JOTES I FOLIES
Les folies són cada
una de les estrofes de les jotes. Cada JOTA consta de 4
folies i una "despedida"; i cada FOLIA (o
corranda) està feta per 4 versets de 8 síl·labes. En castellà a
les folies els en diuen "coplas".
José
Eixarch Frasno, al seu llibre de La Mata, ens dóna
un possible origen àrab de la jota, creades per un tal ABEN-JOT, tesi
que també hem sentit per les terres de l'Ebre, al sud de Catalunya,
i defensada especialment pel grup de música tradicional Quico el Célio,
el Noi i el Mut de Ferreries.
Hem posat entre parèntesi el
poble on les hem sentides, tot i sabent que no són patrimoni de cap
poble en particular. De fet, moltes tenen petites variacions en funció
del lloc on les canten:
Si me poso a cantar folies
|
ne cantaré més de cent, |
i a la boca les porto |
nugades en una
dent. |
(Portell) |
De cançons i de follies |
us cantaré més de mil, |
que les duc a la butxaca |
lligadetes amb un fil. |
(L'Empordà) |
Les organitzarem alfabèticament
per facilitar que les pugueu trobar, i les que voreu en
blau és perquè les hem anat afegint després
de crear la secció.
(Si teniu més informació sobre el tema, feu-nos-ho arribar; i si teniu
més folies de la terra, per suposat que també us ho agrairíem)
CONTACTA
|
Folies en valencià
|
Folies en castellà
|
A la siarra vull anar |
a vore a les
cosidores, |
que cusen sense didal |
i tallen sense
estisores. |
(Portell)
Allà baix a la ribera |
hi havie un sapo marraco |
que als hòmens no die res |
i a les dones: "que t'arrapo!" |
(Portell)
Allà baix a la ribera |
m'he deixat les
espardenyes. |
Mare no li ho digue al pare, |
que demà aniré
per elles. |
(Portell)
Ana Maria la
fea, |
careta de
xorritó, |
ha caigut del
llit a baix |
i ha trencat
el pixador. |
(Portell)
Arremanga el
teu camal |
i voràs la
polseguera, |
voràs quina
aigua ix |
per la font
de la pixera. |
(Portell)
Balleu si voleu ballar, |
no gasteu en
compliments, |
que después us pesarà |
i se reganyareu
les dents. |
(Portell)
Dos burros tinc a la porta |
que no paren de bramar. |
Vaig a baixar-los la singla |
pa poder-los albardar. |
(de "picadillo",
Portell)
Eixes faldetes roges |
que portes
pa cada dia, |
guarda-te-les pals diumenges. |
No sigues tan presumida. |
(Portell)
El dimoni són les puces, |
animal tan
remenut, |
que dormen en les fadrines |
i jo que sóc
gran no puc. |
(Portell)
En la vida he rigut més |
que un dia collint tomates, |
a la voreta
del riu |
ballava un gat en sabates. |
(Portell)
Jo sé una
cançó |
de fil de filó; |
ma mare
mongeta, |
mon pare retó. |
(Portell)
Les dones que són menudes, |
la canal del cul
els put, |
la panxa les fa onades |
i el cul "purruputuput". |
(Portell)
Les fadrines que se casen |
se pensen que van al cel. |
Ixen del purgatori |
i se posen a l'infern. |
(Portell)
Les xiques de la
Torreta |
són
moltes i valen poc, |
pa torrar
una sardina |
l'arrastren per tot el foc. |
(Portell)
Les xiques que són fadrines |
van mes 'tieses' que conills, |
i en arribar-se a casar, |
valga'm déu quins jopetins! |
(Portell)
Les xiques de
l'Angresola |
al cresol
diuen candil, |
a la
finestra, ventana, |
i al
julivert, perejil. |
(Portell,
Vilafranca)
Les xiques de
l'Angresola |
s'han comprat
una romana |
pa pesar-se
les mamelles |
dos voltes a
la setmana. |
(Portell)
San Marcos Evangelista, |
patrón de la borrachera; |
Que el que no la pille al poble, |
la pille a l'Albareda. |
(Portell)
Si me poso a cantar folies
|
