts, com de guerra. E com los Senyors Deputats per causa de morts, ò de guerra cobren tots los drets del General dels Arrendadors no contenguts, ni obligats cobrar los Arrendaments dels talls fora la ciutat de Valencia; car siu feyen, seria la total destructio del dit General. Empero si deuhen mirar molt.

Los Arrendaments dels talls fora la ciutat de Valencia son compartits per Quarters, e en cascun Quarter recaen molts llochs, e los caps dels Quarters son los llochs infra seguents.

Molvedre, Morella, Vilareal, Liria, Onda, Lo Quarter de S. Mateu; com nos arrenda tot lo Quarter, se arrenda cascun lloch per a si, la vila de S. Mateu, Sogorb, La Baronia de Xerica, Alpont, Ademus, Castelfabib, Belloch, Benicarlo, La Iana, Binalaros, Paniscola, Benasal, La Serra den Galcera, Alcala, Cervera, Albocaser, La torre den Domenge, Ares, Trayguera, Benifigos, Tirig, Atzaneta, Vilanova, Cabanes, Vilafames, Calig, Viladecans, Canet, La torre den Besora, Cluella, Vistabella, Polpig, Les Coves, La Moreria de Chivert, La Salsadella, Chert i Rosell.

En la ciutat de Valencia han a proveyr los Senyors Deputats les coses seguents.

Primo en la Taula de la mercaderia de la present ciutat del General meten dos bons homens molt afidats, e abonats, e de bona fama. La hu que face los albarans de les mercaderies, e estime los preus de aquelles; en lo qual va molt al General muntar, ò baixar molt lo preu de les mercaderies. Huy posseheix lo dit ofici en Francesch Garcia Mercader, è per esser tan bon home es ha molt temps quel posseheix, è pre de salari cascun any noranta lliures.

Lo altre ofici preposat en la dita Taula registra los albarans, è reb los diners ques cullen en la dita Taula: rebuts aquells hals de lliurar cascun vespre al Clavari del dit General. Ha de donar bones fermances, e be segures, a carrech dels Senyors de Deputats: perque reb cascun any nou, ò deu milia lliures. Huy el posseheix en Pere Destaner Mercader, ab salari de setanta cinch lliures cascun any, e per esser tan bon home com es ha molt temps quel posseheix.>> (pàg.166-182)

[MORA DE ALMENAR GENEROS, Guillem Ramon (1625): Volum e recopilació de tots los Furs, actes de Cort, que tracten dels negocis, y affers respectants a la Casa de la Deputació, y Generalitat de la Ciutat, y Regne de Valencia; en execució dels fur 83 de les Corts del Any M.DC.IIII. Per en Guillem Ramon Mora de Almenar generos, Doctor en Drets. Essent Deputats del dit Regne: Per lo Bras Ecclesiastich, lo Illustrissim y Reverendissim Fray D. Isidoro Aliaga, Archebisbe de Valencia, y lo Reverendissim Fr. D. Miquel Merola, Abat de Poblet; y per lo Bras Militar D. Iaume de Moncayo, y lo dit en Guillem Ramon Mora de Almenar; y per lo Bras Real Thomas Buix Ciutada, per la Ciutat de Valencia, y Vicent Nicolau Garcia, per la Vila de Alzira. Estampat a despeses de la Deputacio, en la insigne y coronada Ciutat de Valencia en casa de Felip Mey, a la Plaça de Calatrava, en lo Any 1625.] books.google.es


1490 Gener, 18. Un altre fragment d'un nou article meravellós d'Aparici Martí sobre ensenyament. En aquest document ens parla de Jaume Espinosa i Maria Espinosa, de les Alberedes.

Al 1490 Jaume Espinosa, habitant en la masada de Les Alberedes, terme de Portell de Morella, malalt, ordenava el seu testament. Als fills els deixa una sèrie de béns. Però a la seua filla Maria (casada amb un veí de Mirambell) sols li deixa cinc sous, argumentant que ho fa perquè 'tots temps me·s estaba desobedient'. No es tracta d'un fet puntual, atès que el pare remarca que sempre ha estat així. [ANM, núm.325 (1490, gener 18)]. (pàg.78)

[APARICI MARTÍ, Joaquín; RABASSA I VAQUER, Carles (2019): Ensenyar i aprendre. La formació a través dels contractes d'afermament dels segles XIV i XV al Maestrat i Els Ports de Morella (Castelló). Revista Millars. Espai i Història. pp.73-113. Publicacions de la Universitat Jaume I. TOMO XLVI (2019/1). Castelló.]  e-revistes.uji.es (revista)


1490

Març, 27. Grau, en el seu llibre d’Herbés, parlant de documents on apareix escrit el terme “els ports”, ens dóna diverses referències de casos notarials que afecten a Portell. Un és el següent, que copiem literalment del llibre de Grau:

<<El sábado 27 de marzo de 1490, en Portell (AHNM, Joan Gil, 1489-1499), Mateu Dalmau, labrador, de la Cuba, confesaba deber a Pere Martí, 14 sueldos y 3 dineros por un cahiz de trigo, a pagar por la Virgen de Septiembre, bajo la pena de 3 sueldos, la décima parte para el Rey. El aragonés renunciaba a su propio fuero y se sometía al del port de Morella; fueron testigos Andreu Bueno [deu tenir alguna relació amb els actuals BONO?], de Portell, y Felip Caygla, de La Cuba.>>

[GRAU MONSERRAT, Manuel. Herbés, p. 36. Col·lecció Universitària. Diputació de Castelló]


1490

Abril, 19. Grau, en el seu llibre d’Herbés, parlant de documents on apareix escrit el terme “els ports”, ens dóna diverses referències de casos notarials que afecten a Portell. Un és el següent, que copiem literalment del llibre de Grau:

<<También en Portell, el 19 de abril de 1490 (AHNM, Joan Gil. 1489-1499), Violant, esposa de Francesc Escuder de Solanelles, debía a Pere Martí, el mismo de antes, 25 sueldos reales de Valencia, por trigo que había de pagar por Santa María de Agosto, bajo la pena de 5 sueldos, la décima parte para los cofres del Rey; curiosamente renuncia a “qualsevol dret introduit en favor delles fembres e a mon propi for e promet no posar rahons...” y que la ejecución se llevara a cabo por algún juez de lo port de Morella. Fueron testigos Joan Furtanet y Bertomeu Rosselló, zapateros de Portell.>>

[GRAU MONSERRAT, Manuel. Herbés, p. 36. Col·lecció Universitària. Diputació de Castelló]


1490

Mayo, 12. Grau, en el seu llibre d’Herbés, parlant de documents on apareix escrit el terme “els ports”, ens dóna diverses referències de casos notarials que afecten a Portell. Un és el següent, que copiem literalment del llibre de Grau:

<<En el mismo lugar [Portell],  el 12 de mayo siguiente, Domingo Villa, labrador, debía al propio Pere Martí, 30 sueldos, por trigo, a pagar, como casi siempre, por Santa María de Agosto, bajo la pena de 5 sueldos, siendo la décima parte para el Rey; testigos, el zapatero Juan Furtanet y el labrador Jaume Martell. También se someten al fuero de cualquier juez de lo port de Morella.>>

[GRAU MONSERRAT, Manuel. Herbés, p. 37. Col·lecció Universitària. Diputació de Castelló]


1490

Mayo, 31. Grau, en el seu llibre d’Herbés, parlant de documents on apareix escrit el terme “els ports”, ens dóna diverses referències de casos notarials que afecten a Portell. Un és el següent, que copiem literalment del llibre de Grau:

<<El día 31 del mismo mes, año y lugar  [Portell], Antoni Sancho, labrador, debía al magnífico Antoni Cubells, mercader -sin duda de la familia de los señores de Herbés- de Morella, 38 sueldos y 3 dineros, por compra de trigo, a pagar por Santa María de Agosto, bajo la pena de 5 sueldos, la décima parte para el Rey. La ejecución podía realizar  cualquier juez en lo port de Morella, fueron testigos Pere de Gracia y Pere Caçador, de Portell (AHNM, Joan Gil, 1489-1499).>>

[GRAU MONSERRAT, Manuel. Herbés, p. 37. Col·lecció Universitària. Diputació de Castelló]


1492

L'any 1942 es considera el final de l'edat mitjana, que venia des del segle V, i començament de l'edat moderna.

L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del segle V fins al segle XV. Succeeix a l'edat antiga, que acaba amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, i precedeix el Renaixement i l'era de l'exploració. És la segona de les tres divisions tradicionals de la història d'Occident: l'antiguitat clàssica, el període medieval i el període modern. Al seu torn, se subdivideix en alta, plena (o central) i tardana. [...]

L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa. L'inici de l'Edat moderna es pot fixar entre la caiguda de Constantinoble (1453) i el Descobriment d'Amèrica (1492), i la seva fi en la Revolució Francesa (1789).

Edat mitjana. [ca.wikipedia.org] - Edat moderna. [ca.wikipedia.org]


1493 En un treball sobre demografia al País Valencià, apareixen diverses dades sobre els focs (llars) d'algunes viles reials durant la segona meitat del segle XV i primera del XVI. Apareix Morella i Portell estaria dins, com aldea que era en aquells moments. Sembla que ho treu dels registres de l'impost del 'morabatí':

<<La trayectoria demográfica puede delimitarse a través de los registros del impuesto del morabatí por la periodicidad casi constante (se cobraba cada siete años normalmente).

  1451 1463 1469 1475 1481 1487 1493 1499 1505 1511 1523 1529 1535

Villas reales

                         
                           
Castellón 649 677 626 - 538 466 479 484 545 470 431 413 -
Morella 508 195 254 - - 357 438 530 369 366 362 467 -
Peñíscola - - - - - - 103 151 116 119 119 126 -
                           

Ciudades de la Iglesia

                         
                           
Sant Mateo 416 303 306 - 360 - 170 308 278 277 274 309 -
Chivert 306 - - - - - - 53 38 51 197 213 -
Alcalá de Chivert 235 - 121 - 181 - 176 122 154 151
Cabanes 201 202 190 - 125 210 214 231 260 274 200 216 -
Belloch 7 66 60 - 56 - - - - - 74 64 -
Cervera 197 143 101 - 101 - 145 121 145 144 184 174 -
Canet 181 117 91 - 129 - 102 105 117 116 163 180 -
Rosell 41 - - - 29 - 38 33 40 47 - - -
Traiguera 267 207 129 - 209 - 212 232 215 220 233 310 -
Cálig 143 110 70 - 99 - 121 142 156 168 160 183 -
Chert 125 56 80 - 75 - 76 70 93 93 81 104 -
La Jana 138 99 89 95 97 - 118 120 142 147 - - -

>> (pàg.183 i 185-187)

[GARCÍA CÁRCEL, Ricardo (1976): El censo de 1510 y la población valenciana de la primera mitad del siglo XVI. En Saitabi, Nº.26. 171-188. Valencia.] pdf en  ojs.uv.es


1493

Grau, parlant de la beata Catalina Climent, de Cantavella, al Botlletí d’Amics de Morella i Comarca, ens diu:

<<Encara que la beata Catalina no era dels Ports de Morella, no dubto en incloure-la aquí pels seus lligams i relacions familiars amb els veïns de Portell. Les notícies que tinc d’ella procedeixen de les notes d’un procés fet a Portell l’any 1493 del qual manquen els antecedents i part de les declaracions dels testimonis: Joan Climent (falten les respostes I, VI i VII), Domingo Asnar (falten les I i VI) i Ursula Armesen (falten les I, II, VI i VII). Els dos primers són portellencs i la tercera de Cantavella. Amb tot i això és molt interessant pel coneixement de la família CLIMENT i el gran predicament de la beata CATALINA de Cantavella entre els seus membres. Transcribim el més interessant:

“II. En Juhan Climent vey de Portell dell Regne de Valencia dix sobre lo segon Capitoll de la escriptura que es ver tot lo contengut en lo dit Capitoll II E aso dix saber per que es parent deldit en Juhan Climent de Mosquerolla dels quall es diu e es ffama publiqua que es fill lo reverent mestre Visent Climent canonge que ffonch de la Seu de Valencia lo quall ffeu molts senyalls en la almoyna de la Seu de Valencia vullgarment nomenada den Conesa E que esta en veritat que ell dit testimoni no conegue al dit mestre Visent Climent enpero que axi ho ayt dir a sos parents E a moltes altres persones que es fill dell dit en Juhan Climent E tall es la ffama e per tall es tengut e reputat en tots los lochs e Villes de Mosquerolla Cantavella e Vistabella el puerto de Linares Valldelinares Ffortanet Xorques Camarena E en altres lochs della Serrania de Arago ffrontera dell present regne de Valencia E en altres lochs dell regne de Valencia que estan en la ffrontera della dita serrania darago e en altres parts.”

[...]

“VIII. Item super octavo E dix es ver tot lo contengut en lo dit Capitoll e aso sap per lo que dit ha en los altres Capitolls E encara per que ha dit dir totes les coses especificades e narades en lo dit Capitoll alls dits mossen Pero Climent vicari que era de Troncho E a son germa Anton Climent pare que ffonch della Beata Catalina Climent E de Leonor Climent tots naturalls de la villa de Cantavella E encara per que tots los Climents della villa de Mosquerolla prosuyren e exiren dells Climents de Cantavella dell regne Darago ffronera dell regne de Valencia.”

[...]

“Interogat de temps E dix que ells se recorda de L e LX any de tota la dita parentela de Climents segons dit ha.

[...]

“II. Item mossen Domingo Asnar {el capellà Domingo Aznar, de Portell, diu Grau en una nota, que és nét del sastre Antoni Climent, de Cantavella, i nebot de la beata; i que el trobem l’any 1508 en actuar com a testimoni, amb un altre capellà portellenc, Pere Sanxo, quan el Consell del lloc es va reuni al fortn, cridat pel saig i corredor públic, Llàtzer Pelegrí, per a nomenar procurador al notari Joan Gil, a fi i efecte de comprar 20 cafissos de forment (AHNM, Joan Daroca, 1508-1512); no oblidem que els començaments del segle XVI foren de gran seca i el blat va arribar a pagar-se a 82 sous el cafís. Així mateix, també fou testimoni en 1519, quan foren signats els capítols per casar-se Bertomeu Martí i Isabel Altafulla; l’altre testimoni fou Antoni Carbó, de La Mata.}, prevere de la Villa de Portell fill den Leonart Asnar e de na Leonor Climent germana de la beata Catalina Climent de Cantavella sobre lo segon Capitoll e dix que es ver tot lo contengut en lo dit Capitoll E aso sab per que es parent dells Climents de Mosquerolla E en carra per que axi a ahyt dir a sa mare na Leonor Climent e a sa tia la beata Catalina Climent les qualls eren filles den Anton Climent (sastre) de la Villa de Cantavella.