ne cantaré més de cent, |
i a la boca les porto |
nugades en una
dent. |
(Portell)
Una vella de mil anys |
i una altra de mil cinc-cents |
festejaven en dos fadrins |
que en tenien mil nou-cents. |
(Portell)
Us faré la despedida |
en un rastre de
pestetes. |
Qui vullgue ballar, que balle, |
i el que no, a
fer punyetes. |
(Portell)
|
A mi suegra la llevé |
a feria de Extremadura |
y no la pude vender |
por aquella
tocadura. |
(Portell)
A tu puerta hemos llegado |
cuatrocientos en
cuadrilla. |
Si quieres que nos sentemos |
baja
cuatrocientas sillas. |
(Portell)
Al cielo me
subiré |
y contaré las estrellas |
y me volveré
a bajar |
por las mismas escaleras. |
(Portell)
El Barranco y la Albareda |
son dos barrios
devertidos, |
no más tiene y una falta, |
que se coge poco
trigo. |
(El Barranco, Cantavella)
El
fandanguillo de Cadiz |
una mujer lo compuso, |
como es cosa
de mujeres, |
a todos les cae en gusto. |
(Portell)
El once le dice al doce: |
"Y el trece, ¿donde
estará? |
Pregúntaselo al catorce |
y el quince te
lo dirá. |
(La Mata)
En esta calle que entramos |
tiran agua y salen rosas. |
Por eso la llamamos |
"la calle de las hermosas". |
(ronda, Portell)
En esta calle que entramos |
tiran agua de sardinas. |
Por eso la llamamos |
"la calle de las gorrinas". |
(ronda, Portell)
En medio de la plaza |
hay una piedra redonda |
para picar el tabaco |
los mozos que van de ronda. |
(La Mata)
En tu puerta me cagué
|
pensando que me querías |
y ahora que ya no me quieres |
trae la mierda, que es mía. |
(Portell)
En tu puerta planté un pino |
y en tu ventana
una parra |
........................(?) |
........................(?) |
(Portell)
Entre yo y mi compañero |
y otro que le llaman Pena |
no tenemos miedo a nadie |
aunque esté la calle llena. |
(Portell)
Era blanca como un cuervo, |
reluce como una graja |
parecía una albarda vieja |
que la arrastran por la paja. |
(de "picadillo", Portell)
Estoy como Sanalejos, |
debajo de las escaleras, |
esperando la ocasión, |
y la ocasión nunca llega. |
(Portell)
Hemos venido a rondar |
y no nos han conocido. |
Por la mañana dirán: |
"forasteros habrán sido". |
(Portell)
La jota nació en Valencia |
y de allí vino a Aragón, |
Calatayud fue su cuna, |
a la orilla del Jalón. |
(Eixarch, La Mata)
La jota se llama jota |
porque la inventó Aben-Jot, |
cuando de Valencia vino, |
desterrado p'Aragón. |
(Eixarch, La Mata)
Los que saben cantar bien |
les salen pelos
en el culo, |
y yo, como canto mal, |
no me ha salido
ninguno. |
(Mosquerola)
Pararemos, pararemos. |
Haremos un buen parado. |
Pararemos las guitarras |
y echaremos un buen trago |
(ronda, Portell)
Que viva el
novio y la novia |
y el cura que
los casó, |
viva los
acompañantes |
y también que
viva yo. |
(Portell)
Quien mucho duerme |
legañas cría. |
Los cojones calientes |
y la bolsa fría. |
(Portell)
Si tocan a misa, a misa. |
Si tocan a baile, al baile, |
Y si tocan al rosario, |
que se lo recen los frailes. |
(Portell)
Si vas a ver
a la novia |
primero
písale el pie; |
si se ríe,
bien te quiere |
y si no,
desengáñate. |
(Portell)
Tienes una cinturita |
que anoche te la medí. |
Con vara y media de tela |
catorce vueltas le di. |
(La Mata)
Tres cosas tiene la Cuba |
que no las tiene Madrid: |
el pozico, la balsica |
y el perionico San Gil |
(Portell, La Cuba)
Les daré la despedida |
la que dan en Monteagudo, |
que después de volver de leña |
le quitan la albarda al burro. |
(Portell)
|
 |
|