[...]

“V. Item super quinto E dix que es ver tot lo contengut en lo dit Capitoll E aso sap per que axi ho ait dit sa mare E tia e a altres parents e presones dignes de ffe E que esta es veritat que ell no conegue al dit mestre Visent Climent canonge de Valencia En pero que tall fama es fill den Juha Climent de Mosquerolla e per tall es tengut e reputat en tots los dits lochs e altres parts.

[...]

“III. Item na Ursolla Armesen de Portell muller qui ffonc den Marquo Altava de Cantavella sobre lo tercer Capitoll della escriptura dix que es ver tot lo contengut en lo dit Capitoll E aso sap per a vist  al dit mossen Juhan Climent de Mosquerolla prevere E a son pare e a altres Climents de Mosquerolla e de Xorques e a altres estar e venir a la cassa della beata Catalina Climent moltes vegades E en carra es recordant que per serta questio e plets que tenia la dita Catalina Climent vingueren molts Climents de la villa de Mosquerolla e de Xorques a fferli valença e ajuda com a parents de la dita beata Catalina Climent la quall era filla de Anton Climent de Cantavella E en carra es recordant que la dita beata Catalina Climent li dix que tots los Climents de les dites villes e lochs nomenats e espesificats en lo dit Capitoll eren sos parents.

[...]

“VIII. Item super viiiº E dix que es ver tot lo contengut en lo capitol E aso sab per que aconegut al dit mossen Juhan Climent prevere de Mosquerolla E mossen Pero Climent vicari de Tronchon e a son germa Anton Climent pare de la beata Catalina Climent e de Leonor Climent sa germana E an Juhan Benedito de Cantavella que ffonch marit en segones nupsies de la dita Margarita Climent nomenada espesificada en lo dit capitoll E en carra o sap per que axi o hayt dir a la dita beata Catalina Climent E a moltes altres persones dignes de ffe.”

[GRAU MONSERRAT, Manuel. Beates als Ports de Morella, p. 42. Butlletí d’Amics de Morella i Comarca (A.M.Y.C.). ANY VIII, 1986-87]


1493 Gener, 3. Un altre article meravellós d'Aparici Martí. Si fa poc ens sorprenia amb un sobre el safrà, ara ens dóna dades sobre ensenyament. En aquest document, per exemple, trobem cinc noms: Antoni Rius, Caterina Rius, Bertomeu Rius, Agnès Rosselló i Pere Rosselló.

Durant l'edat mitjana, període que presentem ara en aquest dossier, les històries particulars també existiren. Al 1493, Antoni Rius, veí de Portell de Morella [en aquell moment serà Portell], indicava que la seua muller Agnès havia mort, i que tenia dos fills, Caterina d'uns 14 anys i Bertomeu, d'uns 13 mesos, el qual implica cert càrrec de criar lo dit 'Berthomeu qui de let és restat'. La filla, per edat, segurament passarà al mercat dels contractes d'afermament. Però el menut, un nadó, necessita nodrir-se. Per això el pare, juntament amb el seu cunyat, Pere Rosselló, germà de la difunta Agnès, i amb el consentiment d'altres parents, arribarà a cert acord. El pare es compromet a donar a la filla Caterina, quan arribe el moment del matrimoni, 240 sous per a dot i aixovar així com les vestidures de color de la mare. Però a més indica que si està contractada amb altra persona, que el salari que guanye siga exclusivament per a la xiqueta (aquella soldada o soldades sien de aquella). I pel que fa a Bertomeu, es compromet a que 'yo tingua e siga tengut de nodrir, e o fer nodrir e allimentar aquell fins en edat de XII o XIII anys, o en edat de guanyar alguna soldada, la qual sia per al dit Berthomeu tot ço que porà guanyar' [Arxiu Notarial de Morella, prot.283 (1493, gener 3)]. (pròleg, pàg.11)

[APARICI MARTÍ, Joaquín; RABASSA I VAQUER, Carles (2019): Ensenyar i aprendre. La formació a través dels contractes d'afermament dels segles XIV i XV al Maestrat i Els Ports de Morella (Castelló). Revista Millars. Espai i Història. pp.73-113. Publicacions de la Universitat Jaume I. TOMO XLVI (2019/1). Castelló.]  e-revistes.uji.es (revista)


1494

Gener, 10. Valls Taberner, citant a Tuixans, ens fa menció de certs privilegis adquirits pel "Tribunal del lligalló de Morella", que seran confirmats en aquesta data:

<<En Tuixans, el seu compte, diu que en 1393 (a 10 de gener) el rei Joan I, en virtud de petició que i havia adreçat el Tribunal del lligalló de Morella, concedí a aquest un privilegi, donant-li facultats per a adquirir i posseir bens immobles (no obstant el que disposessin en contrari els furs de Valencia) i tenir deveses i corrals; l'administració de tot lo qual correría a cárrec del Justicia del lligalló. Més avant, segons el mateix autor, els Reis Católics, per diplomes expedits a Medina del Camp en 1494 (30 d'abril) i a Berlanga en 1499, confirmaren al lligalló de Morella tots els seus privilegis. Sería interessant conéixer el text íntegre d'aquestes reials célules i veure, però, fins a quin punt fan referència al Tribunal del lligalló.>>

[VALLS TABERNER, Fernando (1926): El Tribunal del Lligalló de Morella. pp.14-15. Impr. V. Carceller. Morella.] pdf en  repositori.uji.es


Però accedim també a la font original, la de Tuixans:

Per causa de trobarse la caxa del comú universitari moltes voltes exhaurida de rèdits, el Tribunal del lligalló acudí al Rey per a que dongués un privilegi concedint facultats per a possehir y comprar finques, deveses y corrals, l'administració dels quals correría a càrrech del Justicia del lligalló. Els consellers se presentaren a Joan I, que's trobava a Valencia, exposantli les dificultats de poder viure dit Tribunal si no se'ls permitia tenir béns y deveses; lo Rey estengué un privilegi, que's guarda al Arxiu parroquial de l'Arxiprestal de la dita ciutat, en lo qual dóna facultat al Tribunal del lligalló per a acceptar y comprar béns y rayls, no obstant lo que disposen, en contra, els furs de Jaume I. Aytal document està estès el 10 de janer de 1393, setè del seu regnat. Més avant, en temps dels Catòlichs Reys, segons reyals cèdules expedides a Medina del Camp en 30 d'abril de 1494, y la de Berlanga, del any 1499, s'otorgaren y confirmaren tots els privilegis al lligalló, y, al mateix temps, donaren disposicions especials pera evitar la propagació de malalties infecto-contagioses, quan parlen de les "resses achacosses". (Arxiu Nacional de Simancas)>>

[TUIXANS Y PEDRAGOSA, Joaquim (1926): El Tribunal del Lligalló a Morella (Segle XIII. Dret foral consuetudinari)(p.168-177). Article publicat en el Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. 1926: Vol.: 12 Núm.: 87 Julio a septiembre 1925] raco.cat


1494

Eixarch, parlant sobre Castellfort, ens dona informació sobre l’ermita de Sant Pere de Castellfort, basant-se en documents notarials del notari de Portell, Johan Gil. Entre altres coses, ens diu:

<<Entre els molts atractius que la vila de Castellfort ofereix al visitant curiós i desitjós de conéixer el seu passat [...] destacaria el poble en sí per la seua estratègica situació, com molt bé ho palesa el topònim ‘Castell-fort’, i ho va reconéixer el gran rei en Jaume I al encomençar la Reconquesta de València pel nostre poble, aleshores anomentat ‘Galintort’; l’Ermita de Sant Pere, exemplar valuós i únic per la seua antiguitat [...] el seu arxiu municipal, un dels millors de la nostra comarca, avui sortosament classificat i ben guardat [...] Jo bé voldria contribuir a aquest patrimoni artístic cultural. Per manca de l’estudi que encara no he pogut fer en els seus arxius i protocols notarials, em limitaré a donar a conéixer alguns documents i notes referents a diferents segles, extrets principalment dels notaris cinctorrans, forcallans i de Portell per mi revisats.

    El primer i més antic, de 1494, notari Joan Gil de Portell, parle de l’ermita de Sant Pere. Es tracta d’unes capitulacions que es fan entre [sic]“l’honrat en Jaume Tàrrega, justicia del lloc de Castellfort...e Pere Miró, Johan Montanyés, jurats e Johan Miró, Pere Monserrat, Gabriel Prunyonosa, Pere Ripollés, Jaume Gilabert, Frances Becer, Miquel Gilabert, Johan Vidal, concellés de dit lloch...de una part, e vos frare Johan Lidó Fraga, della orde de Preycadors del monestir de la ciutat de València, provincia de Aragó, natural de la vila de Morvedre...de la part altra...en este concordat, pactat e avengut que vos, dit frare pendrieu la esglesia del gloriós Sant Pere sots les condicions e capitols següents:

    Primo...que sie donat la beneita ermita e esglesia, sagristia, ornaments, almoynes, quaritats, presentalles de aquella; a lo peu del altar que sie del restro, ço es, oblada e candella e no pus e les coses e heretats de mossenyor Sant Pere, així ermes com procurades, e bosch e devesa que ara té e per temps aurà...E todo lo sobredit me sie donat apera mí e alls meus, més pus pels parents axi de part de pare com de mare, que huy son e per temps seran prèveres, missacahtants suficients per fer lo servici necessari alla dita esglesia de mossenyor Sent Pere.

    Et yo, dit frare Johan Lidó...me obligue per mí e per los meus que huy son e per temps seran, servir lo altar dell gloriós Sent Pere dichmenges, festes ayals e festes manades de senta mare Esglesia e festes de vot votades al gloriós Sent Pere del loch de Castellfort, per lo qual es fa tot lo sobredit, ço es, per professons e quaritats (romeríes), sie segons es acostumat. Més me obligue a hobrar la esglesia, segristia e mantenir e aumentar los hornaments de aquella e cases...E yo dit frare me obligue a feer lo retaulle del gloriós Sent Pere a cost e mesió mia, donant Castellfort tot lo sobredit de aquí en avant. Yo e los meus donarem tot lo necessari aixi de retaulle o retaulet, hornaments, ço es, calces, vestiments, libres e totes cosses que sien en hornament della beneyta esglesia e hobres.

    Item més me obligue yo e los meus missacantants de venir a fer lo offici en la esglesia de Castellfort en les festes manades. Aquesta es ma complida voluntat; e més vull que per neguna via ni malla voluntad yo ni los meus puxan esser despulats de aquesta cassa ni per negun juhí. E, si yo no servia la beneyta esglesia e/o los meus, quen puguen forçar davant qualsevol jutge eclesiàstich que puga donar servent meu a voluntat del poble, no podent despullarme della beneyta ermita a mí ni alls meus. E lo dit retaulle, presa la possessió de fet, lo posaré en poder del maestre que la de fer a carech e despesa mia e les hobres fer...e que puga servir axi frare com capellà...

    E nos, desus dits justicia, jurats e consel...restituhim e renunciam la dita hermita, cases, teres e cosses en los desus dits capitols demanades en vos, dit Religiós frare Johan Lidó, present e acceptant, e als vostres...hon yo, dit frare, accepte de vosaltres, honor justicia, jurats, universitat e consel desus dits la ermita, cases e teres e cosses en la concordia e capitolls contengudes ab lo carrech della servitut et alias...e promet totes les dites coses...tenir e complir...per les qualls cosses...nos desus dits justicie jurats e consel, de huna part e yo, dit frare, della part altra, en los dits noms obligam tots nostres bens sitis e movensts...”

En lo mateix Protocol, continua dient Eixarch, f.46 i 47, trobem l’acte de presa de possessió de l’ermita: “...en lo porche de Sent Pere, terme del loch de Castellfort, los honrats lochtinents, de jurats del dit loch, de voluntat e exprés consentiment...del consel, en presencia de mí, Johan Gil, notari...restituiren en poder del dit frare les claus della esglesia e segristia e cases della ermita del dit gloriós Sent Pere e aquelles lo dit frare en ses mans rebé o ab aquelles hobrí la dita esglesia e anà a la bas e hobrí lo libre missal e legii alta voce la horació del dit Sent Pere, Deus, qui behatum Petrum e altra della verge Maria. Concede nos famulos tuos et altra, Deus in quo vivimus, movemus et sumus...e exisque e tornà a tanchar la dita esglesia en senyal de possessió e requería mí, dit notari, delles dites cosses li es carta pública...”>>

[EIXARCH FRASNO, José. Notícies sobre Castellfort, p. 42. Boletín de Amigos de Morella y su Comarca (A.M.Y.C.). AÑO IX, 1987-88]

En el mateix article, trobem més informació de l’ermita de Sant Pere. Eixarch cita, entre d’altres,  documents dels anys: 1494, 1553 i 1596.  

Eixarch, en el llibre de Forcall ja ens donava un parell de documents que parlen de Castellfort i Sant Pere d’un notari de Portell, Joan Gil (Protocls, any 1494, fols 44-45 i 46-47). *Potser caldria revisar-los.

 [EIXARCH FRASNO, José. Forcall y Pueblos de la Comarca dels Ports. Trabajos Históricos (1966-1993) p. 423. Ayuntamiento de Forcall. 1994]


1495

Un alemany, Jerónimo Münzer, viatja per Aragó, a cavall: (buscar llibre)

<<El viajero/peregrino alemán Jerónimo Münzer, que viajaba a caballo con tres compañeros más, a pesar de presentarnos su obra en forma de diario detallado, no nos aporta nada nuevo ni por el Sur, desde su entrada por Monreal, ni por el Oeste, puesto que va de Zaragoza a Mallén para dirigirse a Tudela. En lugar de por La Muela, el alemán y sus compañeros pasan por Épila, como era habitual en aquellos momentos. No obstante, confirma una nueva ruta, el "Camino Navarro", continuación de los de "Jaime I" y "del Ebro".>> (pàg.45)

<<Los reyes no dejaron constancia escrita de la calidad de los caminos que recorrieron, que debieron ser los mejores y más seguros para ellos y sus séquitos; la masa de peregrinos que conocemos tampoco dijo nada, simplemente los sufrió. Únicamente unos pocos peregrinos y viajeros acomodados que nos visitaron solos o formando parte de comitivas importantes nos han transmitido algunas escasas opiniones muy aleatorias.

En el siglo XV, por ejemplo, [...] Jerónimo Münzer, que viajó a caballo en 1495, dice de los parajes:

"Partimos de Calatayud el día 30 (de enero) después de comer, entrando en un paraje monstruoso [sic, serà 'montuoso'] y estéril que va a salir a otro valle de muchos olivares; dormimos en La Almunia..."

>> (pàg.81)

[UBIETO ARTETA, Agustín (2016): Caminos peregrinos de Aragón. Institución Fernando el Católico (CSIC). Excma. Diputación de Zaragoza. Zaragoza.] ifc.dpz.es


<<Jerónimo Münzer, un viajero nurenburgués que visitó la Península Ibérica entre 1494 y 1495, describe el recién conquistado reino de Granada por las huestes cristianas, refiriéndose en términos admirativos y respectuosos a la agricultura nazarí, estructurada en huertos y regadíos, destacando el primor de sus técnicas de cultivo, el desarrollo de riego, y la elevada biodiversidad de especies y variedades cultivadas, establecidasd bajo un paisaje notablemente arbolado.>> (pàg.262)

[HERNÁNDEZ BERMEJO, J. E. y LEÓN, J (coord.)  (1992): Cultivos marginados. Otra perspectiva de 1492. Colección FAO: Producción y protección vegetal Nº 26. Publicado en colaboración con el Jardín Botánico de Córdoba (España) en desarrollo del Programa Etnobotánica 92 (Andalucía 92). Organización de las Naciones Unidas para la Agricultura y la Alimentación. Roma.] fao.org


1497

D'aquest any tenim també dades dels nostres veïns d'Aragó. Així, Laliena, en el llibre "Maestrazgo, laberinto de silencio", a més de fer un bon repàs a aquells primers segles de colonització cristiana, ens dóna una bona descripció de les transformacions econòmiques en la Baixa Edat Mitjana:

<<La recaudación de un monedaje (un impuesto no proporcional, satisfecho por todos los propietarios de bienes valorados en una cuantía bastante baja) en 1397, permite señalar que en el territorio de las Bailías [...] tenía 2.647 fuegos de monedaje, es decir, entre 9.300 y 10.500 personas, con una probabilidad mayor en favor de la cifra más elevada, ya que en el censo no se incluyen clérigos, nobles ni pobres de solemnidad. Se trata, tanto en números absolutos, como en relación con la densidad, de la mitad de la población de 1787 (21.427 almas), que debe considerarse prácticamente el máximo que podía soportar la zona con una economía tradicional. [I adverteix] Estos datos no se pueden comparar con el censo de 1495, que se refiere a un impuesto muy distinto y que, además, debe ser manejado con gran prudencia. Un ejemplo servirá para atisbar las dificultades: en Puertomingalvo, el censo señala 91 familias en esa fecha, cuando, al año siguiente una fuente local enumera nominalmente 204 familias. Así, en función de los datos que proporciona esta localidad, que se pueden extrapolar al conjunto del Maestrazgo, no es arriesgado pensar que se estaba iniciando una recomposición de familias, que comenzó con el último tercio del siglo XV y se caracterizó por un incremento del número de los cabezas de hogares imponibles.

Es destacable destacar, además, que los detallados libros de estimaciones fiscales de Puertomingalvo nos ponen en contacto con una realidad dual: una cantidad nada desdeñable de familias desaparecía entre cada uno de los controles que llevaba a cabo el concejo, mientras un grupo selecto de linajes campesinos permanecía estable secularmente. Es decir, cada año entre el 2 y 4% de los apellidos perdían, a veces (no siempre) siendo sustituidos por otros, lo que suponía una renovación continua de la población que, no obstante, como se ha señalado, no afectaba a la élite campesina, fuertemente enraizada en la localidad. Este fenómeno era usual en toda la región, sin duda. Una parte de esta desaparición era debida a causas biológicas, que llevaban a la extinción a algunas familias, pero otra era resultado de la emigración, sobre todo hacia Valencia, una tierra con la que los vínculos eran muy intensos, debido sobre todo a la trashumancia ganadera, y que ejercía una perpetua atracción derivada de su ambiente urbano y cosmopolita. [...]

A partir de los completos libros de la 'pecha' de Puertomingalvo, podemos razonar con cierta seguridad sobre la estructura económica de la comarca. Ante todo, conviene resaltar que se trataba de un área profundamente rural, en la que las ciudades más cercanas (Teruel, San Mateo, Valencia, Zaragoza) se encontraban muy alejadas. Cabría pensar que esto distanciaba a los habitantes del Maestrazgo de los mercados mediterráneos, pero tendremos ocasión de comprobar que esto no era así. Sin embargo, es cierto que se trataba de una zona en la que el autoabastecimiento era un factor decisivo en la orientación económica de las unidades campesinas. En 1489, en Puertomingalvo, el 75% de los contribuyentes tenían campos y ganado, mientras que el 15,7% tenían únicamente tierra (y se trataba de los más ricos de la localidad) y el 7,8% sólo ganado. Como se deduce de estos datos, la dedicación agropecuaria era esencial en la estructura productiva.

El retroceso de la población en el siglo XIV no fue un obstáculo para que se mantuviera alto el nivel de ocupación de la tierra, con un amplio predominio del cultivo cerealista, lógico si tenemos en cuenta que la altura imponía fuertes restricciones a la viticultura. Es importante subrayar, con todo, que tuvieron lugar en este periodo movimientos apreciables en toda la región bajoaragonesa, tendentes a disminuir la parte de los cereales pobres (ordio, centeno, avena) en la producción de grano, en beneficio del trigo, a pesar de sus rendimientos inferiores sobre los suelos de montaña. Asimismo, se abandonaron paulatinamente muchas viñas, consecuencia de la baja calidad de los vinos que proporcionaban y de la llegada de mejores caldos provenientes de los territorios con los que aumentaban los nexos comerciales. En conjunto, pensamos que la producción cerealista del Maestrazgo era suficiente como para completar las necesidades normales y que daba lugar a unos modestos excedentes que eran exportados hacia los mercados castellonenses, como figura, por ejemplo, en los registros aduaneros de 1451-1452 de Linares de Mora, que muestran a medio centenar de campesinos transportando pequeñas cantidades de cereal para venderlo en estas localidades. [Quines? era Portell també deficitari en blat?]

La ganadería ovina, destinada a la producción de lana, era el segundo componente esencial de la economía agraria de esta región serrana. La transformación de los rebaños estantes en cabañas trashumantes se inició hacia 1250, cuando las ovejas del sur de Aragón se integraron en un circuito amplio con las del norte de Valencia, para compartir los pastos de verano en la montaña del Maestrazgo (con Teruel y Albarracín), junto con los de invierno en las planicies costeras. El acotamiento de dehesas y los enfrentamientos entre los pueblos vecinos por cuestiones de pastos son fenómenos que sugieren que, a finales del siglo XIII, se llegó a una situación en la que el aprovechamiento de los pastizales debía ser regulado para poder continuar el ritmo de crecimiento de las cabañas. Desde la década de 1330, se acentuó la complejidad de los negocios alrededor de la lana del Maestrazgo: aparición de contratos a medias para explotar los hatos, compraventas especializadas de lana y compras adelantadas a los ganaderos, son algunas de las novedades que hallamos. El desarrollo pecuario posterior obligó a extremar la sofisticación de las técnicas de pastoreo para utilizar al máximo los recursos de la montaña ibérica y de las hierbas de las masadas, de forma que los ganados estantes y trashumantes  se conjugaban para situarse, probablemente, en el techo histórico de las posibilidades de la región en la segunda mitad del siglo XIV. Desde los años finales de este siglo, los representantes de los mercaderes italianos, entre los que destacaban los florentinos, adquirían lana en los centros productores del Maestrazgo, lo que indica la integración de esta producción en el floreciente comercio del Mediterráneo occidental. Este primer impulso colonial, obra de los italianos, fue sustituido paulatinamente por la estabilización de un comercio lanero que estaba en manos de comerciantes locales o regionales, que actuaban como intermediarios, colocando la lana en los puertos levantinos.

La eficiencia de este sistema pastoril, que unía la trashumancia y la ganadería local, no debe ser subestimada puesto que generó un flujo de riqueza muy destacado y, sobre todo, constante. [...] Aparentemente, la abundancia de materia prima contribuyó a fomentar las actividades artesanales locales, si bien tal vez sería mejor designarlas con una expresión que ha hecho fortuna, la de industrias rurales. En efecto, los inventarios de bienes, las estimaciones fiscales y los registros aduaneros de los años cincuenta del siglo XV coinciden en señalar la existencia de una modesta producción de paños de baja calidad: "palmella" (un tejido ordinario similar al que se fabricaba en Cuenca), "dieziocheno" (un paño poco espeso), "trapos morenos", "pardillos" y "crudos" (el color parduzco o la falta de tinte indicaban el poco valor del paño), "cordellat" (tejidos bastos de lana con la trama en forma de cordoncillo) y las "pezetas" (pequeñas piezas de paño). como se puede observar, son paños de lana resultantes de una manufactura de aspiraciones muy limitadas. Sin embargo, se trata de textiles que no requerían excesivo equipamiento ni herramienta, como tampoco elevados costes o un largo aprendizaje, que contribuían a sostener muchas economías domésticas en toda la serranía ibérica, empleando la mano de obra poco ocupada en los largos meses invernales. Todo ello en la medida en que estos productos eran requeridos cada vez más por unos consumidores de escaso nivel adquisitivo, pero cuya demanda no cesaba de crecer en este periodo.

La manipulación (lavado, tejido y teñido) de las lanas constituía tan sólo una parte de la variada gama de ocupaciones de los campesinos de las Bailías, con las que se procuraban ingresos complementarios de una agricultura de expectativas limitadas. De este modo, la producción de miel y cera estaba lejos de ser pequeña y se orientaba, en parte, hacia los mercados del norte de Valencia. La madera era también un producto importante para la exportación, derivado de una cuidadosa explotación forestal, al que se sumaban el carbón y la ceniza (usada para elaborar jabón y tratar los cueros), así como otros derivados como la "pez", el alquitrán y el "olio de enebro". La fruta tenía probablemente una cierta participación en el comercio intrarregional: granadas, higos pasos y tal vez peras y manzanas (si podemos aplicar al Maestrazgo los datos que poseemos para las localidades cercanas del área turolense). Ninguno de estos artículos tenía un elevado precio, ni era susceptible de una vasta explotación, pero su activa circulación muestra claramente hasta qué punto las gentes de esta región se hallaban integradas en las redes mercantiles configuradas en esta época y estaban dispuestas a movilizar todos los recursos a su alcance para asegurar la renta de sus familias.

Justamente, esa es la conclusión que merece la pena extraer de estas indicaciones: el Maestrazgo iniciaba en la segunda mitad del siglo XIV (si no antes) un largo camino de desarrollo económico en el que resultaron fundamentales una sabia adaptación a las posibilidades de un medio ecológico difícil, basada en la cerealicultura y el partoralismo ovino, un habilidoso aprovechamiento de las oportunidades que la montaña ofrecía y una adecuación a las necesidades de unos mercados mediterráneos en plena expansión, que demandaban múltiples productos semimanufacturados y tejidos de bajo coste.>>

[LALIENA, Carlos. Maestrazgo, laberinto de silencio. Capítulo: Historia medieval. pàg. 62-66. Parque Cultural del Maestrazgo. Plan de Dinamización Turística del Maestrazgo. Teruel. 2003]


I continua Laliena parlant de "El Maestrazgo ante la modernidad: una sociedad estable"

<<Para describir la sociedad del Maestrazgo en el otoño de la Edad Media, retengamos tres ideas fundamentales: en primer lugar, la estructura señorial apenas experimentó modificaciones; en segundo, la desigualdad social fue menos marcada que en otras áreas del reino; y, finalmente, la estabilidad fue la nota predominante en la evolución, en especial en el transcurso del siglo XV. Con respecto a las estructuras de poder señoriales, solamente cabe señalar que, durante el reinado de Juan II, el monarca utilizó el derecho de patronazgo que tenía sobre las Órdenes Militares (en esta época ya muy debilitadas) para entregar en 1462 a Juan Fernández de Híjar, uno de los grandes nobles aragoneses, las bailías de Aliaga y Castellote, con el título condal.

[...] Se trata de una sociedad en la que el equilibrio social resulta llamativo. La ausencia de ciudades, el relativamente escaso peso de los grupos especializados en el comercio y la limitada intervención en los mercados de capitales hacían que la inmensa mayoría de los habitantes de la comarca se movieran en unos niveles de riqueza modestos. [...] Como es lógico, el grueso de las gentes del Maestrazgo vivía de la combinación de tierras cerealistas (mases, piezas, alguna viña y pequeños huertos), así como de reducidas cabañas de ovejas y cabras, por lo que denominar al conjunto social como campesinos es muy razonable. En él hay pocas diferencias laborales: algunos molineros, herreros, carpinteros, pelaires, pelliceros, sastres, carniceros y panaderos, nunca demasiado numerosos en cada uno de los pueblos, todos los cuales, además trabajaban la tierra. A la inversa, las mujeres hilaban y, con ellas, sus maridos tejían o cardaban lana, sin reclamar por ello un estatuto específico como artesanos. Añadamos varios curas en todas las localidades, que normalmente se situaban en el escalón mediano de la jerarquía social y casi siempre procedían de las familias de la élite local, así como algunos notarios, cuya posición variaba mucho, desde aquellos que eran simples escribanos a los que tenían un estatus social elevado y considerables rentas de capital. Los condicionantes de un entorno montañoso dejaban poco margen para la creación de talleres artesanales y sistemas de producción complejos. Muy al contrario, incitaban a la polivalencia, la multiplicidad de ocupaciones, articulada siempre con relación al sector agrario, netamente dominante.

Desde finales del siglo XIV, se introdujeron en el Maestrazgo las fórmulas crediticias desarrolladas en las áreas más dinámicas de la Corona, fundamentalmente los censales. Como es sabido, se trata de préstamos sin fecha de caducidad, en los que la devolución del capital era optativa para el deudor que, en tanto no rescindía el contrato, seguía pagando los intereses, a tipos que oscilaban entre  el 6 y el 8%. Los censales se dividieron pronto entre aquellos que constituían deuda pública, ofertada por concejos e instituciones (para cubrir sus déficits y, sobre todo, sus deberes fiscales con la monarquía), y los que suponían deudas privadas, en especial de campesinos, que buscaban financiación para sus inversiones. En estos casos, los  censales tienden a confundirse con los contratos enfitéuticos, de amplia difusión en esta época. En la comarca, la  impresión que tenemos es que las élites locales estaban mal armadas para competir por la deuda pública con mercaderes y potentados foráneos. [...] Es interesante comprobar como se firmaban frecuentemente reconocimientos de deuda, llamados "comandas", en los registros de notarios y como, en los libros de justicia, se anotaba también de forma corriente la cesión de tierras como resultado del impago de estos créditos. Se trataba de pequeñas (incluso pequeñísimas) deudas, fácilmente saldables, lo que sugiere que los campesinos se comportaban de manera muy poco rígida con respecto a sus heredades y no dudaban demasiado en renunciar a parcelas que no podían cultivar. Dicho de otro modo, ajustaban de forma bastante elástica su fuerza de trabajo familiar, el tamaño de sus explotaciones y sus deudas. Las confiscaciones judiciales no eran tanto una manifestación del empobrecimiento campesino como de algunas de sus estrategias familiares.

Por otra parte, existían, al menos en la segunda mitad del siglo XV, instituciones de solidaridad concejil que favorecían la estabilidad del conjunto de la población. La difusión de pósitos de cereales o cambras, que prestaban cantidades uniformes a los campesinos para la siembra, está bien atestiguada y, como cabe suponer, creaba un colchón de seguridad en los años difíciles. El papel que jugaban las cofradías, que se multiplicaron en esa etapa, era similar, aunque tenía otros perfiles. La insistencia en los valores comunitarios y en las muestras de solidaridad contribuían, seguramente, a generar una cierta redistribución de la renta que no conviene subestimar por mucho que sea complicado medirla. Sucede algo parecido con la creación de hospitales, tanto de los concejos como favorecidos por donantes privilegiados, puesto que, más allá de los beneficios sociales, fomentaban un cierto grado de transferencia de riqueza. Todo ello se combinaba con un sistema fiscal proporcional pero no progresivo, con el cual los más ricos pagaban más que las capas intermedias y bajas, pero no contribuían de acuerdo a su riqueza. Ciertamente, los concejos se habían convertido, en la Baja Edad Media, en peculiares espacios políticos en los que el predominio de un grupo de propietarios, notarios y mercaderes acomodados se combinaba con políticas destinadas a integrar al grueso de la población, con un éxito notable.

Es probable, aunque está por demostrar, que la modulación de las exigencias fiscales, acompañada de la emisión de deuda mediante censales, interpusiera un elemento amortiguador de las demandas del Estado, tanto del rey como de la Diputación General de Aragón, que se agudizaron durante todo el siglo XIV y la segunda mitad del XV. De ser cierta esa intuición, además de suponer un factor de legitimación de la jerarquía del poder local,  explicaría, en parte, la favorable coyuntura con que el Maestrazgo turolense despidió la Edad Media, en un ambiente muy receptivo, como ha sido hecho notar, de corrientes artísticas en arquitectura (el gótico mediterráneo y el temprano renacimiento) y en pintura (los retablos del gótico levantino), signo del esplendor medieval de una sociedad bien asentada.>>

[LALIENA, Carlos. Maestrazgo, laberinto de silencio. Capítulo: Historia medieval. pàg. 66-68. Parque Cultural del Maestrazgo. Plan de Dinamización Turística del Maestrazgo. Teruel. 2003]


1498 Novembre, 15. En un quadre que inclou Aparici Martí en un article sobre ensenyament, apareixen diversos portellans i portellanes, com una tal: Esperança.

Data: 1498-11-15. Aferma: Pare. L'afermat és: Esperança, d'11 anys. Origen: Portell. Temps: 9 (anys). Ofici: Servei. Destinació: València. Arxiu: N288. (pàg.111)

[APARICI MARTÍ, Joaquín; RABASSA I VAQUER, Carles (2019): Ensenyar i aprendre. La formació a través dels contractes d'afermament dels segles XIV i XV al Maestrat i Els Ports de Morella (Castelló). Revista Millars. Espai i Història. pp.73-113. Publicacions de la Universitat Jaume I. TOMO XLVI (2019/1). Castelló.]  e-revistes.uji.es (revista)


1498

Novembre, 22. Grau, ens dona una dada de la panaderia i fleca de Portell. Diu <<Funció la del panader molt lligada a la del forner, però no pot vendre el ‘pa de puja’>>. I ens dona informació del 1498:

Ramon Aguilar i Joan Sanxo, que cal pensar eren els jurats d’aquell any, varen afermar com a panader del lloc [Portell], a Francés i Pere Darnes, a fi de que tingueren la panaderia basta de pa per a tots aquells que en volguessen comprar, essent testimonis Antoio Martí i Pere Querola. Tenien que pastar a raó de 9 roves i mitja de farina per cafís i vendre el pa d’acord amb els furs (AHNM, Joan Darnes, 1498-1499)”

[GRAU MONSERRAT, Manuel. Arrendament de serveis públics (en Portell), p. 79. Boletín de Amigos de Morella y su Comarca (A.M.Y.C.). AÑO XI, 1989-90.]

En el mateix article, Grau dona més informació, tant sobre la ‘panaderia i fleca’ com del ‘forn i puja del pa’. Dita informació fa referència als següents anys: 1259, 1369, 1387, 1498, 1507, 1508, 1510, 1514 i 1520.


1499 En un treball sobre demografia al País Valencià, apareixen diverses dades sobre els focs (llars) d'algunes viles reials durant la segona meitat del segle XV i primera del XVI. Apareix Morella i Portell estaria dins, com aldea que era en aquells moments. Sembla que ho treu dels registres de l'impost del 'morabatí':

<<La trayectoria demográfica puede delimitarse a través de los registros del impuesto del morabatí por la periodicidad casi constante (se cobraba cada siete años normalmente).

  1451 1463 1469 1475 1481 1487 1493 1499 1505 1511 1523 1529 1535

Villas reales

                         
                           
Castellón 649 677 626 - 538 466 479 484 545 470 431 413 -
Morella 508 195 254 - - 357 438 530 369 366 362 467 -
Peñíscola - - - - - - 103 151 116 119 119 126 -
                           

Ciudades de la Iglesia

                         
                           
Sant Mateo 416 303 306 - 360 - 170 308 278 277 274 309 -
Chivert 306 - - - - - - 53 38 51 197 213 -
Alcalá de Chivert 235 - 121 - 181 - 176 122 154 151
Cabanes 201 202 190 - 125 210 214 231 260 274 200 216 -
Belloch 7 66 60 - 56 - - - - - 74 64 -
Cervera 197 143 101 - 101 - 145 121 145 144 184 174 -
Canet 181 117 91 - 129 - 102 105 117 116 163 180 -
Rosell 41 - - - 29 - 38 33 40 47 - - -
Traiguera 267 207 129 - 209 - 212 232 215 220 233 310 -
Cálig 143 110 70 - 99 - 121 142 156 168 160 183 -
Chert 125 56 80 - 75 - 76 70 93 93 81 104 -
La Jana 138 99 89 95 97 - 118 120 142 147 - - -

>> (pàg.183 i 185-187)

[GARCÍA CÁRCEL, Ricardo (1976): El censo de 1510 y la población valenciana de la primera mitad del siglo XVI. En Saitabi, Nº.26. 171-188. Valencia.] pdf en  ojs.uv.es


1499

Gener, 9.Grau, parlant de les tavernes del vi i del oli ens diu:

<<Els jurats Ramon Aguilar i Joan Sanxo, afermaren a taverners a Pere Viciana i Jaume Pastor, per a tenir la taverna del lloc d’ací a Tots Sants, sota les condicions següents:

- Primer “iran tot lo Maestrat” i pagaran de port, per canter de vi, 12 diners, exceptat de Sant Mateu i Belloc, que ho faran a 10 diners.

- [Segon] “del riu”, a 6 diners per cànter. Cal pensar que l’expresió “del riu” es refereix al que aleshores en deien “Lo Riu Major”, és a dir, “el riu Bergantes”, encara que ací caldrà entendre a més a més, el Calders, des de Cinctorres a Sorita.

- Irán ademés, allà on els jurats voldran i prewstaran sagrament de cercar bon vi -“lo millor vi”- i a no fer mescles, baix la pena de 5 sous.

Varen jurar l’acceptació de les condicions, en mans del mostassaf Antoni Martí, i foren testimonis Joan Gisbert i Miquel Martí. (AHNM, Joan Darnes, 1494-1499)>>

[GRAU MONSERRAT, Manuel. Arrendament de serveis públics (en Portell). Boletín de Amigos de Morella y su Comarca (A.M.Y.C.). AÑO XI, 1989-90.]

Grau ens dona tres dades sobre la TAVERNA de Portell, una de l’any 1499, l’altra de 1508 i la tercera, de 1514


1499

Gener, 10. Valls Taberner, citant a Tuixans, ens fa menció de certs privilegis adquirits pel "Tribunal del lligalló de Morella", que seran confirmats en aquesta data:

<<En Tuixans, el seu compte, diu que en 1393 (a 10 de gener) el rei Joan I, en virtud de petició que i havia adreçat el Tribunal del lligalló de Morella, concedí a aquest un privilegi, donant-li facultats per a adquirir i posseir bens immobles (no obstant el que disposessin en contrari els furs de Valencia) i tenir deveses i corrals; l'administració de tot lo qual correría a cárrec del Justicia del lligalló. Més avant, segons el mateix autor, els Reis Católics, per diplomes expedits a Medina del Camp en 1494 (30 d'abril) i a Berlanga en 1499, confirmaren al lligalló de Morella tots els seus privilegis. Sería interessant conéixer el text íntegre d'aquestes reials célules i veure, però, fins a quin punt fan referència al Tribunal del lligalló.>>

[VALLS TABERNER, Fernando (1926): El Tribunal del Lligalló de Morella. pp.14-15. Impr. V. Carceller. Morella.] pdf en repositori.uji.es


Però accedim també a la font original, la de Tuixans:

Per causa de trobarse la caxa del comú universitari moltes voltes exhaurida de rèdits, el Tribunal del lligalló acudí al Rey per a que dongués un privilegi concedint facultats per a possehir y comprar finques, deveses y corrals, l'administració dels quals correría a càrrech del Justicia del lligalló. Els consellers se presentaren a Joan I, que's trobava a Valencia, exposantli les dificultats de poder viure dit Tribunal si no se'ls permitia tenir béns y deveses; lo Rey estengué un privilegi, que's guarda al Arxiu parroquial de l'Arxiprestal de la dita ciutat, en lo qual dóna facultat al Tribunal del lligalló per a acceptar y comprar béns y rayls, no obstant lo que disposen, en contra, els furs de Jaume I. Aytal document està estès el 10 de janer de 1393, setè del seu regnat. Més avant, en temps dels Catòlichs Reys, segons reyals cèdules expedides a Medina del Camp en 30 d'abril de 1494, y la de Berlanga, del any 1499, s'otorgaren y confirmaren tots els privilegis al lligalló, y, al mateix temps, donaren disposicions especials pera evitar la propagació de malalties infecto-contagioses, quan parlen de les "resses achacosses". (Arxiu Nacional de Simancas)>>

[TUIXANS Y PEDRAGOSA, Joaquim (1926): El Tribunal del Lligalló a Morella (Segle XIII. Dret foral consuetudinari)(p.168-177). Article publicat en el Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. 1926: Vol.: 12 Núm.: 87 Julio a septiembre 1925] http://www.raco.cat


1499

L’any 1418 la comarca d’Els Ports tenia 2.898 focs (ho sabem per la seva contribució al casament de Martí l’Humà uns anys abans, que va ser de 18.700 sous, a 6 sous/foc)

En canvi, l’any 1499 la comarca d’Els Ports només tenia 1.013 focs distribuits així:

     Catí, 141 focs

     Forcall, 100 focs

     Cinctorres, 91 focs

     Portell, 54 focs

     Vilafranca, 53 focs

     Vallibona, 72 focs

     Castellfort, 23 focs

     Olocau, 39 focs

     Morella*, 440 focs

*Diu Grau: “Queden 440 focs que cal atribuir a Morella i els carrers de Xiva, Palanques i La Mata.

*No figuren els llocs de senyoriu: Herbés, Ortells, Villores, La Tinença, Sorita, Sarañana i La Todolella

Aquestes dades ens les dona el notari de La Mata, Joan Darnes, manobrer de murs i valls de la vila i aldees, que mos diu que va cobrar, per murar, a raó d’un sou i 7 diners per foc, i que estos eren 1.013, amb aquesta distribució que hem vist.

[GRAU MONSERRAT, Manuel. CASTELLFORT: focs i veins. p. 47. Boletín de Amigos de Morella y su Comarca (A.M.Y.C.). AÑO IX, 1987-88]


1500

En volum 44 del BSCC, trobem un quadre comparatiu extret de l'arxiu de Castellfort, precedit pel següent text:

<<Es clar que n'hi havien despeses comunes a Morella i Aldees. Els jurats de Morella donaven a cada aldea un trellat de dits comptes cada any. A l'arxiu de Castellfort se'n conserven d'eixos trellats moltíssims des de 1414 a 1686. Com les despeses se repartien proporcionalment segons els focs o veïns de cada poble podem ara seguir el creixement i la disminució de les Aldees de Morella.

.

>> (pàg.89)

[MIRALLES, Josep (prev.). Demografía i onomástica dels Ports de Morella. Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Volumen 44. 1968.] books.google.es


 
segles segle XIV 1401-1409 1410-1434 1435-1481 1482-1500 segle XVI biblio

Termenals Portell - La Iglesuela (1407)


www.portell.tk  -  portellweb@yahoo.es

Recopilació bibliogràfica i transcripcions de Jacint Cerdà